Читать книгу Els llibres de Consells de la vila de Castelló III - AA.VV - Страница 5

Introducció

Aquest tercer volum que s’edita de la sèrie dels llibres de Consells de la vila de Castelló recull quatre manuscrits corresponents als anys 1391-1392, 1392-1393, 1400-1401 i 1403-1404. Malgrat que els dos primers són consecutius, entre el segon i el tercer falten fins a set períodes de govern local (1393-1394, 1394-1395, 1395-1396, 1396-1397, 1397-1398, 1398-1399 i 1399-1400), com tampoc no hi són els períodes 1401-1402 i 1402-1403 entre el tercer i el darrer manuscrits publicats. La cronologia de la qual estem parlant ocupa els darrers anys del regnat de Joan I (1387-1396) i els primers del seu germà Martí I (1396-1410). Estem davant d’una època de la història del País Valencià coneguda com a temps de dificultats econòmiques i tensions socials, preàmbul de la crisi successòria de la dinastia reial que tindrà amb el Compromís de Casp un punt final, donant pas a la nova dinastia castellana dels Trastàmares. Ara bé, a diferència del primer llibre de Consells de la sèrie, els quatre que comentarem tot seguit estan lligats en la seua part final amb registres d’albarans i lletres missives, la qual cosa implica un major volum d’informació, complementant les mateixes deliberacions dels jurats i el consell de la vila.

EL LLIBRE DE CONSELLS DE 1391-1392

El primer llibre que editem està enquadernat amb un pergamí reutilitzat de 310 × 210 mm. A la coberta podem llegir el nom dels quatre jurats del període i els anys. Són 71 fulls de paper numerats, a més d’un inicial sense numerar. La numeració original era amb números romans al marge superior dret de cadascú dels rectes, però després es va fer una segona numeració amb llapis i números aràbigs sota l’anterior. Està compost per dos quaderns, el primer contè els fulls 1-56 i el segon la resta, tot i que hi ha alguns fulls descosits de l’enquadernació cosida amb fil de cànem. No estem parlant d’un llibre que té solament actes del consell. En realitat des del full 50 al 65 es troba un registre d’albarans i des del 66 fins a la fi del llibre còpia d’algunes lletres missives enviades pels jurats de la vila de Castelló a les autoritats locals d’altres poblacions. Apareixen en blanc solament els folis 61v, 65v i 67v. El 65v palesa el canvi de tipus de documentació, és a dir, el pas dels albarans a les lletres.

Pel que fa als primers cinquanta folis que recullen les esmentades actes, hi ha registrades trenta reunions del Consell. El llibre d’actes comença el diumenge 14 de maig de 1391 amb el jurament i sagrament acostumat dels seus càrrecs per part dels quatre jurats elets: Pere Moster, Pasqual Ferrando, Guillem Trullols i Bernat Mut. La cerimònia tingué lloc, com sempre, davant de tot el poble de la vila en l’església de Santa Maria. Es reprodueixen també els noms dels consellers electes per cadascuna de les sis parròquies. I al dia següent, dilluns 15 de maig, fou ajustat el consell en el palau comú de la vila per procedir a l’elecció de l’escrivà, el notari Pasqual Bataller. Mesos després, el consell del dijous 28 de setembre, la vespra de la festa de sant Miquel, procedirà a l’elecció del mostassaf segons estableixen els furs i privilegis del regne de València, assolint aquest càrrec Arnau Sala (f. 22v). De la mateixa manera, trobem que en el consell del divendres 22 de desembre tingué lloc l’elecció del justícia de la vila, tres jorns abans de la festa de Nadal, és a dir, l’endemà de sant Tomàs, segons els esmentats furs i privilegis del regne. La persona elegia fou Berenguer Moliner (f. 28r).

A banda de l’ampli ventall de temes tractats en les reunions, destaquen algunes notícies registrades en les actes, ja que mostren l’impacte que produïren determinats esdeveniments de l’exterior de la vila en la ment de llurs prohoms. Per exemple, el dissabte 17 de juny es fa referència al gran disbarat que hi hagué a la jueria de València amb els robatoris patits pels seus habitants, la qual cosa implicava establir alguna provisió per protegir als jueus castellonencs perquè estaven sota el domini directe del senyor rei (ff. 9v-10r).¹ D’altra banda, el dilluns 10 de juliol es presentava un correu davant dels jurats amb una lletra del rei Joan I, signada a Saragossa el 17 de juny, anunciant la seua coronació i la de la regina Violant prevista a la capital aragonesa el 29 de novembre. El text en llatí de la lletra fou insert aqueix dia en el llibre de Consells per a que posteriorment el consell prenguera els acords oportuns (f. 11r).

No sempre es copiaven els continguts de les lletres rebudes en el llibre. Això depenia de la transcendència de l’afer. Per exemple, el dimarts 22 d’agost, els jurats informaven al consell que havien rebut una missiva del mestre racional Pere d’Artés, en la qual expressava alguns dubtes sobre l’administració de les rendes del senyor rei a la vila, en concret reclamava 1.000 sous de l’impost de cena que l’antic batlle de la població havia rebut dels recaptadors del tribut però que després no se sabia en poder de qui eren (f. 18r). Un altre dimarts de reunió, el 5 de setembre, també els jurats explicaven que havien rebut una lletra del noble Roger de Muncada, portaveu del governador del regne, requerint el nomenament d’un home que anara a la ciutat de València en representació del consell (f. 19v). Quant a l’esmentat requeriment del mestre racional, el divendres 22 de setembre els jurats registraren còpia d’una lletra certificatòria de resposta en la qual donaven tot tipus de detalls al voltant dels 2.119 sous i 5 diners en concepte de rebudes que l’administrador de les rendes havia percebut aleshores (ff. 20r-v). El ben cert és que, uns quants mesos després, durant la reunió celebrada el dissabte 2 de març de 1392, el mateix mestre racional en persona presentà al consell de la vila una lletra closa amb el segell menor del rei, el contingut de la qual va reproduir-se sencer a l’acta. La missiva estava signada a Barcelona el 7 de febrer i en ella demanava suport econòmic per a les obres de reparació necessàries al palau reial de València (f. 37r). Però les rendes i drets del senyor rei a la vila estaven empenyorades, supplicant els jurats al sobirà que els tingués per escusats en aquesta exigència (f. 37v). La insistència del mestre racional al respecte tornà a produir-se el dimecres 24 d’abril, quan de nou va presentar davant del consell de la vila una altra lletra del rei escrita a Barcelona el 10 d’abril anterior, demanant les restes de les seues rendes a la vida per a dur endavant l’obra del palau reial de València, per la qual cosa l’administrador va rebre l’ordre de donar-li-les, malgrat les cauteles establertes pels empenyoraments de les mateixes (ff. 44v-45v).

La hisenda municipal era una qüestió que protagonitzava habitualment les deliberacions. La recaptació dels impostos locals era un procediment oferit al millor postor des de començaments de l’any. En la sessió del dissabte 20 de gener de 1392, per exemple, el notari Bernat Colomer proposava al consell que com ell hagué obtingut l’administració de les imposicions de la vila i terme de Castelló durant un any al preu de 42.850 sous, per tal d’assegurar aquesta quantitat presentava les fermances o avals del batlle Guillem Miró o del mostassaf Arnau Sala entre altres prohoms, garantint-ne així la seua solvència (f. 31v). La pressió contínua del rei demanant contribucions extraordinàries era insuportable. Quan el mestre racional feia poc que estava demanant diners per a l’obra del palau de València, el dissabte 4 de maig arribava una altra lletra del rei, reproduida sencera al llibre, amb la qual sol·licitava ajut per al matrimoni de la seua filla Violant amb el rei de Nàpols, és a dir, un impost de maridatge (f. 46r).² En concret, s’hi havien presentat davant del consell el mestre racional, Pere d’Artés, i el batlle general del regne, Ramon de Soler, demanant el pagament de 2.500 florins a la vila, quantitat que la vila no podia pagar degut al seu endeutament i pobresa. Els oficials reials digueren que no podien baixar menys de 1.000 florins, però el consell ofertà un ajut de 800 com a molt (f. 47r). La negociació continuava en les deliberacions del dilluns 6 de maig quan els jurats explicaren que havien parlat amb el mestre racional i el batlle general per tal d’obtindre una baixada a 600 o 500 florins, però van voler els 800, i no hi havia res més a dir al respecte (f. 48v).

Doncs bé, si la primera reunió del consell fou el dilluns 15 de maig de 1392, la darrera que trobem al llibre és del diumenge 26 de maig, tractant diverses qüestions entre les quals destaca el compromís signat per la vila de Castelló i la ciutat i aldees de Terol per raó de pastures dels ramats en els termes respectius (f. 49). Ara bé, encara que a partir del full següent és quan s’inicia el Llibre d’albarans de l’honrat consell de la vila de Castelló de l’any 1391 (ff. 50r-64v), malgrat això, als fulls 62v-64r apareix una reunió de consell aillada amb data de dissabte 1 de juny de 1392 que, en realitat, és la sessió d’elecció dels jurats de la vila, la qual, segons els furs i privilegis del regne, calia fer-se cada any en la vespra de la festa de la cinquantena de Pasqua, tancant d’aquesta manera, com era costum, el present llibre, per donar pas al següent llibre d’actes de 1392-1393 que vorem tot seguit i que comença, com va fer el present, amb el jurament del càrrec dels jurats i el nomenament dels consellers de les parròquies.

Al llarg del text hi ha unes cinquanta lletres copiades que són ordres de pagament encapçalades per l’expressió Del consell de la vila de Castelló i dirigides normalment al clavari perquè les execute i faça els albarans corresponents. La cronologia arranca de la fi de maig del 1391 fins a l’1 de juny del 1392, quan s’efectuà el pagament dels salaris dels oficials municipals. Les informacions que trobem en aquests albarans són molt variades, i destaquen entre elles, per exemple, l’ordre dirigida el 28 de febrer de 1392 al notari Pasqual Ferrando, administrador de les rendes del rei a la vila, per al pagament de 6.000 sous censals del preu de les dites rendes que es fan a certes persones de la ciutat de València en l’esmentat mes de febrer com a primera anyada de les dues que es fan cada any per aquest concepte (ff. 55v-56r).

Per últim, les lletres missives copiades en la darrera part d’aquest llibre tenen destins propers, començant per quatre lletres que anaven amb les persones que guiaven els bestiars cap als termes de la ciutat i aldees de Terol (17-19 de maig de 1391).³ Més endavant, des del full 70r trobem més missives cap al mateix destí i la mateixa qüestió ramadera, datades des del 4 d’agost de 1391 al 24 de maig de 1392. Cal destacar també dins de la quasi trentena de lletres, tretze d’elles amb caràcter certificatori per a jueus que aleshores s’havien convertit i eren cristians novells (ff. 68r-70r).⁴

EL LLIBRE DE CONSELLS DE 1392-1393

Aquest manuscrit permet una continuitat informativa respecte a l’anterior, són consecutius, malgrat que després no es conserven els següents fins a set anys després. Està enquadernat amb coberta de pergamí reutilitzat de les mateixes dimensions que l’anterior, és a dir, 320 × 210 mm, encara que sols es conserva completa la part de davant. Conté 52 fulls de paper més un d’inicial sense numeració al principi. La numeració és aràbiga i està feta amb llapis en època actual, situada al marge superior dret de cada foli. S’estructura en dos quaderns que ocupen els fulls 1-31 i 33-52 respectivament, cosits amb una tira molt fina de pell que sols es conserva a la part de dalt, la de baix s’ha perdut. Per altra banda, estan en blanc els folis 32v, 35v-37v, 47r-v, 48v, 49v i 52r. L’espai en blanc dels fulls 35v-37v serveix per a separar les actes dels consells dels registres d’albarans, de la mateixa manera que els folis 47r-v i 48v marquen la fi dels registres d’albarans i el començament de les lletres missives, i queda enmig l’apartat breu de deutes de la vila que hi ha al full 48r.

Les reunions del consell celebrades són un total de trenta-dues des de la primera del dilluns 3 de juny de 1392 fins a la darrera del dissabte 24 de maig de 1393, a la fi de la qual es va procedir a l’elecció dels jurats del nou període 1393-1394, que no es conserva, tractant també el tema de l’auditoria dels comptes municipals. L’elecció de mostassaf apareix registrada el dissabte 28 de setembre a favor de Bernat Miralles (f. 10v). També a la fi de l’any, tres dies abans de la festa de Nadal, fou elet Arnau de Peralta per a exercir el càrrec de justícia (f. 18r-v).

Els afers del llibre anterior continuen cuejant. Al segon consell celebrat el dimarts 11 de juny s’acordà fer una col·lecta entre els veïns de la vila en funció del béns declarats a la peita ordinària per tal de pagar els 800 florins d’or promesos al rei per al casament de sa filla (ff. 3v-4r). La taxa establerta més avant fou de 20 diners per lliura declarada (f. 7r). El dilluns 4 de novembre es fa referència a la compra d’un pal·li i d’uns cordons de seda per a l’entrada de la regina Violant de Bar en la vila (f. 12v). De fet, el dilluns 18 de novembre fou presentada una lletra del rei escrita a la Pobla Tornesa tres dies abans, en la qual demanava el lliurament dels esmentats 800 florins d’or el primer dia de desembre en el palau reial de València (f. 14r). El cert és que el diumenge 8 de desembre s’acordà que els procuradors de la vila presents a València suplicàren al rei que no els demanara també ajut per a finançar un viatge a Sardenya perquè les misèries de la dita població eren grans i no tenien res per donar-li (f. 15v). Veritablement, la hisenda municipal estava prou endeutada. El diumenge 22 de desembre el consell acordà que un dels seus jurats trobara comprador per al carregament d’un nou censal de 12.000 sous (f. 18r).

El diumenge 5 de gener de 1393, s’hi registra còpia d’una àpoca signada pel rei Joan I amb el vist-i-plau del seu tresorer Julià Garrius per valor de 500 florins d’or que els diputats de la vila presents en València havien entregat al sobirà. El text en llatí es tanca amb la indicació del registre que va fer el susdit Garrius en el foli 43 del cinquè llibre ordinari de la tresoreria reial. Es tractava del famós home de negocis llombard que junt a Lucchino Scarampi i altres financers acabaren processats per diversos fraus, aprofitant-se de l’estat de ruïna total que patí el monarca des del començament del regnat.⁵ Sembla que finalmente la vila pagà una nova quantitat al sobirà com degueren fer totes les ciutats i viles dels seus regnes. Ara bé, allò no feia altra cosa que enfonsar més i més la situació econòmica local.

El dijous 16 de gener el consell reconeixia que les imposicions de la vila havien estat subhastades i no pujaven les ofertes més enllà dels 41.510 sous, la qual cosa significava que calia aprovar noves ordenances per a permetre que els jurats, el justícia, el mostassaf o alguns d’ells pogueren comprar-les i pagar més per elles que els altres postors (f. 22r-v). De totes maneres, les demandes del rei no s’aturaven mai. El dilluns 17 de febrer de 1393 sol·licitava atzembles al consell per a portar la fusta de les galeres (f. 25v) i encara el 8 de maig arribava una lletra seua al consell demanant l’enviament d’un o dos prohoms per a tractar amb ell al voltant de la reparació del patrimoni reial (f. 33r-v).

Els albarans comencen al foli 38r i acaben al 46v, sumant un total de 44 registres encapçalats per la paraula llatina factum, és a dir, fet, com a confirmació de l’execució efectiva de les diverses ordes de pagament efectuades. Després apareixen sols dos deutes que tenia la vila, el primer dels quals de 1.220 sous a favor del notari Pasqual Ferrando, qui els prestà al clavari. El segon deute era el dels ja esmentats 800 florins d’or per al casament de la filla del rei, prestats en aquesta ocasió per un home de negocis genovés de la ciutat de València (f. 48r). La cara posterior d’aquest darrer foli apareix barrada amb dues línies verticals i al full següent, el 49r, on s’inicia el registre de sis lletres missives diferents copiades en dos folis (ff. 50r-51v). La primera d’elles va dirigida als jurats de la vila de Mosquerola sobre l’herbatge dels corders i de les ovelles al terme de Terol, tema present també en la darrera de les sis lletres enviada en aquesta ocasió als regidors de la ciutat i aldees de Terol. Tres de les restants lletres van dirigides al prevere de l’església d’Almassora i l’altra missiva que completa les sis es dirigeix als diputats del General del regne de València tractant l’aportació de la vila de Castelló per a pagar als llancers que defensaren el Rosselló de les gents estranyes que havien envaït aquell territori de la Corona d’Aragó.

EL LLIBRE DE CONSELLS DE 1400-1401

Des de la fi de maig de 1393, en que acabà el darrer llibre, no es conserven actes municipals. Ara bé, a partir del diumenge 6 de juny de 1400, comença set anys després un nou manuscrit d’actes del consell amb albarans i lletres, com era costum. La mida de les 58 fulles de paper que el componen oscil·la a l’entorn de 320-310 × 205-200 mm. La numeració aràbiga amb llapis és moderna i salta des del foli 36 al 49, de manera que el darrer full del manuscrit que, està numerat com a 71, és en realitat el 58. D’altra banda, apareixen en blanc els folis 32v, 36r-v, 49v i 64v-67v. Alguns d’ells serveixen per a separar clarament les actes del consell per una banda, del Libre albaranorum venerabilis consilli ville Castellionis (ff. 49r-64r) per l’altra, i aquest darrer d’un costat i les Letres (ff. 68r-71r) de l’altre. Està enquadernat amb coberta de pergamí reutilitzat de gran format, doblegat de fet en quatre parts i cosit amb lligadures de fil de cànem, cosa que acaba donant-li l’aspecte d’una doble coberta, tant per davant com per darrere. El componen dos quaderns que reuneixen els primers trenta-sis fulls (ff. 1-36) i els darrers vint-i-dos (ff. 49-71), tenint en compte el salt que ja hem dit que hi ha en l’esmentada numeració.

Al llarg de les actes dels consells, s’hi troben trenta-una reunions registrades, començant com és costum amb el jurament dels jurats i consellers de les parròquies el diumenge 6 de juny de 1400, i la primera assemblea celebrada al dia següent dilluns per a nomenar a l’escrivà (ff. 1v-2r). Mentrestant, la darrera reunió del consell registrada és el dissabte 21 de maig de 1401, vespra de la festa de cinquantena de Pasqua, que acaba amb l’elecció dels jurats del següent període de govern corresponent als anys 1401-1402, el llibre d’actes del qual no es conserva (ff. 33v-35v). L’elecció del mostassaf de la vila es registra el dimarts 28 de setembre, vespra de la festa de sant Miquel, amb el nomenament d’Arnau Sala, qui ja fou elet per a ocupar aquest mateix càrrec en 1391 (f. 13r-v). I el dimecres 22 de desembre, tercer dia abans de la festa de Nadal, apareix també, com era costum, l’elecció del justícia, en aquest cas Pere de Begues (f. 17v).

Com en la resta dels llibres la varietat de temes que trobem a les actes és molt gran, la major part d’ells relacionats amb afers i negocis propis de l’administració qüotidiana de la vila. En tot cas, comentarem breument aquelles qüestions de major transcendència per a la població, especialment les relacionades amb la corona i la situació financera com ja hem fet abans. Al respecte, el consell celebrat el dimecres 25 d’agost de 1400 inclou una lletra del nou rei Martí I, escrita a Barcelona el 22 de juliol, demanant ajut a la vila per sostenir les despeses de la coronació de la seua primera esposa, la regina Maria de Lluna, coronada el 23 d’abril de 1399 i morta el 1406. Les instruccions eren clares, els jurats de Castelló devien possar-se en contacte directe amb els oficials de la tresoreria per complir amb l’ajut demanat (f. 8r-v). De fet, el dimarts 31 d’agost es presentarem davant del consell de la vila aquests oficials reials i digueren que com el rei havia fet moltes despeses amb la coronació de la reina es trobava tant obligat amb els mercaders catalans que li prestaren els diners que, pràcticament, no podia eixir de la ciutat de Barcelona fins que tornara les dites quantitats (f. 9r).

En la reunió del diumenge 5 de setembre els jurats proposaren un ajut de 525 florins d’or per al sosteniment de la coronació de la regina, els quals pagarien per parts, 150 florins dins de deu dies i la resta en novembre. Per recaptar-los es faria una tributació extraordinària entre els veïns amb una aportació de 4 diners per cadascuna lliura de peita que hagueren declarat (f. 10v). La situació de la hisenda municipal s’evidenciava amb claredat el dimarts 28 de desembre. Després de vendre més censals per a sostenir els comptes, el síndic Pere de Reus presentava uns resultats de 25.042 sous de rebudes o ingressos front a 24.076 sous de dates o despeses, la qual cosa derivava en un balanç possitiu de 966 sous (f. 19v). Molts mesos després, en la reunió del consell del dissabte 21 de maig de 1401 surt una altra informació econòmica important. El comprador de les imposicions de l’any anterior havia estat Huguet Espàrrech i havia pagat un preu de 40.900 sous (f. 34r). L’estudi dels 61 registres que recull l’anomenat Libre albaranorum dels folis 50r-64r completa molt bé aquestes dades generals amb tot tipus de detalls comptables. D’altra banda, les nou lletres missives copiades als fulls 68r-71r proporcionen informacions sobre temes reiteratius en la història de les relacions exteriors de la vila, com és el cas dels conflictes ramaders amb la ciutat de Terol i les seues aldees, que registren les tres darreres lletres copiades.

LLIBRE DE CONSELLS DE 1403-1404

Després del llibre anterior manca el corresponent al període 1402-1403. Per tant, es passa directament al darrer manuscrit dels quatre que editem ací, el referent als anys 1403-1404, que conté un munt de dades interessants per omplir, en la mesura del que siga possible, el buit que el precedeix. En definitiva, el llibre de Consells que analitzem tot seguit està enquadernat amb coberta de pergamí reutilitzat amb lligadures de fil de cànem i contracuberta o part posterior molt deteriorada. Són 93 fulls de paper de dimensions 310 × 200 mm que estan numerats amb llapis en època recent amb àrabics als marges superiors drets. L’estructura interna la formen dos quaderns que agrupen els folis 1-49 i 50-93 respectivament. En blanc trobem els folis 61r-63v, 88v-89v i 91v-92v. Són els fulls que fan de separació entre les actes del consell i els albarans que comencen al f. 64r, entre els albarans i les lletres que s’inicien al f. 90r, i entre aquestes darreres i el f. 91r, dedicat específicament a lletres de veïns novells, darrere del qual continuen la resta de missives de nou, des del f. 93r fins al darrer full del llibre.

La primera part del manuscrit recull les actes de vint-i-set reunions del consell de la vila de Castelló començant pel jurament dels nous jurats el diumenge 3 de juny de 1403 i la celebració del primer consell l’endemà dilluns. La darrera reunió registrada correspon al dissabte 17 de maig de 1404, vespra de la festa de cinquantena de Pasqua i per tant data d’elecció de les persones següents que ocuparan els càrrecs de jurats (ff. 57v-60r). Les actes són normalment llargues de contingut, si les comparem amb les dels tres llibres anteriors, la qual cosa justifica que amb un nombre menor de reunions (27 front a 30-32) l’extensió del text siga major (60 fulles davant 35-36 o 50). L’elecció del mostassaf en la persona de Bernat Pelegrí fou feta el divendres 28 de setembre de 1403 (f. 21r-v). I tres dies abans de Nadal, el dissabte 22 de desembre elegiren Guillem Loreta com a justícia de la vila (f. 37r-v).

Un dels temes més importants al qual fan referència les actes és la celebració de les Corts valencianes que el rei Martí I realitzà durant els anys 1401-1407. La convocatòria la va fer a Altura el 18 de juliol de 1401, encara que no s’iniciaren a Sogorb fins al 14 d’agost de 1402, amb el discurs d’obertura pronunciat pel rei el dia 20. Les pestilències patides en aquells temps obligaren a traslladar succesivament el lloc de les sessions a la mateixa vila de Castelló, la ciutat de València i, de nou, Sogorb i València, capital del regne on varen concloure el 28 de setembre de 1403, malgrat que la comissió responsable de recaptar i gestionar el donatiu al rei continuà treballant fins al 16 d’agost de 1407, data en la que es tancaren definitivament, convertint així aquestes Corts valencianes en les de durada més llarga de totes les celebrades al regne en tota l’època foral.⁶

El dissabte 25 d’agost de 1403 intervingué a la reunió del consell el procurador en Corts de la vila, Pasqual Ferrando, per a explicar la seua activitat a la ciutat de Sogorb, on aleshores s’estaven celebrant les sessions parlamentàries. El seu treball s’havia centrat en atendre el plet que Bernat Colomer havia mogut davant del rei contra la vila de Castelló per raó d’un problema trobat als comptes de la hisenda municipal. De fet, els jurats li havien imposat una pena de 2.000 sous per no tornar els diners que devia després d’administrar la comptabilitat municipal (ff. 12r-13r). El diumenge 9 de setembre el consell va decidir enviar també a les Corts de Sogorb al notari Ramon Joan per tal de donar suport al susdit procurador, i fins i tot restar allà perquè aquell tornara per a atendre els seus camps de vinyes (ff. 13v-14r). El divendres 14 de setembre el notari va enviar un missatge al consell castellonenc informant del «moviment que·l molt alt senyor rey fehie prestament de Segorb per entrar en València», amb la pròrroga de les sessions de les Corts i el seu trasllat a la capital del regne (f. 14v). Mentrestant, el consell encarregà al procurador Pasqual Ferrando que en València manara fer un bell penó de la vila per a honrar-la en son lloc en les Corts (f. 15v). Així, el dissabte 22 de desembre de 1403 el mateix Ferrando informava al consell que hagués entés que en breu les Corts devien prendre fi i per això ell havia tornat de la ciutat de València (ff. 36v-37r).

El diumenge 10 de febrer de 1404 el procurador de la vila de Castelló a les Corts de València confirmà que les sessions eren acabades de cloure i que aquells greuges que restaren per proveïr serien tractats pels vint-i-quatre diputats electes, puix que les Corts havien estat finalitzades i llicenciades pel rei la vespra de sant Miquel a l’hora de mitjanit. Fins i tot, el procurador havia portat trasllat dels furs que eren fets en les dites Corts pel rei Martí (ff. 47v-48r). Malgrat això, el diumenge 6 d’abril el procurador Ferrando detallava que entre els afers que restaven per finir a les Corts estava encara el de l’embotigament dels blats a què Xàtiva i Alzira s’oposaven. Emperò, l’advocat de la vila, Guillem Saera, li havia dit que si romania en les Corts segurament finiria també aquesta qüestió. I aquesta va ser la darrera informació que registren les actes d’aquest llibre al respecte (f. 53v).

Ara bé, una anàlisi curada dels continguts dels 89 registres d’albarans que trobem després a les fulles 64r-88r del manuscrit mostren moltes ordres de pagament dirigides a Pasqual Ferrando en relació amb les Corts i els altres plets i qüestions que tenia oberts la vila de Castelló davant del rei. D’altra banda, ja hem dit abans que dins del petit grup de cinc lletres copiades que s’enviaren als jurats d’Almassora, Benassal i Onda, trobem un full de lletres referides a veïns novells que estan dirigides als jurats dels seus llocs d’origen com a certificatòries sense dubte a efecte de control fiscal: Andreu Fuster procedent de Borriol o Berenguer Ferrando, Pere Domingo i Guillem Escolà, els tres originaris d’Orpesa, els dos darrers pescadors d’ofici. La gent de l’artesanat i els comerciantes eren particularment mòbils en centres econòmics com Castelló.⁷

GERMÁN NAVARRO ESPINACH

Catedràtic d’Història Medieval

Universidad de Zaragoza

JOAQUÍN APARICI MARTÍ

Professor Ajudant Doctor de Didàctica de les Ciències Socials

Universitat Jaume I de Castelló

CRITERIS DE TRANSCRIPCIÓ

1. Seguir escrupulosament el manuscrit.

2. Conservació de les grafies de l’original.

3. Separació de les paraules segons la llengua moderna.

4. Simplificació de les consonants dobles inicials.

5. Regularització de l’ús de u i v, i del de i i j.

6. La ce trencada (ç) ha estat restituïda quan ho exigeix la lectura.

7. Normalització dels signes de puntuació, accents, guionets i apòstrofs segons el català actual. Quan una contracció no es possible en la normativa actual indiquem les elisions mitjançant el punt volat.

8. Regularització de l’ús de majúscules: es farà el seu ús modern, sense tenir en compte el sistema emprat per l’escrivà.

9. Utilització de ||^{núm. pàgina} per indicar el canvi de pàgina.

10. Els interlineats apareixen entre \.../.

11. Reservem els claudàtors [...] per marcar els trossos il·legibles per taques d’humitat o per estar trencat el llibre. Quan podem restituir la paraula o paraules que segurament hi apareixiria pel sentit del text les posem dins del claudàtor.

12. Evitem sempre que és possible l’ús del sic. Quan es evident que falta una paraula o una lletra per a la correcta interpretació, la restituïm entre parèntesis angulars <...>. Els errors de l’escrivà en l’escriptura d’una paraula els indiquem en nota al peu.

13. Les paraules o frases amb ratlla passada les indiquem en nota a peu de pàgina, així com les anotacions al marge o les correccions.

14. Quan l’original deixa un espai en blanc per oblit o per desconeixement d’una dada o d’una quantitat, ho indiquem així: (en blanc).

15. Les xifres romanes les col·loquem entre dos punts.

16. Utilització de la cursiva per als textos escrits en una llengua diferent al català (normalment en llatí).

17. El signe tironià el transcrivim per et, ja que quan s’escriu de manera completa gairebé sempre apareix et.

¶ ¹ R. NaRboNa VizcaíNo, «El trienio negro: Valencia, 1389-1391. Turbulencias coetáneas al asalto de la judería», En la España Medieval, 35 (2012), pp. 177-210. ¶ ² La infanta Violant d’Aragó i Bar (1384-1442), era filla del rei Joan I i de la regina Violant de Bar, i va contraure matrimoni en 1400 amb Lluís II d’Anjou, rei de Nàpols. ¶ ³ J. A. SESMA MUÑOZ i G. NAVARRO ESPINACH, «Herbajes de ganados valencianos en tierras de Teruel (siglo XV)», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 75 (1999), pp. 783-801. ¶ ⁴ J. R. MAGDALENA NOMDEDÉU, La aljama hebrea de Castellón de la Plana en la Baja Edad Media, Castelló, Societat Castellonenca de Cultura, 1978. ¶ ⁵ G. NAVARRO ESPINACH, «Las elites financieras de la monarquía aragonesa entre Juan I y Alfonso V (1387-1458)», e-Spania. Revue Interdisciplinaire d’Études Hispaniques Médiévales et Modernes, 20 (2015), doi: 10.4000/ e-spania.24259. ¶ ⁶ María Rosa MUÑOZ POMER, «Las Cortes y la Generalidad Valenciana durante el reinado de don Martín», en Martí l’Humà. El darrer rei de la dinastia de Barcelona (1396-1410). L’Interregne i el Compromís de Casp, Barcelona, 2015, pp. 207-240. ¶ ⁷ P. IRADIEL, G. NAVARRO, D. IGUAL i J. APARICI, Oficios artesanales y comercio en Castelló de la Plana (1371-1527), Castelló de la Plana, Fundació Dávalos-Fletcher, 1995.