Читать книгу Llibre de paraules i dites de savis i filòsofs - Jafudà Bonsenyor - Страница 9
ОглавлениеCAPÍTOL I. DEL TEMOR A DÉU
Jaqueix ço que vol ton cor, per ço que vol Déu. [11]
[1]
En aquesta vida els nobles són els senyors; en l’altra, ho són els qui temen Déu.
[2]
Qui en aquesta vida pateix el que Déu vol, estarà exempt de turment en l’altra vida.
[3]
A qui no té fe en Déu, li arriben penes d’allà on creu treure profit.
[4]
No deu ser honrat qui no honra.
[5]
Tingues pietat d’aquells que són a la terra, i Déu, que és al cel, de tu en tindrà.
[6]
Qui tem Déu, el tem sempre, i qui no tem Déu sempre, tem de tot.
[7]
Tenir fe s’acaba, [però] el cos es consumeix, les obres són comptades i els pecats no són oblidats.
[8]
Negocieu amb Déu fent almoina i guanyareu.
[9]
No tinguis fe sinó en Déu, i no temis sinó els teus pecats.
[10]
A qui té fe en Déu, li és sobrer tot allò que necessita en aquest món i en l’altre.
[11]
Deixa allò que el teu cor vol per fer allò que Déu vol.
[12]
Digué el savi: fill meu, tingues Déu content encara que no agradi a la gent, i no facis res contra Déu per agradar a la gent.
[13]
Tem Déu pel gran poder que té sobre teu, i avergonyeix-te al seu davant perquè el tens molt a prop.
[14]
Avergonyeix-te davant Déu en privat, talment com t’avergonyeixes de la gent al descobert.
[15]
Demanaren a un savi: què és el més pervers d’aquesta vida i de l’altra, i què és el millor? I digué: un pobre descregut i un ric que no té por de Déu.
[16]
Digué el savi: si serveixes un rei, no consentis a fer res contra Déu, que més bé et farà Déu que aquell rei.
[17]
Qui s’humilia davant Déu, aquest l’exalça.
[18]
Tot el que Déu fa és bo.
[19]
Tots han de lloar, enaltir i suplicar Déu, i molt més aquells que Déu ha enaltit tant que no han de suplicar ningú.
[20]
Qui Déu cerca, on pot fugir?
