Читать книгу Neix un teixidor de somnis - Ngugi wa Thiongo - Страница 14

Fins i tot el territori que vam veure després de travessar la frontera i d’entrar a Uganda semblava envoltat d’una aurèola. Les plantacions de te tan ben cuidades i endreçades de Limuru i Kericho, a Kenya, eren substituïdes per les plantes de cafè i bananers d’Uganda que, segons que semblava, creixien silvestres però formant boscos espessos. La vasta verdor que s’estenia davant nostre, propietat d’africans, era corprenedora per l’espectacle esplèndid d’abundor tropical i indòmita que oferia.

Aquest devia ser l’escenari que va veure l’escriptor Winston Churchill quan, el 1908, durant el seu primer viatge a Àfrica, finalment va deixar enrere la Kenya dels iracunds colons britànics i va entrar al regne africà protegit pels britànics: «Uganda és d’un extrem a l’altre “un bell jardí” on “els aliments bàsics” de la població creixen pràcticament sense haver-los de treballar […]. No sembla això un paradís terrenal?».18 I resumia, «Uganda és la perla (d’Àfrica)».19

L’única interrupció al panorama de verdor assilvestrada la van oferir les plantacions de sucre de la companyia índia Madhvani de Jinja, però fins i tot aquestes plantacions, vistes a través de les finestres dels vagons de segona, passaven com brins d’herba que dansaven al vent. També va ser la primera vegada que veia una plantació que era propietat d’indis i gestionada per indis. A Kenya, per llei, els indis no podien tenir terres, tot i que havien ajudat a construir el ferrocarril des de Mombasa fins a Kampala. Però a Uganda això era diferent, com ho demostraven els Madhvani. Un cop s’havien passat les plantacions de sucre, es tornava a entrar, tot de sobte, a la rica exuberància tropical, una continuació del bell paradís de Churchill.

Aquest viatger britànic havia esborrat la presència humana del paisatge ugandès. Però quan cinquanta anys més tard vaig emergir de nou del paradís i em vaig endinsar en la ciutat, a l’estació ferroviària de Kibuli, vaig trobar-me enmig d’una bullícia humana de persones negres que venien matokes (plàtan xafat), patates, cacauets, que eren, clarament, els fruits que collien amb les seves mans a la seva pròpia terra. Els carrers eren plens de dones baganda negres vestides amb elegants busutis, i d’homes negres vestits amb kanzus blancs i a l’estil occidental. Fins i tot la presència d’indis davant de les seves botigues a banda i banda dels carrers de la ciutat afegia vivacitat, en comptes de treure’n, a aquest espectacle increïble de persones negres que no caminaven com si la ciutat els fos aliena. Les ciutats i els pobles de Kenya sempre desprenien un aire de segregació i tensió. Aquí semblava que, a la ciutat, la barreja racial hi era més natural, sobretot entre els asiàtics i els africans. No s’hi percebien efectes visibles del boicot als comerços de l’any abans. Tampoc no hi havia, ni tan sols entre els pocs blancs que s’hi veien, l’arrogància armada del colon kenyà.

Va ser el meu primer contacte amb una ciutat moderna en la qual predominava la presència negra, i això produïa una eufòria estranya. En un terreny més personal, per fi havia entrat a la capital d’un país que, des de la infància, m’havia inspirat la cantarella Txuc-U-ga-nda, Txuc-U-ga-nda, seguint el ritme del so de metall sobre metall dels trens amb destinació a Kampala i al regne de Buganda.

Anys més tard, el tren i aquells sons encara ressonarien a la prosa del meu món fictici, especialment a la novel·la A Grain of Wheat (Un gra de blat). El cas és que el ferrocarril, construït a la dècada de 1890, punt culminant de la lluita imperialista per Àfrica, va tenir un impacte tan profund en l’economia, la política, la cultura i la vida de la regió que no es pot separar de la història de l’Àfrica oriental moderna. El tren, fruit dels somnis imperialistes britànics, m’havia deixat a la ciutat dels meus somnis.

El trajecte en autobús des de Wandegeya va ser una ascensió lenta fins a arribar a una ciutat bíblica situada dalt d’un turó, només que aquesta ciutat era aquí, palpable, i tenia un nom real: Makerere University College.