Читать книгу Viles planificades valencianes medievals i modernes - Vicenç M. Roselló Verger - Страница 6

PREFACI

La recol·lecta de materials per a aquest assaig, com també la visita reiterada de les viles estudiades ha hagut de mester quatre o cinc anys de feina —no exclusiva, òbviament—, cosa que explica el tractament divers que trobaràs, amable lector, quan compares el teu poble amb els altres. Cal confessar que l’evolució urbana no ha estat el fort dels nostres geògrafs —ni dels arqueòlegs—, si més no dels dedicats a l’època medieval i moderna. Alguns historiadors, sobretot locals (sense menystenir-los, ni prop fer-hi), hi han dedicat una meritòria atenció. Nogensmenys, la informació esdevé molt desigual: independentment del pes, volum o extensió de les viles, pobles o llogarets, el meu tractament ha estat condicionat per les dades de què he pogut disposar. La bibliografia, de més a més de ser escadussera, és mala de trobar i sovint d’ignota existència. Altrament, no he fet recerca d’arxiu; en el millor dels casos he aprofitat les publicacions d’altres investigadors: tots consten a les notes a peu de pàgina o a la bibliografia específica.

La introducció general —que s’anteposa al recorregut, nucli per nucli de nord a sud— lògicament ha estat la darrera en redactar-se, ja que es tracta d’un intent de conclusions, sempre provisionals. Qualcú hi observarà un cert desequilibri favorable a la meitat septentrional del País Valencià. És obvi que la cultura, el règim jurídic, les formes d’explotació i la llengua ens vingueren de tramuntana i les comarques més influïdes foren les immediates. A banda s’hi suma el camí —el Camí— que ha articulat un país llargarut amb un litoral més accessible, gràcies als corredors o passadissos, i més colonitzable per als nostres invasors feudals i per als seus descendents naturalitzats que tenien una presumpta idea d’urbanisme reglat.

La tasca de recerca i redacció d’aquest llibre ha estat personal i solitària i l’ha realitzat un geomorfòleg preocupat no només per les formes del relleu, sinó també per les del poblament i assentament urbà. Les múltiples i encomiables ajudes rebudes consten als respectius capítols i l’autor, a la bestreta, demana indulgència si n’ha oblidat qualcuna. No puc deixar d’esmentar, tanmateix, la col·laboració de Guillermo Pascual, responsable conscienciós dels croquis i plànols, i la seua infinita paciència.

26 de febrer de 2017