Читать книгу Els llibres de Consells de la vila de Castelló III - AA.VV - Страница 8

[Fer]ma d’en Guillem Miró, balle, savu·l dret de senyor.

||^34v Posthea vero die iovis, .VIIIª. febroarii anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº.XCº. secundo, Ramon de Belsa, saig e corredor \públich/ e crida, trompeta de la dita vila, cridà e publichà lo present stabliment en la plaça de la desús dita vila.

Ítem, fon proposat en lo dit consell per lo discret en Johan Tauhenga en nom e veu d’en Bernat Andreu, tudor dells fills d’en Nicholau Clarevaylls, deffunct, que com al dit en Nicholau estant catiu en terra de moros alcunes quantitats en singularitat fossen estades acaptades \e lexades/ a aquell, que supplicave al dit honrat consell que les dites quantitats fossen donades e delliurades al dit tudor per aydar al matrimoni de la filla del dit en Nicholau quant Deus volgués que·s fes lo dit matrimoni. Lo consell acordà que tot ço que qualque cosa³⁵⁶ en singularitat fos estat lexat o acaptat al dit en Nicholau Clarevaylls, que sie donat e delliurat al dit en Bernat Andreu tudor desús dit.

Ítem, fon propossat per lo discret en Guillem Feliu, notari, per nom d’en Goçalbo Sanç qui és catiu en terra de moros, que com en Pere Daudé, mercader de València, los haje scrit que si han la moneda que ell los haurà lo dit Goçalbo a Pasqua Florida propvinent. Et per part del dit en Goçalbo Sanç en lo acapte que se·s feyt als .III. catius e ço que en singularitat és estat acaptat³⁵⁷ e lexat al dit Goçalbo vendrie a part del dit en Goçalbo .XL. florins e de aquells los havie dit en Domingo Bataller que podien fer compte. Et per la part del dit en Nicholau que li’n venen .XX. florins com solament se degue applicar als .II. catius qui resten en la dita terra catius, e no altres. Per ço supplicà al dit honrat consell que li degués prestar los dits .LX. florins com ell se proferís donar bones seguretats e fermances de aquell a volentat del dit honrat consell. Lo consell acordà que·ls dits .LX. florins sien prestats al dit en Guillem Feliu per a obs de la rempció d’en Goçalbo, lo dit en Guillem Feliu asseguran aquells ab bones fermances e principals deutors e obligats e no en altra manera.

Ítem, fon proposat per en Bernat Cabeça que com en Pere de Nesa en lo dia que·ls dits catius foren cativats fos estat ell semblantment pres per moros \e és catiu de present/. Et los seus antecessors fossen estats³⁵⁸ vehins e naturals de la vila de Castelló. Et lo dit en Nicholau Clarevalls fos mort en lo dit cativatge segons que ere stat rahonat per lo dit en Johan Tauhenga desús. Et lo dit en Pere de Nessa fos estat acullit en lo acapte dels dits tres catius per volentat del dit honrat consell de cert temps a ençà \ans de la mort del dit en Nicholau/ segons que per notament feyt per lo dit honrat consell pot e deu apparer, per ço supplicà al dit honrat consell que en ajuda del rescat o reempceó fahedora del dit ||^35r Pere de Nessa fos acullit e donada part de ço que pertanguera al dit en Nicholau del acapte³⁵⁹ feyt en general als dits .III. catius si fos viu. Lo consell acordà que la quantitat que vendrà a part del dit en Nicholau Clarevaylls del dit acapte exceptat ço que en singularitat li serà estat lexat acaptat o donat, que aquella dita quantitat sie dividida e departida per eguals parts entre los dits Guillamó Matheu, Goçalbo e Pere de Nessa, catius.

Lo consell manà ésser feyt albarà a·n Guillem Feliu de .XLII. sous que munten les scriptures que ell, axí com a scrivà dels honrats diputats ha reebudes per part de la dita vila \en la qüestió d’en Pere Lòppiç/. Ítem, d’altra part de un florí per sos trebaylls e afanys de aydar al scrivà dels honrats jurats a fer compres e vendes e de aregllar lo libre de .IIII. sous, .VI. diners per lliura als peyters.

Ítem, fon proposat per lo dit en Guillem Feliu en nom d’en Ponç Dezponç, lo qual havie treyta la céquia Major de la vila de Castelló a escurar e aerbar a cert temps, que com per lo diluvi que ere estat poch temps ha passat en la dita vila e terme de aquella fossen cayguts alcuns ribaços en la dita céquia e aquells, segons sèrie de la carta, no·n sie tengut de traure, et alcuns ne sien estats treyts, per ço supplicà al dit honrat consell que li hagués misericòrdia e que·ls ne fes traure de la dita céquia com ne vingués dan a la dita vila gran. Et que si·l dit en Ponç Dezponç los havie a traure que si desfarie e que a la vila no serie res, et que no·l volguessen desfer. Lo consell acordà que jatsie que la vila no y fos tenguda en traure los dits ribaços, que sens prejuhí que·l dit síndich li pach la meytat de ço que ha costat de traure.

Ítem, fon proposat en lo dit consell per lo honrat en Berenguer Moliner, justícia de la dita vila, que com a ell fos estat acussat que un hom de la dita vila qui havie muller se jahie ab una dona maridada e que açò li ere prest e apparellat de fer mostrar si aquell volie seguir lla on ell li dirie, e aquell dit justícia per evitar scàndell o que la muller de aquell qui fehie lo dit adulteri ab lo dit hom no matàs lo marit de aquella, e lo acusador lo instigàs que li donàs son terç de la pena del establiment que ere estat feyt per lo dit honrat consell en temps passat, per ço notificà al dit honrat consell que volie que ne enseguís e si·n levarie la pena contenguda en lo dit stabliment. Lo honrat consell vista la pràticha del dit establiment e attés lo scàndill, perill e morts que leugerament se porien enseguir, revo-||^35v ca e hac per revocat lo dit stabliment de la dita rahó en temps passat feyt, axí per lo temps passat com per lo temps esdevenidor, e que de aquell per lo dit justícia axí per lo temps passat com per lo temps esdevinidor no puxe ésser usat ne levades penes per [part] de aquell.

Ítem, on proposat en lo dit consell per lo honrat en Pere Moster, síndich e clavari de la dita vila, que com ell en nom de la vila hagués a pagar diverses e grans quantitats [de] diners a diverses persones e no tingués diners de la vila ne sabés de on ne pogués haver, per ço notificà al dit honrat consell que fes per manera que hagués diners ab què pogués pagar ço que li demanaven e ço que ell devie e per lo dit honrat consell ere estat manat fer³⁶⁰ albarà. Lo consell acordà que per pagar ço que ere degut per lo dit síndich e per haver diners a mesions a la vila que sien fetes cèdules a .IIII. diners per lliura.

Dimecres, a .XXVIII. de febrer any .M.CCC.XCº. dos.

Fon ajustat e plegat consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu de Ramon de Belsa, crida, trompeta e corredor públich de la dita vila, en lo qual dit consell foren presents los honrats en Berenguer Moliner, justícia. En Pere Moster, en Pasqual Ferrando, Domingo Bataller e Bernat Mut, jurats de la dita vila. Consellers: Bernat Cabeça, Johan d’Alçamora, Ramon de Tous, Berenguer Miró, Bernat Cavaller, Pere Muntanyà, Jacme Roig, Miquel Gaschó, Pere Pintor, Berenguer Gillabert, Romeu Bonet, Guerau Canet, Bernat Bosch, Ramon Johan, Bernat Andreu, Berenguer Guitart, Ramon Ferrer, maestre Domingo Rodrigo, Arnau de Peralta, Pere Strader, Nicholau Squerre, Salvador Penafell.

En lo qual dit consell fon proposat per los honrats jurats que com lo dit honrat consell en lo present any hagués ordenat que·ls pescadors o venents peix en la dita vila haguessen a vendre en Carnal als fors ordenats en Carnal, tro al temps de la Quaresma, per tal los dits honrats jurats dixeren que en lo temps present de la Quaresma fos provehit e ordenat la manera e com los dits pescadors o venedors de peix vendrien aquells en Quaresma. Per tal lo dit honrat consell ||^36r feta la dita proposició concordantment feu legir los stabliments e ordinacions fetes en temps passat en lo temps de la Quaresma ço és la ordenació feta per lo dit consell a .XV. dies de febrer en l’any de la Nativitat de Nostre Senyor .M.CCC.LXXII. ab los capítols consequtius, lo primer dels quals dits capítols comence, Ítem, que alcun pescador o pescadora estrany o privat no gos etc. Et lo últim dels dits capítols comence: Ítem, ordenam, e fineix partidora ut supra.

Et lests los dits stabliments e ordenacions, consideran aquells ésser bons e útils al ben del comú de la dita vila, lo dit honrat consell volch que aquella dita ordenació, sots lo dit kalendarii ordenada e feta en lo dit temps de Quaresma, fos servada e tenguda per los dits pescadors o [vene]dors de peix ab los dits capítols consecutius e fets ensemps ab la dita ordenació. Emperò que per la present ordenació no fos feyt prejuhí a la ordenació o stabliment per lo dit honrat consell feyt en portar lo peix a la pescateria tota ora de dia e de nit que aquell dit peix serà portat a la dita vila, ans aquell sie e romangue en sa força e valor.

Ítem, fon proposat per lo honrat en Pere Moster, un dels \àrbitres/ diputats \e ellets/ per part de la dita vila ensemps ab en Bernat Cabeça³⁶¹ en lo feyt de Terol, que com ells haguessen a estar al loch de Villaformosa per decissir e determenar ensemps ab los altres àrbitres elets per part de Terol la qüestió del feyt \de la entrega/³⁶² que la vila de Castelló³⁶³ demane. Et per part de Terol semblantment ere demanat sots pena de cent florins d’or applicadors a la part obedient, per tal lo dit en Pere Moster notificà al dit consell si li plahie que ell³⁶⁴ e sos companyós qui ja \hic/ eren estats hic anassen o no, e que si al dit consell plahie que de ço del seu reembrie .II. florins. Lo consell acordà que·l dit en Pere Moster ensemps ab en Bernat Cabeça, en Pasqual Ferrando, advocat, e axí com a procurador substituhit d’en Pere Miquel, qui ja hic ere stat axí com a síndich, attés que·l dit en Pere Miquel havie proposat que ell no y porie anar per les mercaderies que havie a rebre de present dels carnicers de la dita vila e de altres, hoc e axí matex que pus lo dit en Pasqual Ferrando hic anave per advocat que axí hic podie entrevenir axí com a síndich e que estalviarien .X. [sous] per cascun jorn a la vila, e en Guillem Feliu axí com a scrivà.

||^36v Ítem, lo dit honrat consell manà ésser feyt al honrat en Pere Moster, síndich e clavari de la dita vila, albarà o albarans de les quantitats que havie pagades e despeses per la dita vila a diverses persones.³⁶⁵

Ítem, lo dit honrat consell manà ésser feyt albarà al dit en Pere Moster de cinch dies que anà al loch de Almaçora per afers de la vila e a·n Pasqual Ferrando de .IIII. dies e³⁶⁶ als hereus d’en Guillem Trullols de .II.³⁶⁷ dies a rahó de .V.³⁶⁸ sous. Ítem, al dit en Pasqual Ferrando de .III. dies que estech entre anar, star e tornar de València per parlar ab mossén en Roger \a rahó de .VII. sous per cascun jorn/ per profit de la dita vila que havie ja tramés letra als jurats que li trametessen un d’aquells per parlar ab ell, a rahó de .VII. sous per cascun jorn.

Ítem, lo dit honrat consell manà ésser feyt albarà al dit en Pasqual Ferrando de .III. dies qui estech a València entre anar, star e tornar, axí com administrador de les rendes del senyor rey per fer paga del preu de les dites rendes de .VI^M. sous, que són deguts en la ciutat de València a certes persones, lo .XV. dia de febrer, a rahó de .X. sous que·ls se retingue. Ítem, de altra part \manà ésser feyt albarà a·n Pere Moster/ de .V. dies a la dita rahó qui estech a València per satisfer als duptes que eren stats feyts per en Lagostera, maestre racional del senyor rey, \al³⁶⁹ compte del dit en Pere/ de les dues annades que \el dit en Pere Moster/,³⁷⁰ òlim administrador, havie tengudes e administrades. Ítem, al dit en Pasqual qui ha bestrets a·n Domingo Johan qui portà³⁷¹ letra d’en Lagostera que donassen los comptes, \.XII. sous/. Ítem, a un correu qui portà translat dels duptes que fehie en Lagostera en la reddició del compte del dit en Pere Moster, .III. sous.

Die sabbati, secunda marcii anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº.XCº. secundo.

Fon tengut e ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu de Ramon de Belsa crida, trompeta e corredor públich de la dita vila, en lo qual foren presents los honrats en Guillem Feliu, lochtinent del honrat en Berenguer Moliner, justícia de la dita vila, en Pere Moster, Pasqual Ferrando, Domingo Ba-taller e ||^37r Bernat Mut, jurats de la dita vila. Consellers: en Bernat Miralles, Berthomeu Giner, Ramon Johan, Bernat Bosch, Guillamó Català, Pere Strader, Nicholau Squerre, Berenguer Solà, Miquel Marbruscha, Berenguer Gilabert, Pere Oliver, Salvador Penafell, Miquel Gaschó, Guerau Canet, Romeu Bonet, Berthomeu Pèriç, Guillamó Palau, Jacme Roig, Ramon de Tous, Berenguer Guitart, Berenguer Miró, Bernat Cavaller e Arnau Sala, maestre Domingo Rodrigo e en Bernat Pelegrí, notari.

En lo qual dit consell lo honrat mossén Pere d’Artés, maestre racional de la cort del senyor rey, presentà al dit honrat consell e jurats una letra del³⁷² molt alt senyor rey, closa e sagellada ab lo segell menor del dit senyo<r>, la tenor de la qual és ut sequitur, la qual per mi, Pasqual Bataller, notari e scrivà del dit honrat consell e jurats, fon lesta en plener conseyll:

Lo rey.³⁷³

Pròmens. Sapiats que nós havem manat al amat nostre mossén Pere d’Artés, maestre racional de la nostra cort, que·n faça fer alcuna obra qui és fort necesària en lo nostre reyal de València, la qual obra nós havem e tenim fort acor<d>, e en special car sens aquella nós com fossen allí no poriem posar en manera alguna en lo dit reyal. Et com nós prestament, si plau a Déu, hi entenam ésser e no hajam diners al present de que·s puxa fer la dita obra, per ço vos pregam afectuosament que en tot ço e quant lo dit maestre racional vos dirà e us explicarà de part nostra, conullats dar plenera fe e complir-ho per obra, si de res nos entenets a servir e complaure. Certificants-vos que·l servey que ara nos farets haurem en son cars e loch a memòria.

Dada en Barchinona, sots nostre segell menor, a .VII. dies de febrer del any de la Nativitat de Nostre Senyor .M.CCC.XC. dos.

Rex Iohannes.

Et lesta e presentada la desús dita letra, encontinent los dits honrat consell e jurats dixeren que eebien la desús dita letra ab humil deguda reverència e honor, supplicant al dit mossén en Pere d’Artés que sobre aquella serie haüda delliberació, e aquella delliberació haüda, resposta a la dita letra e creença de e per part del senyor rey per vigor de la dita letra explicada.

Paulo post dicta die, lo dit honrat consell explicà la resposta al dit molt honorable mossén en Pere d’Artés de la dita letra e creença [per a]quell explicada en la forma següent:

||^37v Ço és, que com les rendes e dret del senyor rey de la vila de Castelló fossen empenyorades, et salva al altea del dit senyor rey e honor del dit mossén en Pere d’Artés, maestre racional, fos contra los pactes e promissions del empenyorament de les dites reendes, supplican a aquell en persona del dit senyor rey que hagués per scusats los dits consell, justícia e jurats en no enseguir la³⁷⁴ explicació e requesta per aquell feta.

Et feta la dita resposta, encontinent lo dit molt honorable mossén en Pere d’Artés pregà e requerí lo dit consell que, com lla llur requesta no \entenés ésser/³⁷⁵ dampnosa al dit consell, que per reverència del dit senyor rey e per honor de aquell deguessen lo dit acord o resposta millorar. Lo qual dit consell comanà als dits jurats que responessen al dit mossén en Pere d’Artés per moltes rahons perseverants en la desús dita resposta. Et que d’aquí avant la volentat e ordenació del dit consell no fos pasada.

Ítem, fon proposat en lo dit consell per lo honrat en Ramon de Tous que com ell e tots los consellers qui ara són e aprés que fon ordenat lo quitament són estats consellers, justícia e jurats, han jurat e feyt homenatge de donar favor al feyt del dit quitament. Et molts \de la dita vila/ tinguen e posehixen diverses possesions dels quals no porien ni poden mostrar títol de compra ni de establiment, que per los síndichs passats \ni present<s>/ los sie stat feyt, e aquells béns no són estats quitats ni de present paguen peyta alcuna, ans se tenen aquells sens pagar la peyta ordinària ni altra talla imposada per la dita vila. Et de aquells dits béns se porie fer gran quitament e aydarien a les col·lectes de les mealles, per ço notificà al dit honrat consell les dites coses³⁷⁶ que y degués fer alcuna provesió que fos bona. Lo consell acordà que sie feta crida pública que tot hom \o tota dona/³⁷⁷ strany o privat, de qualsevol ley, condició o estament, sie que tingue terra, vinya o altra qualsevol possesió \la qual/ per los síndichs passats ||^38r o present li \sie/³⁷⁸ stada venuda o establida \que no fos atrobada en taxa de peyta/ que degue³⁷⁹ mostrar la carta de la dita compra o establiment, o mostrar com haje quitat e que tingue en peyta o li sie mès en libre de comptres e vendes, als dits honrats jurats dins cert temps, en altra manera que si no u faran, que la vila s’o puxe pendre e alienar a qui·s volrà, axí com a cosa³⁸⁰ pròpria de aquella.

Disapte, a .IX. de març, any .M.CCC.XC. dos.

Fon ajustat e plegat consell en lo palau comú de la vila de Castelló, per veu de Ramon de Belsa, saig e corredor públich de la dita vila, en lo qual foren presents los honrats en Berenguer Moliner, justícia de la dita vila, en Pere Moster, Pasqual Ferrando, Domingo Bataller e en Bernat Mut, jurats. Consellers: Guillem de Ripoll, Ramon Johan, Arnau Sala, Ramon de Tous, Berthomeu Pèriz, Guillamó Palau, Salvador Penafell, Nichoalu Squrre, Berenguer Solà, Jacme Roig, Lorenç Tauhenga, Bernat Cabeça, Miquel Gaschó, Berenguer Marçal, Bernat Cavaller, Pere Strader, Berenguer Miró, Guerau Canet, Pasqual Franch, [Arna]u de Peralta, Bernat Pelegrí, Guillamó Gomar.

||^38v En lo qual dit consell fon feta relació per los honrats en Pere Moster e Pasqual Ferrando per ells e per en Bernat Cabeça, arbitre ensemps ab lo dit en Pere Moster sobre lo article o qüestió que ere stada romasa a decisir del feyt del montago, ço és que ells eren stats lo dicmenje proppassat al loch de Villaformosa e allí avien trobats Miquel Péreç de Medes, \Johan Arauet/ e Pero Sercolla, qui hic eren per part de la ciutat e aldees de Teroll, e foren tots ensemps en un loch e parlant dels dits affers trobaren que·l compromés que ere stat feyt entre les dita ciutat e aldees \de Teroll/ de una part e ells per part de la dita vila de Castelló de la part altra ere finit. Enaxí que en res no·n havien pogut enantar però que·ls havien dit que de nou fos feyt compromés sobre lo dit article com allí hagués síndich axí per la dita ciutat e aldees de Teroll ab poder bastant de fer atorgar e fermar lo dit compromés e que·l dit en Pasqual³⁸¹ havie dit que ell ere substituhit d’en Pere Miquel, síndich, e que no havie poder de fermar lo dit compromés però que·n parlarien al consell e qualque cosa lo consell ne acordàs, que de allò ells los trametrien letra e resposta, e per tal forma se partiren del dit loch.

Et feta la dita relació, lo dit honrat consell acordà que fos scrit als desús dits certificats los que per occupació de affers no havien pogut ajustar consell, però que farien son esforch e poder de ajustar aquell, e tengut lo dit consell certificar aquells de ço que per lo dit consell serie acordat.³⁸²

Lo consell dix que desplahie a aquell com lo temps ere finit. Et que per les quantitats les quals la universitat havie a cobrar que altra vegada fos compromés \en les persones desús dites/, e decontinent los dits en Bernat Cabeça e en Pere Moster dixeren que no reebrien càrrech de compromés³⁸³ noveyll pus lo primer ere finit. Et per ço lo dit consell acordà que fos scrit per los dits en Bernat Cabeça e en Pere Moster al honrat don Johan Arauet de la intenció e acord del dit consell.

Lo honrat consell manà ésser feyt albarà a·n Pere Moster e Bernat Cabeça, en Pasqual Ferrando e Guillem Feliu de .IIII. jorns qui eren estats fora la dita vila al lcoh de Villaformosa per lo feyt de Terol, ço és, a cascun de aquells de .XL. sous que són en summa .CLXXX. sous.³⁸⁴

L’onrat consell de la vila de Castelló per bé e utilitat de la cosa públicha et per ço com per experiència ere vist e atrobat que·ls porchs e lo bestiar lanar stalviarien los guareyts e acapten les vinyes del terme de la dita vila de que s’ere \ seguit/, e·s seguie gran dapnatge als vehins e habitants en la dita vila, per tal lo dit honrat consell concordantment e en alcuna cosa no discrepant stablí e ordenà que null hom strany o privat ||^39r vullés carnicers o altres qui compraran o hauran moltons per desfer en les carniceries de la desús dita vila, no sien tan ossats que gossen o presumesquen metre o fer metre alcun linatge del dit bestiar³⁸⁵ \ni/ porchs en blats, vinyes, guareyts, moyls o no molyls, caliuoses o no caliuoses del primer dia de setembre prop vinent a avant.³⁸⁶ Et si u faran que sien encorreguts per cascuna cabeça del dit bestiar lanar en pena de .VI. diners, e per cascuna cabeça dels dits porchs en pena de .VIII. diners. Et cinch sous la guarda, donadós e partidós ço és \la meytat/³⁸⁷ al senyor rey. Et l’altra meytat al senyor de la proprietat o heretat, e si guardià hic haurà que la dita meytat sie partida terç per terç. \Et si seran atrobats los dits porchs o bestiars en les dites vinyes, blats o guareyts segons dit és de nit que paguen les dites penes en doble/. Revocam en totes coses e per totes lo establiment toquant als carnicers e altres que aseguren bestiars per tallar en les dites carniceries de la dita vila.

||^39v Dimarts, a .XII. de març any .M.CCC.XC. dos.

Fon ajustat e plegat consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu de Ramon de Belsa ab so de trompeta en lo qual foren presents los honrats en Berenguer Moliner, justícia de la dita vila, en Pere Moster, Pasqual Ferrando e en Bernat Mut, jurats de la dita vila. Consellers: Pere Muntanyà, Berenguer Gillabert, Miquel Gaschó, Pere Pintor, Salvador Penafell, Berenguer Guitart, Nicholau Squerre, Miquel Marbruscha, Bernat Andreu, Berthomeu Giner e Bernat Pelegrí, Berenguer Miró, Ramon Johan, Pere Strader, en Guillem Johan, Guillamó Palau, Johan d’Alçamora, Bernat Cavaller, Berthomeu Pèriz, Romeu Bonet, Guerau Canet, Arnau Sala, maestre Arnau de Peralta.

En lo qual dit consell fon proposat per los honrats jurats que com ells en lo dia de disapte proppassat haguessen haüda una letra d’en Guillem Erau, síndich de la dita vila³⁸⁸ e ciutadà de València, \del feyt de les egües de la sentència que ere stada donada contra la vila e condepnada en les mesions/, la qual per mi, Pasqual Bataller, notari e scrivà del dit honrat consell e jurats a requesta de aquells en plener conseyll fon lesta, per ço dixeren e notificaren al dit honrat consell les dites coses apparellats de fer e enseguir ço que al dit honrat consell plaurà. Lo consell acordà sobre lo dit feyt que en Pasqual Ferrando, qui sab la³⁸⁹ qüestió de les dites egües e hic és entrevengut en los dits affers, que vaje a la ciutat de València e que parle ab micer Berthomeu que orden la appel·lació³⁹⁰ contra la dita sentència, e que aquella pos denant los jurats de la ciutat o denant qui·s pertangue en Guillem Erau, síndich, e que·n requerien carta pública³⁹¹ e que la face fer en forma pública al scrivà qui la dita appel·lació reebrà e legirà, en cars que aquella no li volguessen reebre o admetre. Et per ço, sí e en cars que·l dit micer Berthomeu del Mas no vol[gués] ||^40r ordenar la dita appel·lació, que·l dit en Pasqual Ferrando la ordenàs, e que aquella posàs axí com a síndich³⁹² substituhit d’en Berenguer Guitart, síndich als pleyts, \lo/ qual fos³⁹³ substituhit³⁹⁴ en cars que·l dit en Guillem Erau recusàs per no ésser maltractat ab los jurats de la dita ciutat de posar aquella dita appel·lació.

Dissapte, a .XVI. de març, en l’any de la Nativitat de Nostre Senyor. M.CCC.XC. dos.

Fon tengut e ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu de Ramon de Belsa, saig e corredor públich, ab so de trompeta, en lo qual foren los honrats en Berenguer Moliner, justícia de la dita vila, en Pere Moster, Pasqual Ferrando e en berant Mut, jurats de la dita vila. Consellers: Pere Ribarroja, Berenguer Sala, Berthomeu Bosch, Berenguer Guitart, Ramon Ferrer, Ramon Johan, Berenguer Marçal, Salvador Penafell, Berthomeu Pèriç, Pere Oliver, Bernat Andreu, Berenguer Solà, Miquel Marbruscha, Pere Muntanyà, Guerau Canet, Bernat Cavaller, Miquel Gaschó, Guillamó Palau, Guillamó Català, Berenguer Miró, Bernat Pelegrí, Ramon de Tous, Johan d’Alçamora.

En lo qual dit honrat consell fon proposat per los dits honrats jurats que com ells en lo dia de divendres proppassat haguesen haüdes dues letres, una d’en Guillem Erau, \síndich/, e altra d’en Guillem Feliu, qui ere a València, les quals hoyrien e foren lestes en lo dit consell plener per mi, Pasqual Bataller, scrivà del dit honrat consell e jurats. Et lestes aquelles,³⁹⁵ notificaren al dit consell ço que per aquells los ere stat escrit, tramés e en les dites letres se contenie, ço \és/, que ja havien hoyda la letra que·l dit en Guillem Herau los havie ja tramesa que·ls jurats \de València/, de paraula e sens scrit, havien donada sentència de les egües contra nosaltres, e que·ns havien condepnats en les mesions. Et ara,³⁹⁶ en les dites dues letres se conté que han taxades les dites mesions e que pujen a cent .XII. florins, e sous més. Et \que/ per ||^40v haver aquelles ja havien fetes emparar totes e qualsevol bèsties o coses que fossen de hòmens de Castelló e, en special, havien emparades e entenien a vendre lo rocí d’en Bernat Colomer e lo mull d’en Jacme Roig e d’altres. Per tal dixeren en lo dit consell que·ls plàcie acordar per quinya forma volrà lo dit consell que y sie provehit ans que més mesions no s’ic facen. Lo consell acordà que·ls dits .CXII. florins e .IIII. sous sien trameses a València e que·ls donen per aquella forma que micer Berthomeu consellarà en manera que apparegue que axí com a forçats pagam les dites mesions, e que açò sie en càrrech dels dits honrats jurats e síndich³⁹⁷ de trametre la dita quantitat prestament, ans que més mesions no s’ich facen.³⁹⁸

Ítem, fon proposat en lo dit consell per lo honrat en Jacme Coyll, jurat del loch de Almaçora, que com segons forma de la sentència arbitral entre la universitat del dit loch donada e promulgada e la universitat de la dita vila, se deguessen soguejar totes les terres³⁹⁹ del regadiu del terme de la dita vila per saber lo nombre de les jovades, e per ço encara com alcuns hòmens de Almaçora entendran en traure la céquia a escurar e erbar segons que és stada delliurada per los dits jurats qui de present són al senyor bisbe dins lo dit loch, per ço supplicà e requerí al dit honrat consell que li plagués de haver bon acord sobre ço que per aquell de part de la universitat del dit loch los ere stat explicat e proposat. Lo consell acordà que les terres que són del regadiu de la céquia Major que sien soguejades per quadrelles, e que aytantes jovades com muntarà la quadrella que allò sie scrit, abatuts cèquies e cavallons que no vajen en compte de la terra, e de present taxe al dit en Bernat Cavaller e a·n Pere Marquo, soguejadors, per llur salari de cascun jorn, ço és a cascun de aquells .III. sous. Et al hom o scrivà qui tendrà la corda e scriurà \lo nombre/ [de les] ||^41r dites terres, per salarii de cascun jorn .II. sous. Et que si la universitat de Almaçora tramet ací soguejador qui sie assistent al dit soguejar, e scrivà per scriure, que feyt lo dit soguejament de les dites terres de la dita vila per semblant manera hic sie tramés per la dita vila en Bernat Cavaller, qui sie present al dit soguejar⁴⁰⁰ de les terres del regadiu del loch de Almaçora, e scrivà per scriure lo nombre de les jovades de les dites terres.

Die martis, .XXVIª. marcii anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº.XCº. secundo.

Fon ajustat e plegat consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu de Ramon de Belsa, crida, trompeta e corredor públich de la dita vila, en lo qual foren presents los honrats en Berenguer Moliner, justícia de la dita vila, en Pere Moster, Pasqual Ferrando, en Domingo Bataller e Bernat Mut, jurats. Consellers: Johan d’Alçamora, Berenguer Miró, Bernat Pelegrí, Jacme Roig, Nicholau Squerre, Berenguer Solà, Miquel Marbruscha, Berenguer Gillabert, Romeu Bonet, Pere Pintor, Ramon de Tous, Bernat Andreu, Pasqual Franch, Ramon Ferrer, Pere Strader, Ramon Johan, Berthomeu Bosch, Berenguer Guitart, Arnau Sala, Miquel Gaschó, Bernat Cabeça, Arnau de Peralta.

En lo qual dit consell fon proposat per en Guillamó Ferrer, àlias appellat Manoller, que com a ell axí com a guardià de la céquia Major de la dita vila stant cequier en Berthomeu Bosch, de la paga de sent Johan proppassat li sien deguts .XXV. sous per son salari a ell restants a pagar, prega al dit honrat consell que li fos manat fer albarà de paga. Lo consell manà ésser feyt albarà al dit en Guillamó dels dits .XXV. sous.⁴⁰¹

Ítem, fon proposat en lo dit consell per en Pasqual Franch, vehín de la dita vila, que com ell hagués comprat lo molí \d’oli/ appellat d’en Merades, quondam, deffunct, lo qual és tengut sots directa senyoria del molt alt senyor rey a cert cens, fadiga e loïsme e altre plen dret emphiteòtich, e les basses del dit molí bonament no hajen scorredor per hon discórreguen aprés que·l oli de aquelles és triat en lo temps que·l dit molí mol, per la qual cosa de aquelles isqué \e hix/ grans⁴⁰² \corrupcions/ e infeccions per ço com \aquelles/ no han hon discórrer. Et serie millor per utilitat de la cosa pública, per tolre les dites infeccions e per profit del dit molí, qui és tengut sots senyoria del dit senyor rey, si al dit honrat consell plahie, que les dites basses poguessen discórrer en la dita filla appellada d’en Pinós, per canons qui passassen dejús la céquia Major de la dita vila, e les dites infeccions \e corrupcions/ cessarien e serie ||^41v gran profit e utilitat a la dita vila e als habitants en aquella. Et que ell dit en Pasqual Franch, a son cost e mesió, farie lo dit scorredor en lo dit loch. Et ell e los seus senyors del dit molí ab llur pròpria messió e despesa mantendrien e tendrien en condret lo dit scorredor. Per ço prega al dit honrat consell que pues alcun dan a la dita vila no venie, que li plagués donar licència de fer lo dit scorredor majorment que·l molí de la dona na Estella, appellat de na Guimerana, qui no és tengut sots senyoria del dit senyor rey, haje e prengue scorredor per a llur basses en la filla del molí Soterrani, e açò és cert e està en veritat e que·l dit seu molí no⁴⁰³ deje ésser de pijor condició que·l dit molí de la dita dona na Estella. Lo consell, entesa la dita proposició del dit en Pasqual Franch, acordà que·l dit en Pasqual Franch a son cost e mesió face e puixe fer lo dit scorredor en lo dit loch a conexença dels dits honrats jurats per bé del comú e utilitat de la dita vila. Et que·l dit en Pasqual Franch per ell e per los seus, per tots temps, sien tenguts de ço del llur propri tenir en condret lo dit scorredor en cars que·s derruís o·s trenquàs, e de açò face carta a la dita vila e oblig sos béns. Et si e, en cars que per rahon del dit scorredor de present o en esdevenidor aclun dapnatge a alcun hereter \ne venie/ o de ncesitat havie a pendre terra per obrir e sostenir aquell, que·l dit en Pasqual Franch e los seus hajen a pagar e satesfer aquell dan⁴⁰⁴ com lo dit consell atorgue de fer lo dit scorredor al dit en Pasqual Franch quant pot e en ell és per tolre les dites infeccions e corrupcions que se’n seguexen, e per augmentció del censal del dit senyor rey sens prejuhí emperò e dampnatge de altre.

Ítem, fon proposat en lo dit consell per <lo> honrat en Pere Moster, jurat, que com ell, per evitar més mesions que leugerament se pogueren fer si no ere donat recapte a pagar les \quantitats per les/⁴⁰⁵ quals \los/ jurats de València havien fetes \vendre certes bèsties/⁴⁰⁶ de hòmens de la vila de Castelló en públich encant, per rahon de les despeses en les quals lo síndich de la dita vila ere estat condempnat per la qüestió de les egües d’en Guillem Segarra, de València, fos estat a la ciutat de València e hagués pagat los preus de les dites bèsties a aquell qui les havien comprades e per lo rescat hagués lexat vendre la sua mulla, la qual li tragué en Ayç de Villareal per ço que no apparegués que voluntariament ell pagàs les dites quantitats. Et de la sentència que·ls dits jurats donaren de nua paraula sens scrit lo discret en Guillem Herau, axí com ||^42r a síndich, se fos appel·lat, la qual appellació li fon⁴⁰⁷ denegada e de la dita denegació e taxació de mesions altra vegada lo dit en Guillem Herau se fos appel·lat e request carta pública, la qual per mi, Pasqual Bataller, scrivà dels dits honrats jurats, en presència del dit honrat consell fon lesta ensemps ab una letra que portà del dit en Guillem Herau dels motius que·ls dits jurats havien fets en donar e promulgar la dita sentència, per ço dix, notificà al dit consell, lestes les dites carta e letra, que y provehís pus que les appel·lacions tenien les quals havie ordenades micer Berthomeu del Mas e que dins .XXX. dies se havie a representar aquell qui les portave denant lo senyor rey, o sa audiència. Et que·l dit micer Berthomeu li havie dit que lo consell hic trametés un hom discret e savi qui u sabés rahonar al dit senyor que li denyàs per llur mercé de resservar-se en si lo feyt tro que·l dit senyor rey fos dins lo regne de València, com de present altra justícia no porien aconseguir majorment pus havien feta fer la dita execució de les dites mesions.

Et lo dit honrat consell entesa la dita proposició e relació feta per lo dit en Pere Moster, \attés/ que dins los dits .XXX. dies la dita appel·lació se havie a presentar denant lo dit senyor al[...] que serie deserta, acordà⁴⁰⁸ que per los dits affers a exercir e fer que y anàs lo dit en Pere Moster, qui sabie lo feyt en què estave, lo qual per lo dit honrat consell per més veus, \com fos discorde del misatger/, fonch elet en misatger per anar al dit senyor rey, ço és lo dit en Pere Moster.

Ítem, fon proposat per lo dit en Pere Moster que com ell hagués pagades diverses quantitats per la dita qüestió de les egües e hagués estat .V. dies a la ciutat de València, que li fos feyt albarà de tot. Lo consell manà que li fos feyt albarà de les quantitats que havie pagades, les quals declarà en presència del dit consell e dels dits .V. diornals a rahó de .VII. sous per cascun jorn.⁴⁰⁹

||^42v Dimarts, a .XVI. de abbrill any .M.CCC.XC. dos.

Fon ajustat e plegat consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu de Ramon de Belsa, corredor e crida, trompeta de la dita vila en lo qual foren presents los honrats en Berenguer Moliner, justícia. Pere Moster, Pasqual Ferrando, Bernat Mut e Domingo Bataller, <jurats>. Consellers: Berenguer Guitard, Bernat Andreu, Romeu Bonet, Pere Oliver, Pere Muntanyà, Michel Gaschó, Ber thomeu Bosch, Bernat Bosch, Pere Pintor, Miquel Marbruscha, en Guillem de Ripoll, Berenguer Miró, Guillem Palau, en Guillem Català, Johan d’Alçamora, Berenguer Gillabert, Arnau Sala, Guerau Canet, Ramon de Tous.

En lo qual dit consell fon donat compte e rahó per lo honrat en Berenguer Moliner, diputat ensemps ab d’altres a rebre los quitaments dels hòmens peyters e altres vehins e habitants en la dita vila a rahó de .XXX. sous per lliura, de les quantitats per aquell reebudes de la col·lecta de la festa de Nadal proppassada.

Et primerament en presència del dit honrat consell, una e moltes vegades fonch comptat e asumat tot ço e qualque cosa <que> lo desús dit en Berenguer Moliner, axí com a diputat, havie reebut per via del dit quitament. Enaxí que ab mil e .CCCC.XXII.⁴¹⁰ sous, .I. diner que·l dit en Pere Miquel tenie en son poder, los quals lo dit en Berenguer Moliner reebé de aquell, fon atrobat clar que·l dit en Berenguer Moliner per rahon del dit quitament havie reebut .III^M.CCCC.XLVII. sous, .I. diner.

Ítem, enaprés lo dit en Berenguer Moliner en presència del dit honrat consell dix que havie quitats de la dona na Caterina, muller quondam d’en Jacme Ferrer, congrer de València,⁴¹¹ .CCC. sous censals per preu de .III^M.DC. Dels quals mostrà carta de revenda feta per la dita dona a la universitat, reebuda per en Jacme Garcia e mostrà la carta dels dits .CCC. sous censals que la dita universitat li fehie cascun any, a .IX. del dit mes de abril, .III^M.DC. sous.

Ítem, que havie pagats de prorata a la dita dona dels dits tre<e>nts sous censals per lo temps passat, .CC.LXV. sous.

||^43r Ítem, que havie fetes de mesions entre anar, star e tornar, per fer lo dit quitament e contracte de revenda e soltament de emperes que eren estades fetes⁴¹² a·n Guillem Feliu, notari, qui portà la dita quantitat a la dita dona, .XLV. sous.

Enaxí que fon atrobat per lo dit compte que eguallades reebudes ab dates, e dates ab reebudes, que·l dit en Berenguer Moliner havie més despés e pagat que no reebut, ço és los quals lo dit en Berenguer Moliner ha a cobrar .CCCC.LXII. sous, .XI. diners.

Ítem, fon proposat en lo dit consell per en Guillamó Miró que com ell per manament dels honrats jurats fos anat ab los hòmens qui·s dien monteros a les marjals per mostrar a aquells los passos e per ajudar-los a cremar les marjals, com dixen que·ls dits monteros si la marjal se podie cremar que exermarien los porchs senglars. Et se’n fos trigat de sos affers per .V. jorns, per ço prega al dit honrat consell que dels dits trebaylls lo degués satisfer.

Et lo dit en Pere Moster narrà largament la sua misatgeria que havie feta al senyor rey e tot ço que hic havia pogut fer, ço és que del feyt de la appel·lació de les egües micer Guillem de Vayllsecha, vicicanceller del dit senyor rey, li havie dit, no donant conseyll, que entenie que·l dit senyor rey, attés que Castelló havie per sospitoses tots los juristes de València, que assignarie jutge en loch competent a la dita appel·lació però que haurien sí a fer grans mesions per què ell, veent que·l senyor rey no podie assí reservar lo dit feyt e que si la dita appel·lació no·s proseguie que serie deserta, per evitar mesions e despeses a la dita universitat, substituhí en lo dit feyt, en les actes tan solament, lo discret en Pere Lop, notari qui ere allí per⁴¹³ la vila de Murvedre, e pregà a aquell que per evitar deserció de la appellació que cascun mes se representàs denant lo dit vicicanceller, estan e perseveran en la dita appel·lació, e que·n requerís carta públicha e que fes continuar aprés de la presentació que ell havie feta denant ell a·n Johan de Riglos, notari qui havie reebuts los actes. Et per ço que no·s volie plenir del ||^43v dit consell, dix e respòs al dit micer Guillem de Vayllsecha que ell parlarie ab lo consell e ço que·n acordàs que ell lladonchs scriurie al dit substituït per quinya forma sich haurie. Et que axí matex havie demanat que·l temps del quitament fos allargat a tres anys, per ço que·s poguessen quitar los que no s’eren quitats. Et que un diner per dret de sagell ni per altra manera la dita vila no·n volrie haver donat. Et que·l dit micer Guillem de Vayllsecha li havie respost que la cort, \axí/ per reverència de la pasió⁴¹⁴ de Nostre Senyor Jhesuchrist⁴¹⁵ com de la Resurrecció, que no usarie tro passada tota la semana de Pasqua. Et que lladonchs ell ne parlarie ab lo dit senyor rey e que entenie que acabarie però que a costar haurie a la dita universitat. Per tal lo dit en Pere Moster notificà al dit honrat consell tot ço que havie enantat en los dits feyts⁴¹⁶ per ço que·l dit honrat consell hic provehís segons que ben vist li fos.

Ítem, lo dit en Pere Moster dix que com ell ab sa cavalcadura e un hom ab altra qui li portave la maleta de les sues robes e altres enantaments \que se’n portave/ fos estat a la ciutat de Barchinona per manament del dit honrat consell per parlar ab los senyor rey o ab son canceller, e per evitar mesions fos anat e tornat en .XIII. jorns, e per lo cuytament de les jornades qui eren estades prou grans hagués afollada⁴¹⁷ la sua mulla, ço que no volguera per .XXX. florins e⁴¹⁸ la terra ere fort cara de viandes. Et hagués despés de ço del seu proprii be .XX. florins e plus. Per ço pregà al dit honrat consell que fos per manera que·n fos guardat de dan e que li fos feta alcuna ajuda al salari. Et que li fos feyt albarà de .II. florins que havie donats a micer Tomàs Johan, qui havie fetes relació al dit vicicanceller del feyt de la dita appel·lació, e per los trebaylls e afanys que n’ach per veure e regonéxer la dita carta, e de .V. sous e .VI. diners que havie donats al dit en Johan de Rigllos que li continuàs la presentació de la appel·lació que ell havie feta, e \los/ altres actes que·s seguirien enaprés de aquella. Lo honrat consell per més veus com fos⁴¹⁹ divers de la ajuda, acordà e manà que fos fet al dit en Pere Moster albarà de retenció de .XIII. jorns a rahó de .X. sous per cascun jorn, servan la ordenació ja feta per lo dit honrat consell que són .CXXX. [...] que no li fos feta alcuna ajuda o gràcia de àls, e dels d[...] florins e mig.⁴²⁰

||^44r Dimarts, a .XXIII. de abril anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº. nonagesimo secundo.

Fon applegat e justat consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu de Ramon de Belsa, crida, trompeta e corredor públich de la dita vila, en lo qual foren presents los honrats en Berenguer Moliner, justícia de la desús dita vila. En Pere Moster, en Pasqual Ferrando, Bernat Mut e en Domingo Bataller, jurats. Consellers: Berenguer Miró, Bernat Pelegrí, Arnau Sala, Guillamó Català, Ramon Johan, Bernat⁴²¹ Bosch, Guillamó Gomar, Berenguer Sala, Pere Ribarroja, Pere Muntanyà, Berenguer Gillabert, Berenguer Solà, Bernat Cavaller, Guerau Canet, Berenguer Guitart, Arnau de Peralta, Berthomeu Giner, Pere Strader, Bernat Mirales, maestre Domingo Rodrigo, Bernat Cabeça, Pere Pintor, en Guillem Johan, Johan d’Alçamora.

En lo qual dit honrat consell fon proposat per los honrats jurats que com ells haguessen entés que la dona na Anthoneta, muller quondam d’en Bernat Pinell, per pagar-se de sa dot e creix fes córrer e subastar los drets e accions del dit quondam marit seu e aquells entenés delliurar prestament, segons que per lo corredor de la cort del dit honrat justícia ere estat cridat e notificat, a tot hom qui hic entenés que hic fos aliter que ell delliurarie aquells al més de preu donant. Et per ço que havien entés que·l dit en Bernat Pinell havie carta contra la universitat de la dita vila de .VII^M. sous poch més o menys, que devie a aquell del temps que·l dit en Bernat Pinell fonch síndich e clavari de la dita vila. Et per ço, ans del delliurament fahedor dels dits drets e accions del dit en Bernat Pinell, per ço que culpa alcuna als dits honrats jurats no pogués ni puxe ésser donada, notificaren les dites coses al dit honrat consell offerints-se apparellats tot ço e qualque cosa per lo dit honrat consell provehit, ordenat e manat serà. Lo consell entesa la dita proposició acordà que·l honrat en Pasqual Ferrando vaje a la ciutat de València pestament ab la dita carta o translat de aquella e que narre e recompte a micer Berthomeu del Mas, advocat de la dita vila, lo dit feyt. Et \que face per manera/ que·l dit micer Berthomeu del Mas hic prest e don son consell e ordén en lo dit feyt ço que s’i merexerà de fer per tota aquella manera que ell dictarà ni consellerà, e que port ordenat per ço que la vila no perde son dret.

||^44v Lo consell acordà que sie feyt albarà a·n Lorenç Valentí, pesador, que li són deguts de la derrera terça del any qui fini a .VIII.⁴²² dies del present mes, ço és de .LX. sous.⁴²³

Lo consell acordà que sie feyt albarà a·n Guillamó Miró qui anà per .V. jorns⁴²⁴ per manament dels jurats ab los hòmens qui meteren foch als marjals per mostrar a aquells los pasos de les dites marjals, com dixeren que exermarien les dites marjals de porchs fréstechs com se diguexen ésser caçadors de mont, a rahó de .II. sous, .X. diners.⁴²⁵

Lo consell acordà que per los trebaylls e afanys \e diornals/ que·l discret en Bernat Pelegrí, \notari/, axí com a procurador dels honrats jurats en temps passat havie sostenguts \e feyts/ en lo pleyt d’en Johan Pintor, vehín de Almaçora, que lo fessen donació <de> deu florins⁴²⁶ e que haje a pendre en compte en aquells dits .X. florins, .IIII. florins e mig que·l dit en Johan Pintor deu a la vila, los quals lo dit en Pere Moster, síndich de la dita vila, havie bestrets al savi qui acordà lo procés per part de aquell. Et que de aquells li fos feyt albarà al síndich, de paga.⁴²⁷

Dimecres, a .XXIIII. de abril anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº.XCº. secundo.

Fon ajustat e plegat consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu de Ramon de Belsa, crida, trompeta e corredor públich de la dita vila, en lo qual foren presents los honrats en Berenguer Moliner, justícia de la dita vila, en Pere Moster, Pasqual Ferrando, en Domingo Bataller e en Bernat Mut, jurats. Consellers: en Bernat Cabeça, Johan d’Alçamora, Ramon de Tous, Berenguer Miró, Guillem Català, Miquel Gaschó, Nicholau Squerre, Salvador Penafell, Berthomeu Pèriç, Romeu Bonet, Pere Ribarroja, Guerau Canet, Berenguer Solà, Pasqual Franch, Berenguer Guitart, Pere Strader, Guillem de Ripoll, Bernat \Pelegrí/, Berenguer Marçal, maestre Domingo Rodrigo.

En lo qual dit honrat consell, lo honrat mossén en Pere d’Artés, \cavaller/, conseller e maestre racional de la cort del molt alt senyor rey, presentà al dit honrat consell e jurats en lo palau comú de la dita vila ajustat una letra del dit senyor rey \en paper scrit e en lo dors de aquella/ closa e sagellada⁴²⁸ ||^45r ab cera vermella ab lo sagell secret del dit senyor rey, la qual dita letra és de la sèrie e tenor sigüent:

Lo rey.

Pròmens. Per altres letres vós havem scrit acomanants en aquelles creença al amat conseller e mestre racional de la nostra cort mossén en Pere d’Artés, pregant-vos que les restes que teníets de les nostres reendes liuràssets al dit nostre mestre racional, los quals devia per ordinació nostra convertir en la obra del nostre reyal de València, del qual és obrer major, la qual cosa segons relació del dit nostre mestre racional a nós feta, havem entés vosaltres possant-hi dilacions e excusacions fer o complir havets contradit e recusat, de què som molts maravellats, on com nós entenam, Déus volent, dins breus dies ésser en aqueix regne e posar en lo dit reyal ab nostra cara companyona la reyna e les infantes filles nostres, lo qual si acabat no ere de obrar, axí com comentat és, ho hi poríem ben posar. Et vullam que en tot cars, et si jamés nos entenets servir ni complaure de les dites nostres reendes de aquexa vila que tenits nostres, responats al dit nostre mestre racional axí com a obrer major nostre del dit reyal, pregam e manam-vos affectuosament que totes dilacions e excusacions a part posades e si jamés servir-nos entenets, segons dit és, donets decontinent les restes desús dites al dit nostre mestre racional o a qui ell volrà en nom seu, cobran emperò d’ell àpocha de reebuda car nós manam ab la present al dit nostre mestre racional que en lo temps de vostre compte, vosaltres restituhits la dita àpocha, tot ço e quant pagat li haurets per la dita rahó en vostre compte reeba e admeta, tot dubte remogut, com nós axí vullam de certa sciència ésser feyt.

Dada en Barchinona sots nostre segell secret, a .X. dies d’abril del any .M.CCC.XC.II.

Rex Iohannes.

E lesta e presentada la dita letra, encontinent lo dit honrat consell, justícia e jurats dixeren que reebien aquella \dita letra del dit senyor rey/ ab humill e deguda reverència e honor.

Et illice, lo dit honrat mossén en Pere d’Artés dix de paraula que com lo ||^45v dit senyor rey volgués venir en aquest regne e aço no pogués fer sens que \en/ lo reyal de València no hic fos cuberta una cuyna, cambra e recambra per al dit senyor e⁴²⁹ .III. scalles que sich havien a fer, e a fer les dites coses hagués mester diners. Per ço pregà al dit honrat consell que en honor del dit senyor⁴³⁰ rey qui·ls havie scrit, e per amor d’ell, que la resta de les reendes del dit senyor, les quals la vila de Castelló té empenyorades per certs censals que la dita vila en si carregà de e per a obs del dit senyor, com ell se proferís apparellat fer àpocha al dit senyor rey de la dita resta en la qual la dita vila serie guardada de tot dan, com lo dit senyor rey ni ell semblantment no hagués en propòsit que a la dita vila ne vingués dan en son empenyorament. Lo consell⁴³¹ hoyda la dita letra e la proposició feta per lo dit mossén en Pere d’Artés, acordà que en honor del dit senyor rey e per la causa exprimida en la dita letra, ab protestació que per la dació fahedora per lo discret en Pasqual Ferrando, notari, administrador del present any de les dites reendes, de la resta de les dites rendes, no pogués ésser treyt a conseqüència en esdevenidor ni feyt o enjendrat alcun dan o prejuhí a la dita vila en les cartes dels empenyoraments, ans aquelles sien \e romanguen/ en sa força, fermetat e vallor, que la dita resta que restarà en poder del dit administrador sie delliurada al dit mossén en Pere d’Artés⁴³² ab la dita pro<tes>tació, e que ell face ab lo dit senyor \rey, en la cautela que farà a la dita vila de la recepció de la resta de les dites reendes/, que·ns salvu tot nostre dret en les cartes dels empenyoraments, e per la recepció fahedora de la dita resta de e per a obs del dit senyor, no sie feyt alcun prejuhí a la dita vila en lo dret que ha \e li pertany/ en les dites reendes \de e per vigor dels empenyoraments/⁴³³ per lo dit senyor a la dita vila feyts de les dites sues reendes.

||^46r Disapte, a .IIII. de maig anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº.XCº. secundo.

Fon tengut consell en lo palau comú de la vila de Castelló, lo qual fon ajustat per veru de Ramon de Belsa, crida, trompeta de la desús dita vila, en lo qual foren presents los honrats en Berenguer Moliner, justícia de la damunt dita vila. En Pasqual Ferrando, Bernat Mut e en Domingo Bataller, jurats.⁴³⁴ Consellers: Arnau de Peralta, Bernat Miralles, Nicholau Esquerre, Jacme Roig, Ramon Ferrer, Johan d’Alçamora, Miquel Marbruscha, Guerau Canet, Bernat Pelegrí, Berenguer Miró, Bernat Andreu, Berenguer Solà, Ramon Johan, Ramon de Tous, Berenguer Sala, Berenguer Guillabert, Pasqual Franch, Miquel Gaschó, Bernat Cabeça, en Guillem Johan.

En lo qual dit consell per los honrats mossén en Pere d’Artés, conseller \e maestre racional de la cort/ del molt alt senyor rey, e en Ramon de Soller, batlle general del regne de València, conseller del dit senyor, fon presentada al honrat consell, justícia e jurats de la dita vila, una letra del dit senyor \closa/, el dors de aquella ab lo segell menor del dit senyor rey en cera vermela empremtat segellada, la qual per mi, Pasqual Bataller, notari e scrivà dels dits honrats jurats, a requesta dels desús dits, en presència del dit honrat consell plener, fon lesta e publicada, la sèrie e tenor de la qual dita letra és ut sequitur:

Lo rey.

Com en ajuda del matrimoni de nostra molt cara filla la infanta dona Yollant ab lo rey de Nàpols hajam necessària vostra bona e presta subvenció, la qual en aytal cars vosaltres e los altres naturals e sotdmeses nostres no podets ni devets scusar, pregam-vos e us requerim e manam axí afectuosament e expressa com podem, que la dita subvenció nos façats en tal manera que puxam complir a açò a que per rahon que·l dit matrimoni som tenguts e obligats. Et farets ço que devets e loablament havets acustumat e a nós per consegüent per agradable servey, que y grayrem, e us ho darem a sentir per obra en son cars e loch. Et sobre aquest fey dats plenera fe a tot ço que us diran de nostra part los amats e feels consellers nostres mossén Pere d’Artés, maestre racional ||^46v de la nostra cort, e mossén n’Aznar Pardo de la Casta, e en Ramon de Soller, batlle general del regne de València, e los dos o la un d’ells e complits per obra axí com si nós personalment ho dehiem.⁴³⁵

Dada en Barchinona⁴³⁶ sots nostre segell menor, a .XXVI. de març del any .Mº.CCCº. noranta e dos.

Guillem de Vallsecha.

In [presente] .IXº.

E lesta e presentada la desús dita letra encontinent los dits honrats consell, justícia e jurats dixeren que reebien la dita letra del dit senyor rey ab humil deguda reverència e honor.

Ítem, enaprés fon explicada per los dits honrats mossén en Pere d’Artés e en Ramon de Soller la creença del dit senyor rey, dients que com en aquest tan gran matrimoni se fossen proferts grans dons e fetes moltes mesions e havien mester grans ajudes de moneda per ço que·l dit senyor rey pogués complir ço que havie promés en ajuda del dit matrimoni, per ço pregaren e requerien al dit honrat consell en nom del dit senyor rey que la dita vila fes presta subvenció al dit senyor axí com lo dit senyor rey confiave de la dita vila, e que fes per guisa que s’avingués bé ab ells, en altra manera que haurien a fer publicar per lo notari qui ab ells anave la taxa que ere estada feta per lo dit senyor a la dita vila, e que no·n haurien tan bon mercat. Et decontinent, publicada la dita taxa, vendrie lo governador de València per fer la execució⁴³⁷ quant ells no la farien per res.

Et encontinent, los dits honrats jurats en nom e veu del dit honrat consell demanaren vènia⁴³⁸ al dit honrat consell e a ells ésser atorgada⁴³⁹ la qual per los desús dits honrats mossén en Pere d’Artés e en Ramon de Soller los fon atorgada.

Et obtenguda la dita vènia, los dits honrats jurats en nom e veu del dit honrat consell dixeren als desús dits mossén en Pere d’Artés e batlle que com lo dit consell per vigor de la carta del quitament que havien⁴⁴⁰ del dit senyor rey, tunch stant duch, per la qual se demostrave que·l dit senyor volie la dita vila e singulars de aquella ésser excepta de tot do per qualsevol manera fos demanat dins ||^47r .X. anys, los quals encara no eren finits, se pogués ben defendre, però que sguardant lo cars per lo qual la dita subvenció se demanave que de llur pobre poder farien la dita subvenció al dit senyor rey de ço que porien, pregants als desús dits que ells volguessen haver sguart a la misèria e inòpia que ere en aquesta vila per rahon del dit quitament, e haver-se benignament en la dita demanda per ells feta, e que fessen per manera que açò que demanarien que la dita vila ho pogués ben supportar e que no hagués a venir a despoblació com per ço que la dita vila sostenie e sosté e és carregada e oppressa de molts càrrechs, molta gent se’n ere exida \de la dita vila/ e anada en altres parts. Et que feyt loch per ells, lo consell hic acordarie per tal manera que la letra del dit senyor rey serie \servada/⁴⁴¹ e ells se’n tendrien per contents de la resposta que·l dit consell los farie.

Et enseguit ço que desús, encontinent lo dit honrat consell acordà que·ls honrats en Berenguer Moliner, justicia, e en Pasqual Ferrando ab los dos seus companyons anassen als dits mossén en Pere d’Artés e en Ramon de Soller per saber llur intenció de ço que entenien a demanar a la dita vila.

Et a poch instant anats \los dits honrats jurats retornats/ feren relació al dit honrat consell de ço que havien trobat ab los desús nomenats e⁴⁴² dixeren que demanaven a la dita vila .II^M. e .D. florins. Et que ells havien-los respost que aquella quantitat la dita vila no porie pagar, ans venien encorrats de anar-se’n en altres parts ab ço poch que·ls ere romàs, com ja fossen quasi desfeyts per rahon del quitament. Et que lladonchs los dits mossén en Pere d’Artés e en Ramon de Soller apartare-se’n d’ells e parlaren entre ells, e aprés que hagueren parlat dixeren que no podien pus baxar de mil florins, e fon-los respost segons que desús per los dits honrats jurats. Et lladonchs los dits mossén en Pere d’Artés e en Ramon de Soller dixeren que, sguardant la misèria e inòppia de la dita vila e los grans càrrechs que sostenie e per reverència de Déu, jatsie que n’esperaven reprehensió del dit senyor⁴⁴³ e feren sagrament que no baxaven pus de .DCCC. florins, e que haguessen presta resposta de la intenció del dit consell. Et que si açò no volie atorgar, que ells taxarien la dita vila en pus gran quantitat e en aquella los serie feta execució. Per què lo dit honrat consell, entesa la dita proposició dels dits honrats justícia e jurats, acordaren que·ls dits honrats justícia e jurats retornassen als dits senyors e que diguessen a ells que ||^47v com ells no haguessen pogut ajustar plener consell ni alcuns prohòmens los quals per ordenació feta per lo dit honrat consell en semblant cars devien ésser appellats, que demà que serie dicmenje farien tenir consell e que appellarien los dits prohòmens e que de allò que acordat serie per lo dit honrat consell haurien resposta, decontinent tengut lo dit consell.

Et los dits honrats justícia e jurats anats e retornats dixeren que havien feta la dita resposta als dits honrats mossén en Pere d’Artés e en Ramon de Soller, que ere estada acordada per lo dit honrat consell. Et que havien dit que bo serie que·ls dits consellers e prohòmens hic fossen appellats en sentin-sse per tolre diversitat e scandells, però que·ls cerfificaven que·l dit dia de dicmenje serien per lo maytí <en> Almaçora o a Villa-real, e allí los trobarien. Et si resposta no·ls ere feta en lo dit dia de dicmenje, que ells taxarien la dita vila en contumància.

Dicmenje, a .V. de maig en l’any de la Nativitat de Nostre Senyor .M.CCC.XC. dos.

Fon ajustat e tengut consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu de Ramon de Belsa, crida, trompeta de la dita vila en lo qual foren presents los honrats en Berenguer Moliner, justícia. En Pere Moster, Pasqual Ferrando, Domingo Bataller e en Bernat Mut, jurats. Consellers: en Johan d’Alçamora, Berenguer Miró, Berenguer Sala, Pere Muntanyà, Miquel Marbruscha, Berenguer Gillabert, Pere Oliver, Miquel Gaschó, Berthomeu Pèriz, Berenguer Marçal, Bernat Andreu, Salvador Penafell, Pere Strader, Ramon Ferrer, Berenguer Guitart, Arnau de Peralta, Guillamó Català, Guerau Canet, Pasqual Franch, Bernat Miralles, Ramon Johan, Arnau Sala, Guillamó Gomar, Romeu Bonet e Pere Pintor.

En lo qual dit honrat consell presents lo discret maestre Pere Castellot, en Pere de Reus, en Johan Tauhenga, notari, Domingo Ferrer, Guillamó Miquel e Pere Palau, los quals lo dit honrat consell havie feyts entrar per sentir de la proferta que acordarien que fessen en ajuda del dit matrimoni, explicà que com ja haguessen entés ço que per los dits senyors los ere estat respost, que no abaxarien dels dits .DCCC. florins en jús, e que axí ho havien jurat e que de [...] que per lo dit honrat consell serie acordat que havie anar Alm[açora] ||^48r o a Villa-real on los dits senyors serien segons havien ja a ells rahonat, per ço notificaren al dit honrat consell que acordàs lo pus profitós a la dita vila, e que guardàs aquella de dan e elegís aquells hòmens que li plagués que fossen trameses als dits senyors per fer resposta.

Et encontinent lo dit honrat consell volch saber llur intenció dels prohòmens qui no eren de consell desús dits, la qual intenció per cascun de aquells fonch explicada, concloent que pus la dita demanda no podie ésser escusada per fur ni per dret, ni per la carta del dit quitament, que finassen graciosament ab los dits senyors, e que no volguessen molt contrastar ab aquells contra llur intenció pus havien rahonat que no podien pus baxar de ço que havien dit.

Et enseguit ço que desús, encontinent lo dit honrat consell en absència dels deús proxime nomenats qui no eren de consell, acordà que·ls honrats en Berenguer Moliner, justícia, en Pere Moster, Pasqual Ferrando, jurats, ensemps ab los dits maestre Pere Castellot, en Pere de Reus e en Bernat Cabeça e en Guillem Johan, si anar hic volien, aprés menjar anassen als dits senyors llà on fossen, Almaçora o a Villa-real, sens salari, e que finassen del dit feyt al mills que poguessen, e al menys que poguessen, recomptan la gran inòpia de la dita vila e que fessen per manera que⁴⁴⁴ de la quantitat que haurien a donar que haguessen, si fer se podie, gran e larga spera.

Lo honrat consell acordà que fos feyt albarà al dit en Pasqual Ferrando qui ere stat tramés per manament del dit honrat consell a la ciutat de València per haver consell de micer Berthomeu del Mas, advocat de la vila, sobre⁴⁴⁵ los drets e accions que la dona na Anthoneta, muller quondam del dit en Bernat Pinell, defunct, per pagar-se de sa dot fehie vendre com per aquella fos affermat que ella tenie sentència per la qual se demostrave la dita vila ésser tenguda al dit en Bernat Pinell en .VII^M. sous per rahon del sindicat e clavaria que·l dit en Bernat Pinell havie regida com apparegués que hagués més donat e pagat que reebut, ço és de .IIII. dies a rahó de .VII. sous qui són .XXVIII. sous.⁴⁴⁶

||^48v Dilluns, a .VI. de maig anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº.XCº. secundo.

Fon ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu de Ramon de Belsa, crida, trompeta de la dita vila, en lo qual foren presents los honrats en Berenguer Moliner, justícia. En Pere Moster, Pasqual Ferrando, en Domingo Bataller e en Bernat Mut, jurats de la dita vila. Consellers: Bernat Andreu, Ramon Ferrer, Miquel Marbruscha, Pere Pintor, Pere Ribarroja, Berenguer Gillabert, Bernat Miralles, Pasqual Franch, Jacme Roig, Guillamó Palau, Berthomeu Pèriz, en Guillem Johan, maestre Domingo Rodrigo, Arnau de Peralta, Ramon Johan, Guerau Canet, Arnau Sala, Bernat Pelegrí, Romeu Bonet, Bernat Bosch, Bernat Cavaller, Pere Strader, Miquel Gaschó, Berenguer Guitard, Bernat Cabeça, Berenguer Miró.

En lo qual dit consell fon proposat per los honrats jurats que com ells ensemps ab los .III. prohòmens elets per lo dit consell fossen stats al loch de Almaçora e haguessen molt parlat ab los desús dits mossén en Pere d’Artés e en Ramon Soller, e pregants aquells que ells en honor de Déu, e haüd sguard a la inòpia e misèria e necesitat de la dita vila⁴⁴⁷ e per llur bonea, volguessen baxar dels dits .DCCC. florins tro en quantitat de .D. o sis-cents florins,⁴⁴⁸ e que de allò farien gran gràcia a mercé a la dita vila e habitants en aquella, e que ells los donassen bona resposta. Et que los dits mossén en Pere d’Artés e en Ramon Soller havien jurat, presents los dits .III. elets prohòmens qui presents eren en lo dit loch d’Almaçora, que ells no podien baxar a menys quantitat dels dits .DCCC. florins, e que havien pahor que no·n fossen represes per lo dit senyor rey com aytant ho havien baxat. Per què los dits honrats jurats notificaren les dites coses al dit honrat consell per ço que y fes a la provissió que fos de bé. Lo consell acordà que pus la dita demanda no podie ésser scusada e los desús dits senyors no volien baxar dels dits .DCCC. florins, que los dits honrats en Pere Moster e en Pasqual Ferrando anassen a la villa de Villa-real e que·s gitassen en braços dels desús dits senyors \et que finassen ab ells/ pregants aquells que ells per llur bonea, pus no volien baxar dels dits .DCCC. florins, que almenys que fos donat gran termini⁴⁴⁹ e spera en manera que la dita vila hagués spay de haver e traure los dits .DCCC. florins.⁴⁵⁰

||^49r Die dominica, .XXVIª. madii anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº.XCº. secundo.

Fon ajustat e plegat consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu de Ramon de Belsa, trompeta e corredor públich de la dita vila, en lo qual foren presents los honrats en Berenguer Moliner, justícia de la dita vila, en Pere Moster, Pasqual Ferrando, en Domingo Bataller, en Bernat Mut, jurats de la dita vila. Consellers: Berenguer Miró, Pere Estrader, Arnau Sala, Salvador Penafell, Miquel Gaschó, Berthomeu Giner, Ramon Ferrer, Pere Oliver, Berenguer Guillabert, Pere Muntanyà, Guerau Canet, Johan d’Alçamora, en Guillem de Ripoll, Berthomeu Bosch, Bernat Cabeça, Berenguer Sala, Ramon Johan, Bernat Pelegrí, Bernat Andreu, Berenguer Solà, Bernat Miralles, Romeu Bonet, en Ramon de tous.

En lo qual dit consell fon proposat per en Domingo Marquo e en Guimerà que com ells no haguen loch on poguessen tenir les sues abelles per ço pregaren al dit honrat consell que plagués a aquell de fer-hic alcuna bona provesió en manera que les abelles no perissen, e haguessen loch on estaguessen segons anti-gament los ere estat donat e assignat loch. Lo consell acordà que les dites abelles stiguen del barranch de la Contesa amunt, et del camí de les donacions a avayll, aytant com al dit honrat consell plaurà.⁴⁵¹

Ítem, fon proposat per en Domingo Vives, especier, que com alcunes faltes e nichils fossen stades atrobades en les liures de la peyta et aquelles dites faltes aytant com muntassen devien ésser a ell pagades a rahó de .X. diners per lliura, les quals foren a ell regonegudes per lo honrat en Pere Moster, jurat e clavari, segons que per aquell al dit honrat consell serà feta verdadera relació, per ço pregà al dit honrat consell que de .L. sous que muntaven les dites faltes li fos manat fer albarà al síndich. Lo consell haüda relació del dit en Pere Moster que havie examinades e regonegudes les dites faltes, e que muntaven als dits .L. sous, manà que de aquells dits .L. sous li fos feyt albarà de paga.

Ítem, fon proposat en lo dit consell per Apparici Merlo que com a la bonea del dit honrat consell hagués plagut desemparar a ell alcunes quantitats ||^49v de diners que eren en poder d’en Pere Muntanyà, les quals li devie per preu de un troç de vinya que de aquell havie comprada, e en poder de aquell restàs encara alcuna quantitat de diners, e aquells no li volgués delliurar sens manament del dit honrat consell, et aquell de qui havie comprades unes cases li demanàs diners e li volgués fer execució en sos béns, per tal pregà al dit honrat consell que li plagués desemparar la dita restant quantitat aytant com muntarà lo preu de les dites cases. Lo consell acordà que sie solta la empara al dit n’Apparici per pagar béns setis que comprarà e no per altra manera.

Ítem, fon proposat en lo dit consell per lo discret en Guillem Feliu, notari, que com fos estat scrivà en lo feyt del compromés que ere estat feyt entre la vila e los de la ciutat e aldees de Terol, e aquell dit compromés e sentència hagués feyt en forma públicha, per ço pregà al dit honrat consell que·l⁴⁵² pagàs de ço que fos just. Lo consell acordà que·ls dits contractes sien vists e regoneguts, e enaprés taxats per los dits honrats en Pere Moster e en Pasqual Ferrando.⁴⁵³

Ítem, fon proposat en lo dit consell per en Domingo Torres, per si e per sos companyons guardians del terme de la dita vila, que com a ells fos degut lo salari de la última paga⁴⁵⁴ e terça⁴⁵⁵ de un any lo qual ere ja finit, per ço pregà al dit honrat consell que li fos feyt albarà de ço que pertanye a ell e llurs companyons. Lo consell acordà que sie feyt albarà als dits guardians de la dita terça de ço que degut los serà.⁴⁵⁶

Ítem⁴⁵⁷ fon proposat per en Ramon de Belsa, saig, que com ell hagués servit als dits honrats jurats per llur temps e li fos deguda la soldada del dit temps que són .LXXX. sous⁴⁵⁸ e los vestits que li acostumen cascun any donar, per ço pregà al dit honrat consell que li fos manat fer albarà. Lo consell acordà que li fos feyt albarà de la dita quantitat e vestidures.

Vide ultra in presenti manu, a .LXII. sub tali sig+no. Testes.⁴⁵⁹

||^50r Libre de albar<a>ns del honrat consell de la vila de Castelló del any mill .CCC. noranta-hu.

Del consell de la vila de Castelló en lo present dia e dejús scrit tengut e celebrat en lo palau comú de la dita vila, al honrat lo discret en Pere Moster, clavari e jurat de la dita vila, saluts e honor. Com segons letres del discret en Guillem Erau, notari síndich de la⁴⁶⁰ universitat de la dita vila en València, sien stats trameses albarans que de vós dit clavari, serien estades reebudes les quantitats dejús següents degudes a cascun de aquells per la dita universitat, ço és d’en Bernat Pellicer, notari de València, scrivà de la causa de appel·lació que·s menave denant lo honrat micer Johan Mercader, jutge de la dita appel·lació de la qüestió o causa del morabatí, a vint e dos sous, dels quals fon mostrat albarà scrit de mà del dit en Bernat Pellicer a .XVII. de maig del any present. Ítem, d’en Bernat Mulner, regent la scrivania de la Governació general, altre albarà scrit de mà pròpria llur en València a .XVIII. de maig del dit any, de cent-vint e nou sous deguts d’escriptures en la dita cort de la Governació, ço és, del procés contra en Lopp Sànxich de Dicastiello, principiat en letres .XIII. die decembris anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº.LXXXº VIIIº., .XLIII. sous, .II. diners. Ítem, del procés contra na Petronilla, principiat en letres de⁴⁶¹ .V. die ianuarii anni infrascripti, .LXVI. sous, .IIII. diners. Ítem, del procés contra na Benvenguda, muller quondam d’en Bernat de Monya, principiat en letres .XV. die febroarii anni suscripti,⁴⁶² .XIX. sous, .VI. diners. Ítem, a micer Francesch Blanch, jutge de la causa de appel·lació entre la dita universitat de una part e la dita na Petronilla de la altra, per salari de judicatura, vint e dos sous, de les quals fon mostrat albarà scrit de mà pròpria del dit micer Francesch a .XXIIII. de maig del dit any. De les quals quantitats lo dit consell manà ésser feyt lo present albarà a vós dit clavari per ço que al vostre retiment de compte ab les dites cauteles \e aquelles restituhín/ sien reebuts [en] lo dit vostre compte. Datum Castillione in palacio dicti consilii [...] mensis madii anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº.XCº. primo.

||^50v Del consell de la vila de Castelló al honrat en Pere Moster jurat, síndich e clavari de la dita vila, saluts e honor. \Donats e pagats/ a Ramon de Belsa, crida, trompeta e corredo públich de la desús dita vila, per rahon del encantament e delliurar⁴⁶³ \los/ guardianatge⁴⁶⁴ \dels guardians del terme de la sobre dita vila/, cequiatge de la céquia Major de la damunt dita vila, \quinze sous los quals/⁴⁶⁵ a aquell \per lo dit honrat consell són estats taxats e ajutgats/ per llur salari e trebaylls.⁴⁶⁶ Et dels quals per lo dit honrat consell tengut e celebrat en lo palau comú de la desús dita vila dilluns a .XXIX. de maig del any present e dejús scrit li és estat manat fer lo present albarà,⁴⁶⁷ lo qual ensemps ab albarà de reebuda vos retenits en vós, per ço que aquells \restituhín/ vos sien reebuts en \compte/ en la reddició del vostre compte. Datum Castillione in palacio comuni dicte ville, die .XXIXª. mensis madii anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº.XCº. primo.⁴⁶⁸

Del consell de la vila de Castelló al honrat en Pere Moster, síndich e clavari de la dita vila, saluts e honor. Donats e pagats al discret en Bernat Pelegrí, notari, per rahon de scriure los libres del cequiatge de la céquia Major de la desús dita vila e trebaylls e afanys per aquell sostenguts en lo feyt del dit cequiatge, quaranta e quatre sous de reals, los quals a aquell per lo dit honrat consell són estats⁴⁶⁹ taxats e ajutgats \per les scriptures dels dits libres e trebaylls per aquell sufferts/. Et dels quals per lo dit honrat consell li és stat manat fer lo present albarà, dilluns a .V. de juny del present any e dejús scrit, lo qual dit albarà \ensemps/ ab albarà de reebuda en vers vós retenits per ço que mostrants \e restituhín/ aquells a la reddició del vostre compte vos seran reebuts en compte. Datum Castellione die .Vª. mensis iunii, anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº.XCº. primo.⁴⁷⁰

Del consell de la vila de Castelló al honrat en Pere Moster, síndich e clavari de la universitat de la dita vila, saluts e honor. Donats e pagats a·n Pere Miquel, \mercader/ de la dita villa vehín, al qual són deguts per rahon del salarii e treball de anar per misatger per la dita villa al loch de Muncada per hoir relació del feyt de les inhibicions per la letra tramessa als jurats de la desús dita villa per los elets e deputats \sobre/ lo feyt de les inhibicions, per .V. jorns que li covench star fòra de sa casa, entre anar, star e tornar \en aquella/, a rahó de .VII. sous per cascun jorn, .XXXV. sous, dels quals per lo dit honorable consell tengut e celebrat en lo palau comú de la dita villa die .XVIIª. iunii anni presentis et subscripti li és estat manat fer lo present albarà, lo qual ensemps ab albarà de reebuda⁴⁷¹ vos retenits per ço que aquells mostra[nts e] ||^51r restituhín, la dita quantitat vos serà reebuda en lo compte vostre de datum scriptum Castilione, die .XVIIª. mensis iunii anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº.XCº. primo.⁴⁷²

Del consell de la villa de Castelló al honrat en Pere Moster, jurat, síndich e clavari de la dita vila, saluts e honor. Com per lo honorable consell de la dita vila en temps passat tengut e celebrat in palacio comuni dicte ville a .VI. de deembre anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº.LXXXº VIº. fossen stats promeses a·n Andreu Gombau, natural de la dita vila qui lladonchs ere catiu en Bogia, terra de moros, per adju[tori] del seu rescat, deu florins d’or de la ley de Aragó corribles, et⁴⁷³ per què us manam que donets al dit Andreu Gombau los dits deu florins com de aquells per lo consell del present any celebrat en lo dit palau die .X[V]IIIª. mensis iulii anni presentis et infrascripti \al qual lo notament feyt per lo consell en temps passat fonch mostrat/ li és estat manat fer lo present albarà, lo qual ab albarà de reebuda vos retenits, et \per ço que/ mostrants e restituhín aquells los dits .X. florins vos seran preses en compte de dates a la dació del vostre compte.⁴⁷⁴ Scrit en Castelló, a .XIIII. dies de jullioll en l’any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCC.XC. hun.

Del consell de la vila de Castelló al honrat en Pere Moster, jurat e clavari de la dita vila, saluts e honor. Donats e pagats a·n Ramon de Belsa, trompeta e corredor públich per cridar,⁴⁷⁵ encantar e delliurar la col·lecta de la peyta de .IIII. sous e .VI. diners per lliura, e la col·lecta de les meales, e per encantar e delliurar los pous de la dita vila, per \son/ salari e trebaylls,⁴⁷⁶ .XV. sous, dels quals per lo dit honrat consell tengut en lo palau comú de la dita vila a .XIIII. dies de jullioll del present any e dejús scrit li és estat manat fer lo present albarà⁴⁷⁷ lo qual ensemps ab albarà de reebuda vos retenits en vós com aquells mostrants e restituhín la dita quantitat vos serà reebuda en compte. Scrit en Castelló, a .XIIII. dies de julioll, en l’any de la Nativitat de Nostre Senyor .M.CCC.XC. hu.⁴⁷⁸

||^51v Del consell de la vila de Castelló al honrat en Ramon Johan, síndich e clavari \de la dita vila/ en l’any proppassat, saluts e honor. Jatsie per nos sie estada feta venda de dues fanecades de terra \de la dona na/⁴⁷⁹ Verduna a·n Bernat Mirales, per preu de cent .XXI. sous, per ço aquelles no eren stades atrobades segons que per vos fon affermat en alcuna taxa de peyta per les peytes degudes del temps passat a la dita vila, per ço manam-vos que retenguts en vós .V. florins \d’or/ que munten les peytes ordinàries e les col·lectes de meales que per la dita dona cessarien ésser stades pagades per lo temps que fon ordenat lo libre de vàlies que lo plus \restant del dit preu/ que són⁴⁸⁰ sexanta e .VI. sous com lo dit honrat consell tengut e celebrat⁴⁸¹ en lo palau de la dita vila, a .XXIX. de maig del present any e dejús scrit, li sie stada feta gràcia, donets e restituhiscats a la dita dona per lo present albarà, lo qual ab cautela de reebuda vós retenits per ço que aquells mostrant e restituhín los dits sexanta e .VI. sous a la reddició del vostre compte vos seran reebuts e admeses en dates. Scrit en Castelló, a .XXIX. de maig en l’any de la Nativitat de Nostre Senyor .M.CCC.XC. e hun.⁴⁸²

Del consell de la vila de Castelló al honrat en Pere Moster, jurat e clavari de la dita vila, saluts e honor. Donats e pagats a·n Lorenç Valentí, pessador de les farines, sexanta sous⁴⁸³ los quals a aquell són deguts⁴⁸⁴ de salari per tenir lo pes⁴⁸⁵ \de la desús dita vila/ e pessar les dites farines, de la primera terça qui comença a .VIII. de abrill proppassat e finí a .VIII. dies del⁴⁸⁶ mes de agost⁴⁸⁷ del present any. Et dels quals dits .LX. sous per lo dit honrat consell⁴⁸⁸ li és estat manat fer lo present albarà, a .XXII. de agost del present any, lo qual ensemps ab cautela de reebuda retenits en vós e mostrants e restituhín aquell la dita quantitat vos serà reebuda en compte. Scrit en Castelló, a .XXII. de agost en l’any de la Nativitat de Nostre Senyor .M.CCC.XC. hun.⁴⁸⁹