Читать книгу Viles planificades valencianes medievals i modernes - Vicenç M. Roselló Verger - Страница 8

BIBLIOGRAFIA

ABBÉ, Jean-Loup (2003): «La genèse des agglomerations languedociennes au moyen âge: le rôle des XIII^e-XV^e siècles», dins B. Gauthiez, E. Zadora-Rio i H. Galinié: Village et ville au moyen âge. I, Tours, Presses Universitaires François Rabelais-Maison des Sciences de l’homme, pp. 427-431.

ARASA, Ferran (2008-2009): «La vía Augusta en el País Valenciano», Anas, 21-22, pp. 341-381.

ARASA, Ferran i Vicenç M. ROSSELLÓ (1995): Les vies romanes del territori valencià, València, Conselleria d’Obres Públiques, Urbanisme i Transports, 141 pp.

ARCINIEGA, Luis (1999): «Defensas a la antigua y a la moderna en el Reino de Valencia durante el siglo XVI», Espacio, tiempo y forma, 12, pp. 61-94.

AZUAR, R.; S. GUTIÉRREZ i F. VALDÉS (eds.) (1993): Urbanismo medieval del País Valenciano, Madrid, Polifemo, 413 pp.

BARCELÓ, M.ª del C.; C. DOMINGO i M.ª J. TEIXIDOR (1984): «El papel de las ciudades en la conformación del Reino de Valencia», Cuadernos de Geografía, 34, pp. 63-80.

BERESFORD, M. (1967): New Towns of the Middle Ages, Londres, Lutterworth, 670 pp.

BOLÒS, Jordi (1997): «El territori i els seus límits. El poble, la parròquia i el castell a l’edat mitjana», Territoris i Societat de l’Edat Mitjana, 1, pp. 41-82.

— (2004) Els orígens medievals del paisatge català, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 462 pp.

BUTZER, Karl W. (1982): Archaeology as Human Ecology: Methods and Theory for a Contextual Approach, Cambridge, Cambridge University Press, 364 pp.

CONZEN, M. R. G. (1960): Alnwick, Northumberland: a Study in Town-plan Analysis, Londres, George Philip, 122 pp.

DIAGO, Francisco (1599): Historia de la provincia de Aragón de la Orden de Predicadores, Barcelona, Sebastián de Comellas, cf. f. 294.

FIGUERAS, Francisco [1920]: «Provincia de Alicante», dins F. Carreras: Geografía general del Reino de Valencia, Barcelona, Alberto Martín, 1.210 pp.

GARCÍA EGEA, M. Teresa (1993): La visita pastoral a la diócesis de Tortosa del obispo Paholac, 1314, Castelló de la Plana, Diputació de Castelló, 290 pp.

GAUTHIEZ, Bernard; Elisabeth ZADORA-RIO, i Henri GALINIÉ (2003): Village et ville au moyen âge: les dynamiques morphologiques, Tours, Maison des Sciences de l’Homme, 2 vols.

GUINOT, Enric (1999): Els fundadors del Regne de València: repoblament, antroponímia i llengua a la València medieval, València, Tres i Quatre, 2 vols.

GUINOT, Enric i J. MARTÍ (2006): «Las villas nuevas medievales valencianas (siglos XIII-XIV)», Boletín Arkeolan, 14, pp. 183-216.

JAUBERT DE PAÇÀ, Francesc (1823): Voyage en Espagne dans les années 1816-1819: ou recherches sur les arrosages..., París, Huzard, 373 pp.

LAVEDAN, Pierre (1926): Histoire de l’urbanisme. I. Antiquité, Moyen âge, París, Henri Laurent, 520 pp.

LÓPEZ GÓMEZ, Antonio (1977): Geografia de les terres valencianes, València, Eliseu Climent editor, 283 pp.

MEITZEN, August (1895): Siedelung und Agrarwesen des Westgermanen und Ostgermanen, der Finnen, Römer, Kelten und Slaven, Leipzig, Hertz i Berlinentia Verlag, 3 vols. i atles.

MUNDINA, Bernardo (1873): Historia, geografía y estadística de la provincia de Castellón, Castelló de la Plana, Rovira, 693 pp.

ROSSELLÓ, Vicenç M. (1974): Estudios sobre centuriaciones romanas en España, Madrid, Universidad de Cantoblanco, 155 pp.

— (1995): Geografia del País Valencià, València, Edicions Alfons el Magnànim, 640 pp.

— (2016): «Nou i nova a la toponímia urbana, arran de Gandia», Col·loqui de toponímia de Gandia, en premsa.

SARTHOU, Carlos [1920]: «Provincia de Castellón», dins F. Carreras: Geografía general del Reino de Valencia, Barcelona, Alberto Martín, 1087 pp.

TORRES, Leopoldo (1954): «La edad media», dins A. García Bellido et al.: Resumen histórico del urbanismo en España, Madrid, Instituto de Estudios de Administración Local, cf. pp. 59-64.

TORRÓ, J. (1997): «L’alqueria que esdevingué pobla. Morfologia urbana d’Agullent (segles XIII-XVI)», dins Actes del Primer Congrés d’Estudis de la Vall d’Albaida, València, Diputació Provincial, pp. 939-954.

— (2003): «Arqueologia de la conquesta. Registre material... i transformació de l’espai valencià (segles XIII-XIV)», dins M. Barceló et al.: El feudalisme comptat i debatut, València, Publicacions de la Universitat de València, pp. 153-200.

VICIANA, Martín de (1564): Chronyca de la ínclita y coronada ciudad de Valencia y de su Reyno, València, Joan Navarro, 186 ff.

¹ Amb l’admesa arbitrarietat de qualsevol classificació, he distribuït els quaranta-un nuclis urbans estudiats en cinc apartats, per latitud estricta de nord a sud, amb la qualificació afegida litoral/interior d’acord amb el que férem a la Geografia del País Valencià (1995).

² Del terme, en realitat, n’havia estat pioner, el 1861, Ildefons Cerdà a Teoría general de la urbanización, publicada el 1867.

³ Deixeble d’Albrecht Penck i Herbert Louis, havia pouat les idees urbanístiques d’O. Schlüter (1899).

⁴ Cada tongada de tàpia tenia una alçària de 5 o 6 pams i una gruixària de 2 o 3, però la varietat era àmplia, sobretot pel que fa a les muralles.

⁵ Població morisca, però geomètrica, amb un esquema quadrangular de 64 habitatges (1646) en quartons de 16 × 14 braces (955 m²).

⁶ En el cas d’Almassora, un terç de les parcel·les donen una mitjana de 75 m², a base d’unes dimensions habituals de 3,6 × 21 m. A la vila d’Alcoi la façana oscil·lava entre 6 i 8 m × 12 m, cosa que provocà el posterior creixement en alçària.

⁷ El mot aràbic rabaḍ s’ha naturalitzat a la parla catalana com a raval, de vegades interpretat com a femení, i arraval amb l’article originari. El rafal (raḥl) és un concepte i ètim absolutament distint.

⁸ La rúbrica 38 dels Furs diu: «La corda de la qual les jovades e la terra és soguejada e mesurada ha XX braces reals, e en cascuna corda ha XL e V alnes [0,906 m] de la ciutat de València». El text respon als Costums de València de 1240, dictats per Jaume I.

⁹ A la vila fronterera d’Ulldecona, Bolòs (1997) troba illetes de 16 × 16 braces (66,5 × 66,5 m).