Читать книгу Poesia - Jordi de Sant Jordi - Страница 9

I

Senyora, tothora us prego

que em retingueu per servidor,

i vós dieu que amor de debò

no us ofereixo, de fi amant,

sinó amb engany,

que en altre lloc hi ha el meu desig,

i que no intenti donar entenent

or per argent;

però certament

feu anar excuses de mal deutor.

Dompna, tot jorn vos vau preyan

que·m retingats per servidor,

e vós disets que dreyt·amor

no us port, sí com de fin aman,

mas ab engan,

qu·en autra part ay mon voler,

e que no us cuyt dar entendén

aur per argén;

mas veramén

escus·avetz da mal deuter.

II

Perquè sabeu la veritat

i coneixeu el meu propòsit,

així com al metge escau

que conegui que el malalt té

un veritable mal;

i no veig, per molt que juri

i que blasfemi, que em cregueu,

ans us burleu

del temps passat;

sempre em feu aquest tracte.

Car vós sabets certes lo ver

e conexets m·entenció,

sí co·l malalt qui per raysó

lo metge conex que soffer

mal vertader;

e vós no vey, per molt que jur

ne me’n blastom, que me’n credats,

ans vos trufats

del temps passats:

de jorn en jorn feu-me tal fur.

III

Senyora, molt més del que penso

us amo, i millor del que sé dir;

si no ho fes, prego a Déu que morir

em vegeu pitjor que un tafur.

Doncs, per què sofrir

em feu tants mals, si veieu

el bon amor que poso en vós,

que, mal que em pesi,

així em té pres,

que per cap altra no m’interesso?

Dompna, trop mays que no me’n cur

vos […] e mils que no say dir;

si no u fay, prey Dieu [que] morir

me vegats pigor que taffur.

Donchs, per què dur

me fayts tants mals, pus vesets bé

mon fin voler qu·en vós s’és mes,

que, mal que·m pes,

axí·m té pres,

que d’altre no·m cur ne·m sové?

IV

Ah, cos tan bell i despietat!

Com és que no us adoneu

que llanguint moro per amar-vos

i no creieu la meva fe?

No sé res més

que us pugui dir del que ja he dit

del meu desig, que ja sabeu;

però cap valor

vós no hi doneu,

que els meus afanys gens no us desplauen.

A, cors ten belh, car de mercé!

Com no volets considerar

que muyr languén per vós amar,

e no suy cresutz de ma fe?

Ja no say re

que us puxa dir plus de què us ay

ne mon voler, qui ja·l sabetz;

mas vós havets

en car tals fets

que mon afany ges no us desplay.

V

Però d’ara endavant no us diré més

que em respongueu bé o malament,

sempre que ho feu aviat,

sinó que us amaré, ho vulgueu o no.

Perquè a l’amor li va plaure

i del tot va voler que fos vostre

el primer dia que us vaig veure,

i me’n ve patiment

tan sovint,

que estic afligit i capficat.

Mas d’er anan pus no us diray

que·m fessats mal ne bon respost,

pus que tal lo’m fessats tentost;

ans, vulhats ho no, us amaray.

Qu·amor li play

e volch del tot que vostre fos

lo jorn que us vi primeramén:

d’on pas turmén

e tan sovén,

que vau merrits e cossirós.

VI

Tornada Reina d’honor, cap enamorat

no ha passat mai una pena

com aquesta que em fereix

el cor i el seny

quan no feu cas del meu dolor.

Tornada Reyna d’onor, lunhs amorós

no passech may tal penssamén

com cest qui·m fen

lo cor e·l cen

can de mon dan no us sentits vós.