Читать книгу Fabra, Moll i Sanchis Guarner (2a ed.) - Antoni Ferrando Francés - Страница 6

La figura de Pompeu Fabra sempre ha despertat admiració i gratitud entre tots els catalanoparlants que ens estimem la llengua. Ja el 1968, en el centenari del seu naixement, Fabra fou objecte de nombrosos homenatges als més diversos indrets de tot l’àmbit lingüístic català. Les càlides adhesions al mestre Fabra foren alhora una expressió de la resistència al franquisme. Enguany, en complir-se els 150 anys del seu naixement, les direccions de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, el Govern de les Illes Balears i la Generalitat Valenciana no podíem restar alienes al clam de nombroses entitats culturals, acadèmiques, col·lectius cívics i estudiosos de la nostra llengua per reiterar l’agraïment a l’home que reeixí a convertir el català en una llengua moderna de cultura.

L’obra codificadora de Fabra sempre tingué present tota la comunitat lingüística catalana. La millor expressió d’aquesta orientació foren les Normes ortogràfiques (1913). Tanmateix, Fabra era conscient que calia una adaptació de la morfologia i del lèxic normatiu a les circumstàncies de cada un dels grans territoris de la llengua. En un conegut escrit seu de 1918, demanava als gramàtics i escriptors catalans i balears d’emprendre aqueixa tasca.

En el cas de les Illes Balears, fou Francesc de Borja Moll qui es comprometé a adaptar el fabrisme gramatical a les necessitats comunicatives i culturals de mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterencs. Moll culminà el seu compromís amb la Gramàtica catalana referida especialment a les Illes Balears (1968), publicada precisament, amb un títol tan explícit, l’any en què es complien els 100 anys del naixement de Fabra.

En el cas de València, fou Manuel Sanchis Guarner qui assumí el mateix compromís. En publicar la Gramàtica valenciana (1950), Sanchis invocà les sovint esmentades paraules de Fabra de 1918, que reproduí com a lema en les pàgines liminars del llibre, i, seguint el consell de Fabra i, sens dubte, unes conviccions personals, hi explicità també la legitimitat del nom de valencià, amb què els valencians han designat històricament i popularment des del segle XV la modalitat valenciana de la llengua catalana.

Els objectius globals de Fabra no s’haurien dut a bon terme sense la connivència i el treball de Moll i de Sanchis en els seus respectius territoris. Coneixedors de la iniciativa de la Universitat de València de reunir en un llibre de la col·lecció «Biblioteca Lingüística Catalana» una actualització dels treballs d’Antoni Ferrando sobre la tasca codificadora de tots tres gramàtics, un català, un balear i un valencià, hem cregut adequat i convenient donar a aquest projecte el suport conjunt de les tres àrees de Política Lingüística que dirigim. Els actes commemoratius de l’Any Fabra, centrats en la reivindicació del seu llegat codificador, no podien dissociar-se dels noms de Moll i de Sanchis. No era just. I, més encara, quan també hi veiem associats els noms del català Jacint Verdaguer, dels balears Marià Aguiló i Antoni Maria Alcover i del valencià Teodor Llorente, mestres i orientadors indiscutibles dels nostres tres gramàtics.

Estem convençuts que el llibre que el lector té a les mans, obra d’Antoni Ferrando, catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat de València, membre de l’Institut d’Estudis Catalans i de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i president de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, servirà com l’anell al dit als objectius de l’Any Fabra. I farà veure que Fabra no estava sol. L’obra de Fabra, Moll i Sanchis Guarner és una excel·lent expressió de la voluntat irrenunciable de tota la comunitat catalanoparlant de fer de la llengua compartida el nostre signe d’identitat més visible i estimat.

Barcelona, Palma, València, juny de 2018

ESTER FRANQUESA I BONET	MARTA FUXÀ VIDAL	RUBÉN TRENZANO I JUAN
Directora general de Política Lingüística Generalitat de Catalunya	Directora general de Política Lingüística Govern de les Illes Balears	Director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme Generalitat Valenciana