Читать книгу Poesia - Jordi de Sant Jordi - Страница 7

I

És tant el mal que em feu sofrir

quan no em creieu, dona preuada,

que del cert us amo lleialment,

que el cor del cos se’n vol sortir.

Tant són li mals que·m fay soffrir

com no·m cresets, dompne valén,

que de cert vos am leyalmén,

que·l cor del cors me vol sortir.

II

El dia que vaig veure-us la bellesa,

tot d’una vaig començar a amar-vos,

el meu cor no va poder allunyar-se

de vós ni un instant per cap altra.

Creieu-me, doncs, que cap més desig

no tinc ni cap altre pensament,

sinó que pugui lleialment

estimar-vos i servir-vos.

Lo jorn qu·yeu vi vostre cors gay,

al prim que·m mis en vos amar,

mon cor no poch, certes, lunyar

de vós un punt per altre may;

donchs, cresatz me qu·àls no desir,

ne tench nulh autre penssamén,

mas sol qu·yeu puscha finamén

a vós amar e cartenir.

III

Si no dic la veritat, demano a Déu

que d’aquests crims sigui acusat

i en sigui mort apedregat

a mans d’un malastruc jueu,

i que ningú no em planyi

de patir aquest martiri,

ans que em maldiguin cruelment

i que m’escupin a la cara.

Si no us dich ver, que prech a Dieu

que de tals crims si·acusatz,

d’on prenda mort apedregatz

per mans d’un malestruch jusieu,

sí que planguts de mon martir

no sia pas per nulha gen,

ans me maldiguen cruselmén

e·n me fas vinguen scupir.

IV

Si no dic la veritat, que abans de morir

amb gran tristesa em desesperi

i l’ànima i el cos prop de Llucifer

m’hi portin mil dimonis,

i mai no em puguin sepultar,

ans sempre més tingui turment

i no trobi ni amic ni parent

que em vulguin bé, sinó que em maleeixin.

Si no us dich ver, qu·ans de ma fi

ab ira fort me desesper,

e l’arm·e·l cors ab Luciffer

dimonis mil porten prop si;

e mays no·m pusquen sabollir,

ans per tostemps haja turmén,

e no trop amich ne parén

que·m vulhen bé, sinó mal dir.

V Tornada Castell d’honor, que Déu m’odiï

i tots els sants, si de tot cor

no us sóc fidel, lleial servent,

que us vull amar sens defallir.

Tornada Castells d’onor, prech Déu m’asir

e tot li san, si coralmén

no us suy fis e leyal servén,

que us vulh amar ses deffalhir.