Читать книгу La drecera - Miquel Martín Serra - Страница 7

No hi ha lleure infinit sinó a la platja:

mar al davant, us lleva tot esment,

i és el seguir una vela bo i jaient

la cosa més remota d’un viatge.

L’onada acanalada, tendrament

es desfà al vostre peu, com en servatge;

us volta la llum viva del celatge

i passen núvols i batecs de vent.

I, alliberats del dubte i l’aventura,

tota poquesa i tot enyor cessat,

rebeu un pur secret de la natura

en els ulls i en el cor, de bat a bat,

l’indefinit somriure del que dura:

els canvis tot voltant la identitat.

Josep Carner, «Ajagut a la platja»