Читать книгу Un amor, uns carrers - Varios autores, Carlos Beristain - Страница 12
ОглавлениеDel lloc literari a la ruta literària: un branding en eclosió
Llorenç Soldevila i Balart
Universitat de Vic
1. EL CONCEPTE DE MARCA
D’ençà la dècada dels vuitanta del segle passat, en els més diversos àmbits de l’activitat social i comercial, s’ha anat consolidant el concepte de branding, construcció d’una marca, entesa com un element bàsic d’identificació i de promoció d’un determinat àmbit territorial.1 Tot això, just quan també es començava a parlar de la imatge projectada per a la venda d’un espai geogràfic determinat. De fet, el concepte no és nou al llarg de la història cultural, només cal pensar en el clàssic «locus amoenus», aquell lloc ideal i idealitzat en què s’havien de complir unes determinades condicions per a què fos apte per al retrobament personal. És a dir, un lloc que complís amb les necessitats que algú hi esperava per trobar-se a si mateix i reconciliar-se amb el món. El que sí n’és, de nou, és la dimensió social, cultural i econòmica, que s’ha volgut donar al concepte, sobretot lligat a l’anàlisi transversal dels possibles continguts que pot abraçar. Un d’ells, evidentment el literari, i no pas amb un paper secundari.
2. QUÈ POT SER UN LLOC LITERARI?
Si haguéssim de definir, succintament, un lloc literari diríem, en un estadi bàsic i d’indiscutible relació amb el discurs d’algun autor, que és aquell amb el qual hi ha havia tingut una relació física o conceptual. Però també el que ha estat descrit o recreat en qualsevol gènere, de manera coetània o a posteriori per un autor i, encara que, destruït o transformat del tot, pot ser reviscut mentalment amb una lectura literària que s’hi relaciona.
Tanmateix, l’abast definidor de lloc literari pot abraçar també tots aquells emplaçaments que, no existint en l’època de l’autor, han estat creats amb símbols de diferents significats per a rememorar uns fets bèl·lics (llocs de batalles o fets heroics) o d’enaltiment de persones o accions individuals o col·lectives (monuments) i als quals es pot adscriure un text literari que hi faci referència.
3. EXISTEIX LA MARCA LITERÀRIA?
Tot i que epistemològicament els especialistes encara debaten els límits conceptuals del terme marca (branding) ens hem de plantejar quin encaix pot tenir en tot plegat una marca literària, que pot i es desitjable que trobi interrelacions diverses (materials: econòmiques, turístiques, culturals…, però també, emocionals, sentimentals) per tal de reforçar, si calia, el seu impacte i valor cultural. Una marca, la literària, que pot ser singular i dominant en alguns casos sobre els altres elements que la configurin i, en d’altres, complementària d’altres dinàmiques (històriques, esportives, artístiques…) que defineixen molt millor el territori limitat o ampli que pretén vendre’s sota la denominació d’una determinada denominació d’origen.
Segons Jordi de San Eugenio, podem prendre com a referent indispensable la definició de l’American Marketing Association (AMA) que considera la marca «com un nom, terme, signe, símbol o disseny, o una combinació de tots junts, que té per finalitat la identificació dels béns i serveis d’un venedor o grup de venedors per així diferenciar-los de la competència». Tot i que Keller destaca una segona definició més actualitzada que situa la marca molt més enllà de la definició proposada per l’AMA i relacionada amb professionals relacionats amb el màrqueting, que consideren que «la marca genera una certa quantitat de consciència, reputació i prominència, entre altres coses, al mercat».
I, més endavant, conclou: «Assenyalen, també, l’evolució del concepte, que passa d’una mera estratègia d’identificació i diferenciació a un nou concepte d’atribució de valors i/o significats que, en la lògica de gestió de marques actual, se situa en l’àmbit d’allò intangible i emocional».2
4. FOLGUEROLES I PALAFRUGELL: DUES MARQUES LITERÀRIES PIONERES
En aquests moments al país hi ha dues marques literàries pioneres i ben consolidades: la Casa-museu Verdaguer de Folgueroles i la Fundació Josep Pla de Palafrugell.
La Casa-museu Verdaguer, inaugurada el 1967 és regida per un patronat i recolzada per l’Associació d’Amics de Verdaguer i la Fundació Verdaguer. És el nucli dinamitzador a partir del qual s’organitzen activitats de diferent índole: especialment al voltant del 15 de maig data de naixement del poeta. Però també al llarg de l’any: presentacions de llibres, recitals, rutes literàries…
Ara bé, l’origen del que denominarem marca verdagueriana (MV), cronològicament és anterior a la creació de la casa-museu. Així, podem enumerar algunes materialitzacions prèvies a la configuració de la marca, que han format part i definit un territori verdaguerià en expansió. En primer lloc, hem de parlar del monument enlairat a la plaça Major, el 1908, obra de Josep Maria Pericas i Morros. És de gres de Folgueroles, pagat per la gent del poble i treballat de franc pels picapedrers.
El 1945, arran del centenari del naixement del poeta, Fèlix Llusà, nebot de Verdaguer, cedí la meitat de casa seva al carrer Major per construir-hi el museu dedicat al poeta. També es van col·locar plaques de pedra a la majoria de carrers de la vila amb versos de Verdaguer. Acció que s’ha repetit, ja en el segle XXI, arran del centenari de la mort, amb plaques metàl·liques en els carrers més nous.
El 1977, arran de commemorar el centenari de l’edició de L’Atlàntida, es col·locaren en llocs verdaguerians de tres municipis diferents (Folgueroles, Calldetenes i Tavèrnoles) un total de divuit esteles de pedra amb reproduccions de poemes de Verdaguer. A més, s’erigí un monument a L’Atlàntida a l’entrada del poble, amb pedra de l’Arumí, obra de Jordi Pallàs.
El 1995, arran del 150 aniversari del naixement del poeta s’inaugurà un nou monument, l’«Albula», obra de l’escultor Pablo Palazuelo, aquest cop enmig del bosc de les alzines sureres, una rèplica del qual es troba instal·lada a Vil·la Joana (Vallvidrera).
A més d’altres activitats, el mateix 1995, s’organitzà la trobada de més 1.000 estudiants dels Països Catalans a Vic i Folgueroles en homenatge al poeta. Hi hagué representació de les Illes, País Valencià, Franja de Ponent, Catalunya del Nord i Andorra, a més, és clar, de la més nombrosa del Principat. Un concert del grup Sau aglutinà el jovent després de les lectures literàries al camp de futbol del poble.
Arran de la commemoració, el 2002, del centenari de la mort de Verdaguer, s’organitzaren a Folgueroles diferents accions artístiques sota la batuta de Perajaume: Signatura de Verdaguer al torrent Folgueroles, posar fites geodèsiques a diferents punts extrems del terme municipal verdaguerià… Aixó sense entrar en detall de les diferents manifestacions comercials derivades de la figura del poeta: samarretes, coca del mossèn, capses de bombons…
Per la seva banda, la marca Josep Pla de Palafrugell compta d’entrada amb la Fundació Josep Pla que té la seu en la casa del carrer Nou on va néixer l’escriptor el 1894. En funcionament d’ençà 1983, amb el temps ha anat ampliant el ventall d’activitats i propostes que han depassat el terme municipal de Palafrugell. Ofereix diversitat de rutes per terra i per mar, algunes també de dramatitzades per actors. És un centre de documentació de primera magnitud sobre l’obra de Pla, ofereix cicles de conferències, presentacions de llibres, exposicions de les relacions de Pla amb altres escriptors i artistes…
Un altre definidor de marca prou simptomàtic és el de les manifestacions gastronòmiques. A Folgueroles, de fa uns quants anys hi ha un forner del poble que ha comercialitzat la coca del mossèn o bé algun restaurant ha ofert menús verdaguerians. Per la seva banda, a Palafrugell una neboda de Pla, va crear el restaurant «Pa i raïm» en la casa on l’escriptor passà la seva joventut, al carrer Torres Jonama, amb clares connotacions literàries, i on tendeix a fer plats que de lluny o de prop tenen ressonàncies de la literatura gastronòmica planiana.
A banda del cas de Folgueroles i Palafrugell, hi ha alguns pobles que han marcat també la ruta d’algun autor relacionat amb l’indret: és el cas de Miquel Martí i Pol i Roda de Ter o Artur Bladé i Desumvila i Binissanet. L’ajuntament de Roda d’ençà el 2004 ha retolat amb plaques metàl·liques els divuit punts lligats amb la trajectòria vital del poeta en què es poden llegir diferents textos de l’autor, iniciant la ruta en la casa on va néixer i tancant-la al cementiri que guarda les seves despulles. A més a més, en el remodelat Teatre Eliseu hi ha en Centre de Documentació Miquel Martí i Pol amb la biblioteca, manuscrits, col·leccions d’art i altres materials que li van pertànyer.
Unint les marques dels dos autors osonencs, el 2008, Ricard Torrents, amb la col·laboració de Pere Farrès,3 va enllaçar els dos mons literaris amb una ruta que redimensionava amb aspectes que anaven més enllà dels llaços anímics, sentimentals, simbòlics i emocionals amb el territori. Així, posaven especial èmfasi en les fàbriques i les colònies tèxtils que foren el despertar industrial de la contrada, el jaciment ibèric de l’Esquerda o la crònica tràgica de les Degollades de Folgueroles.
Aquesta marca Verdaguer i Martí i Pol, possiblement sigui una de les més potents i completes que en aquests moments tenim al país.
5. DIVERSITAT DE LES MARQUES LITERÀRIES
Després de més deu anys de reflexionar què podíem considerar lloc literari, hem arribat a la conclusió que els podem agrupar amb deu indicadors diferents, lligats en la majoria dels casos als referents geogràfics o patrimonials, i tots ells, però amb una connexió prou oberta i alhora indiscutible amb el patrimoni immaterial que és la literatura.
- LITERÀRIES: cases de naixença (Miquel Costa i Llobera, a Pollença), cases museu (Jacint Verdaguer a Folgueroles) i centres de documentació (Salvador Espriu i Arenys de Mar). Les cases on viuen i creen autors coetanis i, a vegades, no estrictament literaris (Na Macaret, Alaior, i Ponç Pons o can Gasuny, el Montnegre, i Perejaume).
- MONUMENTALS: busts del Parc de la Ciutadella o del Joan Fuster a Sueca i monuments (Ramon Llull a Palma; el d’Andreu Alfaro a Verdaguer a Vic; Pitarra a Barcelona; Teodor Llorente a València.
Les tombes d’escriptors.
- GEOGRÀFIQUES: cims, avencs, rius, estanys, llacs, pantans, fonts (la font del Covilar i Joan Maragall, la de l’Oreneta i Guerau de Liost) i places, la del Diamant, la del Segle XX, a Terrassa i Agustí Bartra.
Espais, barris o ciutats esdevingudes mítiques per l’obra d’un o diversos autors (Gràcia i la plaça del Diamant; la Terrassa de Jaume Cabré i Vicenç Villatoro; la València de Joan Francesc Mira i Ferran Torrent
- HISTÒRIQUES: l’amfiteatre de Sagunt, el castell de Santa Bàrbara d’Alacant, Jaume III i el castell de Xàtiva, el Palau dels Reis de Mallorca de Perpinyà; monuments a herois, mites (Macià, Companys) o a fets històrics rellevants (el timbaler del Bruc, el santuari de Sant Sebastià a Vic i la revolta de la Guerra de Successió, Morella i el general Cabrera).
Llocs molt concrets relacionats amb algun esdeveniment col·lectiu que ha fixat un punt d’inflexió de la història (la batalla d’Almansa, l’illa de Cabrera i la reclusió de l’exèrcit francès de la mà de la novel·la que Porcel dedicà a la tragèdia, la batalla de l’Ebre i Corbera, el camp de concentració d’Argelers o el de Sant Ferran de ses Roques a Formentera).
- ARTÍSTIQUES: casa museu d’Apel·les Fenosa, al Vendrell, i Josep Carner, Carles Riba, Tomàs Garcés i, sobretot, Salvador Espriu; casa d’Antoni Tàpies, a Campins; la d’Antoni Miró, al mas Sopalmo d’Ibi, i Miquel Martí i Pol, Isabel Clara Simó i Ovidi Montllor).
- RELIGIOSES: ermites (Bellmunt), santuaris (Montgrony, del Toro), basíliques (el Pi i la Sagrada Família); les abadies fundacionals de Sant Miquel de Cuixà i Sant Martí del Canigó; els monestirs (Montserrat, Poblet, Santes Creus, Lluc, del Puig…).
Representacions sacres de tots els temps lligades a llocs molt emblemàtics del territori (Misteri d’Elx o Passions d’Olesa, Esparreguera, Cervera…).
- CULTURALS: llotges de Palma, Perpinyà, València i la literatura romàntica; el Saló de Cent o Llotja de Mar de Barcelona i la Renaixença; el Cau Ferrat de Sitges i el Modernisme; biblioteques populars i escoles de la Mancomunitat i el Noucentisme; l’Ateneu i els teatres (Principal, Liceu, Romea…)
- ECOLÒGIQUES: els espais naturals o els indrets concrets lligats amb ecosistemes evocats per autors diversos (massís del Montseny, delta de l’Ebre, península de Formentor, la Mola de Formentera, Aiguamolls de l’Empordà, Desert de les Palmes de Benicàssim, Albufera de València, penyal d’Ifac, serra de Mariola, Barranc del Cint d’Alcoi, cap de Favàritx, Palmerar d’Elx).
- ESPORTIVES: font de Canaletes, Camp Nou, Estadi i Port Olímpic… Les proeses d’excursionistes i d’espeleòlegs (ascensió a l’Aneto, al Canigó o baixada a S’Entreforc o el Forat de Sant Ou).
- ANTROPOLÒGIQUES: objectes de més o menys entitat que han arribat a configurar una llegenda sobre un escriptor (la falsa biblioteca de Josep Bernat i Baldoví a l’Ajuntament de Sueca), el Sant Grial de la catedral de València o, simplement, que han quedat orfes de la seva finalitat inicial (mausoleu de Jaume I a l’Ajuntament de Tarragona).
Cases familiars d’escriptors de valor tangencial (Nissaga Corella a Cocentaina; palau Falguera i el baró de Maldà, Castellarnau a Tarragona i la Maiola i Vilaniu, de Narcís Oller.
Llocs sense cap referent literari aparent avui convertits en hotels luxosos o residències per a infants orfes que la memorialística ha convertit en centres d’interès literari (Sanatori de Puig d’Olena a Sant Quirze Safaja, Sanatori de Sant Joan de Déu al Vendrell, Sanatori de Caubet a Bunyola).
Els llocs i els personatges lligats amb la tradició de les cançons populars o altres tradicions ancestrals (Bac de Roda i Vic, el comte Arnau i Montgrony, el Salt de la Bella Dona i Lluc; el dia de l’ós a Prats de Molló).
Els llocs de divertiment i oci: cafès, musics-halls (Bagdad), els centres de treball (la Blava), llocs de trànsit (Estació de França i aeroport del Prat); restaurants, hotels cerveseries (Set Portes, Cafè Colon, Fonda Espanya, fàbrica Moritz…).
6. EL MÓN DE L’ENSENYAMENT I EL TURÍSTICOCULTURAL I LES MARQUES LITERÀRIES
És evident que la senyalització de diferents àmbits territorials amb les marques literàries individualitzades, d’un autor o d’obres diverses ha anat creant en major o menor grau una xarxa d’interconnexions que agrupa marques. Així, ja hem indicat la intensificació de la marca Folgueroles i Roda de Ter. La de Verdaguer podria abastar tota la comarca d’Osona, amb Vic al capdavant (Antic seminari, arxiu biblioteca episcopal, monument d’Alfaro…), i s’ampliaria enormement amb la connexió amb els llocs literaris de Santa Cecília de Voltregà (Gorg negre), Masies de Voltregà (la Gleva, Vinyoles d’Orís, Orís, Sant Pere de Torelló (santuari de Bellmunt)… Però també els llocs verdaguerians de Barcelona, del Maresme, del Conflent, de Lleida, del Pallars… podrien configurar una xarxa complementària que definiria una gran marca nacional.
La mateixa operació es podria fer amb l’obra de Pla més enllà de l’Empordanet. Pla dóna marques potentíssimes a Girona i Barcelona, però també a Figueres i a la majoria de les capitals de comarques de la Catalunya Vella. I, encara, amb els seus homenots serveix per marcar el territori literari i cultural al Principat i a les Illes fonamentalment, però també al País Valencià, gràcies a les seves famoses guies.
O també entraria en aquest model la suma de diferents llocs literaris d’una ciutat o poble, en aquest cas Berga.4 En la qual ruta conflueixen fins a vint-i-tres llocs literaris i més d’una vintena d’autors, entre els quals destaquem: Guillem de Berguedà, Ramon Vinyes, Aurora Bertrana, Josep Pla, Mercè Rodoreda, Joan Perucho, Miquel Martí i Pol, Baltasar Porcel, Josep Maria Ballarín i Climent Forner.
Des de les cases museu, sobretot, però també des d’altres instàncies (Ajuntaments, Consells Comarcals i Centres de Documentació) s’ha anat expandint un suport a dos focus d’activitats bàsiques per a la implementació i potenciació de les marques literàries: les provinents del món de l’ensenyament i les lligades amb l’oci turístico-cultural. En pocs anys, ambdues han pres un auge impensable fa poc temps. Gairebé totes les cases museus i centres de documentació adscrits a Espais Escrits, Xarxa del Patrimoni Literari Català. És una associació privada sense ànim de lucre, constituïda amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes l’any 2005, amb l’objectiu d’articular els projectes de custòdia, recerca, i difusió del llegat tangible i intangible dels escriptors de la literatura catalana, per tal de cartografiar el patrimoni literari català a través de les institucions que el vetllen i en promouen la lectura i els estudis. En aquests moments, una cinquantena de centres adscrits ofereixen una variada oferta de visites i rutes literàries. Per la seva banda, les agències turístiques se serveixen sovint d’empreses dedicades a guiar els turistes interiors o exteriors per marques ja comercialitzades (Rodoreda, Ruiz Zafón…)
7. LES MARQUES LITERÀRIES A L’ENTORN DIGITAL
Tot i que segons San Eugenio el branding de lloc traslladat a l’àmbit electrònic, és a dir l’anomenat e-place branding, que nosaltres designarem a partir d’ara com a marca literària digital o electrònica (MALD o MALE) és en aquest moments a les beceroles, afirma de manera general un principi que podem aplicar en les marques literàries en particular: «…sembla clar que actualment el treball en un escenari evolucionat de place branding —i, en concret, pel que fa al seu desplegament en un entorn digital— necessita la consolidació i la reafirmació conceptual i teòrica del branding de territoris prèvies fora de la xarxa (off line) per a continuació traslladar les seves lògiques de gestió a l’entorn virtual». És el que ha passat en el sorgiment dels tres projectes més destacats de MALD en diferents fases de desenvolupament: Espais Escrits. Atles literari de les terres de Girona i Endrets.cat. Geografia literària dels Països Catalans.
Espais Escrits, en aquests moments compta amb cinquanta-quatre centres adscrits: vint-i-cinc de patrimonials, nou d’estudis i setze d’activitats de difusió.
L’Atles literari de les terres de Girona és un projecte endegat el 2007 a partir dels dos voluminosos volums que va editar la Diputació de Girona el 2003.5 Recull textos de prop de cinccents autors que han parlat d’aquells topants geogràfics organitzats com ja es feia en els llibres: «L’itinerari és una proposta de passejada literària per les terres gironines. D’aquesta manera cada comarca està dividida en diferents apartats temàtics o conceptuals que tenen l’origen en el llibre de l’Atles literari de les terres de Girona».6
Endrets.cat. Geografia literària dels Països Catalans és un projecte bibliogràfic de deu volums que té els seus inicis el 2005 i, fins al present, dues plasmacions en llibre: Comarques barcelonines (2009) i Comarques tarragonines i Terres de l’Ebre (2010). L’aparició del primer volum va donar el tret de sortida a l’adaptació i ampliació dels continguts, escrits, fotogràfics i audiovisuals a l’àmbit digital amb el concurs d’una vintena d’especialistes en els diversos àmbits (informàtica, fotografia, àudio…) de la Universitat de Vic.
La pàgina web Endrets.cat és la plasmació i ampliació de la Geografia literària editada en llibres. Té quatre grans portes d’accés: autors i textos, indrets i rutes. Alhora, compta amb tres davantals temàtics que es van alternant (autors, llocs i textos) i un cercador general.
En aquest moments la web s’articula amb la presència de 298 autors, 1.372 textos inscrits en 778 indrets diferents que abracen només les comarques barcelonines, les tarragonines i les Terres de l’Ebre.
A banda d’admetre un nombre més abundant de fotos (Can Rusquelles, mas de Viladecans…) que no pas l’única que il·lustra el lloc literari en el llibre, hi ha indrets en què es poden comparar les fotografies actuals amb d’altres d’antigues (portal de Santa Magdalena a Berga, monestir de Montserrat…); i d’altres, que compten amb vídeos (la Patum i la plaça de Sant Pere). A més a més, progressivament tots els textos són locutats per veus diferents i, en el cas dels autors vius, amb la seva veu. I encara, pel que fa a aquests comptem amb diàlegs entre dos autors que puguin tenir temes comuns per tractar i els vídeos respectius es troben penjats al web amb connexió dels llocs literaris d’aquests escriptors.
A l’apartat «Altres», hem començat a desplegar unes fitxes amb propostes didàctiques de cara a alumnes i professorat de segon ensenyament. S’hi proposen activitats prèvies a la ruta literària, simultànies i posteriors a aquesta. De moment hi ha com a mostres les de textos de Jacint Verdaguer, Martí Genís i Aguilar, Miquel Llor, Maria Àngels Anglada i Miquel Martí i Pol.
8. LES TIC AL SERVEI DE LA LITERATURA. LA RUTA LITERÀRIA, FORMULACIONS
Els avantatges educatius de les marques literàries són essencialment dos: les grans possibilitats de formació interdisciplinària que ens permet l’ús instrumental de la literatura a partir del suport cada volta més dinàmic de les TIC i, la més substancial, que els usuaris augmentin i perfeccionin la seva competència lectora i literària a partir de l’aplicació de les múltiples estratègies que el concepte de lloc i ruta literària permeten aplicar des de la lectura en veu alta a l’habilitat conductora d’una activitat de comunicació per la capacitat de combinar estratègies diverses per aconseguir resultats també molts variats.
És a partir del concepte de lloc literari que podem elaborar les rutes literàries més o menys ambicioses. Així, dos o tres llocs literaris, units, donen d’entrada un espai o territori lligat amb el concepte de branding o marca: la visita dels monestirs del cistercencs (Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges); o unint el romànic de Ripoll amb el de Vic crearem la marca del bressol de Catalunya; o configurant la marca de bandolers a cavall de Viladrau i Sant Hilari Sacalm passant pel lloc de Querós i una àmplia zona de les Guilleries, etc.
A banda del cas ja comentat de Berga, si enllacem els diferents llocs literaris relacionats amb Palma o València, podem crear unes rutes literàries que ens descobreixin les ciutats des de diferents aspectes i de la mà de diversos autors. Així, a Palma podem organitzar una ruta de Ramon Llull, una de Joan Alcover o Miquel Costa i Llobera, a la ciutat de València una de Teodor Llorente o a Barcelona una de Jacint Verdaguer o Joan Maragall.
Dependrà del lloc on resideixin els alumnes o l’espai geogràfic que es vulgui descobrir amb ells que adequarem les pràctiques prèvies a l’organització de l’activitat. Així, per posar un cas molt concret i actual, amb els meus alumnes de la Universitat de Vic els proposo tres tipus de rutes diferents: una de conceptual a partir d’Endrets.cat, una per Vic i, finalment, una de Josep Pla per Palafrugell. Molts d’ells, sent de Vic no coneixen «literàriament» els llocs històrics bàsics de la ciutat. I no diguem res d’aquells que vénen d’altre contrades. Poden passar-se el quatre cursos de carrera sense haver obert els ulls a la realitat històrico-cultural vigatana. Han de conèixer l’entorn vigatà i comarcal, però també parts del territori que els encurioseixen o, fins i tot, del lloc on provenen.
Pel que fa a la ruta conceptual per Endrets.cat, als alumnes els podem entrenar fent-los cercar deu exemples dels deu models de llocs literari que hem descrit més amunt, valorar-los i que mirin de connectar-los els uns amb els altres per afinitats temàtiques o autors. Tot plegat ho han de compilar en un treball que no tingui més de deu pàgines (fotografies dels llocs incloses). Evidentment és un bon exercici per avaluar-los tècniques d’expressió escrita alhora que amplien enormement de manera pràctica el seu horitzó cultural.
9. COMPETÈNCIA ORAL I ESCRITA I FORMACIÓ INTERDISCIPLINÀRIA: UNA RUTA PER VIC
En els meus cursos de «Tècniques de comunicació i expressió» munto una ruta literària i cultural per Vic a partir d’un dossier que conté textos de vuit autors: Jacint Verdaguer, Jaume Collell, Martí Genís Aguilar, Miquel Llor, Sebastià Juan Arbó, Maria Àngels Anglada, Segimon Serrallonga i Miquel Martí i Pol, a banda de dues mostres de cançó popular (Bac de Roda i L’estudiant de Vic). Primer de tot fan una lectura comprensiva dels textos. En els casos de més complexitat, dediquem espais per fer comentari de text pautat. Paral·lelament exercitem tècniques de lectura en veu alta (to, impostació, volum, correcció fonètica, ritme…). Els alumnes trien el text que voldran llegir durant la ruta. Se’l preparen, em consulten… D’aquesta manera s’integren en el projecte.
Per a moltes de les explicacions contextuals dels textos ens servim de les TIC cosa que fa que les classes siguin molt dinàmiques i entretingudes. Cada dia hi ha un responsable de fer les consultes de tot tipus a la xarxa (diccionaris inclosos).
D’aquesta manera, treballem la Guerra de Successió, les guerres carlines, la personalitat dels autors i, especialment la de Jaume Balmes, les planes de Vic i de l’Empordà, l’obra d’Andreu Alfaro, el caciquisme i les formes de vida rural i urbana. Tot i que ja tenen informacions prèvies, en la visita que fem a la catedral de Vic descobreixen què és una cripta, l’estructura de l’antiga catedral visigòtica, lligada amb el savi Gerbert d’Orlhac (Silvestre II) i l’scriptorium de Ripoll, els orígens medievals de la Universitat de Vic (Estudi General, 1599), l’art gòtic del retaule de Pere Oller, el claustre conformat per tres pisos (romànic, gòtic i renaixentista), les pintures de Josep Maria Sert; també el temple romà, les muralles medievals i la plaça del Mercadal.
En definitiva, les possibilitats de formació i educació lectora, cultural i cívica de la literatura són cada volta més extraordinàries. Només cal que els mestres i professors estem a l’alçada de les capacitats de què ens doten les noves tecnologies.
10. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
ASWORTH, G. J. i H. VOOGD (1990), «Marketing and place promotion» dins J. R. Gold i S. V. Ward (ed.), Place promotion: The use of publicity and marketing to sell towns and regions, Chichester, Wiley, pp. 39-52.
BARTELS, C. i M. TIMMER (1987), City marketing: Instruments and effects, Atenes, European Regional Science Association.
KELLER, K. L. (2008), Administración estratégica de marca branding, Méjico D. F., Pearson Educación.
SAN EUGENIO, Jordi de (2005), Teoria i mètodes per a marques de territori, Barcelona, Editorial UOC.
1. Són estudis precursors: Bartels i Timmer, 1987 i Asworth i Voogd, 1990. En el nostre àmbit cultural destaca l’aportació teòrica recent de San Eugenio, Jordi de, Teoria i mètodes per a marques de territori, Barcelona, Editorial UOC, 2011.
2. San Eugenio, op. cit., pp. 52-53.
3. Torrents, Ricard i Farrés, Pere, A les envistes del Ter. Guia de la ruta literària entre Folgueroles i Roda de Ter, Vic, Eumo Editorial i Consell Comarcal d’Osona, 2008.
4. Vegeu la proposta que es troba a Endrets.cat.
5. Aragó, Narcís-Jordi i Maria Àngels Villalonga, (coord.), Atles literari de les terres de Girona, 2 volums, Girona, Girona: Diputació de Girona, 2003.
