Читать книгу Transformacions - Autores Varios - Страница 5

PRESENTACIÓ

Aquest llibre reuneix un conjunt de reflexions sobre la incidència de les dinàmiques de canvi social en la producció literària i les pràctiques culturals dels darrers quaranta anys. Ens situam en unes dècades en què els lligams entre literatura i política, entre consum cultural i identitat, entre adscripcions estètiques i ideologia són tan productius com conflictius i obliguen els analistes del fenomen a una mirada interdisciplinària com la que motiva la diversitat d’aproximacions que aquí compilam.[1]

Els capítols d’aquest volum són el resultat del congrés «Transformacions: literatura i canvi sociocultural dels anys setanta ençà», celebrat a Palma els dies 1, 2 i 3 de juliol de 2009 i organitzat pel grup de recerca LiCETC (Literatura Contemporània: Estudis Teòrics i Comparatius) de la Universitat de les Illes Balears, amb el suport de la Càtedra Joan Ramis de Recerca, Formació i Documentació Teatral.[2] Aquest encontre, centrat en la reflexió sobre els fenòmens que il·lustren la interacció entre la literatura i els processos de canvi social i cultural, resulta una passa més en un procés de recerca que fins al moment havia donat com a resultat, en una primera fase, l’anàlisi de la narrativa experimental catalana dels anys setanta i primers vuitanta, recollida en el volum Textualisme i subversió (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2007). En una segona fase, aquesta recerca textual i contextual s’amplià vers una reflexió sobre la incidència de les estètiques considerades de ruptura en el marc de la cultura catalana del mateix període, que culminà amb la publicació del volum Poètiques de ruptura (Lleonard Muntaner Editor, 2008), fruit del seminari «Poètiques de ruptura. Teoria i pràctica del textualisme», celebrat a Palma els dies 13 i 14 de desembre de 2007.[3]

Als dos volums citats es partia d’una percepció del text considerat com a esdeveniment social, com a marc dinàmic on es manifesten i s’inscriuen propostes de reconfiguració del sistema literari i cultural. El que es proposa aquest nou volum és analitzar com aquest marc dinàmic que denominam textualitat interacciona amb els processos de canvi sociocultural. Així entesa, la conjunció que enllaça literatura i canvi sociocultural en el títol del llibre no pretén atorgar a la transformació el paper de «context» que representen o on s’expliquen determinats «productes» literaris i culturals. Ben al contrari, el que proposa és una anàlisi de la literatura i la cultura també com a processos dinàmics, és a dir, com a parts actives en els canvis socials i culturals que han afectat la cultura de les darreres dècades. Plantejades en aquest marc de diàleg, les diferents aportacions que es presenten a Transformacions: literatura i canvi sociocultural dels anys setanta ençà analitzen les diferents cares d’un debat entre tradició i transformació que, en el context català del qual partim −i en els contextos espanyol, gallec i portuguès, també representats en el volum−, s’ha concretat en tensions entre llenguatges estètics, actituds intel·lectuals i programes culturals. Estudien la simultània polarització i convivència entre compromís identitari i investigació artística, teatre de text i teatre-espectacle, projectes culturals de resistència i projectes d’experimentació, política de partit i política de moviments socials en un camp d’anàlisi delimitat per la intersecció entre tres eixos conceptuals. El primer és la idea de transformació entesa com a procés complex que dialoga amb allò que en un determinat moment històric s’entén com a tradició; un procés, doncs, que per definició, hauria de rebutjar les mirades unívoques a què han estat sotmesos conceptes que han servit per concretar-ne l’anàlisi en el context hispànic, com ara el de Transició, objecte de debat en aquest volum. El segon eix és la definició del marc temporal en què se situen els productes on es manifesta el canvi, determinat per la frontera simbòlica dels anys setanta i que inclou des de l’emergència de potencialitats de canvi en el tardofranquisme fins a la consolidació o el bandejament d’aquelles dinàmiques que havien estat percebudes com a «innovadores» en la producció cultural actual. El tercer eix és el que determinen les fronteres sempre equívoques del marc cultural objecte d’estudi. En aquest sentit hem optat per partir de la literatura i la cultura catalana, però obrint-la a espais de diàleg amb altres tradicions de l’àmbit ibèric amb les quals es poden establir les pautes comparatives necessàries per a la comprensió de les dinàmiques internes de qualsevol sistema cultural.

Les seccions «El marc català» i «El marc ibèric» reuneixen estudis que analitzen les dinàmiques polítiques de canvi que determinen la percepció de la identitat catalana (Resina, Marín), el binomi canvi-continuïtat en el marc cultural (Picornell), l’entesa de la dissidència per part del règim franquista (Casanellas) i la refiguració dels discursos feministes en la Catalunya en transició (Francés). Ja des de l’àmbit literari, se’ns proposen mirades obertes a l’àmbit ibèric analitzat des de la perspectiva de les implicacions identitàries de la historiografia literària del període (Casas), de l’evolució de la poesia d’experimentació portuguesa (Cuadrado) o del teatre com a espai de participació pública en el context gallec (Biscaínho). La secció «Literatura en transició» analitza la incidència social del fet literari des de la perspectiva del gènere (Cortés) i les determinacions de fórmules narratives com la novel·la negra (Silvestre). Dins el bloc «Escenografies», centrat en la construcció de l’espai escènic, les contribucions de Gallén, Benet, Foguet, Marcillas, Soler i Toda estudien diferents facetes de les transformacions que han afectat el món teatral català. S’ocupen, així, de la incidència que hi tenen els debats sobre la textualitat, sobre la col·lectivitat de l’autoria dels discursos teatrals o sobre la influència de diferents tradicions o formes teatrals en l’evolució i l’arrelament social de la dramatúrgia catalana contemporània. Precisament alguns d’aquests debats prengueren cos en la taula rodona sobre nous llenguatges teatrals que tingué lloc el darrer dia del congrés «Transformacions», i que comptà amb la participació de Carles Batlle, Rafel Duran, Pere Fullana i Josep Pere Peyró. Finalment, les contribucions de Barceló, Muntaner i Pons, incloses a l’apartat «La dimensió semiòtica de l’espai», examinen l’escenificació de l’espai públic −entès com a llenç semiòtic que l’art pot apropiar-se i transformar− en la societat catalana dels darrers quaranta anys.

En definitiva, trobareu en aquest volum diversos plantejaments temàtics i metodològics a l’entorn de la intersecció entre transformació i cultura. Se situen, en aquesta diversitat, en el marc d’uns estudis literaris també en constant transformació, és a dir, a la recerca de noves vies per conceptualitzar la relació productiva i dinàmica entre textos i contextos, entre els marcs disciplinaris i la multiplicitat de mirades crítiques a què ens obliga l’anàlisi de la societat i la cultura contemporània que han centrat fins al moment les iniciatives del grup de recerca LiCETC .

L’equip investigador agraeix l’ajut desinteressat d’aquelles persones que han contribuït a portar a terme aquest projecte: Maria Magdalena Alomar, Xavier Barceló, Maria Antònia Bibiloni, Nicolau Dols, Martí Fons, Natalia Fuster, Elisabet Ginard, David Ginard, Martí Marín, Joan Mas, Esperança Mateu, Maria Melià, Francesc Perelló, Agnès Pons, Aina Puigserver, Jaume Reus, Jesús Revelles, Maria Isabel Ripoll, Patricia Trapero i la Fundació Pilar i Joan Miró.

[1] Aquest volum s’inscriu en el marc del projecte d’investigació «La poesia experimental catalana del període 1970-1990: discursos, representacions, recepció, infraestructures de difusió i marc sociocultural», subvencionat pel Ministeri de Ciència i Innovació (FFI 2009-07086).

[2] Aquesta selecció es complementa amb la del volum Transformacions: llenguatges teòrics i relacions interartístiques (1975-2000), publicat a la col·lecció Biblioteca Miquel dels Sants Oliver, editada per Edicions UI B i Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

[3] Fins al moment, la recerca realitzada ha rebut les ajudes de la Càtedra Alcover-Moll Villangómez (2004-2006) i del Ministeri d’Educació i Ciència (projecte «Teoria i pràctica de la narrativa experimental catalana (1970-1985): anàlisi i estudi contextual», HUM 2006-06108).