Читать книгу Treure's la feina de sobre - Edgar Illas - Страница 8

Màquina de dards

Hola, Míliu.

Güita’ls!

Què fas? Vas bé?

Quina colla d’arreplegats.

Nosaltres també estem contents de veure’t.

Sí, arreplegats ho som tant com vulguis. Però sort en tens, que venim, perquè hi tens una gentada aquí, al bar.

No hi quep ni una agulla.

Que em deixes passar, siusplau?

Fa mitja hora que provo d’arribar a la barra.

No es pot respirar de tanta gent.

Si heu vingut aquí a acollonar, ja podeu cardar el camp.

Venim per la màquina de dards, eh? No et pensis pas que et vinguem a veure a tu.

I si haguéssim de venir per les ties…

Alguna vegada en veus alguna que treu el cap per la porta, però de seguida fuig.

Aquest bar és com un puticlub quan totes les putes són a les habitacions i a la barra només hi queden els homes esperant que elles tornin a baixar.

Les ties ja vindran més tard, desgraciats. Jo si vull xuto una pedra i surten quaranta ties boníssimes.

Va, calla, Míliu, i engega’ns la màquina dels dards.

No pateixis, que quan marxem ja la podràs tornar a tancar i així no gastaràs més llum.

Què voleu beure?

Jo una Heineken.

Jo una altra.

Jo també.

Jo també. La meva ja te la pagarà en Suri, que sempre perd.

Ens hi fem anar les Heinekens?

Home, és clar, com sempre.

Els dos que perdin paguen la Heineken dels dos que guanyin.

Posa-la en anglès, la màquina.

En anglès?

Au, ja ha sortit el filòleg.

Jo si és en castellà no jugo. No vull anar sentint «Tire jugador número tres», «Recoja dardos»…

Però tu què et penses? Que som a Manhattan?

Si puc triar, la vull en anglès. Que al meu avi li deien «ese hijo de puta de catalán.»

Oh, això encara ens ho diuen.

Doncs ja està. Si puc triar, trio un altre idioma. O posa-la en italià o en francès, si vols.

Au, posa-li en anglès i així estarà content.

Míliu, tens els dards?

Sí, home, us ho porto tot de seguida, les cerveses, els dards en anglès, les ties… Em voleu donar una mica pel cul, també?

Ara que ho dius… Però abans t’hi dibuixarem una diana. I el primer que t’entafori el dard a dins, guanya.

Colla de matats.

Cada setmana igual. No tens dards que no estiguin fets malbé? No n’hi ha cap que tingui les quatre ales senceres, i tots són torts.

Aquests ja van bé, no em toqueu els collons. Tinguéssiu les pixes tan rectes.

Sí, i tinguéssim tant de lloc al cel com tenim en aquest bar.

El que sí que s’ha de dir del teu bar, Míliu, és que és l’únic bar al món que encara teniu l’Intervíu.

Un clàssic.

A veure quina tia hi surt.

Està bona.

Però avui dia ja no saps què és real i què és Photoshop.

A mi tant me fa, si és real o no. És com les peres, és igual si són de veritat o si són de silicona.

Home, però no és pas lo mateix. A mi també tant me fa si són pits de plàstic o no. Però el Photoshop és diferent, perquè enganya.

I per què és diferent? La silicona també enganya.

Home, però la silicona la pots tocar. I el Photoshop només existeix a la foto.

Sí, tu te’n fas uns farts, de tocar pits de silicona. L’únic que pots tocar és la teva cigala.

Mira, ara que ho dius, deixa’m la revista, que m’aniré a fotre una palla al lavabo.

Ei, això aquí, no, eh?, Que això és un bar decent.

Va, tira.

Triple vint. Triple divuit. I un dinou. Vinga, supereu això.

Només un dinou? De seguida estarà superat.

Ni un. És que no n’has enganxat ni un, Suri. Mira que n’arribes a ser, de dolent. Sempre perds.

Que jo perdo sempre? Tot just ha començat la partida.

Sempre perds, Suri, sempre. No falla mai.

Va, calla, Matabaixa.

Però per què jugues, si sempre perds?

Vols deixar-me estar?

És que no ho entenc.

Collons, deixa’l estar. Si vol jugar, que jugui. A tu ja et va bé, no?, si et paga la Heineken...

No és pas això. És que em sap greu veure’l així, tan desvalgut, tan vulnerable.

Vés a pendre pel cul. Desvalgut! Ara veureu com us cardo a tots.

«Matabaixa»? Des de quan et diuen «Matabaixa»?

No ho saps, Míliu? S’ho va inventar en Mundet: com que és baixet i la mata dels ous no li arriba gaire enlaire, li va dir en Matabaixa.

Doncs va, ara tirarà en Matabaixa-que-us-donarà-pel-cul-a-tots. Triple disset. Triple setze. Què més falta? Aviseu-me, quan vulgueu que guanyi. Si més no, esperaré que hàgiu acabat la cervesa.

El que li falta d’alçada ho ha de compensar amb xuleria.

És ben igual que el seu pare.

Mia, has trepitjat.

Que no que no he trepitjat.

Has trepitjat la ratlla.

Et dic que no l’he trepitjada.

I tant que l’has trepitjada. Sempre fas igual.

Com a màxim la dec haver trepitjat amb la punta del quec.

Et passava mig peu, no només la punta.

Potser passava una mica la punta, però és que si no, no hi quebo.

Sí, vaja, hi ha tanta gent en aquest bar.

No hi quebia bé per la paret de darrera, subnormal.

Jo només dic que has trepitjat la ratlla. Però no passa res. Ja hi estem acostumats.

Sí que he trepitjat la ratlla. Saps amb què l’he trepitjada? Amb la punta del capullo, desgraciat.

Veus, Matabaixa? Tu no el tens aquest problema. T’hi quep bé a tot arreu. Quan l’endinyes, no deus tocar vores.

Com que la té torta cap a l’esquerra, deu tocar el cantó esquerre i prou.

Mireu, nanos, sabeu quants polvos he cardat aquesta tarda?Polvos? Vols dir polvos talco?

N’he cardat un per cada dit d’aquesta mà.

Au, va!

T’ho juro.

Cinc polvos en quanta estona?

Tres hores. De tres a sis.

No pot ser. Au va. Com vols que ens ho creiem?

I tots cinc amb la mateixa tia?

Home, és clar, amb la Montse.

I ella ja n’ha vist passar alguna, de les cinc ensulfatades? Perquè no devies ser ràpid, no: devies ser veloç.

Sí, ja ha disfrutat.

I li has donat cinc bolis Bic, també, quan has acabat?

Qui et va parir.

De què va això dels bolis Bic?

No ho saps, Míliu? En Matabaixa ja fa anys va anar a Cuba amb una capsa de bolis i feia un intercanvi amb les ties: per cada boli que els hi donava, un polvo.

No pot ser.

He, he.

I els bolis eren dels tronges o d’aquells transparents, que van més bé? Us enrecordeu que els taronges de seguida es trencaven?

Tu, i amb la teva alçada, la Montse es deu haver d’ajupir força, no?, perquè una mata toqui l’altra mata?

Si ha hagut de fer cinc polvos ajupida, deu haver agafat un mal d’esquena.

Sou una colla de maricons. Va, acabo o no acabo?

Ja pots acabar quan vulguis, fenòmeno.

Ja està. Número 3, guanyador. Suri. Hi tinc una Heineken, siusplau.

Míliu! Em cobres dues cerveses i me’n poses una altra?

A mi també.

Posa’n quatre més. Fem una altra partida, no?

Sí, home.

Tu, Míliu, i què són aquests llibres aquí a la barra?

Són els llibres d’estudi.

D’estudi?

No t’ho vaig dir que ara estudiava?

No ho sabia. I què estudies?

Educació especial.

Especial de què?

De nens amb problemes.

Home, doncs aquí amb nosaltres hi tindries una feinada.

Tots som una ruïna.

Sí, si haguéssim tingut un mestre d’educació especial, potser no hauríem acabat al teu bar jugant als dards.

Per què et penses que ho estudio? Per poder deixar de servir-vos Heinekens i perquè els nens del futur no acabin en bars com aquest.

Collons, Míliu, que ens faràs plorar.

Jo ja tinc la llagrimota a mitja galta.

Home, ens ho dius com si fóssim mainada que esnifem cola pel carrer.

No, home, l’educació especial és per nens amb problemes cognitius més que no pas d’exclusió social.

Exacte. Nosaltres no estem pas exclosos d’enlloc. Només tenim algun bei i ens agrada el mam.

I jo vaig alt com una gasela en zel.

Sou una ruïna.

Va, Míliu, que de moment encara no t’has pas llicenciat. Posa’ns les Heinekens i ves a estudiar una estona. Fem una altra partida, no?