Читать книгу Vint anys de Periodisme a la Universitat de València - AA.VV - Страница 9

PERIODISME, DES DEL DEGANAT

¹ Ferran Carbó

Universitat de València

L’època en què es va implantar la llicenciatura de Periodisme a la Universitat de València coincideix en el temps amb el període en què vaig ser degà de la Facultat de Filologia. Però abans de parlar d’això, farem una mica d’història.

L’any 1978, l’antiga Facultat de Filosofia i Lletres d’aquesta universitat es va escindir en tres centres diferents amb la creació de les facultats de Filologia, de Geografia i Història i de Filosofia. Les dues primeres van continuar compartint el mateix edifici fins al 1998, el que havia estat de la Facultat de Filosofia i Lletres, quan finalment la Facultat de Filologia fou traslladada a l’edifici actual, on havia estat fins aleshores la Facultat d’Econòmiques. Manuel Sanchis Guarner havia estat el primer degà de la Facultat de Filologia elegit democràticament, l’any 1980.

Amb aquests canvis d’organització de centres van arribar també modificacions en els plans d’estudis que oferien les facultats i els departaments. L’aleshores pla d’estudis del 1979 per a la llicenciatura de Filologia tenia un primer cicle troncal comú (de tres anys) i un segon cicle d’especialitats (de dos anys) amb les seccions d’Hispànica, Romàniques, Clàssiques i Modernes; algunes de les quals, a més, tenien subespecialitats com, per exemple, les tres d’Hispànica: Llengua Espanyola, Literatura i Valencià. L’any 1993, com a resultat d’un nou pla d’estudis, i d’una tendència a la major especialització, s’establiren llicenciatures diferents per a cadascuna de les filologies (Catalana, Hispànica, Clàssica, Anglesa, Francesa, Alemanya i Italiana). I l’any 2000, com a resultat d’una nova reforma, les llicenciatures es transformaren en graus de quatre anys i s’amplià l’oferta de les titulacions. Fou llavors quan s’incorporaren els graus de Periodisme, Comunicació Audiovisual (transformació del que ja existia anteriorment com a títol propi de la Universitat de València) i, de segon cicle, Traducció i Interpretació.

El resultat va ser el pas de manera progressiva de la Facultat de Filologia a la configuració del que seria finalment l’actual Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació. Les dues tendències dominants d’aquesta evolució i de les successives transformacions durant aquells anys, van ser una major especialització en la formació universitària i també l’ampliació de les àrees d’estudi i de la quantitat de l’oferta de titulacions.

L’aposta de la Universitat de València per crear els estudis de Periodisme, feta a la fi dels anys noranta, per oferir-los el 2000, va ser clara i ferma, i s’ajustava a l’intent de formar des de la universitat gent preparada per tal de dotar la societat valenciana de professionals per a les noves necessitats. El creixement considerable de les necessitats dels mitjans de comunicació, des de la creació de RTVV el 1984, urgia més encara la universitat perquè fos capdavantera en la formació de professionals per als diferents àmbits i activitats comunicatives al País Valencià.

La decisió d’implantar la titulació de Periodisme a la Facultat de Filologia, amb seu al Departament de Teoria dels Llenguatges, tenia com un precedent condicionant el fet que ja existia l’Àrea de Comunicació a causa d’un títol propi, on s’havien impartit assignatures de comunicació, tant pel que fa a l’àmbit audiovisual com del cinema.

A més, crec interessant recordar que, des del 1983, l’antiga Facultat de Filologia va tenir com a professor docent Joan Fuster, qui tenia un corpus de més de 4.000 col·laboracions periodístiques escrites en nombrosos periòdics i revistes. Aquestes diverses col·laboracions remunerades li havien servit de professió durant més de trenta anys, fins que, finalment, a partir del 1983, va ser professor a la nostra universitat, al Departament de Filologia Catalana. Literatura (filologia) i periodisme foren dos àmbits indestriables en la producció de l’escriptor nascut a Sueca.

La implantació del grau de Periodisme fou un repte. Després de diverses reunions preparatòries de la planificació de la titulació, durant prop de dos anys, es va posar en marxa en el curs 2000-2001. Així doncs, una vegada més, la Facultat s’adequava a les necessitats socials del moment. L’organització docent del nou grau va comportar la necessitat de més espais, més aules –de capacitat més reduïda i millor equipament–, més professorat…, és a dir, un creixement de la Facultat i una major planificació del seu funcionament. L’equip deganal d’aleshores s’hi va implicar plenament.

El títol naixent també fou un nou horitzó per a la comunitat universitària, sobretot els estudiants i els professors. De fet, va motivar immediatament un gran interès entre els alumnes, amb molta més petició d’entrada, des dels instituts de batxillerat, més que places hi havia disponibles. L’accés fou un referent comentat per la nota de tall després de les proves del selectiu, perquè eren molts els joves d’instituts que se sentien atrets pels estudis de Periodisme i hi volien optar. També va motivar la necessitat urgent de professorat i la creació de noves expectatives professionals: alguns docents van reorientar la seua recerca encaminada cap a les noves àrees; però en calien encara molts més: en un primer moment la plantilla necessària es va cobrir a poc a poc amb diversos contractes sobretot de professor associat, per tant, sense un cos docent estable. Recorde que foren moltes les comissions de contractació que aleshores presidia com a degà. El perfil dominant dels nous professors era de professionals dels diferents mitjans de comunicació, amb experiència per a poder formar els joves universitaris que llavors s’inicaven i que després han estat els nous professionals dels anys posteriors.

Pel fet de compartir la mateixa facultat, les distintes filologies i els estudis de Periodisme i de Comunicació han apropat interessos amb reciprocitat i han incrementat afinitats que ja existien. Una clara mostra d’aquesta proximitat i sintonia fou la creació, dins la revista de la Facultat, Quaderns de Filologia, d’una tercera sèrie de publicació d’estudis de recerca: Estudis de Comunicació, que s’afegia a les dues existents anteriorment d’Estudis Literaris i Estudis Lingüístics. Al capdavall, la iniciativa feia palès que, a la Facultat, la investigació sobretot seguia i segueix tres grans directrius: la llengua, la literatura i la comunicació.

Després de vint anys, el balanç ha estat plenament positiu per a la Facultat. Els filòlegs ens hem enriquit de compartir activitats, inquietuds i recerca amb els estudiosos del periodisme; i també ha ocorregut el mateix a l’inrevés, amb reciprocitat. Tots hem crescut i hem après de l’experiència comuna i compartida.

1 Ferran Carbó, catedràtic de Filologia Catalana, fou degà de la Facultat de Filologia entre el 14 de maig de 1999 i el 7 de maig de 2002.