Читать книгу Experimentar la Divinitat a la vida quotidiana - Daniel Gabarró - Страница 11
ОглавлениеAbans de continuar llegint, atura’t uns instants.
Tanca els ulls. Respira profundament. Concedeix-te el permís per llegir aquest capítol amb obertura, deixant que els seus continguts t’arribin a l’ànima.
Durant un minut respira amb profunditat i calma, obrint-te al que aquest capítol t’entregui.
No et demanem que creguis res, però sí que acullis el contingut del capítol amb una mirada i una escolta neta de prejudicis. Respirar amb profunditat suaument durant un minut, t’ajudarà.
Jo no he nascut, Déu ha nascut en mi
Respira calmadament mentre et proposes escoltar des de l’honestedat del cor.
Ho has fet? Doncs ara sí que t’animem a continuar llegint...
Jo no he nascut, Déu ha nascut en mi
Mira dins teu amb honestedat.
Observa que el cor batega al marge de la teva voluntat.
Observa com la digestió es produeix en tu al marge de la teva voluntat.
Observa, per tant, que no ets tu qui fa la digestió, sinó que la digestió es produeix en tu.
Dedueix, en conseqüència, que no ets tu qui fa bategar el cor, sinó que batega per la mateixa força vital que t’habita.
Observa que, encara que tu pots respirar més o menys profundament, la respiració es produeix en tu al marge de la teva voluntat.
La força vital t’habita i et respira.
No corris. Atura’t. Observa això. Mira-ho durant un parell de minuts.
És sorprenent. Tot un miracle.
Ara tanca els ulls i, després d’uns instants, torna a obrir-los.
T’adonaràs que la visió es produeix en tu. Tu no produeixes la visió, sinó que, simplement, es produeix en tu.
Quan escoltes, tu no produeixes el sentir. Simplement aquest sentir es produeix dins teu. Igual com tu no produeixes la teva comprensió: sorgeix dins teu. De cop, plasss!, comprens. La comprensió apareix dins teu.
No et sembla sorprenent?
Si tot l’anterior és cert, llavors tu ets un espai on la Vida apareix, un espai on la vida es produeix.
Ets un espai on l’Amor, l’Energia i la Comprensió apareixen.
Ets un espai on l'Amor, l'Energia i la Comprensió apareixen.
Però adona’t que tu no produeixes ni l’amor, ni la força, ni la comprensió, ni la visió, ni... Tot això et preexisteix i apareix a través teu.
Tot això t’habita. En última instància, això es produeix en tu, això És en tu. Diem que això És en tu, perquè aquesta força existeix sense que tu la produeixis, però et permet Ser. Sense aquesta força no series.
El que ets -t’animem a observar-ho- és la Consciència que s’adona habitada per la Vida. En realitat, si poguéssim ser una mica més exactes diríem que som la Consciència adonant-se d’ella mateixa i constituïda per aquesta força Vital que ens constitueix.
Pots obrir un espai interior per percebre-ho?
Pots deixar caure les idees per, simplement, percebre aquesta força vital dins teu?
Pots deixar-te caure confiadament en aquest Alè Vital que t’habita?
Pots deixar-te caure al teu interior com si et deixessis caure en un sofà, confiant en la Força Vital que et fa respirar, moure’t, sentir...?
No hi ha cap lloc on anar.
N’hi ha prou a reposar dins teu, a reposar en aquesta força que dirigeix la teva digestió, el teu bategar, el teu comprendre, el teu veure, el teu sentir, el teu respirar...
Per tant, és erroni dir “jo he nascut”. Hauríem de dir Déu (o Allò o l’Essència o l’Energia o la Vida...) ha nascut en mi.
Tots els nostres sentits i capacitats són, en realitat, l’instrument musical a través del qual allò Superior s’expressa aquí i ara.
Soc un mirador des del qual la Consciència es coneix a si mateixa.
Soc, a la vegada, la creació i l’actor. Aquí i ara. Soc la Consciència adonant-se d’ella mateixa gràcies a la força Vital que la constitueix.
El gran error és creure't separat de la Divinitat.
Allò Superior m’habita. Jo no he de connectar amb la Divinitat: és dins meu. Només he de mirar dins meu, descobrir la Vida que ja m’habita i dir sí al que Soc i al que em passa.
El gran error és creure’t separat de la Divinitat.
Jo soc perquè Déu és en mi.
No soc jo qui ha nascut, sinó la Vida, Déu, l’Energia, la Consciència..., dona-li el nom que vulguis, qui ha nascut en mi.
Jo no soc sinó l’Alè Vital que m’habita. Sense aquesta Força, jo no seria, jo no existiria.
Jo soc, en realitat, aquest Alè Vital expressant-se a través d’aquest cos i aquesta ment. Però no soc ni el cos, ni la ment: només són instruments. De fet, quan els instruments moren, la Vida segueix existint...
Quan ens adonem d’això, veiem que no paga la pena continuar posant l’atenció en el que és efímer, en el que no és (i que no som), sinó en allò que sempre és i sempre ha estat.
No has d’anar enlloc.
Ets la Totalitat adonant-se d'ella mateixa.
Entra dins teu i reposa en la Força Vital, amorosa, que t’habita.
Ho intentes?
No et demanem que tinguis èxit. Només et demanem que ho intentis.
Es tracta d’una cosa tan senzilla que, potser, et va passar desapercebuda al llarg de la teva vida. Però és molt senzilla. Segurament ho has vist ben evident quan abans ho hem explicat.
Para atenció: ets la Totalitat adonant-se d’ella mateixa.
