Читать книгу Els llibres de Consells de la vila de Castelló III - AA.VV - Страница 7

Ítem, fon proposat per en Guillem Manoller e per en Guillamó Salvat,¹⁹⁹ guardians de la céquia Major de la dita vila, que com a ells los sie deguts sinquanta sous de son salari de la primera terça \de mig any ço és a cascun de aquells .XXV./, que plagués al dit honrat consell que·ls fos feyt albarà. Lo consell acordà que·ls sie feyt albarà de la dita terça.²⁰⁰

||^17v Ítem, fon proposat per en Domingo Vives, \tunch peyter/, que com ell hagués donat son compte al honrat en Johan de Barbarrosa, tunch síndich, jurat e clavari en temps pasat de la peyta de .IIII. sous e .VI. diners per lliura e de la col·lecta de les mealles a rahó de .X. diners per lliura, que plagués al dit honrat consell²⁰¹ que si axí ere com ell havie explicat que li fos feta absolució de les dites col·lectes. Et feta la dita proposició per lo dit en Domingo Vives encontinent los dits honrats jurats en presència del dit honrat consell interrogaren lo dit en Johan de Barbarrosa qui present ere en lo dit consell, si·l dit en Domingo Vives havie donat compte de les dite col·lectes, ne si ell se tenie per content d’ell, lo qual dit en Johan de Barbarrosa respòs e dix que·l dit en Domingo Vives li havier donat compte de les dites col·lectes e que·s tenie per content de ell. Perquè lo dit honrat consell haüda la dit relació del dit en Johan de Barbarrosa feu absolució e difinició al dit en Domingo Vives de les dites col·lectes e de ço que aquelles muntaven, la qual per mi, Pasqual Bataller, notari e scrivà dels dits honrat consell e jurats, fon reebuda.

Ítem, fon proposat per los honrats jurats que com los honrats diputats volguessen fer reevenda del troç de terra de orts que en Francischo d’Aguillar havie comprada d’ells axí com a béns d’en Anthon Lòppiç per pagar lo quitament que·ls ere e és degut per lo dit n’Anthon Lòppiç per rahon de la peyta de .IIII. sous e .VI. diners per lliura per los seus béns. Et lo dit en Anthon Lòppiç²⁰² e, o, en Pere Lòppiç axí com a procurador de aquell haje protestat contra los dits deputats e a la dita protestació sie stat satesfeyt e sobre aquella hic sie stat pronunciat contra lo dit n’Anthon. Et per part de la dita vila et de la dita pronunciació sie stada demanada correcció e per los dits honrats diputats denegada la dita correcció. Et del dit denegament de correcció se sie apparellat e lo cars no sie appel·lable, per ço li sie denegada la dita appel·lació. Et enaprés segons que·l honrat en Pasqual Ferrando diu lo dit Pere Lòppiç li ha dit que ell ne vol star a tot ço que·l honrat micer Berthomeu del Mas,²⁰³ advocat de la dita vila, ne dirà, per ço intimaren al dit honrat consell les dites coses proferints-se de enseguir ço que al dit honrat consell plaurà. Lo consell acordà que la dita revenda del dit troç de terra de orts sie feyta e que del preu de aquell se’n face quitament per los dits honrats diputats.

Testimonis: Guillem Feliu et Petrus Miquel.

||^18r Ítem, fon proposat en lo dit consell per los honrats jurats que com ells haguessen haüda una letra del honrat mossén en Pere d’Artés, maestre racional del senyor rey, en la qual los fahie a saber que dins cert termini en la dita letra expresat hic fos tramessa una persona abta en feyt de comptes e que satesfés alcuns duptes que en \Berenguer/²⁰⁴ Lagostera, hoydor de aquells dits comptes, hic fehie sobre la administració feta per lo discret en Pere Moster, administrador de les rendes del senyor rey, los quals dits duptes en la fi dels dits comptes en lo translat que trami[...]. Et los quals dits duptes en plener consell e la letra a ells tramessa per mi, Pasqual Bataller²⁰⁵ scrivà dels dits honrats jurats fon lesta. Et que axí matex li donassen compte dels mil sous de cena que en Pere de Begues, tunch batle reebé dels imposadors per la dita vila, qué són feyts ni en poder de qui són, e lo que a mos²⁰⁶ a satisfer als dits comptes²⁰⁷ se’n portàs cautela qui·ls tenie, ni en poder de qui eren \los dits mil sous de cena/. Et de .CC. et .VI. sous que restaren de un compte, qui·ls té. Per ço notificaren la dita letra al dit honrat consell que y degués provehir com fos perill en la triga per rahon de les penes que·l dit mossén en Pere d’Artés hic ha imposades si al dit dia no hic és tramés lo hom segons dit és, com sich haurien en los dits affers com ells fossen apparellats de enseguir ço que per lo dit honorable consell los serà de consell donat e no als. Lo consell acordà que per ço que·l compte de la administració que havie regida en²⁰⁸ Per Moster de les rendes del dit senyor rey no fos dilatada ni allongada e que pogués haver sa absolució de la dita administració, que·ls dits mil sous o aytanta quantitat com haje mester lo dit en Pere Moster per rahon de la administració²⁰⁹ de les dites reendes que aquella manleu del discret en Pasqual Ferrando, notari, e que face a aquell dit en Pasqual aquella carta de deute ab totes aquelles penes, sagraments, hostatges, renunciacions e obligacions de béns que al dit en Pasqual Ferrando plaurà e volrà e ab tot<e>s altres seguretats que·s convindran, com de les dites coses a fer lo dit honrat consell li’n done tot poder ||^18v al dit en Pere Moster,²¹⁰ jurat e clavari tot poder e facultat de manlevar la dita quantitat e de obligar tots los béns de la dita universitat e singulars de aquella e de qualsevol de aquells. Et que per donar lo dit compte e satisfer als dits duptes que y vaje lo dit honrat en Pere Moster com sabie en que roman de finar lo dit seu compte mils que nengú altre de present.

Ítem, fon proposat en lo dit consell per lo dit honrat en Pere Moster que com a ell fos estada tramesa una letra exparsa per en Lagostera, hoïdor dels comptes, que degués parlar ab los prohòmens de la dita vila que·l volguessen remunerar dels trebaylls e afanys que havie sofferts e sostenguts en arreglar lo compte dell dit en Pere Moster e per²¹¹ cor ab veritat segons que fon explicat per lo dit en Pere Moster gran affany ne havie haüd lo dit en Lagostera e que bona obra²¹² hic havie feta. Et si mester l’avien mils hic treballarie e de \millor/²¹³ cor que no si no \n’avie/ res, per tal lo dit en Pere intimà al dit consell ço que per lo dit en Lagostera li ere²¹⁴ stat scrit per ses letres per ço que aquell hic provehisque e orden ço que li plaurà com ell²¹⁵ e sos companyos sie apparellat de enseguir ço que per aquell los serà manat. Lo consell acordà que sien donats al dit en Lagostera per los trebaylls e afanys que ha sufferts dels dits comptes deu florins d’or per a civada e que de aquells sie feyt albarà al síndich.²¹⁶

||^19r Die martis, .Vª. septembris anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº.XCº. primo.

Fon ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu de Ramon de Belsa crida, trompeta e corredor públich de la dita vila, en lo qual foren presents los honrats en Bernat de Libià, justícia de la dita vila, en Guillem Trullols, Pasqual Ferrando e en Bernat Mut, jurats de la desús dita vila. Consellers: en Domingo Bataller, Guillamó Palau, Berenguer Guitart, Bernat Bosch, Guillamó Català, Bernat Cabeça, Miquel Marbruscha, Arnau Sala, Berenguer Guitart, Domingo Rodrigo, Ramon Johan, Bernat Pelegri, notari, Ramon Ferrer, Jacme Roig, Salvador Penafell, Bernat Mirales, Arnau de Peralta, Bernat Andreu, Berenguer Sala, Nicholau Squerre, Guillamó Gomar, Pere Ribarroja.

En lo qual dit consell fon proposat per en Apparici Merlo e per Domingo Torres, guardians del terme de la vila de Castelló,²¹⁷ per ells e per sos companyons que com a ells fossen deguts cent .XVI. sous de la primera terça qui finí en lo mes de agost proppasat del prsent any, per ço supplicaren al dit honrat consell que·ls manàs fer albarà al síndich. Lo consell acordà que·ls sie feyt albarà de la dita quantitat de la dita primera terça ab modificació que per lo honrat síndich e clavari sie feta fer²¹⁸ crida pública en la plaça de la dita vila que dins cert terme tot hom a qui los dits guardians sie tengut²¹⁹ per feyt de esmenes que vingue per pagar-se com lo dit síndich los²²⁰ farà taula.

Ítem, fon proposat per en Guillem Barberà que com ell²²¹ fos ignorant de la forma e manera per la qual cascun vehí de la vila de Castelló aprés que per los montadors del termenal de Terol lo y ere penyorat e marquat lo bestiar pasturant e pexent les erbes en lo dit termenal. Et ara hagués entesa e sabuda la dita forma, per ço supplicà al dit honrat consell que pus ell és nomenat en lo nombre dels altres vehins qui lladonchs semblantment foren marcats e hagués feta resposta al síndich semblant que feren los altres, e és apparellat jurar e fer sagrament e donar informació de testimonis si mester serà segons forma dels privilegiis, que·ls plàcie de fer-li manar albarà al síndich de ço que li és degut del nombre del bestiar que li prengueren los montadors. Lo²²² consell acordà que sie reebut sagrament del dit en Guillem Barberà del nombre del bestiar e de la valor e reebut lo dit ||^19v sagrament que de ço que li sie degut \per la dita vila/²²³ servada la taxació feta per lo dit honrat lochtinent de governador²²⁴ sobre lo dit bestiar que li sie feyt albarà.

Ítem, fon proposat per en Johan Barbarrosa en lo dit consell que com²²⁵ ell hagués donat compte de la administració que feta havie axí com a síndich, jurat e clavari de la dita vila en temps passat²²⁶ als elets e diputats per lo dit honrat consell a hoir lo su compte e [...] mostrat a aquells totes les cauteles, axí de dates com de reebudes, e aquell dit compte no li volguessen finar ans lo passaven per noves de dia en dia, per ço supplicà al dit honrat consell que fos llur bonea²²⁷ e li plagués de fer-li fer finar lo seu compte com ell ere apparellat si alcuna cosa havie a tornar de restituhir ho decontinent, e que si la vila li havie a tornar que lo y resituhís semblantment, en altra manera greu que li serie, dix, que haurie recors al senyor rey. Lo consell acordà que de feyt que·l honrat en Pere Moster, síndich sie vengut a la dita vila que·l justícia si request ne serà, forç e constrengue lo dit síndich²²⁸ e als altres elets e diputats a hoir lo dit compte \ab manaments penals/ en manera que sie vist si lo dit en Johan ha a tornar o a cobrar e que li sie feta justícia.

Ítem, fon proposat en lo dit consell per los dits honrats jurats que com a ells sie estada tramessa una letra per part del noble en Roger de Muncada, portantveus de governador en lo regne de València, en la qual los mane que vista la present letra tramtessen .I. hom de la dita universitat per explicar a la universitat del que per lo dit noble mossén en Roger serie informat. Et la qual dita letra en presència del dit honrat consell fon lesta. Et lesta aquella, requeriren al dit honrat consell que eligís un hom qui anàs a la ciutat de València per misatger segons sèrie de la dita letra, e per fer ço que en aquella dita letra ere contengut. Lo consell, hoyda la dita proposició per los dits honrats jurats feta, eligí per misatger per qui anàs al dit noble mossén en Roger, ço és, lo discret en Pasqual Ferrando, notari, al qual manaren que decontinent sich degués partir.

||^20r Ítem, fon proposat en lo dit consell per los honrats jurats que com alcuns pescadors trahents en lo terme de la dita vila no portassen a la dita vila tot lo peix que trahien sinó un covenet fort chich e venien l’altre peix a revenedors²²⁹ e aquells dites revenedors se’n portassen lo dit peix que compraven²³⁰ fora la dita vila per la qual rahó la dita vila no podie ésser basta de peix, per ço supplicaren al dit honrat consell que hic degués fer stabliment alcú²³¹ contra los dits pescadors en manera que no gossassen vendre lo peix a revenedors si dochs los dits revenedors no·l portaven²³² a vendre a la dita vila e açò sots certa pena majorment pus los dits pescadors podien vendre a bon for los dits pexos.

L’onrat²³³ consell de la vila de Castelló per profit e utilitat de la cosa pública, stablí e ordenà que nengun pescador qui trasque²³⁴ peix en lo terme de la dita vila no \gos ni presumesque/²³⁵ vendre lo peix que traurà dins lo desús dit terme a la mar ne en altre loch del damunt dit terme a revenedor o revenedors sots pena de .LX. sous partidors en aquesta forma, ço és lo terç al senyor rey, lo terç a la vila e lo terç al acusador. Relevats e exceptats aquells revenedor o revenedors qui compraran lo dit peix e portaran aquell a vendre a la \pescateria/²³⁶ de la dita vila, los quals en la pena del present stabliment no vol lo dit consell que encorreguen, servant emperò la forma e manera desús dita.

Die veneris, .XXIIª. septembris anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº.XCº. primo.

Fon feta la letra certificatòria infrasegüent:

Al molt honorable e molt savi mossén en Pere d’Artés, cavaller e conseller del molt alt senyor rey e maestre racional de la sua cort, de nós los jurats de la vila de Castelló, salut ab aquella honor e reverència que·s pertany. Com en lo compte a vós donat e retut per part de la universitat de la dita vila de les dues ||^20v annades de les rendes del dit senyor rey regides e administrades per en Pere Moster, les quals finiren en lo mes de deembre proppassat, sien stats feyts duptes al dit compte, lo primer que·l dit en Pere Moster, administrador o regidor de les dites rendes e drets, tunch haurie donat compte de reebuda del censal en diners e de certs blats que cascun any fan de cens al dit senyor rey de una annada, per què ab la present vos certificam que·l dit en Pere Moster tunch reebé lo dit censal e blats de una annada com l’altra annada, la qual devie ésser collida en la festa de Nadal proppasat, haje collit e reebut lo discret en Pasqual Ferrando, regidor e administrador aprés [or]denat per lo consell. Et de aquell censal e blats darà compte e rahó de la dita col·lecta e reebuda del dit censal de diners e blats e del arrendament de blat del molí soterrani, lo qual lo dit en Pere Moster havie arrendat en son temps a dos anys. Encara sie estat per vós dit maestre racional posat en dupte que sie donada rahó de aquelles duo milia .C.XIX. sous, .V. diners, mealla, los quals del dit compte de les dites dues annades egualades reebudes ab dates serien més les dites reebudes que les dates qui habia reebuts los dits .II^M.C.XIX. sous, .V. diners, mealla o en poder de qui ere, per què ab la present certificam que la dita quantitat ha reebuda del dit en Pere Moster lo dit en Pasqual Ferrando, qui aprés de aquell dit en Pere Moster és regidor e administrador de les dites rendes, e aquella quantitat té en son poder, la qual reebé del dit en Pere Moster en dues pagues o solucions, la una paga fon de .DCCCC.XIII. sous mealla. Et l’altra paga de mil .CCVI. sous²³⁷ .V. diners, de la qual resta lo dit en Pasqual feu àpocha al dit en Pere Moster e cautela, com de la solució dels dits .DCCCC.XIII. sous mealla ja hagués feta cautela de reebuda al dit en Pere en la absolució del compte per en Pere Moster donat als jurats e consell de la administració de les dites reendes. En testimoni de les quals coses fem-vos la present certificació ab lo sagell del nostre officii sagellada.

Datum Castilione, die .XXIIª. septembris anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº. XCº. primo.

Dilluns a .XXV. de setembre any .XC. hun, l’onrat en Guillem de Ripoll, notari, jurà per lochtinent de jurat del honrat en Guillem Trullols, jurat, en poder del honrat en Guillem Miró, batlle de la vila de Castelló.

Testimonis: Pere Miquel e Pasqual de la Espasa.

||^21r Die iovis, .XXVIIIª. septembris anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº.XCº. primo.

Fon ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu de Ramon de Belsa crida, trompeta e corredor públich de la dita vila, en lo qual foren presents los honrats en Bernat de Libià, justícia de la desús dita vila. En Pasqual Ferrando, en Guillem Trullols e en Bernat Mut, jurats. Berenguer Miró, Pere Muntanyà, Bernat Andreu, Berenguer Gillabert, Miquel Marbruscha, Arnau Sala, Guillamó Palau, Berthomeu Giner, Berthomeu Pèriç, Bernat Mirales, Bernat Bosch, Guillamó Català, Salvador Penafell, Ramon Ferrer, Bernat Pelegrí, Guerau Canet, Guillamó Gomar, Pasqual Franch, Lorenç Tauhenga, Pere Strader, maestre Domingo Rodrigo, Nicholau Squerre, consellers.

En lo qual dit consell fon proposat per n’Alleot de Lach, maestre de gramàtica, que com a ell fossen deguts de la derrera paga del primer any ja finit per la dita vila²³⁸ per legir gramàticha e lògica en la dita vila, del salari a aquell promès donar per cascun any per la dita vila, cent sous, per ço supplicà al dit honrat consell que de aquells li manàs fer albarà de paga. Lo²³⁹ consell acordà que li sie feyt albarà dels dits cent sous.

Ítem, fon proposat per en Ramon Miquel que com la villa se prengués de la sua terra²⁴⁰ ultra les fites que y eren posades, que plagués al dit consell que aquella terra li degués comprar per ço que no·n vingués en desgrat ab aquells qui la se’n portaven. Lo consell acordà que la dita terra sie fitada e enaprés feta crida pública per la dita vila e per los lochs acustumats.

Ítem, fon proposat per aquell matex en nom d’en Miquel Giner, qui ere exit de catiu e ere natural de ací, que li plagués de fer alcuna gràcia en adjutori del seu rescat.

Ítem, fon proposat per n’Arnau Agramunt que com ell hagués acaptat per un any e pus a la obra de la dita vila e hagués plegat per lo dit temps la quantitat²⁴¹ de diners que ere en una bossa que portà denant lo dit honrat consell, e aquella fos apparellat de delliurar²⁴² al dit honrat consell, per ço supplicà lo dit honrat consell quey fos elet altre home qui acaptàs a la dita obra. Lo consell acordà que·l dit n’Arnau Agramunt don e delliure la quantitat que té en son poder de la dita obra a·n Ramon Ferrer, lo qual per lo dit honrat consell és estat assignat que acapte a la dita obra.

Ítem, fon proposat per en Pasqual Franch que com a la bonea del dit honrat consell hagués plagut ell haver regit per .I. any l’officii de la mustaçafia e durant lo dit temps hagués preses dels terces de la dita [mustaçafia] tro en quantitat de .XXII. sous, e de aquells hagués fets fer ||^21v fer²⁴³ landes per a la pescateria, per ço supplicà al dit honrat consell que dels dits terços que pertanyen e són de la dita vila que són en son poder li plagués fer gràcia segons que als altres mustaçafs fehien. Lo consell acordà que li sie feta gràcia dels dits terces.

Ítem, fon proposat en lo dit consell per lo religiós frare Pere Ponç, lector de sent Agostí, que com per honor de la dita vila ell entenés romanir en lo dit monestir jatsie que en altra vila a aquell fessen majors avantatges, emperò que quant ere en lo loch que estaven ara de present, que no y entenie romanir com açò²⁴⁴ fos verdaderament sinó quod en loch de pressó, hoc encara que en aquell dit monestir sich eren fetes morts, e que entenie que Déu les permetie de fer, per ço que aquell dit monestir fos mudat en altre loch. Per ço supplicà al dit honrat consell que li plagués donar e assignar loch on pogués ésser construhit lo dit monestir, com ell entenés haver gràcia e licència del senyor rey, ho allí on²⁴⁵ ja ere estat construït e dedificat fora los murs, ho en l’alberch hon està n’Oller, asaunador, prenén²⁴⁶ l’alberch d’en Libià. Et que de açò hagués llur resposta com ja sich fore partit si no sperant la dita resposta, per ço \que/²⁴⁷ pogués notificar al provincial com tinguessen capítol per manera que fahent ço que desús ell vos provehirie de .IIII. o de altres frares millors e pus abtes de mi, jatsie la mia insuficiència sie fort pocha. Lo consell²⁴⁸ elegí les persones sigüents que anassen veure los dits lochs ensemps ab lo dit frare Ponç, e vistes aquelles que·n fessen relació al dit honrat consell per ço que y pogués mils ésser acordat e \fer/²⁴⁹ la resposta que sich meresqués, les quals persones elets són ut sequitur, primerament en Berenguer Miró, en Bernat Pelegrí, Pasqual Franch, Lorenç Tauhenga, Guerau Canet, Bernat Andreu, Ramon Ferrer e n’Arnau Sala.

Ítem, fon proposat en lo dit consell per en Casanoves per si e per los altres qui anaren²⁵⁰ de manament del justícia e dels jurats ab dos laüts ab lo senyor duch per descobrir les mars²⁵¹ a aquell dit senyor qui anave en una galiota per mar, que com ell e sos companyons haguessen navegat tro a la ciutat de Tortosa ab lo dit senyor duch e la dita vila los hagués promés pagar, que plagués al dit honrat consell de pagar-los de sos trebaylls e afanys. Lo consell acordà que·ls hòmens dels dits dos laüts sien pagats de la anada tro a Pa- ||^22r níscola e de la tornada tro que són estats ací. Et ço que·ls serà taxat per los jurats²⁵² e que de allò los sie feyt albarà al síndich. Foren taxats per los dits honrats jurats de volentat del dit consell, ço és als .VI. hòmens que anaren ab lo²⁵³ laüt d’en Pasqual del Mas, cinquanta e cinch sous, e als .IIII. hòmens qui anaren ab lo laut d’en Domingo Belsa, trenta-huyt sous e .VI. diners.²⁵⁴

Ítem, fon proposat per en Linynà que com la villa li fes pagar .I. lliura per la terra que té lo fill d’en (en blanc) del qual són pare ere stat tudor, e ell no tingués en la dita villa sinó les casetes en que stà, per ço supplicà al dit honrat consell que li fes justícia. Lo consell acordà que sie vist per los jurats e que li sie feta justícia.

Ítem, fon proposat per en Joha Barbarrosa que com diverses vegades haguessen regonegut lo seu compte de la claveria e sindicat del temps que ere estat síndich, de ço que havie reebut e pagat per la dita vila. Et ara ultimament fos estat aclarit ço que havie a cobrar de la dita vila, per ço supplicà al dit honrat consell que, haüda relació dels jurats qui han hoyt lo dit seu compte de la quantitat que faran relació que la vila²⁵⁵ li deurà, que li plagués fer albarà \e que li fos feta a par absolució e diffinició/. En lo qual dit consell l’onrat en Pasqual Ferrando, jurat, feu relació que·l dit en Johan Barbarrosa havie a cobrar de la dita vila per ço com serie stat atrobat que haurie més despés²⁵⁶ per la dita vila que reebut, mil huyt-cents .LXXXV. sous, .II. diners mealla. Per què lo dit honrat consell,²⁵⁷ hoyda la dita relació, acordà que li fos feyt albarà de la dita quantitat.

Ítem, fon proposat per en Bernat Bosch que com ell hagués entés que del açut s’ere trenquat bon troç e feyt bon portell en manera que per la céquia no venie aygua. Et per la dita rahó hic hagués tramés en Guillamó Manoller qui veés si ere ver ço que li ere stat dit. Et lo dit en Guillamó, retornat, dix que gran portell sich ere feyt en lo dit açut en manera que si no·s adobave que no vendrie gens de aygua per la dita céquia. Lo consell acordà que·l²⁵⁸ dit açut sie adobat al pus cost que pusche en manera que la vila haje aygua la qual ha de gran necesitat per sembrar e per les venemes.

||^22v Et com segons forma de furs e privilegiis del regne de València sie provehit e ordenat que cascun any axí com ere ordenat elegir mustaçaf en lo dita del benaventurat sent Miquel arcàngell en la ciutat de València e viles del dit regne, la dita elecció és mudada e ordenada fer la vespra del benaventurat sent Miquel. Et com lo present dia de huy que és dijous sie vespre de la festa del benaventurat sent Miquel, per tal lo dit honrat consell enantà a fer elecció del officii de mustaçafia qui en l’any esdevenidor regisque lo dit officii, segons orde dels dits furs e privilegiis. Et fon rebut ans e primerament de tots los consellers sobredits sagrament per les scrivà del honrat consell e jurats.²⁵⁹ Enaxí que feta la elecció sobredita foren atrobats de més veus en Pere de Reus, Bernat Cabeça, Arnau Sala, Bernat de Belda, Bernat Miralles e Domingo Cestret, los noms dels quals per si e de separadament foren meses e interluses en sis redollins de cera vermella, los quals dits redollins tots ensemps en presència dels dits consellers foren meses en un bací d’aygua per lo honrat en Guillem Miró, batlle de la dita vila. Et dels quals dits redollins foren preses .III. redollins per lo fill de n’Arnau Roselló, de pocha edat, e donats per aquell. Et liurats al dit honrat batlle en les mans de aquell. Et uberts per aquell, lo dit honrat batlle nomenà e donà al dit honrat consell per mustaçaf de la dita vila en l’any esdevenidor, ço és, n’Arnau Sala, vehín de la dita vila.

Die mercurii, .XVIIIª. octobris anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº.XCº. primo.

Fon ajustat e plegat consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu de Ramon de Belsa, trompeta e corredor públich de la dita vila, en lo qual foren presents los honrats en Bernat de Libià, justícia de la desús dita vila. En Pere Moster, Pasqual Ferrando, en Guillem Trullols e en Bernat Mut, jurats. Maestre Domingo Rodrigo, en Guillem Ripoll, Bernat Pelegrí, Berenguer Miró, Romeu Bonet, Ramon Johan, Berthomeu Bosch, Arnau Sala, Berenguer Guillabert, Guillem Johan, Jona d’Alçamora, Miquel Gascó, Pere Muntanyà, Bernat Cavaller, Bernat Cabeça, Miquel Marbruscha, Guillemó Català, Guillamó Gomar, Berenguer Guitard, Jacme Roig, Guerau Canet, consellers.²⁶⁰

En lo qual dit consell fon proposat per los honrats en Pere Miquel e en Guillem Trullols, diputats a reebre lo quitament de .XXX. sous per lliura, dients que segons forma del privilegi e carta del dit ||^23r quitament, ells fossen tenguts donar compte e rahó al .XXII. dies dels dos meses segons que en la dita carta és contengut per vigor del sagrament e homenatge per ells feyt, prestat e donat, per ço dixeren que volien donar²⁶¹ compte e rahó de les reebudes que havien fetes del .XXII. dia del mes de agost pus proppasat tro al present dia \de huy/, que·s comptava .XVIII. dies de octubre, lo qual dit compte los dits honrats diputats en presència del dit honrat consell donaren, e fon atrobat que aquells havien reebudes del dit temps ençà tro al present dia de huy, ço és²⁶² mil .CXXV. sous, .IX. diners. los quals²⁶³ com no se’n pogués fer quitament romangueren en poder del dit honrat en Pere Miquel mil .CXXV. sous, .IX. diners.

Ítem, fon proposat per lo honrat en Guillem Miró, batlle de la vila de Castelló, que com ell hagués entés que alcuns entenien impetrar del senyor rey letra o carta que poguessen ésser justícia de la dita vila, per ço notificà e intimà al dit honrat consell que y degués fer alcuna provissió²⁶⁴ contra aquells qui volien haver o impetrar les dites carta o letra pus que j·avien per ordenació de furs e privilegiis com la²⁶⁵ ordinació de justícia cascun any fahedora se devie fer e que puix ell havie jurat servar e tenir furs e privilegiis que aquells entenie tenir e servar, e que si alcuna carta o letra del dit senyor rey per alcun de la vila li²⁶⁶ serie presentada, que no la obehirie parlant ab humil reverència del dit senyor, sinó que farie e servarie ço que per furs e privilegiis del regne de València ere tengut tenir e servar, la qual proposició requès que fos per mi, dit notari e scrivà, scrita en lo present libre de consell. Lo consell respòs a la dita proposició que com ell de present no sabés ni entenés que alcú presumís de impetrar la dita letra de ésser en lo officii de justícia, e encara no fos lo temps de fer la²⁶⁷ elecció, que si en lo dit temps \o abans/ podie ésser sabut que alcú hagués impetrada semblant letra que prestament lo dit consell scriurie al dit senyor rey que plagués a la sua altea que degués revocar la dita letra com fos contra furs e privilegiis del dit regne, e en cars que·l dit senyor rey no la volgués revocar, que y provehirien segons que per fur e rahó atrobarien ésser fahedor, e procehirien semblantment contra lo impetrant en manera que altres volents semblants letres impetrar hic prenguessen eximpli.

Ítem, fon proposat per en Pere Miquel que com la²⁶⁸ parròquia \en la qual ell habitave e stave/ hagués a rebre los decorriments de les més aygües que cahien en la dita vila, que no ||^23v les altres. Et per les aygües que entraven lo vayll de la dita villa per les boteres les torres de la dita parròquia leument se poguessen destrovir e descalçar, per tal intimà e notificà al dit honrat consell ans del dan donador, que y degués fer alcuna bona provessió en les dites coses en manera que les boteres fossen stretes per manera que solament poguessen per aquelles discórrer les aygües que sich deven discórrer, e que per aquelles alcuna persona no·n pogués passar, e les fonaments de les dites torres fossen perservats e conservats. En altra manera protesta que no fos imputat a la dita parròquia. Lo consell acordà que les dites boteres sien stretes en manera que solament ne pusche passar²⁶⁹ una filla de aygua, e no persona alcuna. E que allí hon han romput sie adobat o feyt adobar per lo síndich²⁷⁰ e que sie regonegudes les torres e²⁷¹ que hic proveïssen en manera que les dites torres no puschen venir a menys per los descalçaments que fa la dita aygua que entre en lo vayll.

Ítem, fon proposat per lo honrat n’Arnau Sala, mustaçaf en l’any present de la dita vila, que com²⁷² a Déu e al dit honrat consell hagués plagut ell regir lo officii de mustaçafia, per ço supplicà al dit honrat consell que li plagués segons que ere acustumat de donar a aquell licència que pogués fer gràcia o gràcies aquella o aquelles que a ell ben vist fos. Lo consell donà licència al dit mus<ta>çaff que puxe fer gràcia o gràcies segons que ben vist li serà.

Ítem, lo dit honrat consell eligí per administrador e regidor del spital de la dita vila, ço és, en Berthomeu Fonoll, vehín de la dita vila.

Ítem, fon proposat en lo dit honrat consell per lo discret en Ramon Johan, notari, en nom de la dona na Rosellona, muler ça enrere d’en Arnau Rosselló, deffunct, que com ella no tingués lo bestiar que ere en lo libre de vàlies scrit, ni alcun moble ans de aquell cascun any havie pagades les meales com hagues guitat aquell, per ço supplicà al dit honrat consell que·l dit bestiar li sie levat del²⁷³ nombre de les liures de la sua peyta. Lo consell acordà que pus la dita dona ha quitat lo dit bestiar e no té aquell, que li sie tolt e levat de la sua peyta.

||^24r Ítem, fon proposat per en Johan Barbarrosa que pus a Déu havie plagut que ell havie donat son bon compte de la administració que havie feta en loch de la dita vila del temps que²⁷⁴ ere estat clavari e síndich de la desús dita²⁷⁵ segons que al dit honrat consell ere cert, per ço supplicà al dit honrat consell que li plagués fer dues coses, la primera que li fos feta sa absolució e diffinició; la segona que de la quantitat que havie albarà de manament,²⁷⁶ la qual la dita vila li devie, que li fos pagada ans que·n fes requesta al lochtinent de governador, o que·n fes cessió alcun hom de València e de açò li farie gran plaer.²⁷⁷ Et axí matex que alcunes vendes que li eren stades donades en paga²⁷⁸ com de aquelles possehions no·n pogués haver diners, e ere apparellat aquelles notificar al dit honrat consell que de la quantitat que muntaran les dites vendes que li sie manat fer albarà. Lo consell acordà que pues lo dit en Johan de Barbarrosa havie donat son compte que li fos feta absolució e finició, la qual per mi, Pasqual Bataller, notari fonch reebuda en lo present dia de huy.

Ítem, semblantment lo dit honrat consell, haüda relació del discret en Ramon Johan, síndich en l’any pus proppasat,²⁷⁹ que en Berenguer Miró li havie donat compte e rahó de la peyta de .IIII. sous e .VI. diners per lliura, e de la col·lecta de les meales a rahó de .XII. diners per lliura, feu al dit en Berenguer Miró, peyter en l’any proppasat, absolució e diffinició.

Testes: discretus Raymundus de Pauls, notarius, et Iacobus Villamanya, cerdo, vicini ville Castilionis.

Ítem, lo honrat consell ordenà sobre la proposició feta per los honrats jurats sobre lo adobament del camí del Coyll de la Garrofera, que aquell sie adobat per lo síndich e clavari²⁸⁰ encontinent que haje ben plogut es puxe ben cavar lo dit camí lla hon mester serà.

Dilluns,²⁸¹ a .III. de deembre anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº.XCº. primo.

Fon ajustat e plegat consell en lo palau \comú/ de la vila de Castelló per veu de Ramon de Belsa, \saig e/ crida, trompeta e corredor públich de la dita vila, en lo qual foren presents los honrats en Bernat de Libià, justícia ||^24v de la vila de Castelló. Pere Moster, Pasqual Ferrando, Bernat Mut e en Guillem de Ripoll, lochtinent del honrat en Guillem Trullols, jurats. Consellers: Berenguer Miró, Berenguer Gillabert, Arnau Sala, Pere Pintor, Berenguer Guitart, Bernat Cabeça, en Guillem Johan, Pere Strader, Nicholau Squerre, Domingo Bataller, Berthomeu Pèriç, Bernat Bosch, Berthomeu Bosch, Ramon de Tous, Salvador Penafell, Berthomeu Giner, Pere²⁸² Muntanyà, Bernat Ribalta, Bernat Cavaller, Lorenç Tauhenga e maestre Domingo Rodrigo, Miquel Marbruscha, Bernat Pelegrí, Arnau de Peralta.

En lo qual dit consell fonch proposat per lo honrat en Pere Moster, jurat, síndich e clavari de la vila de Castelló, que com ell hagués bestreytes e pagades en profit e utilitat de la dita vila a diverses persones moltes e grans quantitats de diners e de aquelles no hagués albarans \però que·n havie/²⁸³ feyt de manament del dit honrat <consell>, per ço supplicà al dit honrat consell que li plagués de manar-li fer los²⁸⁴ dits albarans per ço com de diverses quantitats que ell havie pagades volgués fes²⁸⁵ diverses albarans.²⁸⁶ Et les quals quantitats per menut eren scrites en dues cèdules de paper les quals al dit honrat consell exhibuí e en lo libre de la sua claveria per mà pròpria del scrivà dels dits honrats jurats e consell. Lo consell acordà que li sien feyts los dits albarans de les quantitats per lo dit síndich bestretes e pagades, e manà fer aquelles.²⁸⁷

Ítem, fon proposat per lo honrat n’Arnau²⁸⁸ Sala, mustaçaff en lo present any, que com los pescadors de la dita vila²⁸⁹ no portassen sinó un cove de peix a la dita vila, e lo altre venesen a mercadés, e de aquell havien tant com de dos covens venent a vull, e lo peix que no·s devie vendre almenys sinó a dos diners la lliura se venia a .IIII. diners la lliura e més, e que ere gran dan de la cosa pública, per ço supplicà al dit honrat consell que y degués provehir e fer per manera que·l peix se venés a pes, e cascú haurie son dret si entenie que vendre a pes fos pus profitós que vendre a vull, almenys en lo temps del Carnal.²⁹⁰ \L’onrat consell/ stablí e ordenà \sobre lo feyt del peix de vendre a vull/ segons que és escrit en lo libre ||^25r del dit mustaçaff, en lo present dia de huy de mà pròpria d’en Pasqual Bataller, notari e scrivà dels dits honrats jurats, que la ordenació ja feta per aquell dit consell en temps passat sobre lo fors dels pexos a .XXVI. de abrill del any .M.CCC.LXX. quatre, del temps del Carnal, sie servada aytant com al dit consell plaurà \e no pus/. Et que l’establiment e ordenació del peix ja feta prima die febroarii en lo present any, e altres, sien servades salvu que los dits peixs se venen e hajen a vendre a pes, e no a vull, dins lo dit temps de Carnal.

Ítem, fon proposat per los dits²⁹¹ honrats jurats que com a ells e a llurs companyons fossen stades fetes moltes clamors dels corredors qui lla on ells se volien²⁹² feyen vendre vi, e que no anaven sinó en loch cert, e que alcuns vehins e naturals de la dita vila li havien dit que serien corredors de bon grat. Et que hostaler ni aquell qui té taverna de vi per a revendre no devie ésser admés en l’officii de corredor. Per tal los dits honrats jurats intimaren e notificaren les dites coses al dit honrat consell per ço que y fes aquella provesió que volgués. Lo consell acordà que a present sien remoguts del dit officii de corredoria solament los hostallés e tavernés, en lo altres que sien feta inquisició segons forma de les ordinacions antig<u>es contra los altres corredors, e si atrobarà aquells haver comés alcuna frau, o feta alcuna collusió, o ésser venguts contra forma e tenor de les dites ordenacions antigues, que leu la pena de .LX. sous de aquells, e ultra açò²⁹³ que sien privats del officii de corredoria per a tots temps. Et manà lo dit honrat consell que·l present stabliment e dejús scrit fos scrit e notat en lo libre del mustaçaf, e fermat per lo batlle, e publicat per veu de trompeta per la plaça de la dita vila, lo qual és segons que·s segueix:

Lo honrat consell de la vila de Castelló, per profit e utilitat de la cosa pública,²⁹⁴ stablí e ordenà que²⁹⁵ \los/ hostallers ni taverners de la vila no ussen \ni sien tam osats que gossen usar/ de officii \públich/ de corredoria sots pena de .LX. sous \per cascuna vegada que·n usaran de cap/ donadors e partidors ço és lo terç al senyor rey, lo terç al comú de la dita vila, et lo terç al acusador, e ultra açò²⁹⁶ per lo dit honrat consell per vigor del present stabliment \revoque los stabliments/²⁹⁷ per lo dit honrat consell feyts e ordenats que <ho>stalés o tavernés poguessen ésser corredors.²⁹⁸

||^25v Ítem, fon proposat per los dits honrats jurats que com a ells sie donat a entendre que alcuns²⁹⁹ vehins de la dita vila per ço que hajen lo justiciat e que sien justícies en l’any sdevenidor hajen impetrades o fetes impetrar letra o letres del senyor rey. Et de aço deje ésser feta alcuna ordenació o stabliment per lo dit honrat consell contra aquells qui semblants letres hauran impetrades del dit senyor, majorment com aquelles, parlant ab³⁰⁰ subjectiva reverència del dit senyor, sien expresament contra fur, per ço notificaren \al dit honrat consell/ llo que·ls ere estat donat a entendre. Et que y provehís per aquella forma que li plagués com ells eren apparellats de enseguir ço que per lo dit honrat consell³⁰¹ hic serà provehit e ordenat. Lo consell acordà que sie feyt stabliment³⁰² contra aquells qui semblants letres han impetrades o de aquí avant impetraran \si de fur pot procehir/³⁰³ que en lo dit officii \de justiciat/ per null temps no puxen ésser elets³⁰⁴ ni ésser en aquell, lo qual stabliment sie feyt \per los dits honrats jurats e vist e regonegut per lo/³⁰⁵ honrat micer Berthomeu del Mas, advocat de la dita vila, per ço que sie feyt per tal forma que per esdevenidor alcun dan a la dita vila no pogués esdevenir.³⁰⁶

Ítem, fon proposat en lo dit consell per los dits honrats jurats e síndich que com per en Pere Strader e en Berenguer Miró, peytés de .IIII. sous, .VI. diners per lliura e de la col·lecta de les meales, los haguesen protestat ab scriptura dients que·ls fos donat compliment de liures ab què poguessen pagar los deutes dels censals que·ls eren estats donats, com les liures de la peyta dels dits .IIII. sous e .VI. diners e de la col·lecta, haüd sguard a·çò que havien a donar cascun mes de la dita col·lecta de meales al síndich, e que les gents se volien quitar e que bonament no restaven mil lliures peyteres³⁰⁷ e que los deutes que·ls eren donats a pagar pujaven a summa e quantitat de dehuyt mília sous, levat lo salari de aquells e les reebudes, ab la dita col·lecta pujaven a .XI. o .XII^M. sous, segons que en la dita protestació e scriptura és contengut, als que fos imputat a la dita vila si penes s’i acussaven per a la qual dita protestació se retinguen acord, per ço notificaren la dita protestació al dit honrat consell que y provehís per aquella forma e manera que volgués. Lo consell acordà que fos feta resposta a la dita protestació per los dits ||^26r honrats jurats en aquella manera que fer se degués, ni·s pertangués.

Ítem, fon proposat en lo dit consell per los dits honrats jurats que com la torre la qual havie feta fer la vila fos cayguda e derrocada e stigue fort dolentament, e uns dien que és culpa del maestre \qui la féu/, altres que és culpa d’en Bernat Maurell, manobrer de aquella, per ço que si ell la hagués feta cubrir e fetes fer canals que no fore cayguda. Per ço los dits honrats jurats notificaren e intimaren les dites coses al dit honrat consell e que³⁰⁸ ço que provehirie eren apparellats de enseguir. Lo consell acordà que fos vist lo compte del dit en Bernat Maurell, manobrer desús dit.

Ítem, fon proposat per los dits honrats jurats que com lo portal d’en Passanant se haje a fer nou, e ells hic haguesen menat a veure un hom piquer de la Alcora per saber quant ne valrie que·l fes de nou a son cost e mesió, e hagués dit que .L. florins. Et axí matex haguessen entés que en Pineda, piquer de ací, lo farà, per ço notificaren-\ho/ al dit honrat consell per ço que y acordàs què volie que fessen. Lo consell acordà que·ls dits honrats jurats ab alcuns bons prohòmens de la vila parlen ab adosos los dits piquers, e que aquell que millor obra face e per menys, que·l facen fer de nou.

Ítem, fon proposat per en Bernat Frexanet que com a ell fos stat manat per lo honrat n’Arnau Sala, axí com a mustaçaf, que degués adobar l’enfront del portal que ere caygut com ell ho degués fer, e jatsie que·l alberch ell \lo/ hagués comprat e fos seu que és damunt lo dit portal, e que hagués a tornar ço que ere caygut que no y bastarie, ans derrenclie e desemparave aquell al dit honrat consell supplicant aquell que en honor de Déu hic volgués haver son esguard ja que ell perdie lo dit alberch, que no·l perdés de tot. Lo consell acordà que·l dit en Bernat Frexanet haje la fusta del dit alberch emperò que ell a son cost e messió los derroch e l’arch que ||^26v sie de la vila.

Dimecres, a .VI. de deembre anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº.XCº. primo.

Fon ajustat e tengut consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu de Ramon de Belsa, corredor públich e trompeta de la dita vila, en lo qual foren presents los honrats en Bernat de Libià, justícia de la vila de Castelló. En Pere Moster e en Bernat Mut, jurats de la dita vila. Consellers: Bernat Cabeça, Ramon de Tous, Berenguer Guitart, Pere Pintor, Miquel Marbruscha, Berenguer Marçal, Berthomeu Giner, maestre Domingo Rodrigo, Arnau Sala, Berenguer Miró, Pere Strader, Pere Muntanyà, Pere Ribarroja, Guillamó Català, Miquel Gaschó, Arnau de Peralta, Ramon Johan, Berenguer Guillabert, Bernat Pelegrí, Guillamó Palau, Pasqual Franch, Guerau Canet.

En lo qual dit consell fon proposat per los honrats jurats que com per en Berenguer Miró e en Pere Strader, peyters, los fos stat protestat per scriptura e en lo consell proppassat ho haguessen intimat, e no y hagués feta alcuna provessió. Et ells haguessen mester de present .LX. lliures que poguessen pagar alcuns censals que·ls venien sobtadament a pagar, e de la gent no poguessen haver la última terça, per ço com ||^27r dien que·s volen quitar a Nadal e que més se avien returar la miga peyta que si la havien a cobrar³⁰⁹ del peyter. Et trobaven un bon hom qui·ls fehie plaer de les dites .LX. lliures emperò que volien que·l síndich en nom de la vila ab los dits peyters se obligàs. Per ço lo dit honrat en Pere Moster, síndich e clavari, dix al dit consell que si ell volie que·s obligàs en nom de la vila que u farie volents, e que si no u volie que no si obligarie, e per ço los ho notifica que en cars que penes si acussassen que³¹⁰ als dits jurats non pogués ésser donada alcuna culpa.

Divendres,³¹¹ a .XXII. de deembre, anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº. nonagesimo³¹² primo.

Fon ajustat e plegat consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu de Ramon de Belsa, crida trompeta e corredor públich de la dita vila en lo qual foren presents los honrats en Bernat de Libià, justícia. Pere Moster, Pasqual Ferrando e en Bernat Mut, jurats de la dita vila. Consellers: Berenguer Miró, Bernat Cabeça, Guillamó Català, Ramon de Tous, Guillem de Ripoll, notari, Pere Pintor, Berthomeu Bosch, Bernat Pelegrí, notari, Bernat Bosch, Miquel Marbruscha, Guerau Canet, Berenguer Solà, Salvador Penafell, Berthomeu Giner, Guillem Johan, Berenguer Guitart, Ramon Ferrer, Bernat Mirales, Miquel Gaschó, Johan d’Alçamora, maestre Domingo Rodrigo, Pere Strader, Nicholau Squerre, Jacme Roig, Bernat Cavaller, Lorenç Tauhenga, Guillamó Palau.

En lo qual dit honrat \consell/ per lo honrat en Pere Miquel diputat ab d’altres a rebre lo quitament de .XXX. sous per lliura segons serie e tenor de la carta del dit quitament en lo present dia de divendres que·s comptave a .XXII. de deembre, donà compte de les reebudes que havie fetes de .XVIII. \dies/ de octubre proppassat com tro al dit .XVIIIen. dia del proxime dit mes hagués donat compte segons que per lo presen tlibre desús appar, tro al dit present dia de divendres. E fon atrobat que havie en son poder de les reebudes que havie fetes per rahó del dit quitament, los quals n’Arnau Real diputat ||^27v ensemps ab d’altres confessà haver hauts e reebuts \del dit en Pere Miquel/ e los quals restaren en poder del dit n’Arnau, mil .CC.LXVIII. sous, .III. diners.³¹³

Ítem, fon proposat per en Pere Miquel que com ell fos dels elets del feyt de Terol, e hagués haüda letra dels àrbitres de part de Teroll que dins .X. dies fos ensemps ab los altres qui ésser-hic havien en lo dit feyt, per ço supplicà al dit honrat consell que per llur bonea hic deguessen elegir altra persona qui en loch d’ell hic anàs com ell fos occupat de sos affers de present als quals no podie defallir. Lo consell acordà que fos feyt correu als dits àrbitres que·ls placie de prorrogar lo feyt tro a Quaresma com³¹⁴ los jurats qui hic han <a> anar fossen occupats dels affers de la vila, per ço com havien a delliurar les imposicions a .XVIII. dies de giner.

Ítem, fon proposat per en Pere Borraç, pescador, que com ell lo peix que trahie, aportava a la vila per servir aquella, e havie estat gran temps que a penes ne podien haver per la corrent que ere en la mar, per ço supplicà al dit honrat consell que fos llur bonea que li degués afegir un diner per lliura del peix que portarie almenys³¹⁵ al dia de dejuni, e que si venie peix a llur casa a miga nit que no encorregués en la pena del stabliment si no·l metie en la caseta de la pescateria, mas que per lo maytí decontinent fos tengut de portar-lo a la pescateria. Lo consell acordà que no tocarie al stabliment per ell feyt sobre lo for del peix e lo que havie feyt sobre lo portar tot lo peix a la dita taula venint de mar e no girant-se a casa per descarregar aquell.

Lo consell manà ésser feyt albarà a·n Lorenç Valentí, pesador de les farines, de .LX. sous que li eren deguts de son salari per tenir lo pes de la vila de la segona terça.³¹⁶

L’onrat consell manà ésser feyt albarà a·n Pere Moster, Johan d’Alçamora, Pasqual Ferrando, Bernat Hostallés, Berenguer Guitard e Pasqual Bataller, qui són estats consellers del dit honrat en Bernat de Libià per lo seu temps³¹⁷ de .LX. sous ço és a cascun de aquells .X. sous.³¹⁸

Lo honrat consell manà ésser feyt albarà a·n Domingo Barta e companyos seus, guardians del terme de la dita vila,³¹⁹ de cent .XVI. sous, .VIII. diners de la segona terça.³²⁰

||^28r Lo honrat consell manà ésser feyt albarà a n’Avellot de Lach, maestre de gramàtica, de la primera terça del segon any de cent sous.³²¹

Et com segons forma de furs e privilegiis del regne de València cascun any, ans del tercer dia del dia de Nadal se degués fer elecció de justícia en la dita vila per lo honrat consell. Et huy que és divendres dia del endemà de sent Tomàs, e és tercer ans del dia de Nadal, de necesitat deje ésser feta la dita elecció de justícia per l’any esdevenidor. Per tal los dits honrats justícia e jurats manaren a mi, Pasqual Bataller, \scrivà dels dits honrats jurats e consell/, que ans que en fer la dita ellecció fos procehit reebés de tots los dits consellers sagrament sobre los sants Evvangelis que servarien les ordinacions les quals mi, dit \scrivà/, notari, foren lestes al dit honrat consell. Et enaprés per mi, desús dit scrivà, fon reebut sagrament de tots los desús dits consellers sobre Déu e los sants Evvangelis de aquells de les mans de aquells corporalment tocats segons forma de les dites ordenacions. Et foren elets .IIII. prohòmens del dit consell, \ço és, Bernat Pelegrí, Lorenç Tauhenga, Miquel Gascó, Arnau Sala/, los quals donats per aquells e cascun de aquells veus al dit officii de justícia foren presents ab los dits honrats justícia e jurats \a reebre les/³²² veus dels altres consellers. Enaxí que feta \la/ elecció sobredita, foren atrobats de més veus Johan d’Alçamora, Bernat Miralles, Bernat Cabeça, Pere de Reus, Berenguer Moliner e Pasqual Franch, los noms dels quals per si e separadament foren meses e incluses en sis redolins de cera vermella, los quals dits .VI. redolins per lo honrat en Guillem Miró, batlle de la dita vila, en presència del dit honrat consell, foren meses en un bací de aygua. Et meses los dits redolins, de aquells foren preses per .I. infant de pocha edat .III., e donats e liurats per aquell al dit honrat batlle en les \sues/ mans³²³ lo\qual/ dit honrat batlle uberts los dits .III. redolins nomenà e donà al dit honrat consell qui en l’any esdevenidor regesque lo dit officii de justícia, ço és, l’onrat en Berenguer Moliner.

Ítem, fon proposat per los dits honrats jurats que com fos temps que les imposicions se deguessen encantar e haguessen entés que alcuns capítols de aquelles merexien correcció, per ço notificaren al dit honrat consell si les farien encantar ab los capítols del any pasat, o que y deguessen provehir. Lo consell acordà que dimarts que·s tendrà consell que sien vists los dits capítols e si han mester esmena que lladonchs lests aquells serà vist e tantost se començaran a encantar.

||^28v Die martis, .XXVI. die mensis decembris anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº.XCº.IIº.

Fon ajustat e plegat consell en lo palau \comú/ de la vila de Castelló per veu de Ramon de Belsa, crida, trompeta e corredor públich de la dita vila, en lo qual foren presents los honrats en Berenguer Moliner, justícia de la dita vila, Pere Moster, Pasqual Ferrando e en Bernat Mut, jurats de la dita vila. Consellers: Arnau Sala, Bernat Mirales, Domingo Bataller, Guerau Canet, Pere Pintor, Guillamó Català, Ramon Ferrer, Pere Ribarroja, Miquel Gaschó, Miquel Marbruscha, Jacme Roig, Pere Muntanyà, Bernat Bosch, Romeu Bonet, Berthomeu Giner, Bernat Andreu, Berenguer Marçal, Guillamó Palau, Bernat Cabeça, Johan d’Alçamora, Bernat Cavaller, Berenguer Gillabert, Guillamó Gomar, Berenguer Solà, Pere Oliver, Guillem Johan, Berthomeu Bosch, Berenguer Miró, Pere Strader, Bernat Pelegrí, notari, maestre Domingo Rodrigo, Lorenç Tauhenga, Guillem Ripoll, notari, Ramon de Tous, Arnau de Peralta.

En lo qual dit honrat consell fon proposat per lo honrat en Berenguer Moliner, justicia en l’any present de la vila de Castelló, que pus a Nostre Senyor Déu havie plagut e al honrat consell, de elligir ell en lo officii de justícia. Et segons forma de furs e privilegiis del regne de València ell pogués fer gràcia o gràcies de les penes o calònies que denant ell serien acussades o meses per alcuns vehins de la dita vila, segons que ben vist li³²⁴ seria, per ço notificà al dit honrat consell si volie e li plahie que fes gràcia o gràcies de les dites penes o calònies, aquelles que ben vist li seria, ho no. Lo honrat consell acordà que·l dit honrat justícia face e ús de les gràcia o gràcies segons forma de privilegiis del dit regne e sí e segons que los justícies \anthichs/ en temps passat han acostumat de usar.

Ítem, com lo honrat en Guillem Trullols, vehín quondam de la dita vila, deffunct, en l’any proppassat fos estat elet per lo dit honrat consell en l’officii de jurideria ensemps ab d’altres, e segons dit és fos mort e passat de aquesta present vida, e sie necessari que sie feta elecció de jurat per mort de aquell, per tal lo dit honrat consell en lo present dia de huy, que és lo segon dia aprés de la dita festa de Nadal que és comptat a .XXVI. dies del dit mes de deembre, fon feta elecció de jurat segons forma e ordinacions de la dita vila, presents e assistents .IIII. prohòmens a rebre les veus dels consellers, ço és, Bernat Cavaller, Miquel Marbruscha, Bernat Bosch, Berenguer Gilabert. ||^29r Enaxí que foren atrobats per sufficietns e de més veus en lo dit officii de jurat en Johan d’Alçamora, Domingo Bataller, Bernat Miralles, Pere de Tous, Arnau Agramunt e Miquel Gaschó, los noms dels quals cascun per sí scrit en son albarà apartadament foren meses en .VI. redolins de cera vermella, los quals foren liurats per los honrats jurats en mans del honrat en Guillem Miró, batlle, lo qual dit batlle en presència del dit honrat consell mès aquells en un bací de aygua, e meses aquells³²⁵ fon-ne pres un del<s> dit<s> redolins per .I. infant ignocent de pocha edat, e per aquell dit infant lo dit redolí fon mès en mans del dit honrat batlle, qui per règer lo dit officii de jurat los donàs jurat en l’any sdevenidor al dit honrat consell, lo qual dit honrat batlle en persona del dit honrat consell donà per jurat en l’any sdevenidor e per règer lo dit officii de juraderia, ensemps ab los seus companyons, ço és, l’onrat en Domingo Bataller.

Et feta la dita elecció del dit honrat jurat, encontinent lo dit honrat justícia reebé sagrament del dit en Domingo Bataller, jurat, que \bé/ e lealment se haurie en lo dit officii de juraderia, e en tot ço que al dit officii se pertangués. Et per mi, dit Pasqual Bataller, \scrivà del dit honrat consell e jurats,/ fon reebut homenatge de mans e de bocha del dit honrat jurat de servar lo quitament e de donar favor a aquell segons forma de la carta del dit quitament. Et semblantment per mi, dit scrivà, fon reebut homenatge de mans e de bocha del dit honrat justícia de fer servar lo dit quitament e de donar favor a aquell.

Et enaprés en lo pròxime dit dia, com segons forma de furs, stabliments e ordinacions de la dita vila se degués fer elecció de segristà per règer la església de la dita vila, per tal lo dit honrat consell feu elecció de segristà segons forma de les dites ordinacions, presents e assistents .IIII. prohòmens del dit honrat consell, ço és, Pere Pintor, Guillamó Català, Bernat Andreu e Romeu Bonet. Et enaxí que foren atrobats per sufficients e de més veus en lo dit officii de segristania, ço és, Ramon Ferrer, Salvador Penafell, Johan Barbarrosa, Bernat de Belda, Guillamó Català e Berenguer Solà, los noms dels quals cascun per si en son albarà apartadament foren meses en .VI. redolins de cera vermella, los quals foren liurats per lo dit honrat consell en mans del dit honrat justícia, e per aquell dit justícia en presència del dit honrat consell foren meses en un bací de aygua, dels quals dits .VI. redolins foren-ne preses per .I. infant ignocent .III. redolins e aquells per aquell dit infant foren meses en mans <del> dit honrat justícia qui donàs per l’any esdevenidor, et ||^29v preses e ubertes los dits .III. redolins a poch instant del dit dia,³²⁶ lo dit honrat justícia donà per segristà en l’any esdevenidor e per règer la església de la dita vila, ço és, l’onrat en Bernat de Belda.

Ítem, semblantment³²⁷ com segons forma de les dites ordinacions degués ésser feta elecció de cequier, per tal lo dit honrat consell, asistents .IIII. prohòmens del dit consell a rebre les veus, ço és, Pere Strader, Guerau Canet, Arnau de Peralta, en Guillem de Ripoll, notari, enantan a fer elecció de cequier. Et foren atrobats per sufficients e de més veus Pere Pintor, Guillamó Company, Guillamó Miquel, Miquel Gaschó, Bernat Miralles, Bernat Andreu, los noms dels quals cascun per si scrit en son albarà foren meses en .VI. redolins lo dit honrat justícia en presència del dit honrat consell mès aquelles en un bací de aygua dels quals per .I. infant de pocha edat foren-ne preses .III. e liurats al dit honrat justicia, los quals per lo dit honrat justícia foren uberts e uberts encontinent lo dit honrat justícia donà per cequier e qui regís la dita céquia en l’any sdevenidor, ço és, lo honrat en Guillamó Miquel.

L’onrat consell de la dita vila assignà qui en l’any esdevenidor acaptés al bací dels pobres vergonyants en la església de la dita vila, ço és en Guillamó Català e en Johan Barbarrosa.

Ítem, fon proposat per los dits honrats jurats que com fos temps de encantar les imposicions e haguessen entés que alcuns capítols de les dites imposicions merexien correcció e esmena, per ço notificaren al dit honrat consell si volie que³²⁸ les dites imposicions fossen encantades ab los capítols que ja eren stades delliurades o si volen que aquells dits capítols fossen vists e regoneguts per ells, e sis prohòmens \per lo dit honrat consell elegidors/ en lo present dia de dimarts aprés menjar, e de ço que farien en los dits capítols que·n fessen relació al dit honrat consell. Per ço notificaren les dites coses al dit honrat consell per ço que y provehís axí com li plagués e volgués. L’onrat consell eligí sis prohòmens ço és un prohom de cascuna de les .VI. parròquies, ço és, ||^30r per Senta Maria, Ramon Ferrer; per Sent Johan, Miquel Gaschó; per Sent Nicholau, Arnau de Peralta; per Sent Pere, Ramon de Tous; per Sent Agostí, Lorenç Tauhenga; per Sent Tomàs, Guillamó Català. Los quals ab los dits honrats jurats fossen presents per regonéxer los dits capítols de les dites imposicions e que ço que·ls donarie vigares que meresqués esmena e correcció que fos esmenat, adobat e corregit, e que·n fessen relació al dit honrat consell. Atenent a resquesta dels dits honrats jurats lo dit dit justícia manà als dits sis prohòmens de cascuna parròquia que en lo dit dia aprés menjar fossen en lo palau de la dita vila ab los dits honrats³²⁹ jurats per regonéxer los dits capítols sots pena de cent morabatins dels béns llurs pròpriis e de cascun de aquells als cofres del senyor rey applicadors.

Dimarts, a .II. de giner any mil .CCC.XC II. En Ramon Lobet e Guillamó Ferrer, vehins de la vila de Castelló, juraren per guardians de la céquia de la vila de Castelló en poder del honrat en Guillamó Miquel, cequier en l’any present de la dita vila.

Testimonis: Guillem Feliu e en Bernat Colomer, notari, vehins de Castelló.

Die sabbati, .VIª. mensis ianuarii anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº.XCº. secundo.

Fon ajustat e plegat consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu de Ramon de Belsa, crida trompeta e corredor públich de la dita vila, en lo qual foren presents los honrats en Guillem Feliu, lochtinent del honrat en Berenguer Moliner, justícia de la dita vila, Pere Moster, Pasqual Ferrando, en Domingo Bataller e en Bernat Mut, jurats. Consellers: Ramon de Tous, Guillamó Ripoll, Berenguer Miró, Bernat Miralles, Lorenç Tauhenga, Bernat Cabeça, Pasqual Franch, Miquel Marbruscha, Pere Pintor, Berthomeu Bosch, Berenguer Gillabert, Nicholau Squerre, Salvador Penafell, Pere Ribarroja, Berthomeu Giner, Guillamó Palau, Ramon Ferrer, maestre Domingo Rodrigo, Pere Strader, Arnau Sala,³³⁰ Pere Muntanyà, Pere Oliver, Berenguer Sala, en Berenguer Guitard e Miquel Gaschó, en Johan d’Alçamora, Guillamó Català, en Guerau Canet, Arnau de Peralta, Romeu Bonet.

En lo qual dit consell fon proposat per los honrats jurats que com los peytés los demanassen compliment de lliures per pagar los annuals dels censals que havien a pagar per la dita vila a diverses persones com les lliures que·ls eren estades donades en lo libre de aquelles no eren completes als dits censals a pagar, hans havien pagat més censals que no muntaven les dites ||^30v [...] lliures³³¹ e hagués temor que si per aventura penes eren acusades per los creedors que no u hagués a pagar la vila com ells forte no·n serien en culpa per ço que dit és, per ço notificaren les dites coses al dit honrat consell que y provehís per aquella manera que li plagués, hoc e axí matex que·ls fos donat poder que poguessen delliurar les imposicions al més de preu donant asistents los .VI. prohòmens los quals per lo dit honrat consell hic serien assignats. Més encara, que provehisen si entenien ni volien³³² que les dites imposicions se venessen ab los censals als imposadors que seran assignats pagar e si·ls serà donat translat dels dits deutes e aquell dit translat puxe regonéxer tot hom qui entene en aquelles, ans del dit delliurament. Lo³³³ consell acordà que·ls dits honrats jurats ab alcuns prohòmens de la dita vila vejen e hoyen compte als peyters e de ço que atrobaran facen relació al dit consell. E serà y provehit en lo feyt dels peyters dels sis prohòmens que sien assistents acordà lo dit honrat consell que hic sien aquells per aquells .VI. que foren ab los³³⁴ honrats jurats a regonéxer los capítols de les imposicions com lladonchs hic fossen assignats de cascuna parròquia un hom. Del feyt del translat dels deutes que sie donat al dit en Ramon e que corregue les imposicions e que mostre a aquell o aquells qui hic entendran en comprar les dites imposicions los capítols ab lo translat dels dits deutes que·ls seran assignats pagar per cascun mes. Et que lo dit honrat consell done poder e licència als dits honrats jurats que assistents e presents los .VI. prohòmens los quals foren \presents/ a regonéxer los dits capítols puxen vendre les dites imposicions a aquell o aquells qui més de preu hic donarà. Quant al feyt del asegurament \de les fermances e principals obligats/ que·l dit honrat consell reebrà aquelles.

Ítem, fon proposat per lo dit n’Arnau Real, diputat ensemps ab d’altres a reebre lo quitament de .XXX. sous per lliura, com ell fos sols en la taula e no pogués haver en Guillamó Feliu, notari, qui ere scrivà dels dits diputats per occupació de sos affers, ni saigs qui anassen a fer penyores o que fessen vendes de les possessions, que ell los assignarie e nomenarie de aquells no havien quitat, per ço supplicà al dit honrat consell que costituís un síndich ||^31r qui tragués los dits béns que li serien venuts. Lo consell acordà que al feyt del quitament que y sie donada tota favor que puxe ni deje als dits diputats axí per execució com en altra manera, e que síndich no y sie constituït.

Anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº.XCº. secundo, die lunne .VIIIª. mensis ianuarii.

Denant los honrats en Pere Moster e Pasqual Ferrando, jurats de la vila de Castelló, comparech lo honat en Guillamó Miquel, cequier de la céquia Major de la dita vila, e a requesta de aquell los dits honrats jurats manaren fer a aquell al justícia del loch de Almaçora la letra infrasegüent:

Al honrat lo justícia del loch de Almaçora, o a son lochtinent, de nós los jurats de la vila de Castelló, saluts e honor. Per les presents vos certificam que·l honrat consell de la dita vila en lo present any ha elet e assignat en cequier de la céquia Major de la dita vila lo honrat en Guillamó Miquel, vehín de la dita vila, lo qual en poder del honat en Berenguer Moliner, justícia de la dita vila, ha jurat e feyt sagrament de haver-se bé e lealment en lo dit officii de cequier, segons és fet acustumat en temps passat per los altres cequiers en lo començament de llur officii o regiment. Et ha reebuts per guardians de la dita céquia en Ramon Lobet e en Guillamó Ferrer, àlias Manoller appellat, los quals han jurat en poder del dit honrat cequier de haver-se bé e lealment en lo dit guardianatge de la desús dita céquia, e en fer verdaderes relacions de les coses als dits guardians pertanyents. Perque de les dites coses vos certificam requirents-vos que de ço que per lo dit cequier o guardians requests serets, alcun rogant o fahén parada haurà regat o feta parada e no tornarà la aygua a la céquia mare o girarà aquella a perdició o en altra manera, hauran comeses les penes dins vostre terme, segons forma de les sentències, feta relació, façats o fer façats execució realment e de feyt segons que és difinit e determenat per sentències entre nós e vós, e universitats promulgades. En testimoni de les quals coses trametem-vos la present letra ab lo segell del officii a nós comanat segellada.

Scrit en Castelló, a .VIII. de jener anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº.XCº. secundo.

Die \sabbati/,³³⁵ .XXª. ianuarii anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº.XCº. secundo.

Fon ajustat e plegat consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu de Ramon de Belsa, saig e corredor públich de la dita vila, en lo qual foren los honrats en Berenguer Moliner, justícia de la dita vila, en Pere Moster, en Pasqual ||^31v Ferrando, en Bernat Mut e en Domingo Bataller, jurats de la dita vila. Consellers: en Guillem³³⁶ de Ripoll, Bernat Miralles, Berenguer Solà, Berenguer Gillabert, Pere Muntanyà, Guillem Palau, Berthomeu Pèriz, Berthomeu Bosch, Pere Oli[ver], Miquel Marbruscha, Bernat Bosch, Nicholau Squerre, Bernat Andreu, Ramon de Tous, Arnau Sala, Pere Ribarroja, Salvador Penafell, maestre Domingo Rodrigo, Jacme Roig, Berenguer Miró, Arnau de Peralta, Guerau Canet.

En lo qual dit consell fonch proposat per en Bernat Andreu que com ell ensemps ab en Domingo Bataller fossen estats assignats per lo dit honrat consell a captar al bací dels catius, e haguessen complit lo temps e més avant, e son cosí germà en Clarevaylls per lo qual ell acaptave fos mort.³³⁷ Per ço, supplicà al dit honrat consell que li plagués de assignar altres .II. prohòmens que acaptassen com fossen apparellats de delliurar aquells les quantitats que havien acaptades. Lo honrat consell assignà per acaptadors als dits catius per un any, ço és, en Pere Muntanyà e Pere Ribarroja.

Ítem, fon proposat per lo discret en Bernat Colomer, notari, que com ell hagués treytes les imposicions de la vila de Castelló e del terme de aquella a un any per preu de .XLII^M.DCCC.L. sous e hagués a segurar lo dit preu a volentat del dit honrat consell, per ço notificà al dit honrat consell les fermances e principals obligats que ell entenie a donar per seguretat, ço és, lo honrat en Guillem Miró, Domingo Bataller, Rodrigo Çanou, n’Arnau Sala e Francesch Sala, vehins de la dita vila, e que ere apparellat donar les dites fermances tota hora que les volgessen reebre, e que si lo dit honrat consell ne volie plus, que ere apparellat de donar-ne mes. Lo consell acordà que fossen reebudes les fermances dels desús dits.

Ítem, fon proposat per en Domingo Vives que com al retiment del seu compte no li fossen stades reebudes totes les faltes ans de aquelles li eren detus bé .L. sous, per ço supplicà al dit honrat consell que de ço que muntaran les dites faltes li fos feyt albarà de paga. Lo honrat consell acordà que·ls honrats jurats ensemps ab alcuns prohòmens vejen e regoneguen les dites³³⁸ ||^32r [fal]tes e que³³⁹ aquelles [...] seran justes que les li reeben e les altres no, que quen [facen] relació en \lo/ consell primervinent.

[Lo] honrat consell manà que fos feyt albarà a·n Ramon de Belsa per los tre[baylls] e afanys que havie sufferts e sostenguts en encantar e delliurar les dites imposicions de .XX. sous.

Ítem, fon proposat per en Johan Barbarrosa que com ell stant tunch síndich e clavari de la vila de Castelló fossen stades fetes alcunes vendes per los peyters de alcuns béns setis de aquells qui no havien pagada la peyta de .IIII. sous e .VI. diners per lliura. Et enaprés ell hagués liurades les dites vendes a·n Roiç, que no tragués, e ell no trob alcuna persona³⁴⁰ qui hic donàs .I. diner dels dits béns, com no tinguen preu et no sie rahonable que ell ho degués perdre majorment que li sien estades donades en son compte, per ço suplicà al dit honrat consell que y fes justícia. Lo consell acordà que sien regonegudes les dites vendes e de ço que no·s porà alcuna cosa atrobar que li sie reebuda en falta.³⁴¹

Ítem, fon proposat per en Ramon Johan que com ell hagués donat e retut son compte als honrats jurats del present any presents los sis prohòmens elets per lo dit honrat consell a hoir lo dit seu compte, e tingués apparellada de delliurar la quantiat que restave en son poder de ço que havie més reebut que donat, e en Pere Moster, síndich e clavari de la dita vila, lo qual havie impugnat lo sue compte no volgués reebre la dita quanitat tro que hagués donat translat als diputats de les vendes que ell havie fetes axí com a síndich e clavari tunch axí com a béns de la dita vila e que hagués haüds .XXX. sous que restaven en poder d’en Pere de Reus, de aquells mil sous del ajust los quals per ell foren pagats al dit en Pere, per ço suplicà al dit honrat consell que li degués fer sa absolució e definició de la admi-||^32v nistració de la dita clavari com fos app[arellat] de delliurar los .CCCC.XXII. sous, .III. diners mealla que restaven en son poder segons lo dit compte³⁴² e de haver ço que·l d[it en] Pere Moster havie dit. Lo consell feu absolució e definició al dit en Ramon Johan de la administració \del/ sindicat e clavaria haüda relació dels jurats e de altres prohòmens del dit honrat consell qui foren presents a hoir lo dit compte, la qual per mi, Pasqual Bataller, notarien lo dit dia fonch reebuda e publicada segons que en los meus libres de notes se conté, la qual dita absolució \quant fos/ en sa forma fonch manat a mi per lo dit honrat consell que aquella no delliuràs al dit en Ramon Johan tro que hagués enseguit ço que desús, la qual dita quantitat en presència del dit honrat consell comptada reebé lo dit en Pere Moster, síndich, del dit en Ramon Johan.

Ítem, fon proposat en lo dit honrat consell per lo honrat en Pere Moster, síndich e clavari, que com ell en profit e utilitat de la dita vila e per pagar alcunes quantitats que la dita vila devie, hagués bestretes alcunes quantitats segons que mostrave en una cèdula de paper per menut, la qual dita cèdula en presència dl dit honrat consell mostrà o legí les quantitats per ell pagadues, les quals eren scrites en la dita cèdula, per ço supplicà al dit honrat consell que li fos feyt albarà e albarans de les dites quantitats. Lo consell acordà que de les dites quantitats li sie feyt albarà o albarans de retenceó. Lo honrat consell attés que·l terme del quitament ere curt e breu, acordà que per cascun dels diputats fos tengut un mes la taula del quitament e que aquells que ells veurien que·s posguessen quitar que·ls fessen fortça sí e segons que ells conexerien que·s degués fer, e que açò fessen tro que altre manament haguessen del dit honrat consell.³⁴³

||^33r [Di]mecres, a .VII. de febrer any .M.CCC.XCº. dos.

Fon ajustat e tengut consell [en] lo palau comú de la vila de Castelló per veu de Ramon de Belsa, corredor [púb]lich de la dita vila, en lo qual foren presents los honrats en Berenguer Moliner, justícia de la dita vila, en Pere Moster, Pasqual Ferrando, Domingo Bataller e en Bernat Mut, jurats de la dita vila. Consellers: Bernat Cabeça, Johan d’Alçamora, Bernat Pelegrí, Arnau Sala, Guillamó Català, Miquel Marbruscha, Pere Oliver, Ramon Ferrer, Berenguer Gillabert, Berthomeu Pèriç, Nicholau Squerre, Jacme Roig, Pere Ribarroja, Berenguer Miró, Pere Strader, Romeu Bonet, maestre Rodrigo, Guerau Canet, Bernat Miralles, Ramon de Tous, Bernat Andreu, Berenguer Marçal, n’Arnau de Peralta.

En lo qual dit honrat consell fon donat compte e rahó per lo honrat n’Arnau Real, diputat ensemps ab altres, a rebre los quitaments dels hòmens peyters e altres vehins e habitants en la dita vila a rahó de .XXX. sous per lliura de les quantitats per aquell reebudes de la col·lecta de la festa de Nadal proppasada.

Et primerament en presència del dit honrat consell una e moltes de vegades fon comptat e asumat tot ço que qualque cosa lo dit n’Arnau Real durant la dita col·lecta e taula del dit quitament havie reebut a la dita rahó de .XXX. sous per lliura. Enaxí que ab la quantitat que·l dit n’Arnau Real havie reebuda del dit en Pere Miquel diputat del temps que³⁴⁴ aquell dit en Pere Miquel havie tenguda la dita³⁴⁵ taula del quitament segons que per lo libre del quitament appar com restàs en llur poder fon atrobat que·l dit n’Arnau Real ha reebuts e son venguts en llur poder, .XIII^M.DC.LXII. sous.³⁴⁶

Ítem, enaprés lo dit n’Arnau Real en presència del dit honrat consell³⁴⁷ donà compte e rahó que de les dites quantitats per aquell reebuts havie reemuts e quitats de les persones deiús scrites los censals deiús scrits segons que clarament mostrà ab carta de revenda, la qual carta ensemps ab d’altres contractes de vendes per los síndichs ça enrere de la dita universiat feta e fetes del censal deiús scrit foren liurades tallades al discret en Guillem Feliu, notari e scrivà dels dits honrats diputats.

Et primerament foren donats e pagats per lo dit n’Arnau Real o per lo dit en Guillem Feliu en nom de aquell a la dona na Brunassén Scrivà, e a Johanet Scrivà, fill e hereu d·en Guillem Scrivà, segons que per carta de revenda feta en València \a .XXIIII. de giner del present any/ en poder [de] Jacme Garcia [...] per [...] censals que de aquells foren comprats e reemuts [...] de la [dita] universitat .XII^M. sous.

||^33v Ítem, fon donat compte que havie pagat prorata del dit censal a la dita dona e Johannet, cent .XLVII. sous, .IIII. diners.

Ítem, donà compte que havie donats e pagats a Pere S[a]rrés e Ramon³⁴⁸ de Belsa, saigs, per trebaylls e afanys de fer les vendes dels quitaments e altres manaments per los dits diputats, .XXII. [sous].

Ítem, donà a·n Pere Làtzer, notari de València, per cerquar la carta de gràcia, .IIII. sous.

Ítem, donà a·n Aspert qui dix que li mostrarie la carta de gràcia e anà ab lo dit en Guillem Feliu a Patraix, .II. sous.

Ítem, foren donats al dit en Guillem Feliu per .V. jorns que estech fora sa casa per fer lo dit quitament, a rahó de .VII. sous per cascun jorn, .XXXV. sous.

Ítem, a·n Ramon Ganyà, notari, qui li ajudà a donar recapte a fer lo dit quitament, .XI. sous.

Ítem, a·n Jacme Garcia qui feu en pública forma la carta de revenda, .XI. sous.

Ítem, a un hom qui anà ab lo dit en Guillem Feliu per .III. jorns, .VII. sous.

Ítem, costà paper, .III. diners.

Enaxí que fon atrobat per just e clar compte que egualades reebudes ab dates, mesions, diornals e salaris e contractes, haurie més reebut que donat, ço és mil .CCCC.XXII. sous, .I. diner.

Enaxí que és ver e cert per evidència del dit compte per lo dit n’Arnau Real, diputat, donat de les dites reebudes e dates per ell fetes que encara reste e roman en poder del dit n’Arnau Real mil .CCCC.XXII. sous, .I. diner.

Ítem, fon proposat per lo discret en Bernat Pelegrí, notari, que com en la qüestió que en Johan de Monçó, vehín del loch de Almaçora, \òlim de la vila de Castelló/, ha³⁴⁹ ab los \tunch justícia e/ jurats passats, per rahon de la demanda de injúries contra aquells e tunch justícia proposada, se fossen fetes diverses scriptures en poder d’en Andreu \Martí/, notari e scrivà del honorable consell, ||^34r per ço com yo entrevingu[í] en lo dit pleyt axí com a procurador³⁵⁰ [dels] tunch \justícia e/ jurats de la dita vila. Et lo dit scrivà hagués feta [...]ar a ell una letra de vet que dins cert terme en la dita letra [...]t offich explicar hagués feta paga al dit scrivà de les [di]tes scriptures [e] ell hagués requestes [...] de principals seus que y donassen recapte en manera que ell fos solt del dit vet, a axí matex que fos pagat de sos trebaylls e afanys que havie sostenguts per càrrech de la sua procuració. Ítem, fon enadit a la sua proposició per lo discret en Bernat Hostalés, tunch justícia, que com per lo honorable consell tunch celebrat fos estat promés de guardar de dan ell e los jurats contra los quals ladonchs fonch intemptada la dita demanda. Et lo dit en Johan de Monçó los fos condempnat en les mesions segons que per actes appar, e no poguessen haver llur procés. Per tal notificaren les dites coses al dit honrat consell que y degués provehir en manera que·l dit procés se hagués com fos perill en la triga e que fossen preservats de dan. Lo consell acordà que·l dit síndich haje diners e que compte ab lo dit scrivà les dites scriptures e que pach aquelles aytant com muntaran \e altres mesions que si sien fetes/ e que·n face relació e serà-li feyt albarà et que·l dit procés sie haüd de aquell a qui fonch comanat com segons appar per letra del dit en Guillem Herau als jurats tramessa ell ha³⁵¹ reebut lo dit procés per mans d’en Nadal d’Alguayra qui lo y portà lladonchs a València.

Lo honrat consell de la vila de Castelló, per bé, profit e utilitat de la cosa públicha, stablí e ordenà que alcun hom strany o privat \de qualsevol ley, condició o estament sie/ no gos o presumesqua fer o fer fer alcun pont o ponts en los escorredors, ço és en l’escorredor de la Mar, en l’escorredor de Benizeyt, en l’escorredor appellat d’en Trilla, en l’escorredor appellat de la Plana, e en l’escorredor appellat d’en Rodrigo d’Arenys, sots pena de .V. sous per quantes que vegades contrafarà, applicadors ço és lo terç al senyor rey, lo terç al comú de la dita vila et lo terç al acusador.³⁵² Et semblant pena dels dits .V. sous encorreguem e cometen aquell o³⁵³ aquells qui en los dits scorredors hauran feyt pont, o ponts, si donchs dins dos dies comptadors aprés publicació de la present crida a avant aquells \qui los dits³⁵⁴/ ponts o pont hic hauran³⁵⁵ feyts no desfaran o amouran aquells, tornan al primer estament. Et que·l justícia qui ara és o per temps serà puxe fer execució \e levar/ les dites penes dels contrafahents ab acusador o sens acusador. Et que·l dit present stabliment dur aytant quant al dit honrat consell plaurà e no pus.