Читать книгу Treure's la feina de sobre - Edgar Illas - Страница 11

Líquids de paper de vidre

Posa’m una altra copa, abans de tancar, siusplau, i me’n vaig de seguida. T’ho prometo que demà te la pago. Ja sé què penses, sempre dic el mateix, i no te’m creus. Però és que saps el que costa de cobrar avui dia? No hi ha manera que els anunciants ens paguin i per això tots anem malament. Però demà he de cobrar una campanya que ens va fer la Nestlé. Vas veure l’anunci que va sortir a doble pàgina? Pensa que vaig haver d’anar a Suïssa a reunir-me amb els directius. Són gent molt sèria i molt competitiva, i em va costar convènce’ls que valia la pena invertir en la nostra revista. Però ens han fet una campanya que ens solucionarà les finances de tot l’any. Demà ens han de pagar el mes. Et pagaré tot el que et dec, sens falta. Posa’m només una altra copa, que només quedava un cul d’ampolla. Igualment aquest cul tampoc el podràs vendre, si tot plegat només en queda el pòsit.

Però com et pots creure les coses que diu la gent, reina? Vaig arribar tard perquè teníem reunió i va venir el senyor Andreu de Barcelona i ja saps que li agrada anar a fer un toc i que la conversa no s’acaba mai. És tan pesat que em queien els ulls i m’havia d’aguantar els badalls. Però hi he de quedar bé, ja ho saps, és molt bon client, i nosaltres hem de pagar la hipoteca. Què et penses, que no hauria volgut ser a casa a les nou del vespre a menjar el sopar de la cuinera més bona i més guapa del món? Tinc tanta sort de tenir-te, reina meva. Sense tu seria un home mort. Perdona’m si a vegades no faig el que toca, però ja veus que ara mateix les circumstàncies són les que són.

Un anunci sí que me’l faràs, no? Ja fa molt de temps que t’ho demano. Pensa que les vendes de la revista han augmentat molt i que l’anunci te’l veuria molta gent. No només la gent que compra la revista; també la gent als bars i a la biblioteca, perquè tenen la revista a tot arreu. I ara també a Internet. Vas veure el reportatge sobre el tràfic d’influències a l’Ajuntament quan hi havia els convergents? Nosaltres vam destapar el cas i tothom n’ha parlat. Tenim un grup de periodistes joves que no s’espanten per res. Nosaltres som d’una altra generació i no volem remenar gaire les coses. Però a aquest jovent no els hi fa por d’anar estirant el fil, i això a la gent li agrada, i a més és necessari perquè la nostra ciutat funcioni bé.

Ió no zé paz, va, poza una altra ronda, que aquest cop convido ió… Gin-tònics per tots tres...Ben carregatz, nena…Zou zensacionalz…Ió a la Rozer me l’estimo molt, eh?...Quants anyz fa que enz coneixem?...Xin-xin…Xin-xin…Per nozaltres…Perquè no perdem l’amiztat…L’amiztat è lo millor que hi ha a la vida…L’amiztat i el sexe, clar…Com méz gran em fai, méz calent vai…Nena, vai calent com una oreneta…Què val, això, nena?...Etz una noia molt maca...Ió quan vull xuto una pedra i surten quaranta tiez…Éz un dir…No et vull paz ofendre, eh?...Zi t’he ofèz, et demano dizculpez…Avui eztem de fezta…No è frezc, aquet gin-tònic…Poz-hi una mica méz de gel, nena, zizplau…I de ginebra, també, ara que hi etz…El gel l’ha aigualit…Vai alt com una gazela en zel…No li digueu a la Rozer, que enz ho pazzem tan bé…Ella ez preocupa molt…Però de tant en tant també enz hem de divertir, perquè éz zaludable, no?...I tu ho faz gaire sovint?...Un cop a la zetmana?...T’agrada anar a dalt o baix…A mi tot em va bé…Nena, aquesta copa té un forat…S’ha ezcorregut tot el gin-tònic…Ió no, eh? El gin-tònic, z’ha ezcorregut…

No saps pas el greu que m’ha sabut que no hagi sortit l’anunci. No ha sortit perquè aquesta setmana hem anat de bòlit i tenim una noia nova que encara no sap fer bé la feina. Aquest jovent els hi has d’estar sempre a sobre, no et pots despistar ni un moment. Ja no és com abans que les coses només s’havien de dir una vegada. Però t’asseguro que la setmana que ve sortirà i així fem un capmàs de tot plegat. Tens raó, tens raó, ja sé que t’ho he dit altres vegades. Però pensa que et faig molt bons tractes. La publicitat va molt cara. Sí, ja sé que t’he quedat a deure els gots de vi. Però els anunciants sempre volen la millor pàgina al millor preu, i jo t’asseguro que em preocuparé personalment que surti l’anunci a les pàgines centrals. Si cal, aniré a la mateixa impremta per comprovar tot el procrés d’impressió i de relligat. Va, posa’m un got de vi i serveix-te’n un tu, que hem de celebrar que sortirà l’anunci la setmana que ve a tot color a les pàgines centrals.

Com està la filla? Està feta una artista. Es nota que ho ha agafat del seu pare. Sí, d’acord, és un treball d’equip, però ella realment destaca dins del grup. Quants campionats del món ha guanyat ja? Qui ho havia de dir que ens faríem famosos gràcies al patinatge artístic. Perquè ens coneixen a tot arreu, eh? I tot gràcies a l’esforç de vosaltres els pares. Tants vespres i tants caps de setmana que hi heu hagut de dedicar, a més dels diners que costa, és clar. De debò que l’altra gent us admirem. On heu anat fins ara? A Austràlia, a l’Argentina, als Estats Units… I a tots els campionats us heu endut el primer o el segon premi, no? Ah! A l’Argentina la medalla de bronze. Però vaja, aviat està dit. Nosaltres també estem molt enfeinats aquests dies. Parlant d’això, me n’he d’anar ràpidament, que m’esperen. Nena, que em cobraràs? Hi tinc dos gots. Ah, tres? Doncs tres. Ostres, on he posat la cartera? Càsum dena, ja me la dec haver deixat altre cop a l’oficina. He hagut de fer servir la targeta de crèdit per fer unes compres a Internet i m’he descuidat de posar-me la cartera a la jaqueta. Ja ho veus que vaig de bòlit aquests dies. Escolta, que et fa res que et pagui la propera vegada? T’ho demano com un favor especial. T’ho pagaré demà sens falta. Moltes gràcies. T’ho agraeixo molt i demà sens falta t’ho pagaré.

Sí, ja ho entenc. No, no ho faré més, t’ho prometo. No tinc cap ganes d’espatllar les coses. Ja ho sé que no ho sembla, però m’has de creure, siusplau. És clar que no ho vull engegar tot a rodar. Encara que a vegades penso que potser seria el millor per tu i per ella. Et prometo que no tornarà a passar. Tu ets tot el que tinc. Sé que he estat un irresponsable aquests últims temps i et vull demanar perdó. Jo a dins meu t’estimo molt. Però entenc el que em dius. No podem continuar així. Tot és ja prou difícil com perquè jo encara ho compliqui més. Vull estar al teu costat i et prometo que canviaré i que no tornarà a passar més. T’ho prometo.

Sabeu aquell que diu que és un camió que arriba al túnel de Bracons i no calcula bé l’alçada i queda enganxat al sostre del túnel. Hi van un parell de guàrdies civils i s’ho miren i s’ho tornen a mirar, i no saben com treure el camió del túnel. I amb aquestes que hi ha un nen que volta per allà i els hi diu als guàrdies civils, diu: «El que han de fer és desinflar les rodes del camió i així podrà sortir». I un guàrdia civil se’l mira, li venta una bofetada i li diu: «¡Serás tonto! ¿No ves que es por arriba que no pasa el camión?»

Nena, com se t’acut presentar-te a casa en aquest estat? Si tornes a casa borratxa, em sentiràs. Em sents? Que no torni a passar més. Per què no creus el teu pare? Et vaig dir que tornessis a les dues i són les quatre. No ho veus que fas patir la teva mare? La propera vegada que no em creguis et castigaré, com si fossis una nena petita. Ja tens edat per comportar-te com una persona adulta. Et vindré a buscar allà on siguis i t’estiraré per l’orella fins al cotxe. Ja veuràs si et farà gràcia que les amigues vegin com el teu pare entra al bar i se t’emporta per l’orella. Això m’ho va fer un cop el meu pare a davant dels meus amics, perquè arribava tard a sopar. Però jo no feia tres hores tard, no; feia un quart d’hora tard. Vaig passar tanta vergonya que d’aquella feta vaig creure sempre més. Vull dir que fes el favor, siusplau, i que no ho hagi de tornar a repetir.

La Seagram és molt bona, també, molt seca. Ve d’Amèrica. Lawrenceburg, IN. IN deu voler dir Indiana. I la London també està molt bé. Potser no és tan seca. La Hendrick’s és molt clàssica. Et recomano que comencis per aquesta, si no n’has provat cap. Jo avui posa’m un Beefeater, que ja passarem. I compte, que és la de sempre, però també és bona, eh? El que de debò interessa és que hi hagi força gel i que la llimona sigui ben pelada. I que la ginebra i la tònica es reparteixin bé a la copa. Veus? S’ha de barrejar, perquè el que compta és que es barregin bé la ginebra i la tònica. Que no en notis més l’una que l’altra. Molt bé, noi. És bona, eh? Així fresca. És de les coses més refrescants. El saps aquell que diu que és un home a dins d’un bar i el cambrer li diu: «Vols Seagram?» I l’altre diu: «No, amb un gram ja en faré prou». Eh? El cambrer li diu: «Seagram?» I ell: «No, amb un gram ja en tinc prou, gràcies». Ara que surt el tema, no hauríem pas d’anar a acabar d’enguixar la paret? Te’n queda una mica? A mi se m’ha acabat. Però a la propera et convido jo.

Perdona, que em podries deixar una moneda, només, siusplau? Ara mateix te la torno. És que sé que la màquina ja està plena i està a punt de treure el premi gros. Se m’ha acabat el canvi i, per no haver d’anar al caixer, et volia demanar la moneda. Però si no et va bé, no pateixis, eh? Saps què passa? Que si vaig al caixer, algú altre m’agafarà la màquina i s’emportarà el premi. Encara vindrà algun xino. Perquè aquests xinos no els veus i de cop te’n surt un de sota una pedra i ja t’han pres la màquina. Les màquines carregades sembla que les olorin. Ja aniria al caixer, però ara ve la ratxa. Vaja, i si vols anem a mitges. Jo n’hi he posat molts, ja, i per això amb poc que hi posem, ha de tocar. Ens podem partir el premi. A mi no em fa res compartir-lo. Em fa més il·lusió treure el premi que no pas els diners en si. Tot sigui perquè no se’ls quedi algun xino. Val més que ens els quedem algú de casa, no?

Sabeu aquell que diu que és un home que lliga amb una noia molt guapa un dia que plou molt. Us acompanyo amb el sentiment. Plou molt. Me’n recordo com si fos ara. Era tan bon noi. Jugàvem a futbol a l’hora del pati. La noia se l’emporta a casa seva i el fa entrar de seguida cap a l’habitació. Ningú no s’ho esperava, tan jove. La noia li diu que s’estiri al llit i ella va al lavabo. Tots pengem d’un fil. I va plovent, cada cop plou més. És una loteria. Ella surt del lavabo amb una roba molt sexy, amb lligacames, tanga i sabates de talons. Com està la seva mare? Ja ho entenc. I li comença a fer un estriptis. Ja se sap. És normal que no hagi pogut venir. Plou a bots i barrals. La mort d’un fill és lo pitjor que hi ha. Ella se li posa a sobre i va refregant el seu cos amb el d’ell. Si necessiteu qualsevol cosa, sobretot no quedeu. Ella es va refregant i està molt excitada. Amb el vostre permís aniré tirant, que he de tornar a la feina. A fora plou i plou i cada vegada plou més i, quan ella està a punt de fer l’amor amb l’home, ell, atabalat, li diu: «Vols dir que no ho hauríem de deixar per un dia que faci més bon temps?»

Ja ho sé, Roser. Però és que pensa que a la feina no ens deixen respirar. La crisi ha fet que tots tinguem els nervis a flor de pell. No hi ha ningú que faci anuncis. Tothom té por i estan baixos d’ànim. Ja ho sé, ja ho sé que això no és cap excusa pel meu comportament. T’ho explico per entendre el context i perquè vegis la pressió que rebo. Però et prometo que a partir d’ara les coses milloraran. No deixaré que l’estrès ens afecti a nosaltres ni a la nena. Et dono la meva paraula. Però no em cal anar al metge. El que necessito és una mica de repòs. M’ho he d’agafar tot amb més tranquil·litat. He de mirar que les coses em rellisquin més i no agafar-me la feina tan a la valenta. Però, és clar, tenim la hipoteca, els pagaments del cotxe, els estudis de la nena. Jo soc el primer a qui m’agradaria desconnectar. No saps pas com m’agradaria anar-nos-en tu i jo a fer un viatge romàntic. Te’n recordes d’aquella vegada que ens vam escapar a Itàlia? Que bé que ens ho vam passar. Te’n recordes quan vam jugar amb el gelat a l’habitació, allò sí que va ser sexy. Sí, ja ho sé que fa molt de temps. Però t’ho dic perquè sàpigues que me’n recordo perfectament, d’aquella nit, i que em moro de ganes de repetir-ho, quan les coses s’hagin calmat.

És veritat, pare, que no et vinc a visitar tant com voldria. Ja saps que vaig molt enfeinat. Però estem tots bé. Avui la Roser i la petita han anat a la platja, aprofitant que fa calor d’estiu. Només el matí, ja seran aquí a l’hora de dinar. Jo m’he hagut de quedar perquè havia d’anar al despatx. A les vuit del matí ja hi era. He pensat ves-hi aviat i així tindràs temps d’anar a veure el pare. Sí, les ulleres són de treballar massa i dormir poc. Avui dia les coses s’han complicat molt i tots hi hem de posar el coll. No, ara ja no soc el director comercial, però m’han fet responsable de comunicació externa de la revista. Al final faig la mateixa feina, perquè el director d’ara és un titella dels socialistes. Sí, és el fill d’aquella sabateria que hi havia al carrer Sant Tomàs. Te’n recordes que pel Ram m’hi portaves a comprar les sabates? Sempre em compraves unes sabates d’un número o dos més. Els deies a les dependentes, com que els peus d’aquest noiet van creixent, almenys que li durin. Anava a beneir la palma amb unes sabates lluents que feien un tro. Doncs sí, el director és un trepa. En aquest país les coses van així, ja ho saps. I més ara, que la política ho ha embrutit tot i ja no es valora l’esforç. Però jo no em puc pas queixar. La gent també valora el tracte personal i encara volen parlar amb mi. Jo els dic fem-ho així, però hem de fer veure que ho decideix el director. A mi, vulguis o no, em coneixen i em tenen confiança. És clar que tinc més feina que mai: faig la feina d’ara més tota la que ja feia abans. Per això em veus amb aquestes ulleres. Tu, en canvi, fas molt bona cara, pare, m’alegro de veure’t tan bé. Per cert, abans no me’n descuidi, aquesta setmana vaig anar al banc i en Josep em van dir que ja et toca canviar la llibreta. Es veu que ara les canvien més sovint per raons de seguretat. S’han trobat que hi ha gent que les perd o gent gran que els roben el número. Ja saps que corre un personal avui dia. Tu sobretot aquí a la residència no donis mai el número a ningú, eh? Doncs, res, en Josep em va dir que només havies de firmar aquest paper pel canvi de llibreta. És un pur tràmit, no cal que ho llegeixis. Ja l’hi portaré jo i m’asseguraré que tinguis una nova llibreta. Res, només firma aquí. Perfecte. Ja m’ocuparé de tot. Ara em sap greu, pare, però me n’hauré d’anar, perquè m’espera un munt de feina al despatx. No et preocupis, tot va bé. Ja et vindré a veure aviat. Sí, t’ho prometo.

No, perdoneu, és que m’he marejat una mica i m’he entrebancat amb l’últim esglaó. Perdoneu per la fressa. Em sap greu haver-vos despertat. Espero que l’altra gent de l’escala no s’hagin despertat. Ara arribo de Barcelona i m’he marejat amb el cotxe. No cal que aviseu a la Roser. Ja sabia que arribaria tard. Ja trobaré la clau, no patiu. Entre casa i la feina tinc tantes claus que ara no sé quina és quina. Ja la trobaré, gràcies. Aneu a dormir. No patiu. I disculpeu per la fressa. No es pot treballar tantes hores, perquè després ja veieu què passa. A veure, la clau. És aquesta. No, aquesta tampoc. A veure. Ep, el pany. La posava al revés. No vull obrir cap llum per no despertar ningú i ja veieu què passa. Aneu a dormir. Gràcies per l’ajuda. Bona nit. No digueu res a la Roser, sobretot, que es preocuparia, ja sabeu com és ella, tan bona persona. No sé pas què faria sense ella. Bona nit i perdoneu altra vegada. Bona nit, bona nit.

La crisi és molt greu. Ara ens reestructuraran l’empresa. Va, posa-me’n una altra. Ens ha de matar a tots. Es posa bé. Sort en tinc de tu, que em cuides. Ets un deu. I mira que hi posem el coll. Ens costa tant de cobrar. Ja veurem com acaba tot plegat. Però ja veuràs que serem els primers que ens faran fora. Sí, posa-me’n una altra, siusplau. M’estimo més no pensar-hi. Les hores que hi hem passat de més. I hi ha molta gent que em deu molts favors. Serveix-te’n una tu, dona. Ara faran fora els més trempats. I això és la política. La política ja veus com va. M’estimo més no dir res. Només podem continuar lluitant. Tu ets una lluitadora aquí al bar. Amb lo que costa tirar un negoci endavant avui dia. Però què hem de fer si no? No se’ns valora gens. Mira, tu el que fas és digne d’admiració. Hi poses el coll dia sí, dia també. I qui ens ho valora això? Un dia ens faran fora. Ningú no vol saber res de res. El món s’ha convertit en una jungla. Pul·lularem pels carrers com si fóssim gossos abandonats.

Jo t’estimo molt. Sempre t’he sigut fidel. No m’ho pots fer això, reina. Si tu em deixes, què hi faré jo, en aquest món? Val més que em mori. Soc una ruïna. Tu ets l’única cosa bona que m’ha passat a la vida. Sense tu no valc res. Sempre t’he estimat i sempre t’estimaré. Sense tu seré una desferra d’home. Em quedaré arraulit en un racó fins que m’arribi la mort. Només et vull dir que l’últim pensament que tindré, l’instant just abans de perdre la consciència, quan m’arribi l’última gota de sang al cervell, serà sobre la sort que he tingut que m’estimessis durant tots aquests anys.

Tu truca’m a mi si tens algun problema. Sí, tots són una colla de titelles. Però a mi em pots tenir confiança. Què vols pendre? Et convido. Quins titelles. Si t’expliqués les trifulgues. Hi ha una màfia. Però si tens algun problema, tu truca’m a mi. Ja tens el meu mòbil, eh? Ara hi han posat uns titelles. És el que passa quan s’hi barreja la política. Però a mi em deuen molts favors. Fem l’última? Et convido jo. Truca’m a l’hora que sigui. Si és a mitjanit, a mitjanit. Tu fes-me un truc i no pateixis per l’hora. El meu mòbil ja el tens, eh? Qualsevol hora em va bé, a mi no em miris. Has de saber qui mou els fils. Pensa que tot és una màfia. A mi no em poden tocar perquè sé massa coses. Per això que si tens algun problema, fes-me un truc a qualsevol hora. Sempre estic despert, treballant. Sí, anem. Ostres, on he posat la cartera? A veure si me l’he deixada al despatx. No pot ser: me l’he descuidat al despatx. Que et fa res pagar les copes i t’ho torno demà sens falta?

Sense una dona no som ningú. La Roser és un deu. Hola, com estàs? Jo l’entenc a ella. M’alegro molt de veure’t. T’escolto, t’escolto. Anar fent. De moment som vius, gràcies a Déu. Posa-me’n una altra. Aquesta ronda la convido jo. Ara estem passant una mala temporada, ja ho saps. Però estic segur que tornarem a estar junts. Perdona, no et volia pas trepitjar. La Roser ha anat a viure amb la seva mare per aclarir-se una mica. No ho pots sacrificar tot per la feina. Sense la Roser soc mort. Ostres, perdona. T’he tacat? Nena, se m’ha vessat la copa. Sí, estava quasi plena. Gràcies. Perdona. Ara no sé què volia dir. Costa trobar feina. Amb la crisi costa molt, però si busques en trobes. En canvi, de Roser només n’hi ha una. Perdona. No en trobaré cap altra. L’he de convèncer perquè torni. Estic segur que la convenceré, però ara he d’esperar un temps, perquè reflexionem tots dos. M’alegro molt de veure’t.

L’aigua fa mal, fa més mal l’aigua que el vi. L’any mil nou-cents quaraaaaaanta hi va haver un aiguat, un aiguaaaaaat. Riiing, riiing, riiing. Telèfen! El Fluvià es passejava pels carrers de la ciutaaaaaat. Riiing, riiing, riiing. Telèfen! L’aigua es passejava per tot arreu. Ai, és el meu mòbil. Ja ho veieu, no em deixen desconnectar ni un moment. Ara no hi soc. L’any mil nou-cents quaraaaaaanta hi va haver un aiguat, un aiguaaaaaat. Arreplegueu forces fustes que l’aigua va per tot arreu. Riiing, riing, riiing. Altra vegada? No em deixen en pau ni un moment. No hi soc ara. L’aigua fa més mal que el vi. Tan bé que estàvem abans sense mòbils. Ara estem sempre controlats. On eres quan t’he trucat? On ets ara? On soc? Soc aquí, provant de descansar una mica. Fa més mal el vi que l’aigua. Nooooo! La cançó va al revés: fa més mal l’aigua que el vi, que hi va haver un aiguat l’any quaranta i s’ho va emportar tot. Abans sí que en sabia de ploure. A veure el mòbil qui era. Fa més mal l’aigua que el vi. Cap trucada perduda. Hauria dit que m’havia sonat el mòbil. Em pensava que havia sentit un ring.

Roser, Roser? Que hi ets? Despenja el telèfon, siusplau. He de parlar amb tu. Fes-me un truc quan puguis, siusplau. És molt urgent. T’he de comentar vàries coses. I la nena, com està? Truca’m, siusplau. No puc passar més temps sense sentir la teva veu i la teva rialla. Sé que hem d’esperar un temps, però si poguéssim parlar tan sols una estona. Em preocupa que no estiguis bé. Et trobo a faltar, a tu i a la nena. Truca’m siusplau.

Sí, posa’m l’últim got de vi. Demà te’ls pago. T’ho prometo. Que deixin la política d’una vegada. Fins a Suïssa vaig haver d’anar. Bonjour, monsieur. Perdona. La Roser és un deu. Tants anuncis per res. Demà t’ho prometo. Hem de fer veure que ho decideix el director. La crisi ens ha de matar a tots. Gràcies. Sí, ja me’n vaig. Monsieur, madame. Tot sol. No paguen el que toca. No agafa el telèfon. A tot color, doble pàgina. Que estigui bé. Per això l’he trucada. És l’únic que vull saber. Faig l’última. No n’he sabut prou. Demà. L’important és que estigui bé ella. Només queda el pòsit. Cap a on vas ara? Un altre dia. Plou? No, gràcies. Quant de temps feia que no plovia? Ara és massa tard. Ja puc tornar a peu, gràcies. No em fa res mullar-me. Al contrari: se’m posarà bé.