Читать книгу L'oració composta (II): la subordinació - M. Josep Cuenca Ordinyana - Страница 5

PRÒLEG

És curiós de comprovar que entre el gran allau d’estudis de lingüística, n’hi haja ben pocs dedicats a tractar temes com la subordinació. S’han fet monografies sobre la subordinació substantiva, la subordinació adjectiva i, més estranyament, sobre l’adverbial. Per altra part, també comptem amb nombrosos articles que analitzen aspectes puntuals de la composició oracional, i és inevitable trobar un capítol dedicat a la qüestió en les gramàtiques. Tanmateix, de treballs com el que presentem ara, n’hi ha pocs -per no dir cap, que seria una pressumpció imperdonable. I encara més, sobta molt veure que hi ha al nostre abast algunes monografies importants sobre la coordinació, cosa que no fa més que augmentar la perplexitat de l’estudiós o aprenent de la sintaxi.

Potser l’amplitud del tema, la dificultat de reduir-lo a una extensió estàndard, d’uns dos-cents fulls, sense deixar de tractar aspectes considerats rellevants, potser l’escàs interès que alguns demostren per les obres d’introducció o divulgació... siguen els motius de tan estrany fenomen. Així doncs, podem dir que aquest llibre ompli un buit important en els estudis gramaticals, i de manera molt més palesa en el cas de la lingüística catalana, on patim encara força mancances.

En aquestes pàgines el lector trobarà presentades, des d’un punt de vista crític, les principals aportacions al tema. Tot i que l’objectiu de l’obra no és fer un plantejament original ni una proposta revolucionària –si és que es pot parlar de “revolució” avui en dia en el camp de la lingüística–, sí que té aspectes valuosos: s’hi intenta organitzar sistemàticament un volum considerable de material i remarcar els problemes i les limitacions d’anàlisi que presenten, com també les possibilitats de resoldre’ls. En aquest sentit, el present treball és més que un conjunt de ressenyes de llibres i articles. L’autora se’ns ofereix com a cicerone per guiar-nos pel món complex i multiforme de la composició oracional, tot suggerint-nos camps d’estudi encara poc tractats i fent-nos reflexionar sobre idees que sovint hem acceptat sense qüestionaries, perquè així en les han ensenyades.

Per resumir en poques paraules què és aquesta Subordinació, direm que es tracta d’una visió global, sistemàtica, sintètica i crítica d’una àrea de la sintaxi que encara avui ens sorprèn amb aspectes subjectes a discussió i descoberta. Endinseu-vos-hi, doncs!