Читать книгу Els 13 rellotges - James Thurber - Страница 7

Vaig escriure Els 13 rellotges a les Bermudes, on havia anat a acabar un altre llibre. Que em posés a escriure’l és un exemple d’escapisme i de manca de força de voluntat. Però, llevat que recorri de tant en tant a aquesta mena de mecanismes, no veig com l’home modern pot evitar tornar-se boig. Demano disculpes als meus editors i al talentós Marc Simont, que van haver de suportar les petites correccions constants que vaig insistir a fer, fins i tot en les galerades. Al final em van prendre el llibre de les mans, argumentant que ja estava acabat i que l’única cosa que jo volia era divertir-me jugant amb els rellotges i pujant i baixant escales secretes. Em van enxampar.

Vull donar les gràcies a un seguit d’amics que em van ajudar:

A la Sara Linda Williams, per deixar-me fer servir el seu nom per a la princesa (la senyoreta Williams, que té quatre anys, va insistir que la princesa portés llorer als cabells en comptes de lliris de Sant Josep; vam discutir sobre la qüestió fins a l’extenuació, i en vaig sortir vencedor pels pèls); a en John i la Nelga Young, que em van brindar el lloc perfecte per escriure el relat; a la Fritzi Kuegelgen, que gràcies a alguna mena de màgia va poder transcriure unes cinc-centes pàgines dels meus gargots inintel·ligibles escrits a llapis i, després, em va llegir en veu alta l’obra sencera des del principi fins al final una dotzena de vegades com a mínim; a en Ronnie i la Janey Williams, que amb la seva presència feien que millorés el temps de l’illa i dels oceans; i a la meva dona, per les seves crítiques constructives i per despertar-me quan tinc malsons, suposo que alguns sobre el Todal, però els pitjors, a les nits més fosques, sobre tota aquesta iniciativa en general.

J. T.

West Cornwall

Connecticut