Читать книгу Constel·lacions postmodernes - Enric Balaguer - Страница 6

Amb un present prim, com sempre,

amb una vida que fuig.

Raimon, «Mentre s’acosta la nit»

No podràs agafar

ni amb les mans ni a grapats

l’aigua del temps que vius:

als dits et quedarà

un lleu tel d’humitat.

Raimon, «Un lleu tel d’humitat»