Читать книгу L'oració composta (II): la subordinació - M. Josep Cuenca Ordinyana - Страница 7

INTRODUCCIÓ

Aquest estudi és la continuació del llibre L’oració composta (I): la coordinació, que vam publicar ara fa uns anys. En la primera part de l’estudi de l’oració composta, plantejàvem els problemes generals de la composició oracional i repassàvem la sintaxi, la semàntica i la pragmàtica de la coordinació. En aquest volum passem al terreny de la subordinació: estudiem la definició i les característiques del fenomen i tot seguit analitzem la subordinació substantiva, l’adjectiva i l’adverbial, seguint un esquema clàssic de tractament de la qüestió. El lector hi trobarà recollides, organitzades i sistematitzades les principals aportacions al tema, juntament amb freqüents reflexions sobre les limitacions que presenten.

Voldríem que l’obra, escrita pensant en un lector mínimament familiaritzat amb la sintaxi, no fos només un estat de la qüestió, sinó que apuntés problemes i vies de solució i pogués donar una visió relativament fresca d’alguns aspectes de la subordinació.

Amb aquesta orientació, hem preferit no circumscriure’ns a cap model gramatical de manera estricta, de forma que hi tinguessin cabuda totes les aportacions, sense tenir en compte des de quins pressupòsits teòrics partia l’autor (generatius, estructurals, tradicionals, etc).

Ara bé, a l’hora de formalitzar alguns aspectes comentats i de triar terminologia calia prendre partit i ens hem decantat per la gramàtica generativa, i concretament per la Teoria de la Recció i el Lligam (fonamentalment els principis que parteixen de Chomsky (1981)). Això no suposa, però, que el lector que no conegui la gramàtica generativa trobi dificultats per a seguir el text. Ans al contrari, l’homogeneïtat en la representació i els termes pot ajudar-lo a entendre millor el contingut i pot contribuir, a més, a fer-lo entrar en contacte amb la manera generativista de fer lingüística.

Cal dir, a més, que els conceptes clarament específics i complexos de la teoria generativa, els hem inclòs, generalment, en nota a peu de pàgina. Així, es permet fer una doble lectura del text: la lectura més o menys neutra, aplicable a qualsevol model lingüístic amb les adaptacions formals i terminològiques que calgui, i la lectura lligada a la gramàtica generativa.

Hem intentat que aquestes pàgines incloguessin els aspectes descriptius de la subordinació així com els normatius, que sovint figuren en nota. A més a més, tot i que ens hem centrat en el català, voldríem que els continguts que exposem servissin també per a estudiar el funcionament de la subordinació en altres llengües, i molt especialment en les romàniques.

Per últim, comentarem que gran part dels exemples que il·lustren el text són inventats; tanmateix, hem considerat convenient introduir alguns exemples de corpus, ja que, de vegades, la imaginació del lingüista és molt més limitada que la realitat lingüística. Aquests exemples han estat extrets del llibre Camí de Sirga de Jesús Moncada (Barcelona, Edicions de la Magrana, 1988) i es marquen al text amb la indicació (CAM), acompanyada del número de pàgina on figura l’exemple.

Ens resta només expressar el nostre agraïment als directors de la col·lecció Biblioteca Lingüística Catalana, els doctors A. Ferrando i Á. López-García, perquè ens han permès publicar aquest llibre i perquè ens han encoratjat en tot moment a treballar en el tema. I agraïm molt especialment la col·laboració de Manuel Pérez Saldanya i J. Rafael Ramos, que han tingut l’amabilitat i la paciència de revisar el text que ara us presentem.

València, 30 d’abril de 1991.