Читать книгу Un amor, uns carrers - Varios autores, Carlos Beristain - Страница 11

El patrimoni literari català: recursos educatius en xarxa

Mireia Munmany Muntal

Espais Escrits

1. INTRODUCCIÓ

Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català (www.espaisescrits.cat) és una associació formada en l’actualitat per 54 centres que vetllen, cadascú des de la professionalitat i coneixença específica d’un autor en concret, per la difusió i divulgació del llegat tant tangible com intangible del seu escriptor: la seva casa, les seves obres, els seus paisatges… Al capdavall, tot allò que acaba constituint l’imaginari col·lectiu d’un autor.

Espais Escrits des d’un inici s’ha destacat per la seva territorialitat, fet que es demostra amb les diverses seus associades escampades arreu de la geografia dels Països Catalans.¹ Una manera de treballar en equip creant una xarxa redistributiva per donar veu als petits i diversos equipaments patrimonials distribuïts arreu del territori. És, precisament, amb la idea de fer visible la riquesa i el potencial del patrimoni literari català el que va portar a la creació de la xarxa i a tirar endavant projectes conjunts.

En aquest article destacarem el projecte de posar en comú i fer visible les rutes literàries que duen a terme les entitats associades a Espais Escrits. Parlarem, d’una banda, d’un Catàleg de Rutes Literàries consultable des del web d’Espais Escrits, i, de l’altra, del projecte del Mapa Literari Català que ofereix la possibilitat de fer rutes, tant practicables —sobre terreny—, com de manera virtual.

2. EL CATÀLEG DE LES RUTES LITERÀRIES D’ESPAIS ESCRITS

En els darrers anys han sorgit diverses rutes literàries pels Països Catalans, algunes de les quals han quedat com a commemoració puntual d’una efemèride i d’altres s’han consolidat com oferta cultural estable. Agafant com a base les rutes literàries que porten a terme els socis d’Espais Escrits, la majoria es posen en funcionament entorn el 2006, fet que es deu, en gran mesura, al naixement i assessorament de la xarxa de patrimoni literari català Espais Escrits (2005).

L’objectiu de la ruta literària és donar a conèixer el llegat de l’autor posant la literatura i el seu paisatge al servei del lector. A més de conèixer els aspectes biogràfics i llegir fragments de l’obra, es convida el visitant —l’estudiant— a contemplar el paisatge i descobrir els espais on va viure l’autor o que van inspirar la seva obra.

Amb la voluntat de protegir, però també de promocionar les rutes literàries com a recurs educatiu i turístic, des d’Espais Escrits s’ha elaborat una base de dades amb informació d’interès sobre les rutes, consultable des de la pàgina web de l’associació. Alhora que a l’apartat agenda del web, també s’ofereix la possibilitat de conèixer la programació de totes les ofertes que existeixen avui dia entorn el patrimoni literari.

El Catàleg de Rutes Literàries² incorpora tota aquella informació considerada d’interès a l’hora d’escollir una ruta literària determinada. Dóna a conèixer quins autors disposen de rutes guiades, o bé la possibilitat de buscar rutes que disposin de material per poder treballar a classe (si es pensa en l’escolar com a públic potencial), etc.

Per exemple, si ens centrem en la informació que apareix en la Ruta literària Víctor Català³ veiem que, igual que en totes les rutes de la xarxa que apareixen al catàleg, ens trobem amb una breu explicació/ descripció de la ruta, acompanyada de fotografies i informació d’interès com el lloc des d’on es comença la ruta; els diversos punts per on transcorre l’itinerari; la distància i accessibilitat per saber si s’ha de fer a peu o hi ha algun tros que necessites accedir-hi amb cotxe; el temps aproximat que dura; si es pot fer de forma guiada o per compte propi; el tipus de públic a qui va dirigida; la periodicitat, i el cost; i també s’acompanya amb un seguit de propostes de restauració. A més, s’ha cregut convenient introduir-hi xarxes socials per tal de poder compartir la informació i, al mateix temps, rebre un feedback per part dels visitants amb la opció d’escriure la seva experiència o enviar les seves pròpies fotografies.

La majoria de les rutes acostumen a durar entre una i dues hores, i parar-se en 10 o 12 punts considerats d’interès. Llocs en què es llegeixen fragments de l’obra o es donen a conèixer aspectes biogràfics de l’autor, que ajuden a entendre millor el seu univers literari i conèixer el territori que el va veure néixer o el va acollir en els seus anys posteriors.

Les diferents rutes es poden cercar per autor (associats a Espais Escrits), però també per comarca en què hi trancorre la ruta, o per l’entitat que l’ofereix. Aquesta selecció ja és al mateix temps un filtre per anar directament a l’autor que interessa, o bé a l’indret/comarca que es vol visitar i que existeix l’opció de conèixer-lo a través la mirada d’un escriptor. Si, per exemple, el que interessa saber és si hi ha una ruta literària a Osona, cerques per la inicial O, i es poden veure totes les rutes que hi ha.⁴ En l’actualitat trobem diverses rutes de Verdaguer i de Miquel Martí i Pol, properament també n’hi haurà de Miquel Llor i Maria Àngels Anglada, totes dues a la ciutat de Vic, la coneguda Ciutat dels Sants de Llor. Si ens fixem en la ruta literària que tenen conjunta Verdaguer i Martí i Pol, veiem que la informació que es detalla segueix la mateixa estructura que la comentada anteriorment amb Caterina Albert, però aquí, a més a més, hi ha la possibilitat de descarregar el mapa de la ruta en format PDF. Ens informa que aquesta ruta és força llarga (14 km) i que es pot recórrer lliurement a partir d’un llibre de Ricard Torrents (1998) o d’un tríptic que s’ofereix des de la mateixa Casa Museu Verdaguer de Folgueroles.⁵

3. RUTES LITERÀRIES VIRTUALS: L’MLC

D’altra banda, la introducció d’ordinadors a l’aula i el treball en xarxa també permet que un altre projecte desenvolupat per Espais Escrits es converteixi en un recurs per a les classes de llengua i literatura, parlem del Mapa Literari Català (www.mapaliterari.cat). Amb l’objectiu de promoure la difusió i el coneixement de la literatura catalana, el Mapa Literari Català (MLC) permet la visibilització de la literatura en pantalla. El que es pretenia era mapejar a escala mundial la literatura catalana fent ús dels recursos que la tècnica ens posa a l’abast. El resultat ha estat construir sobre la base cartogràfica del món, i fent ús dels recursos lliures de la xarxa, una galeria de llocs literaris que permeten fer una lectura hipertextual dels autors associats a la xarxa amb informacions de format divers. Actualment conté un miler de fragments d’obres literàries, acompanyats d’un important contingut multimèdia: fotografies, vídeos, locucions dels textos i traduccions.

A l’MLC es troben espais escrits, representats al mapa amb la icona d’un autor.⁶ Cada espai escrit està localitzat geogràficament al lloc d’on fa referència el text. Així, es pot navegar per tot el món a través la literatura catalana. També podem accedir als espais escrits a través del panell de l’esquerra, ordenats per autor. Si s’hi clica s’accedeix directament al contingut de l’espai: amb la possibilitat de llegir un fragment del text de l’autor, escoltar el fragment del text (interpretat per veus tant reconegudes com les de Pere Arquillué, Carles Sales, Rosa Cadafalch o Mercè Managuerra) o veure diversos vídeos com el de Palau i Fabre recitant el seu Cant espiritual.⁷

A més dels espais escrits, també trobem rutes literàries (tant virtuals com practicables) i les diverses institucions que vetllen pel patrimoni literari català. Recentment la pàgina web de l’MLC també ha incorporat diverses millores encaminades cap a la internacionalització del projecte. Per defecte, l’MLC mostra tot el seu contingut en català, però des de fa pocs dies es troba l’opció de poder veure la interfície en anglès o castellà, clicant a la part superior dreta de la pantalla (ca, en, es). Si en canvi es vol seguir veient la pàgina en català, però interessa explorar els textos dels autors amb diversos idiomes, s’ha de clicar el botó Tria Idiomes (a l’esquerra de la pantalla), i seleccionar la llengua que més interessi, hi ha més de 15 idiomes per escollir. La tria de les diverses llengües no és arbitral, sinó que s’han escollit perquè tenen obres de la literatura catalana traduïdes. Si per exemple volem saber el nombre de textos que hi ha en anglès, cliquem la bandera en anglès i ens trobem amb el Violí d’Auswitch de Maria Àngels Anglada o A Barcelona de Verdaguer, d’entre d’altres.

Una altra novetat, a part de la incorporació de contingut del patrimoni literari català a diversos idiomes, és la integració de les xarxes socials com Facebook i Twitter amb el propòsit de convidar el visitant, l’estudiant, l’amant de la literatura, a explicar la seva experiència, combinant els continguts virtuals —que possibilita la pantalla— amb la interacció de poder trepitjar el territori real. També la icona de la cadena, visible en tots els diversos espais escrits, permet copiar l’adreça de l’enllaç i en una altra ocasió accedir directament al contingut.

Una altra novetat fa referència a les rutes literàries que incorporen la possibilitat de descarregar les rutes en format GPX, comprovable amb la Ruta Verdaguer a Folgueroles.⁸ Cada ruta està composta per diferents espais escrits enllaçats i que constitueixen una ruta literària. Hi ha una petita introducció i els diversos punts de la ruta acompanyats d’una fotografia de l’indret on es troben ubicats i un fragment de l’obra de l’autor que hi fa referència. Si el que es vol és aprofitar aquesta informació per anar a fer la ruta sobre terreny, hi ha la possibilitat de descarregar la informació de la ruta i els diversos textos (clicant a Guia) i es descarrega una guia imprimible en format PDF, també es pot baixar el recorregut de la ruta en format d’arxiu GPX, pel GPS.

Al mapa literari, també tenim l’opció de fer cerques literàries i geogràfiques. La geogràfica correspon a escriure un territori concret per veure si hi ha localitzat algun text. Per exemple el nom d’un poble o ciutat. En la cerca literària, en canvi, et diu si existeix algun espai escrit que dins el seu text contingui la paraula que volem cercar.

És a partir d’aquesta breu navegació que Espais Escrits us convida a entrar a l’MLC i descobrir-hi els diversos textos de la literatura catalana georeferenciats arreu del món. És amb la introducció d’ordinadors a les escoles, que l’MLC s’hauria de convertir en un recurs per a les classes de llengua i literatura, per les seves àmplies possibilitats docents. Però més enllà de l’ús que es pugui fer a l’aula del web de l’MLC, amb la consulta dels continguts literaris, l’MLC també permet conèixer la literatura catalana trepitjant la geografia específica amb què hi té relació.

És possible l’organització d’activitats docents fora de l’aula que tinguin com a contingut la literatura, amb un format atractiu pels estudiants, amb la possibilitat de llegir els textos descarregats prèviament, sentir-ne les seves locucions i consultar fotografies de l’autor o del paisatge.

4. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES I RECURSOS

ESPAIS ESCRITS, http://www.espaisescrits.cat [Consulta: 24/04/2012]

MAPA LITERARI, www.mapaliterari.cat [Consulta: 24/04/2012]

TORRENTS, Carme i Mireia MUNMANY (2010), «Aplicacions didàctiques i de divulgació del Mapa Literari Català 2.0», dins el VI Seminari sobre Patrimoni Literari i Territori, celebrat el 6 de novembre a l’Espai Betúlia de Badalona.

TORRENTS, Ricard (2008), A les envistes del Ter. Guia de la ruta literària entre Folgueroles i Roda de Ter, Vic, Eumo Editorial.

1. http://www.espaisescrits.cat/home.php?op=6&module=escriptors [Consulta: 24/04/2012].

2. http://www.espaisescrits.cat/home.php?op=43&module=rutes [Consulta: 24/04/2012].

3. http://www.espaisescrits.cat/home.php?op=43&module=rutes&idru=31.

4. http://www.espaisescrits.cat/home.php?op=43&module=rutes.

5. http://www.espaisescrits.cat/home.php?op=43&module=rutes&idru=15.

6. En el cas que hi hagi més d’un autor en un mateix espai, s’agrupen per colors, els diferents colors indiquen la intensitat de textos que es troben a la zona, i a mesura que t’hi apropes es van diferenciant.

7. http://www.mapaliterari.cat/ca/mapa/espai/93/josep-palau-i-fabre/ palau-i-fabre-cant-espiritual-esglsia-del-carme?content_lang=ca&direct=true

8. http://www.mapaliterari.cat/ca/mapa/espai/132/jacint-verdaguer/ signatura-a-la-font-trobada?content_lang=ca&direct=true