Читать книгу 100 coses que cal saber dels virus - Daniel Closa - Страница 11

Una de les desgràcies amb les quals els humans hem conviscut al llarg de la història han sigut les epidèmies. La població començava a emmalaltir i morir com a conseqüència d’una malaltia que apareixia més o menys sobtadament, que causava estralls en la societat. A la por de veure’s afectats pel nou mal, s’hi afegia el desconeixement de les causes. Es parlava de miasmes, d’encanteris, d’enverinaments i de malediccions divines, però la realitat és que fins al segle XVIII, quan es van inventar els primers microscopis, no tenien manera de saber que existeix un món fora de l’abast de la nostra visió en què una quantitat inimaginable de microorganismes omplien cada gota d’aigua, cada pam de terreny i, sovint, cada glopada d’aire.

A partir d’aleshores les coses es van encarrilar i no van trigar a relacionar alguns d’aquells microorganismes amb l’aparició de malalties. El contagi era, senzillament, el pas d’alguns dels microbis d’una persona a la del costat. En aquell temps encara no tenien gens clar com classificar-los i sovint anomenaven virus tots els patògens. La paraula deriva del llatí i volia dir ‘verí’.

De mica a mica el coneixement va anar millorant i es van anar descobrint diferents tipus de microorganismes. Els bacteris, els protozous, els fongs… Era complicat de classificar-ho, ja que aparentment (només aparentment) hi ha moltes menys diferències que les que hi ha entre els animals o les plantes, però a poc a poc vàrem anar posant una mica d’ordre al món de la microbiologia. No tots els microbis eren patògens; de fet, només ho són un percentatge molt petit, i molts resultaven extraordinàriament útils.

Quan semblava que ja ho teníem una mica clar, l’any 1892 un investigador rus anomenat Dimitri Ivanovski va observar que hi havia un agent que causava una malaltia a les plantes del tabac. Amb un extracte de plantes malaltes podia contagiar plantes sanes, de manera que va deduir que en aquell líquid devia haver-hi algun agent infecciós. El problema era que no el podia purificar. Habitualment feien passar el líquid per un filtre molt fi que retenia els bacteris causants de la malaltia, però allò que causava la malaltia a la planta del tabac creuava el filtre sense problemes.

Ivanovski va deduir, correctament, que el que tenia entre mans era un agent infecciós particularment petit. Tant, que no el podia veure ni tan sols al microscopi i que podia creuar el filtre. Per això, malgrat que encara ignoraven quina era la natura d’aquells misteriosos microorganismes, es van anomenar virus filtrables.

Encara es va trigar un temps a identificar-los i a la llarga es van quedar amb el nom de virus, deixant de banda el “filtrables”. Al principi es pensava que simplement era una mena de bacteri extremadament petit, però la realitat era més complicada. Els virus van resultar ser una entitat completament nova en el gran tapís de la natura.