Читать книгу Experimentar la Divinitat a la vida quotidiana - Daniel Gabarró - Страница 15

Tot això que estem explicant no és per a ser cregut, sinó per a ser verificat, viscut.

Déu no necessita ser cregut, necessita ser encarnat. La Vida no vol ser pensada, sinó viscuda.

Tu has de ser tu, perquè ningú no ho podrà ser en lloc teu.

Tu has de ser tu, perquè ningú no ho podrà ser en lloc teu.

Has d’expressar-te tal com ets, com la persona única que ets. Però també has d’adonar-te que hi ha quelcom més gran que et dona vida i et transcendeix. Llavors seràs tu realment: la teva subjectivitat i la Totalitat conscients alhora.

Tu ets algú únic, però, a la vegada, ets el mateix que la resta de la creació: Energia Vital expressant-se a través teu. Quan la teva atenció inclou ambdues coses, tota la teva vida es transforma.

Poques persones perceben la importància d'incloure's dins la seva atenció.

Des de la nostra experiència, es tracta de quelcom molt senzill, encara que poques persones s’adonen de la importància d’aquest gest, poques persones perceben la importància d’incloure’s dins la seva atenció, de recuperar-se a través de l’atenció.

Si tu no et recuperes a tu mateix o a tu mateixa, si no t’inclous dins de la teva pròpia atenció sabent-te part d’una Totalitat, qui viurà la teva vida?

Malauradament, moltes persones posen tota l’atenció a l’exterior: a la feina, a la família, als seus desitjos, a les seves pors... i s’obliden d’elles mateixes, s’obliden de la Consciència que són i que sorgeix de la Consciència o Alè Vital que dona existència a tot.

Si t’oblides de tu, com et pots considerar viu?

Per això, per exemple, en el budisme se’t demana que t’il·luminis, que busquis el Jo-Real que has perdut. D’aquesta manera, podràs adonar-te que ets una part de la Totalitat.

Si t’oblides de tu, com et pots considerar viu?

O, per posar un segon exemple, en el cristianisme se’t diu que creguis en “la resurrecció dels morts”; perquè mentre no poso atenció en la Consciència que soc, em comporto com un cadàver!

I reiterem que no es tracta de creure en el que t’estem explicant. Es tracta de comprendre-ho profundament per Ser.

No es tracta de parlar de Déu, sinó de parlar des de Déu.

Es tracta de tenir una profunda experiència des de la qual expressar el que ets.

Per tant, no es tracta que tinguis fe, sinó que donis fe, que siguis testimoni vivent de la Divinitat, que siguis paraula viva.

En aquest sentit, t’animem a callar tota afirmació que encara no hagis experimentat.

Quan calles i t’obres al dubte, permets que la resposta es gesti al teu interior i, llavors, emergeix l’experiència de ser la mateixa Essència Vital expressant-se.