Читать книгу La libertad, ¿indeterminación o donación? - Xavier Prevosti Vives - Страница 6

A tots els meus mestres, especialment

al pare i la mare, als avis,

i a Francesc Canals Vidal

Si m’haguessis fet néixer gra de blat,

que seria senzill d’arribar a ser una espiga!

Llucar, créixer, florir en l’aire assolellat,

entre olivers, en una terra antiga.

Si m’haguessis fet néixer raig de llum,

d’aquesta llum, Déu meu, que a tu no t’enlluerna,

m’hauria estat donat de no triar el meu rumb:

el meu destí fóra una recta eterna

Però m’has creat home, fecund, fort.

Has obert un camí a la meva mesura,

i a cada instant he de buscar l’estel del nord

en la nit nostra, viva, però obscura.

Tinc por; tinc confiança. Servitud

no hi hauria més dura que la de l’home lliure

si, tant més fatigat com més s’hagués perdut,

pogués perdre el repòs del teu somriure.

Màrius Torres,

Desembre 1939 – Abril 1941