Читать книгу Neix un teixidor de somnis - Ngugi wa Thiongo - Страница 12

Som als últims dies de juny de 1959, i és com un somni. Agafo el tren a Limuru, a la mateixa estació que quatre anys abans em va veure vessar llàgrimes de desesperació quan les autoritats no em volien deixar pujar al tren que anava a l’Alliance High School perquè no tenia el permís per viatjar a una altra regió, segons les lleis marcials que regulaven els desplaçaments dins d’Àfrica en aquells temps. Un funcionari de rang menor comprensiu em va fer pujar-hi d’amagat. Ara, quatre anys després, agafo un altre tren que no es dirigeix a una altra regió del país sinó al territori veí. I com en el passat, la mare continua sent l’àncora que em sosté. D’ençà del primer dia que em va empènyer a anar a escola, fa dotze anys, sempre ha volgut que m’aventuri, que descobreixi què hi ha allà fora.

Deixo la Kenya colonial del terror i la incertesa, però també el país dels meus somnis i desitjos personals. Entre el munt de persones que m’han vingut a acomiadar hi ha Minneh Nyambura, que, amb els seus ulls somrients, fa que el cor em bategui tan fort que em penso que els del voltant me’l senten. Fa més o menys una setmana, les nostres ànimes van fer un pacte secret.