Читать книгу Els llibres de Consells de la vila de Castelló III - AA.VV - Страница 6

Llibre de Consells (Any 1391-1392)

||^Coberta Libre de consells de la vila de Castelló del temps [...] en Pere Moster, Pasqual Ferrando, Guillem Trullols e en Bernat Mut, jurats de la dita vila del any .MCCC. noranta-hun e [...] finirà en l’any .M.CCC.XC.II.¹

Any .M.CCC.LXXXXI. finí en .LXXXXII.²

||^1bis-r Ihesus ad sit [...].

Omnes. A .VI. de de[embre] [...] Monserrat de [...] cent .XXI. b[orregos] los quals volie que [...] de la vila.

.CCC.L. sous censals de Bonanat M[artí] a .X. de [esborrat] e a .X. de noembre, preu [...] .CC. sous.

||^1bis-v [...] a .XXII. de maig any .XCI. [...] per los honrats en Pere Moster [...] de traure .II. dotzenes de [...].

Die dominica, .Vª. mensis novembris anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº.XCº. primo comptave.

Dilluns a .VI. de noembre del dit any lo discret en Guillem Feliu, notari, manifestà .CIIII. moltons però dix que no·ls obligave com no havien stat sinó .III. dies en lo bovallar.

Ítem, lo discret en Pasqual Ferrando, notari, manifestà que tenie .CCCC. moltons.

Ítem, en Pere Miquel manifestà que tenie .CC. e .X. borregos.

Divendres a .VI. de deembre manifestà .CXXXXIII. borregos en Jacme Monserrat.

En Ramon de Tous manifestà .C. moltons e los que comprarie.

||^1r Ihesus.³

Libre de consells del temps dels honrats en Pere Moster, Pasqual Ferrando, notari, en Guillem Trullols e en Bernat Mut, jurats de la universitat de la vila de Castelló, la administració dels quals començà die dominica .XIIIIª. mensis madii anno a Nativitate Domini millesimo .CCC. nonagesimo primo, e finirà anno nonagesimo secundo. Los quals damunt dits honrats jurats juraren e feren lo sagrament acostumat fer en poder del honrat en Berenguer Moliner, lochtinent de batlle de la dita vila, denant lo poble de aquella en la església de Madona Santa Maria de la vila desús dita, ans del Evvangeli cantant o dit. Et foren elets en consellers de aquell matex any los dejús scrits:⁴

Santa Maria: Salvador Penafell, maestre Domingo Rodrigo, Johan d’Alçamora, Guillamó Gomar, Jacme Roig, Berthomeu⁵ Pèriz, Bernat Mirales.

Sent Agostí: Berthomeu Giner, Lorenç Tauhenga, Pere Nàtger, Guillem Ripoll, Pere d’Arenys, Bernat Ribalta, Johan Alquècer.

Sent Pere: Bernat Cabeça, Bernat Andreu, Guillem Johan, Berenguer Serra menor, Pasqual Franch,⁶ Berenguer Marçal, Guillamó Palau, Ramon Ferrer, Arnau Sala, Pere Strader, Ramon Johan, Benat Pelegrí.

Sent Johan: Berenguer Solà, Domingo Bataller, Berenguer Gilabert, Michel Guascó, Guerau Canet, Pere Muntanyà, Pere Ribaroja.

Sent Nicholau: maestre Arnau de Peralta, Bernat Bosch, Berthomeu Bosch, Bernat Cavaller, Berenguer Sala, Berenguer Miró, Bernat de Belda.

Sent Thomàs: Pere Pintor, Berenguer Guitart, Guillamó Català, Romeu Bonet, Michel Marbruscha, Pere Oliver, Nicholau Squerre.

||^1v Die lune, .XVª. mensis madii anno a Nativitate Domini .Mº CCCº. nonagesimo primo.

Fon ajustat e plegat consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu de Ramon de Belsa, crida, trompeta públich de la vila desús dita, en lo qual dit consell foren presents los honrats en Bernat de Libià, justícia de la desús dita vila, en Pere Moster, Pasqual Ferrando, Guillem Trullols e en Bernat Mut, jurats. Consellers: Bernat Cabeça, Johan d’Alçamora, Ramon Ferrer, Arnau Sala, Ramon Johan, Pere Strader, Berenguer Sala, Guillem Johan, Domingo Bataller, Salvador Penafell, Nicholau Squerre, Berenguer Guitart, maestre Domingo Rodrigo, Guillem Català, Pere Pintor, Bernat de Belda, Berthomeu Giner, Pere Muntanyà, Guillamó Palau, Guillem Ripoll,⁷ Bernat Ribalta, Bernat Pelegrí, Bernat Bosch, Berenguer Miró, Michel Marbruscha, Pere Oliver, Pere Ribarroja, Michel Gascó, Lorenç Tauhenga, Bernat Mirales, prohòmens e consellers de la dita vila.

En lo qual dit honorable consell per los desús dits honrats jurats fonch proposat que, primerament e ans de totes coses, los fos donat scrivà qui regís la scrivania \del dit honrat consell e d’ells/ durant llur administració, e de aquell dit scrivà fos feta elecció, et enaprés que fos elet síndich e clavari. Ítem, que fos elet síndich e procurador quant és als pleyts e qüestions, com les dites persones e officiis la dita vila hagués mester de gran necessitat, e ells en loch, nom e veu de aquella.

Et feta la dita proposició per los dits honrats jurats, per lo dit honrat consell [fon] elet e donat per scrivà durant la administració dels dits honrats jurats, per un any sigüent, per sorts,⁸ ço és en Pasqual Bataller, notari.⁹

Et feta la dita elecció del desús dit scrivà, encontinent per lo honrat en Bernat de Libià, justícia damunt dit, reebut primerament e abans sagrament per lo dit scrivà dels dits honrats¹⁰ jurats e de tots los consellers desús declarats, los quals eren presents en lo dit palau, per Déu e per los sants Quatre Evvangelis de aquell, de les llurs mans ||^2r corporalment tocats segons forma de les ordenacions e segons és acostumat cas[cun] any, fon reebut homenatge de mans e de bocha dels desús dits honrats jurats e consellers e del dit scrivà sagrament e homenatge. Et per lo dit scrivà fonch reebut del dit honrat justícia lo desús dit sagrament e homenatge que donaran consell, favor e ajuda en fer lo dit quitament.

Fon ordenat per lo dit honorable consell, per tolre tota matèria de frau e de sospita, que los síndich e clavari qui de present serà elet e ordenat e tots los altres síndichs e clavaris qui enaprés per temps elets e ordenats seran \per lo dit consell/,¹¹ no reeben ne donen alcunes quantitats de diners en loch, nom e veu de la dita universitat, sens que·l scrivà dels dits honrats jurats qui ara és e enaprés per temps d’aquí avant serà, a la dació e recepció de aquelles dites quantitats no hic sie present, lo qual dit scrivà encontinent que per lo dit clavari, en nom de la dita universitat, alcunes quantitats per aquell seran reebudes o donades, scrive de sa mà pròpria en lo libre del dit clavari lo que reebrà e donarà lo dit síndich. Et semblantment, de tot ço que en lo libre del dit clavari scriurà, sie tengut de fer libre e registre, lo qual romangue¹² en poder del dit honrat consell. En altra manera, si·l dit síndich e clavari qui ara serà ordenat e los altres qui enaprés per temps seran, en absència del dit scrivà, alcunes quantitats donarà e reebrà en nom de la dita universitat, e per mà pròpria del dit scrivà, en lo libre e libres del dit síndich e síndichs \e clavaris/ aquelles dites quantitats, axí de reebudes com de dates e eco[...], scrites no seran, que no li sien admeses ne reebudes en compte de data¹³

ans ho haje a pagar de ço del seu propri, ço que donat haurà, si per aquell la desús dita ordenació servada no serà en la forma desús dita.

Et feta la¹⁴ desús dita ordenació, encontinent per lo dit honrat consell fon elet en síndich e clavari del dit any, per més veus, ço és, lo honrat en Pere Moster, \notari/, lo sindicat del qual, sens revocació del sindicat fet al discret en Guillem Herau, notari, ciutadà de la ciutat de València, e altres per mi, dit Pasqual Bataller, notari e scrivà dels dits honrats jurats, en lo present dia de huy fon reebut e en presència dels testimonis¹⁵ dejús scrits publicat. Et semblantment, fon elet en síndich e procurador als ||^2v pleyts e qüestions de la dita vila sens revocació del sindicat e procuració fet al discret en Guillem Erau e de altres síndichs e procuradors per la dita universitat e singulars de aquella constituhits ans de la confecció del present sindicat e procuració \feta/, ço és, lo discret en Berenguer Guitart, notari, lo sindicat del qual per mi, dit notari en lo present dia de huy fon reebut.

Presents testimonis foren de les dites coses en Pere Bondia e Michel Guerau, vehins de la vila de Castelló.

Ítem, fon proposat per los dits honrats jurats que com a ells fossen estades trameses dues letres per los sis síndichs e elets dels tres braços del regne de València, qui fan part en lo pleyt de les inhibicions, en la una de les quals ere declarat que trametessen a aquells per la segona talla del scrutini mil .DC.LX. <sous> que pertanyen a la dita vila. Et en l’altra, que trametessen un síndich al loch de Muncada per hoir relació de la misatgeria que en lo dit loch serie feta, lo qual dit síndich haje a ésser lo disapte primervinent. Per ço, supplicaren e requeriren al dit honrat consell que en les dites coses degués provehir e donar manera que la dita quantitat se haje, com lo dit síndich no y bestraurie un diner de ço del seu. Quant és al dit síndich trametedor a hoir la dita relació, lo dit consell acordà e ordenà que¹⁶ en Pere Miquel, síndich dels quatre síndichs constituhits, fos forçat¹⁷ de anar al dit loch de Muncada per fer la dita misatgeria.

||^3r Die lune, .XXIXª. mensis madii anno a Nativitate Domini millesimo .CCCº. nonagesimo primo.

Fon ajustat e plegat consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu de Ramon de Belsa, trompeta e corredor públich de la dita vila, en lo qual foren presents los honrats en Pasqual Bataller, tinent loch del honrat en Bernat de Libià, justícia de la dita vila, en Pere Moster, Pasqual Ferrando e en Bernat Mut, jurats de la dita vila. Consellers: Berenguer Guitart, Bernat Miralles, Berthomeu Giner, Guillamó Palau, Bernat Bosch, Domingo Bataller, Arnau de Peralta, Guillamó Català, Nicholau Squerre, Johan d’Alçamora, Berenguer Miró, Guillamó Ripoll, Guillamó Gomar, Domingo Rodrigo, Ramon Johan, Bernat Pelegrí, Berthomeu Pèriç, Miquel Marbruscha, Bernat Andreu, Ramon Ferrer, Berenguer Gillabert, Guillem Johan. Per gineroses: Guillem Miró, Ramon de Tous, dels quals dits generoses e de alcuns dels dits consellers qui no havien jurat fon reebut sagrament e homenatge en poder del dit honrat lochtinent de prestar e donar conseyll, favor e ajuda al feyt del quitament.

Fon proposat per en Domingo Ferrer q<u>e com ell peytàs de moble .IIII^e. lliures e aquell dit moble no tingués, e diverses vegades ho hagués proposat e no·n hagués curat res fer lo dit consell, per ço supplicà a aquell de paraula que li fos feta la justícia segons que als altres ere stada feta en \levament/ del moble. Lo consell acordà que si les dites .IIII^e. lliures són quitades, que li sien levades fahent sagrament que no ha moble e, si no són quitades, que les quite.

Ítem, fon proposat per en Guillem Feliu, notari, un dels companyons dels¹⁸ compradors de les imposicions del present any, que com per lo dit honrat justícia fos estada tolta una espassa a·n Campos, macip o servent de la imposició, e fos stat lo dit justícia pregat que la li tornàs e no·n haje volgut res fer, per ço supplicà al dit consell que li plagués de provehir en lo dit feyt. Lo consell acordà que·ls jurats parlen ab lo dit justícia del¹⁹ feyt de la spassa del dit Campos, que anant honestament hajen prorogància los moços de la sissa.

Ítem, fon proposat per en Bernat Pelegrí, notari e scrivà dels jurats passats, que com ell hagués haüts grans treballs e afanys en scriure los béns de cascun vehín de la dita vila per lo feyt del cequiatge, e de aquell hagués feyt e scrit libre, per ço supplicà al dit consell que fos pagat de fer lo dit libre e que li fos feyt albarà. Lo consell acordà que·l dit libre de cequiatge sie regonegut per los jurats e assessor proppassats e, de²⁰ la \quantitat/ que conexeran, que·l dit Bernat Pelegrí deje haver \del dit libre/ que li sie feyt albarà.

Fon proposat per los honrats en Guillem Miró e en Ramon de Tous, generoses, que com cascun any, segons forma de fur nou, dien ésser admeses e reebuts en consellers ||^3v dos generoses si en la dita vila hic \són/²¹ atrobats, e com los dits dos generoses hic sien en la dita vila atrobats, per tal requeriren lo dit consell que \aquells dits/ fossen assignats consellers per ço que alcun prejuhí a aquells en són privilegi no·ls fos feyt o enpetrat. Lo consell acordà que, servan lo dit fur, que fossen \assignats/²² dos generosos per consellers e nomenaren²³ e assignaren per consellers generoses del present any, ço és, los honrats en Guillem Miró e en Ramon de Tous, dels quals, segons forma de les ordenacions e segons és acustumat, fon reebut sagrament sobre los sants Quatre Evvangelis de Déu de les llurs mans corporalment \tocats/ e homenatge de mans e de bocha en poder del dit honrat lochtinent de justícia, de donar consell, favor e ajuda en lo feyt del²⁴ quitament e de fer tenir e servar aquell segons forma de la carta²⁵ del desús dit quitament e capítols en aquella enarrats e contenguts.

Ítem, fon proposat per Ramon de Belsa que com ell hagués en<can>tats e delliurats los guardianatge e cequiatge de la dita vila e no fos pagat,²⁶ per ço²⁷ supplicà al dit honrat consell que·l fes pagar de sos treballs e afanys que n’avie sostenguts e sofferts, e que,²⁸ de la quantitat que al dit honrat consell plaurie \donar/,²⁹ que li’n fos manat fer albarà al síndich. Lo consell acordà que al dit Ramon de Belsa per los dits treballs e afanys que havie haüts de encantar e delliurar los dits guardianatge e cequiatge que li \sien/³⁰ donats .XV. sous e que de aquells li \sie/³¹ feyt albarà al síndich.³²

Ítem, fon proposat per la dona na Verduna e supplicat lo dit honrat consell per scriptura que com per lo honrat en Ramon Johan, síndich del any proppassat, \li/ sien estades venudes dues fanecades de terra franques, per ço com aquelles no serien en taxa de peyta e, per consegüent, de la vila, e axí com a béns de la dita vila haje feta la dita venda, per ço supplicà al dit honrat consell que li plàcie fer revocar la venda per lo dit síndich feta de les dites dues fanecades, e de fer-li gràcia e misericòrdia de la quantitat que al dit honrat consell plaurà³³ sobre ço que li és stat demanat per lo dit síndich de la dita peyta, com sie dona pobra e miserable e sie carregada ja³⁴ molt en los béns que poseïx segons que per lo libre de vàlies appar. Lo consell acordà, present ||^4r en Bernat Miralles, comprador de les dites dues fanecades de terra del dit síndich, e de volentat de aquell³⁵ com dixés³⁶ que per honor del dit honrat consell, pagant-li ço que y havie bestret al síndich, si al dit honrat consell plahie, que li plahie restituhir e tornar a la dita dona la dita terra, que la dita dona na Verduna pach al dit síndich les peytes degudes del temps que no ha peytat les dites dues fanecades de terra, e les mesions, e face ab acabament lo quitament de ço que seran taxades les dites dues fanecades et, lo plus, que sie restituhit a la dita dona com³⁷ lo consell li’n face gràcia.

Ítem, fon proposat en lo dit consell per en Pere Moster, jurat e clavari, que com a ell fossen stats trameses tres albarans d’en Guillem Erau, síndich de la dita universitat en València, ço és, un albarà del discret en Bernat Pellicer, notari de València, de dos florins deguts a aquell per scriptures per la universitat en la causa de appel·lació del mora<ba>tí que denant micer Johan Mercader se menave, e de la qual lo dit en Bernat Pellicer ere estat scrivà,³⁸ vint-dos sous, lo qual albarà de reebuda fon scrit de mà pròpria del dit en Bernat Pellicer a .XVII. de maig del any present.

Ítem, altre albarà d’en Bernat Mulner, regent la scrivania de la Governació de València, de cent vint-nou sous deguts d’escriptures, ço és, de un procés³⁹ contra en Lopp Sànxiç, lo qual⁴⁰ fon principat en letres .XIIIª. die mensis decembris anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº.LXXXº.VIIIº., .XLIII. sous, .II. diners.

Ítem, del procés⁴¹ contra na Petronilla de Orssins, muller quondam del honrat en Bernat Mercer, deffunct, principiat en letres \de .Vª./⁴² die mensis ianuarii del any present, .LXª.VI. sous, .IIII^e. diners.

Ítem, per lo procés de la dona na Benveguda, muller quondam d’en Bernat de Meyà, principat en letres. XVª. die febroarii eiusdem anni, .XIX. sous, .VI. diners.

Et de les quals quantitats lo dit en Bernat⁴³ Mulner feu albarà scrit de mà de aquell a .XVIII. del mes de maig del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCC.XCª. hu.

Ítem, a micer Francesch Blanch, jutge de la causa de appel·lació entre la dita universitat, de una part, e la dona na Petronilla de Orsins de la altra part, per salarii de la judicatura, vint-dos sous, dels quals fon mostrat albarà de reebuda scrit de pròpria mà del dit micer Francesch Blanch a .XXIIII. de maig del dit any. Los quals albarans de ||^4v reebuda mostrats al consell lo dit en Pere Moster, clavari, requerí que dels dits pagaments deguessen manar llur albarà del dit consell per ço que en son compte o reddició de aquell li fossen reebuts. Lo qual consell, vistes les letres del dit en Guillem Erau e los dits albarans de reebuda, manà fer albarà al dit en Pere Moster de manament per ço que, al retiment de compte, li fossen reebuts segons que és contengut en lo dit albarà.

Ítem, fon proposat en lo dit consell per lo discret en Johan Adam, notari, que com per lo dit en Ramon Johan, síndich del any passat, li sie estada venuda fanecada e miga de terra de orts per preu de .LXX. sous, per certs censals dels hereus d’en Rocha, los quals lo dit síndich afferme no ésser en peyta, per ço supplique al dit honrat consell que com ell sie pobre e miserable, que no sie gitat de possessió de la dita terra la qual és en taxa de peyta .CCC. sous, e que li sie feta alcuna gràcia de la peyta del dit censal com ell se offire pagar ço que al dit consell plaurà, e que entretant plagués al dit honrat consell que⁴⁴ la dita venda no pasàs en cosa jutgada. Lo consell acordà que pus los .XXX. dies no són passats del temps que·l dit síndich feu la dita venda de la dita terra, que·l dit en Johan Adam pach al comprador de la dita terra los dits .LXX. sous e les mesions, e del plus de la dita peyta \dels dits censals/ li sie feta gràcia, pagan emperò lo quitament⁴⁵ dels dits censals aytant com muntarà.

Ítem, fon proposat en lo dit consell e supplicat per en Johan Godes, Jacme Nadalies e per altres vehins de la dita vila que com per lo honrat consell en temps passat fos ordenat e feyt stabliment sobre lo nombre dels porchs e del teniment de la orta, que no·ls hic poguessen tenir, et lo dit stabliment, parlant ab honor del dit consell, redundàs en gran dan e prejuhí de aquells e de altres de la dita vila com ab los nodriments hajen a pagar los càrrechs e no sie guany sinó de guardians, per ço encara que·ls dits porchs no facen mal ni dan en la dita orta, los dits guardians fan rescatar los dits porcaters per lo acusament de la orta. Per ço, los dits proposants suppliquen al dit honrat consell⁴⁶ que li plàcie de⁴⁷ corrigir ||^5r e smenar la dita ordenació en tal manera que·ls dits porchs puxen anar per la orta ab son ban encars que mal o dan facen.

Lo consell acordà que·l dit stabliment o ordenació fos mitigat en la forma sigüent, ço és, que·ls porchs entrants en los eriaços de la dita orta, no havents arbres ab fruyts madurs damunt o dejús, que no puxen ésser acusats per orta ne paguen lo ban per rahó de orta. Emperò, si lo senyor de la proprietat manarà al porquer o senyor dels porchs que no·ls mete en los eriaços o erriaç, e d’aquí avant los hic metrà, lo dit porquer pachc lladonchs lo ban ordenat de dos sous en la fi del dit stabliment ja feyt contengut.

Ítem, semblantment lo dit honrat consell stablí e ordenà que alcuna natura de bestiars menuts no gossen entrar en guareyts contra volentat del senyor de la proprietat, sots pena de quatre diners per cabeça, e la guarda de dia .III. sous e de nit .V. sous, pagadors e partidors segons les altres penes dels altres stabliments per lo dit honrat consell feyts.⁴⁸

Ítem, lo dit honrat consell provehí semblantment en los dos troços de terra que eren stats venuts per lo dit síndich axí com a béns de la vila, com no·ls atrobàs en taxa de peyta, los quals possehie en Bernat Guàrdia per títol⁴⁹ de concambi que havie feyt ab en Berthomeu de Appiera, vehín de Almaçora, per un troç de terra que·l dit Bernat tenie en lo terme de Fadrell, que feyt compte de les peytes degudes e mesions fetes, que lo plus⁵⁰ que extara (sic) que li sie tornat pagant emperò lo quitament dels dits dos troços de terra.

Ítem, fon proposat per los dits honrats jurats e clavari que com ells hajen donat a encantar la peyta de .IIII. sous e .VI. diners per lliura e no s’ich trob alcuna persona qui vuulle collir e plegar aquella, e pagar los \annuals dels/ censals que li seran liurats ensemps ab los capítols de la dita peyta per supportar los càrrechs que la villa fa e sosté, e als quals dits censals a pagar es obliga, per ço notificaren al dit honrat consell que ell hic degués provehir en lo feyt del delliurament com fos lo temps breu dins lo qual se degués delliurar, com a .VIII. de juny qui ere prop devien ésser feyts pagaments, axí en la dita vila com en la ciutat de València, per lo peyter, e per ço que ||^5v penes alcunes a la dita universitat no poguessen ésser acusades. En altra manera, dixeren que protestaven que d’aquí avant per lo dit consell a ells culpa \alcuna/ no·ls pogués ésser donada com fossen apparellats de enseguir e complir tot ço que per lo dit honrat consell provehit e ordenat serà. Lo consell acordà que los jurats ensemps ab .VI. hòmens elegidors per los de la parròquia, ço és, hun hom per parròquia, \qui/ sien assistents e presents lo dicmenje primervinent en hora de vespres al retaule dels prohòmens prop lo pou de Madona Santa Maria situat, facen delliurament de la dita peyta al menys⁵¹ donant o⁵² baxant la dita peyta, a llur bona consciència. Los quals dits .VI. hòmens encontinent foren denominats per cascuna parròquia, ço és, per la parròquia de Madona Senta Maria en Bernat Mirales; e per la parròquia de Sent Johan en Domingo Bataller; e per Sent Nicholau Arnau de Peralta; per Sent Pere Ramon de Tous; per Sent Agostí en Guillem de Ripoll, notari; e per Sent Tomàs en Berenguer Guitart, notari.

Et nomenats los dits .VI. hòmens a requesta dels dits honrats jurats, per lo dit honrat lochtinent de justícia fonch manat a aquells dits .VI. hòmens elets al dit delliurament, los quals eren presents en lo dit consell, e a cascun de aquells, sots pena de .L. morabatins d’or dels béns llurs propris als cofres del senyor rey applicadores, que al dit dia en la dita hora sien en lo loch desús nomenat per⁵³ veure fer lo delliurament per los dits honrats jurats fahedor de la dita peyta al menys donant, o avallant la quantitat de aquella. Et si alcun dels dits .VI. nomenats hic entenie en traure la dita peyta, que y poguessen dir e traure aquella en cars que·ls romangés, no contrastant que fossen dels dits .VI. nomenats.

Ítem, fon proposat per lo dit en Pere Moster, jurat e clavari, que com ell haje a trametre e donar grans quantitats de diners⁵⁴ a diverses persones en la ciutat de València e en altres parts, e no haje diners de la vila⁵⁵ en son poder \que·ls puxe trametre/, e no vulle bestraure del seu propri un diner per feyt de la vila, per ço requerí lo dit honrat consell que y provehís en manera que·l dit clavari pogués haver prestament diners ab los quals puxe pagar los deutes de la dita vila. En altra manera, protestà que si dan alcú pervenia a la ||^6r dita vila, que no fos imputat al dit clavari ne béns seus.

Ítem, fon proposat per en Guillem de Ripoll, notari, que com son frare en Bernat Ripoll, notari ciutadan de València, axí com a procurador d’en Francesch de Manresa, donzell de casa del senyor rey, lo qual \dit en Manresa/ ha consignació sobre les⁵⁶ penes dels quarts de .D. sous, hagués en lo dit nom subsituhit al dit en Guillem en cullir e levar les dites penes de quarts⁵⁷ de la cort de la vila de Castelló. Hoc encara, lo dit frare seu hagués arrendat del dit en Francesch de Manresa les penes⁵⁸ a aquell pertanyents en la dita cort e altres⁵⁹ a cert temps, segons que per cartes públiques se demostrave o·s porie mostrar. Et lo dit en Guillem de Ripoll, en lo dit nom, de les dites cartes e substitució hagués feta presentació de paraula al dit honrat justícia \e mostrades aquelles en sa forma a vull/, requirent-lo que li degués fer delliurar lo libre dels quarts de la dita cort per ço que ell pogués exhigir e levar aquells fahent la gràcia acustumada fer de les dites penes. A la qual dita presentació per part del síndich de la dita vila del any passat, fon feta per scriptura [opposició] per la rahó en aquella dita [opposició] exprimida,⁶⁰ et per lo dit honrat justícia retengut acord, lo qual encara no ha haüd ni publicat. Emperò, entretant hac de consell que·ls dits quarts fossen meses en seqüestre e que no fossen exhigits ne levats per lo dit justícia ne per lo dit en Guillem de Ripoll tro que fos conegut al qual de aquells se pertanguessen. Et lo dit justícia, no obstant ço que desús, segons a·udiència del dit en Guillem de Ripoll és pervengut,⁶¹ haje reebuts alcuns quarts aprés que foren al dit justícia les dites cartes presentades. Et entre la dita vila e lo dit en Francesc de Manresa, marit e procurador de la honrada dona na Blancha, de e per rahon de la qüestió dels quarts, que fon temps⁶² ha passat, fos feta carta pública ab certs capítols en aquella expressats, la qual dita carta en pública forma mostrà a vull al dit honrat consell \e lesta/.⁶³ Per ço, lo dit en Guillem de Ripoll, en lo dit nom, suppliquà al dit honrat consell que li degués servar la dita carta de assignació e no·l volgués fer pledejar ab la vila com no·n hagués mester.

Lo consell acordà, absent lo dit en Guillem de Ripoll, lo qual exhisqué de consell feta la dita proposició per aquell, que tot ||^6v lo enantament [fet] e per la forma que ere estat enseguit, ensemps ab la carta de la dita consignació, fos tramés al honrat micer Berthomeu del Mas, advocat e assesor de la dita vila, e que fos enseguit ço que per aquell serà donat de consell sobre lo dit feyt.

Ítem, fon proposat en lo dit consell per en Berenguer Miró, peyter, que com ell vulle donar compte e rahó de la dita peyta e vulle haver sa absolució del dit honrat consell, et per lo consell del any proppassat fossen stats assignats .VI. hòmens, ço és, un hom per cascuna parròquia, e aquells no puxen haver⁶⁴ ne lo jurat e clavari del any present, per ço supplicà al dit honrat consell que y degués prove-hir. Et requerí al dit honrat lochtinent de justícia que degués manar al dit en Pere Moster, jurat e clavari desús dit, ab manaments penals, que li degués hoyr lo dit compte. Al qual dit en Pere Moster, a requesta del dit peyter, fon manat sots pena de .D. morabatins que fos present a la reddició del dit compte, lo qual dit en Pere Moster dix que si los .VI. hòmens elets a hoir lo dit compte hic eren, que ell hic serie volenters. \En altra manera, que no y consentie en lo dit manament penal/, los quals dits .VI. hòmens elets per lo dit consell \a hoir lo dit compte/ són los sigüents, ço és, per la parròquia de Senta Maria, en Salvador Penafell; e per Sent Johan, Berenguer Solà; e per Sent Nicholau, Arnau de Peralta; e per Sent Pere, Bernat Cabeça; e per Sent Agostí, Berthomeu Giner; e per Sent Tomàs, Pere Pintor.

Die lune, .Vª. iunii anno a Nativitate Domini .Mº CCCº. nonagesimo primo.

Fon ajustat e plegat consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu de Ramon de Belsa, crida, trompeta e corredor públich de la dita vila, en lo qual dit consell foren presents los honrats en Bernat de Libià, justícia,⁶⁵ Pere Moster, Pasqual Ferrando, \Guillem Trullols/ e Bernat Mut, jurats. Consellers: Berenguer Gillabert, maestre Domingo Rodrigo, Guillem Ripoll, Bernat Pelegrí, Guillem Miró, Ramon de Tous, Berthomeu Giner, Bernat Bosch, Guillamó Gomar, Arnau Sala, Ramon Johan, Berthomeu Bosch, Bernat Miralles, Pere Strader, Nicholau Squerre, Berenguer Guitart, Bernat Cavaller, ||^7r Berthomeu Pèriç, Berenguer Miró, Jacme Roig, Pere Ribarroja [e] Johan d’Alçamora.

En lo qual dit consell fon proposat per en Guillem Feliu, notari, imposador ensemps ab d’altres, que com un jove del comanador hic compràs ordi per a obs del carrill e li fos demanada la imposició, e haje al·legat que no·n és tengut pagar com lo dit comanador sie franch; emperò, que ell ne serie davant lo official de Almaçora e lo dit en Guillem Feliu haje anar denant lo dit official en lo present dia de huy, en hora de vespres. Per tal suppliquà al dit honrat consell que y eligís un bon hom qui hic anàs per profit de la vila.

Ítem, fon proposat per en Ramon Muntanyés, balester de munt, que com ell se fos feyt vehí e hagués feyt sagrament e homenatge de servar la⁶⁶ fealtat al senyor rey e hagués menada sa muller, e de alcuns térmens circunvehins al terme de Castelló los cervos o cèrvies que s’ich matassen \dins aquells/ no fossen franchs de imposició, que supplicave al dit honrat consell que dels dits térmens lo deguessen fer franch de imposició. Lo consell acordà que per tal que les vinyes no fossen més tallades que \són,⁶⁷ e per profit de la cosa pública/, que si·l dit Ramon matarà cervo⁶⁸ o cèrvia fora los límits dels lochs franchs, que lladonchs lo síndich e clavari de la dita vila face compte ab los imposadors de ço que muntarà la dita imposició dels dits cervo o cèrvia, e pach-ho als dits imposadors e serà-li reebut en compte ab cautella de reebuda. Et semblantment, que al dit balester sien donats⁶⁹ .VII. diners per lliura e no plus.

Ítem, fon proposat en lo dit consell per los dits honrats jurats que com ells ensemps ab los .VI. hòmens ellets a veure fer delliurament de la col·lecta⁷⁰ de .IIII^e. sous, .VI. diners per lliura, lo dicmenje proppassat haguessen feyt encantar la dita peyta, hoc encara proferts donar a·quell o a·quells qui baxarien la dita peyta de mil e .D. sous enjús un florí per centenar, lo qual dit florí lo dit Ramon de Belsa portava en lo cap de una canya, e no hagués negun hom \qui volgués/⁷¹ baxar la dita peyta, et no haguessen poguda delliurar aquella. Per tal, notificaren les dites coses al dit honrat consell per ço que·l dit consell hic degués provehir per la manera que li plagués com ells se proferrisen de enseguir ço que al dit honrat consell plauria, et culpa alcuna no·ls pogués ésser donada, ||^7v et que si penes acusaven per alcun credor o creedors, que aquelles dites penes fossen im[put]ades als béns de la dita universitat e no als seus. Hoc encara, que si [col·lecta] de meales hic havien a gitar, que·n ordenassen de quant la gitarien per ço que·l peyter qui collirà la col·lecta de la peyta de .IIII^e. sous e .VI. diners per lliura haje apllegar (sic) les dites meales per stalviar mesions e despeses a la dita vila.

Lo consell acordà que per tal⁷² que la peyta baxàs, que fos feyt préstech per la dita vila al dit peyter o collitor qui la dita peyta t<r>aurà de .CCCC. florins d’or, e que·l dit peyter se haje cerquar aquells e, cerquats, que sie feyt sindicat⁷³ al discret en Pere Moster, síndich e clavari desús dit, que puxe carregar per a obs del dit peyter sobre los béns de la dita vila, a rahó de censa, l los dits .CCCC. florins \solament/. Emperò, que·l dit peyter o collitor de la dita peyta haje a pagar \del seu propri/ la carta del censal que serà feyta per lo dit síndich a aquella persona de la qual los dits quatre-cents florins se hauran, e lo annual de aquells, a son risch, perill e fortuna. Et que farà sagrament que dins cert terme en los capítols de la dita peyta en lo present dia ordenats sobre lo dit préstech, haver reemuts e quitats aquells e haver carta de revenda de aquells, la qual lo dit peyter se haje a pagar de ço del seu propri \e tots altres contractes/. Et si no u fahie, que fos encorregut en pena de .CCC. florins d’or donadors e partidors sí e segons en los capítols de la dita peyta és largament contengut. Et semblant pena encorreguen los jurats si dins lo dit terme no faran fer execució en los béns del dit collitor \e/ principals obligats en cars que no fes lo dit quitament dels dits .CCCC. florins lo dit collitor, lo qual dit sindicat per mi, dit Pasqual Bataller, notari e scrivà dels dits honrats jurats, en lo present dia de huy⁷⁴ \fonch/ reebut. E volch lo dit consell que aquell fos ordenat a consell dels discrets en Pere Moster e Pasqual Ferrando, jurats de la dita vila, et que·l dit delliurament de la dita peyta fahedor, per ço com alcuns qui hic entenien eren fora de vila, que fos prorogat a divendres primervinent.

Ítem, fon proposat en lo dit consell per lo discret en Bernat Pelegrí, notari e scrivà en l’any proppasat, que com ell hagués sostenguts grans treballs e afanys de scriure los béns setis de cascun singular de la dita vila per rahon del cequiatge novellament ordenat, que plagués al⁷⁵ ||^8r dit honrat consell de fer-lo pagar dels dits [molts] trebaylls e afanys. Lo consell acordà que li sien donats per los dits libres a scriure e treballs⁷⁶ \per aquell sufferts, per tot/, .IIII^e. florins, e que de aquells li fos feyt albarà de manament al síndich que·ls hic pagàs.⁷⁷

Die sabbati, .XVIIª. mensis iunii anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº.XCº. primo.

Fon ajustat e plegat consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu de Ramon de Belsa, crida, trompeta e corredor públich de la dita vila, en lo qual dit consell foren presents los honrats en Pere Strader, tinent loch del honrat en Bernat de Libià, justícia de la dita vila, en Pere Moster e en Guillem Trullols, jurats de la desús dita vila. <Consellers>: Jacme Roig, Ramon Johan, Bernat Mirales, Arnau de Peralta, Pere de Cella, Domingo Rodrigo, Guillem Johan, Berenguer Guitard, Guillem Miró, Ramon de Tous, Guerau Canet, Guillamó Gomar, Pere Oliver, Domingo Bataller, Berthomeu Pèriz, Bernat Bosch, Pere Muntanyà, Berenguer Gillabert, Berenguer Malbruscha, Johan Alquècer, Miquel Gascó, Berthomeu Bosch.

En lo qual dit consell fon proposat per en Ramon de Belsa que com ell hagués complit l’any que s’ere affermat per fer los affers de la vila, segons ere acostumat que li diguessen \dir/ si·l havien mester d’aquí avant, e axí matex si·l volien affermar, com per honor del dit consell, en cars que mester lo hagués, que amave més servir⁷⁸ a aquell que no en altre loch, jatsie que li proferissen donar major salari que no fehien ací. Lo consell acordà que·l dit Ramon sie affermat a un any et que per soldada del dit temps li sien donats .LXXX. sous acostumats, e les robes e calces e costures.

Ítem, fon propossat per los honrats en Pere Miquel, Arnau de Peralta e lo dit en Guillem Trullols \e en Guillem Miró/, que com ells,⁷⁹ axí com a diputats a rebre lo quitament de .XXX. sous per lliura per vigor del sagrament e homenatge que havien feyt fossen tenguts en lo .XXII. dies del present mes de juny donar e retre compte e rahó de les⁸⁰ quantitats que havien reebudes del .XIII. dia de març proppassat tro al dit .XXII. dies del dit present mes de juny, per ço requerien al dit consell que li plagués de ||^8v hoir-los lo dit [comp]te com se proferen donar e retre aquell. Lo consell acordà que fos vist e [rego]negut lo dit compte de ço que havien reebut durant lo dit temps, et fon atrobat que havien reebut per rahon del dit quitament .DCC.XXXII. sous, \.VI. diners/, les quals dites quantitats, segons relació feta per los desús pròxime nomenats diputats, dixeren que romanien en poder d’en Berenguer Moliner, diputat.

Ítem, fon proposat per lo dit en Pere Miquel que com al dit consell hagués plagut de trametre ell per misatger, per vigor de una letra per los⁸¹ síndichs e elets als honrats⁸² jurats tramesa, per lo feyt de les inhibicions. Et al dit en Pere, entre hanar \al loch de Muncada/, star e tornar de aquell dit loch de Muncada, hon de devie ésser feta relació del feyt de les dites inhibicions, hagués estat fora sa cassa per la dita rahó \.V. jorns/, que plagués al dit honrat consell de manar-li fer albarà de .XXXV. sous qui munten los dits⁸³ .V. jorns a rahó de .VII. sous per cascun jorn. Lo consell acordà que li fos fet albarà de manament al dit síndich, que li pague la dita quantitat.⁸⁴

Ítem, fon proposat per en Guillem Trullols que com entenés quitar los censals que la vila de Castelló annualment en certes pagues fa a·n Bonanat Monarch, notari ciutadà de València, ab llur pròpria messió, de tots los encartaments a la reempció e carregament de aquells fahedor necesàries, per ço supplicà al dit honrat consell que y volgués constithuir un síndich⁸⁵ qui hagués poder de quitar del dit en Bonanat Monarch lo dit censal e, enaprés, fer venda al dit en Guillem de aquell sí e segons havien feta al dit en Bonanat Monarch. Lo consell acordà que·l dit en Guillem Trullols, a son càrrech e messió, puxe quitar del dit en Bonanat Monarch los dits censals. Et mostrats los encartaments del dit en Bonanat Monarch e lo quitament per lo dit en Guillem Trullols feyt de aquells, que de tants com mostrarà que haurà reemuts e quitats del dit en Bonanat, que de aquells lo dit honrat consell li farà carta de venda e rebrà en si lo càrrech de aquells.

||^9r Ítem, fon proposat en lo dit consell per lo discret en Guillem de Ripoll, notari, que com ell axí com a substituhit de son frare, procurador d’en Manresa, lo qual ha assignació en los quarts de la dita vila de .D. sous hagués request lo d[it] honrat consell que li servàs la dita composició entre la muller del dit en Manresa e la dita villa feta de la dita assignació dels dits .D. sous, e que sobre la dita sua proposició lo dit honrat consell se hagués retengut acord havedor ab consell de micer Berthomeu, advocat de la dita vila. Per ço, supplicà al dit honrat consell que aquell dit acord que havie haüd del dit micer Berthomeu li degués fer publicar, lo qual dit acord al dit en Guillem \fon/ publicat. Lo consell acordà que sie servat lo dit acord del dit micer Berthomeu en lo feyt de la dita composició sobre la dita assignació dels dits quarts.

Ítem, fon proposat per en Guillem Fullola que com ell degués peyta a la vila del temps passat e no hagués altres béns sinó un troç de terra lo qual volie derrenclir a la dita vila com no pogués treballar ni guanyar son viure; per ço supplicà al dit honrat consell que fos llur mercé de fer aquell franch de la dita peyta del dit temps passat e esdevinidor. Lo consell acordà que·l dit en Guillem Fullola derrenclín la dita terra a la dita vila, pagant emperò lo quitament de⁸⁶ aquella, que sie franch de la dita peyta axí del temps passat com del esdevenidor.

Ítem, fon proposat per en Pere Polo, caçador de mont, que com ell se fos affermat ab los prohòmens del loch de la Alcora a cert temps, lo qual encara no és finit. Et ell en lo terme del dit loch no atrobàs caça que pogués matar e hagués entés que en lo terme de la vila de Castelló hic havie caça de cervo e de porch, per ço⁸⁷ dix al dit honrat consell que si a ell ere feta alcuna gràcia de la caça que matàs dins lo terme de la dita vila, que ell farie per guissa que les vinyes e plantes de la dita vila serien guardades dels dits cervos. Lo consell acordà que per lo profit que se’n⁸⁸ enseguirà als vehins de la dita vila, que de tot cervo o cervia,⁸⁹ porch o truja que \hajen/⁹⁰ de mig any ansús, que·l dit Pere Polo matarà dins lo terme de la dita vila, que haje cinch sous per bèstia. Et que vene les dites carns a .VII. diners la lliura e no pus, e que al dit for puxe vendre les dites carns.

Ítem, fon proposat per en Pere Lòppiç que com a ell demanassen tot lo quitament de la peyta dels béns de llur pare, e aquell entenés de justícia que no devie pagar sinó mig quitament dels dits béns, \lo qual havie ja pagat/, per ço supplicà al dit honrat consell que degués metre lo feyt en poder del advocat de la vila e ||^9v ell metrie’l en poder de altri savi de València e, si aquells conexien \per justícia/ que·n fos tengut de pagar ab integro tot lo dit quitament, que lladonchs ere apparellat de pagar aquell; e tro que fos conegut, que no li fos feta fer execució del altre mig quitament. Lo consell acordà que li sie feta execució en ll[ibre]s del dit mig quitament que reste a pagar⁹¹ de aytant com sie degut.

Ítem, fon proposat per en Johan d’Alós que com ell fos stat taxat en contumàcia desmoderadament segons⁹² sos vehins,⁹³ per ço supplicà al dit honrat consell que lo y degués reduhir a justícia. Lo consell acordà que, pus taxats eren estats llurs béns, que no y tocarie.

Ítem, fon proposat per Ramon de Belsa, saig e corredor públich de la dita vila, que com ell hagués encantat la peyta de .IIII^e. sous, .VI. diners per lliura e los pous⁹⁴ de la dita villa, e aquells hagués delliurats, per ço supplicà al dit honrat consell que·l degués pagar de sos trebaylls. Lo consell acordà que li sien donats e pagats per sos trebaylls .XV. sous segons que cascun any és acustumat e de aquells manà que li fos feyt albarà al síndich.⁹⁵

Ítem, fon proposat per los honrats jurats que com ací fos stat un porter del senyor duch qui demanave la cena de presència et ells, per scussar aquella, hajen informat micer Berthomeu del Mas, advocat de la dita vila, al qual han trameses translats dels privilegiis e inmunitats que a la vila de Castelló, axí per lo senyor rey ara regnant lladonchs duch, e confermat per lo senyor rey en Pere, pare del dit senyor \rey/, et per la \senyora/⁹⁶ na Yolant,⁹⁷ duquesa muller del dit senyor rey en Johan.⁹⁸ Et del dit micer Berthomeu no havíem haüda resposta alcuna, per ço notificarem al dit honrat consell, per ço que no·l calgués applegar altra vegada consell, que y provehís en cars que haguessen resposta del dit micer Berthomeu. Lo consell acordà que·l dit feyt sie comanat als dits jurats e⁹⁹ a la menys mesió que·n leven de carrera.

Ítem, fon proposat per lo honrat n’Azbert de Barberà, lochtinent de governador de riu d’Uxó a ensús, que com ell hagués entés que gran desbarat ere estat en la juhiria de València e aquella quasi del tot havien robada, et ell e lo batlle, justícia e jurats de la dita vila hic haguessen ||^10r ja feta fer alcuna provesió per preservar los juheus de la juhiria de la dita vila e béns llurs, per ço com són cofres del senyor rey, per ço requerí al dit honrat consell que sots virtut del sagrament de fealtat e homenatge que havien feyt al dit senyor rey, que¹⁰⁰ li donàs consell, favor e ajuda en defendre e defensar los dits juheus e¹⁰¹ béns llurs en manera que·ls dits juheus fossen ben guardats e preservats de tot dan. En altra manera, que protestava¹⁰² contra lo dit consell¹⁰³ de tot dan e dapnatge,¹⁰⁴ e requerí carta públicha. Et semblantment, lo dit honrat lochtinent de batlle dix que ell \pregave e requerie/¹⁰⁵ al dit consell que com los dits juheus \stiguen/¹⁰⁶ sots protecció e guarda del dit senyor rey, que plagués al dit consell que·ls volgués defendre¹⁰⁷ e ajudar en manera que per alcuns \aquells dits juheus e béns llurs/ no fossen dampnificats, e que·ls haguessen per recomanats axí com aquells qui eren cofres del dit senyor rey. Lo consell acordà que per los dits honrats jurats fos feta resposta a la dita protestació feta per lo dit honrat lochtinent de governador al dit honrat consell, la qual dita resposta de volentat del dit honrat¹⁰⁸ consell, en nom de aquell,¹⁰⁹ per los dits honrats¹¹⁰ en Pere Moster e en Pasqual Ferrando, jurats de la dita vila, fon feta¹¹¹ al dit honrat lochtinent de governador en la forma sigüent:

Et los dits honrats \jurats/, vènia demanada e obtenguda, per si e·lls dits noms, universitat de la vila de Castelló e singulars de aquella, disentín a les dites protestacions si e en tant com sien o són ésser vistes fer contra la dita universitat, béns llurs e singulars de aquella, e no en pus, responen en nom, loch e veu del dit honrat consell que·s offiren apparellats de defendre e sguardar los drets e regalies pertanyents al molt alt senyor rey, e de donar als dits honrats lochtinent de governador e batlle tot aquell consell, sforç, favor e ajuda que puxen e dejen en defensió dels juehus de la aljama de la dita vila¹¹² tota vegada que requests ne seran, protestan que per ells no stà, ha stat ni starà de fer preservar los dits juheus e béns llurs en tant com en ells serà de tot dapnatge. Requirents que la present \resposta/ al peu de la dita requesta e protestació per lo dit honrat lochtinent de governador contra lo dit honrat consell feta, sie continuada e que la un sens¹¹³ l’àls no sie delliurat, requirents carta pública a si ells dits noms ésser feta per conservació¹¹⁴ del dret de la dita universitat e singulars de aquella, e per haver memòria en esdevinidor.

Testimonis: l’onrat en Pere de Monpalau, habitador de Culla, e Pere de Begues, de Castelló.

||^10v Ítem, fon proposat per lo dit honrat n’Azbert de Barberà que com a ell fossen degudes per lo honrat en Pere Monpalau alcunes quantitats de diners restants del preu de la tinença de Montornés, a pagar per lo dit en Pere de Monpalau. Et per part dels honrats deputats, per rahon del quitament que·l dit en Pere de Monpalau, per rahon de sos béns, havie a quitar, haguessen fetes diverses emperes en poder de certes persones dels preus que havien a pagar al dit en Pere dels quitaments que havien fets dels censals que fehien al dit en Pere, et de les dites quantitats lo dit en Pere de Monpalau li’n entenie a fer cessió e paga. Per ço, \pregà/¹¹⁵ al dit honrat consell que li plagués de donar loch a fer soltar les dites enpares, majorment que·l dit en Pere de Monpalau, de les quantitats emparades, se profir apparellat decontinent de pagar lo mig quitament, e l’altre mig que fos sperat per lo dit en Pere tro a la festa de Nadal primervinent. Et si és atrobat que·l dit en Pere¹¹⁶ sie tengut pagar l’altre mig, que darà bones fermances al dit terme de pagar aquel e que·n lexarà en poder del dit honrat consell. Et de açò farien a ell, dit exponent, e al dit en Pere de Monpalau gran servi.¹¹⁷ Lo consell acordà que·l dit en Pere vingués al palau¹¹⁸ e que fos interrogat per los honrats jurats si la proposició feta per lo dit¹¹⁹ n’Azbert de Barrera¹²⁰ ere feta de volentat d’ell. Et si li’n havie ell parllat, que·n dixés per ell, lo qual dit en Pere de Monpalau \personalment vench/ en presència del dit honrat consell \e fon/ feta a ell la dita interrogació per los dits honrats jurats, \lo qual interrogat/ dix que hoc, que d’ell ho havie e ell li’n havie parlat \al dit n’Azbert/. Et feta la dita resposta per lo dit en Pere de Monpalau fon acordat que, pagant lo dit en Pere mig quitament, de-continent que del altre mig fos sperat tro a la dita festa donant fermances e bones seguretats, attés que·n lexave en poder del dit honrat consell.

Ítem, fon proposat per lo dit n’Azbert de Barberà que com la mora qui ere ja estada poch temps havie en la dita vila, e havie fetes de grans cures de huulls a·lcuns de la dita vila, li hagués tramés a dir que si·l dit consell volie que vingués, que ella hic vendrie, per ço¹²¹ dix al dit honrat consell si plahie que y vingués que ella hic vendrie. Lo consell dix que si·ch venie, que li fos feta¹²² \plaer/ que fer li pusque per la bona¹²³ obra que y fa.

||^11r Anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº.XCº. primo, die lunne .Xª. iulii.

[Fon] presentada per en Pere Puigmijà,¹²⁴ correu del molt alt senyor [rey], als honrats en Pere Moster e en Guillem Trullols, jurats de la universitat de la vila de Castelló, una letra del dit senyor rey en la qual és ut sequitur:

Iohannes, Dei gracia rex Aragonum, Valencie, Maioricarum, Sardine et Corsice, comesque Barchinone, Rosilionis et Ceritane, fidelibus nostris iuratis et probis hominibus ville Castellionis Planiciei Burriane, salutem et graciam. Ecce quod nos in illius nomine quo auctore omnia prosperantur decernimus coronationis nostre et illustris Yolandis regine Aragonum coniugis nostre carissime solemnia celebrare in hac civitate Cesarauguste die .XXIXª. mensis novembris nunc proxime venientis. Et ad celebracionem huius delliberavimus pro tanti acctus solemnitate maiori prelatos, barones et milites necnon universitates insignes civitatum, villarum et locorum regalium nostri domini <r>evocare omnia quam ob rem vos auctoritate rogamus atque requirimus firmiter iniungentes quatenus eligatis nonnullos ex vobis ut in similibus habetis de more laudabili qui coronationi protacte die et loco promissis infallabiliter interfuit honorem debitum nobis et dicte regine ut firmiter confidimus inpetrari.

Datum Cesarauguste, .XVIIª. iunii anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº. nonagesimo primo.

Rex Iohannes.

Et presentada la dita letra, encontinent los dits honrats jurats dixeren que reebien la dit letra del dit senyor rey ab humil e deguda reverència et honor, proferints-se apparellats de enseguir e complir¹²⁵ aquella e lo manament en aquella expressat sí e segons per lo honrat consell de la dita vila serà acordat e ordenat.

Die veneris, .XIIIIª. mensis iulii anno a Nativitate Domini .Mº CCCº. nonagesimo primo.

Fon ajustat e tengut consell en lo palau comú de la dita vila per veu de Ramon de Belsa, crida, trompeta e corredor públich de la desús dita vila, en lo qual foren presents los honrats en Bernat de Libià, justícia de la damunt dita vila, Pere Moster e Pasqual Ferrando, jurats de la próxime dita vila. Consellers: Johan d’Alçamora, Guillamó Català, Pere Ribarroja, Miquel Gaschó, Pere Oliver, Berthomeu Bosch, Guillem de Ripoll, Bernat Pelegrí, Ramon Ferrer, ||^11v Ramon Johan, [Ramon] de Tous, Romeu Bonet, Bernat Ribalta, Berenguer Solà, Arnau Sala, Berenguer [Mar]çal, Pere Nàtger, Berenguer Gilabert, Bernat Bosch, Guillamó Gomar, Berenguer Sala, Lorenç Tauhenga, Arnau de Peralta, Berenguer Guitart, Guillem Miró, Bernat [Mal]bruscha, Salvador Penaffell, Nicholau Squerre, Benat Cavaller, maestre Domingo Rodrigo, Jacme Roig.¹²⁶

En lo qual dit consell fon proposat per lo discret n’Arnau Moster, prevere e vicari de la església de la vila de Castelló, \que com ell/ fos estat a la ciutat de Tortosa pochs dies havie passats, et en¹²⁷ Forner, scriptor de letra formada, li hagués dit que ell havie scrit un bell Saltiri lo qual li havie feyt scriure lo marmesor del reverent cardenal Guillem, lo qual dit cardenal per alcun temps ere estat rector de la dita església e aquell dit Saltiri per joya havie lexat a la dita església. Et jatsie que ell hagués scrit lo dit Saltiri per lo preu que s’avingué ab lo marmessor del dit cardenal, per .XV. lliures, però considerat lo dit Saltiri que ere fort bé scrit e de bona letra, dix que ere molt perdent. Perquè dix lo dit vicari que·l dit en Forner li havie dit que si la vila li volie trametre .VI. florins, que almenys no fos tant perdent, per tot lo present mes de jullioll que ell aquell qui la dita vila hic trametrie liurant-li los dits .VI. florins, que ere prest e apparellat de liurar lo dit Saltiri. En altra manera, que passat lo dit temps lo dit scriptor vendrie aquell com ne atrobàs .XL. florins e scriurie altre Saltiri a la dita vila o que li restituhire les dites .XV. lliures. Lo consell acordà que pus lo dit Saltiri ere acabat, com fos honor de la dita vila que en Johan Tauhenga, segristà en lo present any de la dita¹²⁸ església, que don e bestrague .V. o .VI. florins per haver lo dit Saltiri dels emoluments o esdeveniments¹²⁹ del segristanatge.

Ítem, fon proposat per lo discret en Nadal Gombau, notari, que com per lo consell celebrat e tengut en temps passat fossen estats promeses a·n Andreu Gombau, natural de la dita vila, \qui present ere denant lo dit consell, lo qual devie/ en ajutori del seu rescat¹³⁰ \per ço com ere catiu e/ pres en terra de moros, quant fos exit de catiu. Et aquell dit n’Andreu hagués de gran necesitat los dits .X. florins, per ço supplicà al dit honrat \consell/ que ell per llur bonea li volgués donar aquells, pus que promeses li eren stats. Lo consell,¹³¹ vist e hoyt lo notament \del consell/¹³² en temps passat feyt, manà ésser feyt albarà dels dits .X. florins al síndich de la dita vila.¹³³

||^12r Ítem, fon proposat del feyt de na Abella, de la \prosequció/¹³⁴ que li fehie lo inquisidor, si volie que a sa justícia que la vila se n’emparés. Lo consell acordà que per los jurats li sien fetes \fer/ aquelles letres favorables que fer pusquen a pròpria mesió de la dita na Abella.

Ítem, fon proposat en lo dit consell que com lo camí de la mar \stigue/ fort mal e que a penes ne poden passar bès<ti>es, ans com ne passen sich cuyden spatlar, que·l deguessen adobar \e fer scurar l’escoredor/. Lo consell acord๳⁵ que·l camí sie adobat per lo síndich e l’escorredor sie scurat.

Ítem, fon proposat per en Guillem Feliu, notari, imposador ensemps ab d’altres, que com lo comanador de Villafameç faïe comprar ací civada per un jove de (sic) e per a obs de les bèsties del carrill. Et aquella dita civada deje pagar imposició e no deje ésser francha, et de la dita rahó sie stat scrit al honrat micer Berthomeu del Mas, advocat de la dita vila. Per ço suppliquà al dit honrat consell que·l degués defendre com lo dit comanador li havie feyt citar denant lo official per la demanda que li feye per rahon de la dita imposició, a messió de la vila. Lo consell acord๳⁶ que per menar la dita qüestió a mesió de la vila per defendre les imposicions, sie feyt un procurador lo qual los dits imposadors eligiran.¹³⁷

Ítem, fon proposat per lo discret en Ramon Johan, notari, per en Guillem Trullols lo qual dix que jahie malalt e no podie venir al consell, que com lo dit en Guillem Trullolls del seu proprii hagués reemut e quitat d’en Bonanat Monarch, notari de València .CCC.L. sous censals morts, los quals la dita vila li fehie cascun any en cert termini. Et mostràs la carta del dit censal in sui forma e la carta de revenda, e la àpocha, e altres cartes fahents per la dita rahó¹³⁸ per ço supplicà al dit honrat consell que ell per llur bonea degués fer sindicat al discret en Pere Moster jurat que hagués poder de vendre los dits .CCC.L. sous¹³⁹ censals al dit en Guillem Trullols o aquell a qui ell volgués. Lo consell acordà que sie feyt sindicat al dit en Pere Moster solament a vendre los dits .CCC.L. sous censals al dit en Guillem ||^12v Trullols o aquell qui ell volrà, lo qual dit sindicat per mi, Pasqual Bataller \notari e scrivà del dit honrat consell e jurats/ al dit acte tan solament fonch reebut en lo present dia de huy, que és divendres que·s comptat a .XIIIIº. de jullioll.

Testes: Petrus Michaelis, mercator, et Guillemus Felicis, notarius, vicini ville Castelionis.

Ítem, fon proposat per lo discret en Ramon Johan, notari, que com per lo peyter del any proppasat li fossen estades fetes alcunes vendes axí com a síndich tunch e jurat de la dita vila e de aquelles dites vendes hagués a fer revendes e a revendre los béns que per lo dit peyter per peyta deguda en lo dit nom li eren stats venuts. E lo seu poder sie finit, per ço supplicà al dit honrat consell que li plagués donar poder bastant de revendre los dits béns que per lo dit peyter li eren stats venuts e fer àpocha dells preus de aquells axí com¹⁴⁰ si fos síndich, com sens que no fes les dites vendes ell no¹⁴¹ podie donar compte del seu sindicat. Lo consell donà e atorgà al dit en Ramon Johan que ell en lo dit nom tan solament puxe fer¹⁴² vendre los béns de aquells qui la peyta pagada no hauran¹⁴³ per aquell preu o preus¹⁴⁴ que porà, e fer àpocha dels preus que reebrà. Et los béns de la dita vila obligar per les dites vendes fer, haver e tenir.

Testes qui suppra.

Ítem, fon proposat en lo dit consell per lo honrat en Guillem Miró que com en temps passat en cascun pou de la dita vila hagués cadenes, per ço que quant les cordes noves eren meses en lo pou que no sabie tant l’aygua com fehie sens aquelles, per ço supplicà al dit honrat consell que en cascun pou fossen fetes cadenes. Lo consell acordà que sien fetes \cadenes de ferre/ a cascun pou de la dita vila.

Die sabbati, .XVª. mensis iulii anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº.XCº. primo.

Fon tengut e celebrat consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu de Ramon de Belsa, crida, trompeta e corredor públich de la dita vila, en lo qual foren presents los honrats en Bernat de Libià, justícia de la dita vila, en Pere Moster, ||^13r Pasqual Ferrando e en Bernat Mut, jurats de la vila de Castelló. En Guillem Miró, Johan d’Alçamora, Ramon de Tous, Guillem de Ripoll, Lorenç Tauhenga, Guillamó Català, Berthomeu Pèriz, Bernat Malbruscha, Berenguer Solà, Berthomeu Bosch, Romeu Bonet, Bernat Ribalta, Pere Muntanyà, Bernat Bosch, Nicholau Squerre, Guillamó Palau, Bernat Andreu, Ramon Johan, Berenguer Guitart, Ramon Ferrer, maestre Domingo Rodrigo, consellers.

Ítem, fon proposat en lo dit consell per en Domingo Ferrer, çabater, que com en lo libre de vàlies hic fossen taxats per los seus béns mobles .IIII. lliures e aquell dit moble no hagués, per ço supplicà al dit honrat consell que li plagués de fer-les-li tolre axí com a d’altres¹⁴⁵ les havien toltes. Lo consell acordà que¹⁴⁶ ja y havie ordenat desús, e que allò que havie ordenat fos seguit, e no àls.

Die mercurii, .XIXª. iulii anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº.XCº.¹⁴⁷ primo.

Fon tengut e celebrat consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu de Ramon de Belsa, crida, trompeta e corredor públich de la dita vila, en lo qual dit consell foren presents los honrats en Bernat de Libià, justícia de la vila de Castelló. Pere Moster, Pasqual Ferrando e en Bernat Mut, jurats de la dita vila. Consellers: Berenguer Guitart, Berenguer Gillabert, Berthomeu Bosch, Jacme Roig, Miquel Gascó, Miquel Malbruscha, maestre Domingo Rodrigo, Guillamó de Ripoll, Arnau Sala, Guillem¹⁴⁸ Miró, Bernat Pelegrí, Guillamó Català, Romeu Bonet, Guerau Canet, Bernat Andreu, Ramon Ferrer, Ramon Johan, Johan d’Alçamora, Lorenç Tauhenga, Berenguer Solà, Pere Oliver, Berenguer Marçal, Arnau Sala, Salvador Penafell, Bernat Bosch e Bernat Cabeça.

En lo qual dit consell fon proposat per en Johan Barbarrosa que com a ell fossen stades fetes alcunes vendes de béns per en Jacme Vives, peyter de .IIII. sous, .VI. diners per lliura, et \de/ aquelles dites vendes ||^13v a ell fetes per lo dit peyter per ço que·l seu compte de sindicat li sie reebut haje a revendre aquells dits béns que són de la dita vila. Et lo seu sindicat sie finit, per ço supplicà al dit honrat consell que a aquell fos donat plen poder de fer les dites vendes ab ço que en fer aquelles hic sie necessari, ratifican e conferman tot ço que per aquell ere estat feyt après que·l dit seu sindicat fonch finit. Lo consell donà e atorgà \plen poder/ al dit en Johan Barbarrosa que ell axí com a síndich ratifican e confermant tot ço que per aquell ere estat feyt e enseguit, puxe vendre tots los béns que són de la dita vila los quals a aquell per lo dit peyter li són estats venuts e reebre los preus e fer àpocha e altres¹⁴⁹ coses necesàries a fer les dites vendes tan solament.

Ítem, fon proposat per en Guerau Canet axí com a parent e conjuncta persona d’en Johan de la Torre, que com al dit en Johan de la Torre sien degudes quantitats diners per les marques e penyores que són executades feytes per los montadors del sòl de Teroll \de les ovelles de aquell/ e lo dit honrat consell hagués pagat alcuns e a ell non hagués alcuna cosa pagat, per ço supplicà al dit honrat consell que fos llur bonea que fos manat fer albarà al síndich \de ço que degut li fos/. Lo consell acordà que sie vist e regonegut per los dits jurats ço que sie degut al dit en Johan de la Torre \de les dites penyores/ e de ço que¹⁵⁰ atrobaran que li sie degut que li sie feyt albarà al síndich.

Ítem, fon proposat per Pere Polo, balester de mont, que com ell hagués cerquat gran te<mp>s tot lo terme de la dita vila e veés que tenie a prop molons de altre terme e que quasi pochs cervos se porien ferir o matar dins lo dit terme, per ço supplicà al dit honrat consell que¹⁵¹ si ell li volie fer gràcia dels dits .V. sous dels cervos que mourie en lo dit terme jatsie que·ls nafràs o matàs dins altre terme \e farie/¹⁵² sagrament que aquell¹⁵³ per aquell que mourie \dins lo dit terme de la dita vila/ e matarie, portarie a la dita vila, que ell hic treballarie en tal manera que los dits cervos los hic farien pocha nosa, e les plantes serien ben guardades. Lo consell acordà que si·l dit Pere Polo farà sagrament que·l cervo o cèrvia del dit temps a ensús de mig any ja per lo dit consell ordenat lo qual \nafrarà o/ matarà dins ||^14r altre terme \serà aquell per aquell lo qual/ haurà mogut o treyt del terme de la dita vila,¹⁵⁴ e aquell portarà a la dita vila, que per cascuna cabeça dels dits cervo o cèrvia haje .V. sous.

Die sabbati, .XXIXª. mensis iulii, anno a Nativitate Domini .Mº CCCº. nonagesimo primo.

Fon ajustat e plegat consell en lo palau comú de la dita vila per veu de Ramon de Belsa, crida, trompeta e corredor públich de la dita vila, en lo qual foren presents los honrats en Bernat de Libià, justícia de la dita vila, en Pere Moster, Pasqual Ferrando e Bernat Mut, jurats de la desús dita vila. Consellers: en Johan d’Alçamora, Bernat Miralles, Guillem de Ripoll, Jacme Roig, Pasqual Franch, Guillamó Cat[alà], Nicholau Squerre, Berenguer Gilabert, Berthomeu Pèriz, Miquel Gascó, Domingo Bataller, Bernat Bosch, Pere Oliver, Berenguer Solà, Guerau Canet, Bernat Pelegrí, Ramon Johan, Arnau de Peralta, maestre Domingo Rodrigo, Berenguer Marçal, Pere Strader e en Berenguer Miró.

En lo qual dit consell fon proposat per lo honrat en Lop Sànxiz de Dicastiello que com a ell fos degut lo salari dels diornals que fèu lladonchs stant lochtinent de governador a requesta del síndich de la dita vila en diverses lochs per fer marques e penyores de hòmens del termenal de Terol, per integrar alcuns vehins de la dita vila del bestiar que per los montadors del dit termenal a aquells dits vehins pasturan e pexen les erbes¹⁵⁵ en lo dit termenal aempran e usan dels privilegiis \atorgats a la dita vila/ los ere stat¹⁵⁶ pres, penyorat e marcat, per ço supplicà al dit honrat consell que·l dit salari li fos pagat. Et que axí matex lo dit consell lo degués satisfer dels trebaylls e afanys que havie sostenguts en¹⁵⁷ fer venir a perfecció la qüestió dels de Terol e la universitat de la dita vila, la qual, Déu volent, migançant los seus trebaylls e de altres persones lo dit feyt ere vengut a bona perfecció e acabament. Lo consell acordà que per los dits honrats jurats sie feta resposta al dit en Lop Sànxiz de Dicastiello sobre la proposició per aquell denant lo dit ||^14v honrat consell feta.

Ítem, fon proposat en lo dit consell per los dits honrats jurats que com per lo<s> pexes que porten a la taula de la pescateria \de la dita vila/ podrits, los quals alterats ab d’altres pexos¹⁵⁸ se’n seguesquen grans infeccions [de] les quals ixen dels dits pexos podrits, e los ayres se’n corrompen, e per les dites corrupcions¹⁵⁹ se enjendren en les gents malalties, per ço supplicaren lo dit honrat consell que y degués provehir e fer alcunes bones ordenacions e stabliments, per ço que les dites infeccions fossen del tot toltes e foragitades. Et feta la dita proposició per los dits honrats jurats, per lo dit honrat consell fon feta la ordenació e stabliment següent:

Lo¹⁶⁰ honrat consell de la vila de Castelló, per profit e utilitat de la cosa públicha, stablí e ordenà que tot hom qui portarà peix en la dita vila per vendre¹⁶¹ haje aquell venut ans que en si alterat no sie. En altra manera que·l mustaçaff, vist aquell e conegut per aquell que·l dit peix no sie bo e sufficient, que encontinent puxe fer lançar aquell fora la dita vila axí ab manaments penals com ab altres leguts destrenyments. Enadim encara lo dit honrat consell per ço que la dita vila sie pus denejada de les dites infeccions, que lo mustaçaff o son lochtinent cascun jorn a la esquella de vespres sonant, sie en la plaça per regonéxer los dits pexos e per enseguir ço que·s pertany per vigor del present stabliment, sots pena de .LX. sous, la meytat al senyor rey, et l’altra meytat a la obra del mur e vaylls de la dita vila.

Ítem, fon proposat en lo dit consell per lo discret en Ramon Johan¹⁶² que com a ell stant síndich e clavari de la dita vila fossen estats venuts alcuns béns setis¹⁶³ per lo peyter del any proppassat de alcuns hòmens de la dita vila qui no havien pagada la peyta de .III. sous e .VI. diners per lliura al dit peyter. Et ell axí com a síndich per lo poder a aquell per lo honrat consell atorgat e donat haje feta alcuna venda de béns setis a·n Guillamó Steve, los quals dits béns fan cens e los senyors ||^15r [a]tenens s[...]aturen les fadigues per .XXX. dies e és [...] p[...] haver diners ne expedir lo seu compte tro que·ls dits .XXX. dies sien pasants, per ço supplicà al dit honrat consell que·l hagués per scussat hoc encara degués provehir a les vendes que havie a fer e donar consell per qual manera¹⁶⁴ se haurie en fer aquelles. Lo consell acordà per dar spaxament al dit en Ramon Johan que a cascú de aquells¹⁶⁵ dels quals les vendes \dels béns sitis/ per lo dit peyter al dit síndich són estades feytes per peytes degudes, vulles que sien propriis de aquell o que sie[...] [tu]dor, curador o procurador de aquell al qual los dits béns setis són estats venuts, sie manat personalment, si atrobats seran¹⁶⁶ dins la vila de Castelló, que dins sis dies primers vinents aprés lo manament feyt sigüents hajen pagada la quantitat per la qual les vendes seran fetes. En altra manera que·l dit síndich del any proppassat revene aquells dits béns. Et que per la present gràcia la qual lo consell fa a·quells als quals alcuns béns sien venuts, no sie feyt alcun prejuhí a les vendes ja fetes ne a les ordenacions per la vila fetes de aquells qui no hauran pagat peyta e seran venuts béns seents, ans romanguen en sa força e vallor.

Ítem, fon proposat en lo dit consell per la dona na Verduna que com ella fos apparellada donar e pagar¹⁶⁷ aquell a qui lo honrat consell plaurà, tres florins \d’or/ de la peyta deguda del temps passat de la terra que ere stada atrobada que no \ere/ en la talla de peyta, per ço supplicà al dit honrat consell que de l’altra quantitat de peyta deguda li plagués fer gràcia com sie dona¹⁶⁸ vídua e pobre. Lo consell acordà que la dita terra que no és en peyta¹⁶⁹ la qual no és \stada/ taxada que de present li sie taxada \segons sos vehins/. Et aquella taxada que ço que muntarà \la dita terra/ de peyta per los anys passats que sie pagat entegrament per aquella e que¹⁷⁰ li’n sie feta gràcia.

||^15v Dimarts, a .XXII. de agost any .M.CCC.XC. hun.

Fon ajustat e plegat consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu de Ramon de Belsa, crida, trompeta e corredor públich de la dita vila, en lo qual dit consell foren presents los honrats en Bernat de Libià, justícia de la dita vila, en Pere Moster, Pasqual Ferrando, en Guillem Trullols e en Bernat Mut, jurats de la universitat de la damunt dita vila. Domingo Bataller, Berenguer Miró, Guerau Canet, Nicholau Squerre, Pere Muntanyà, Miquel Marbruscha, Berthomeu Bosch, Miquel Gullabert, Miquel Gascó, Berthomeu Pèriç, Berenguer Solà, Berenguer Guitart, Guillamó Català, en Guillem de Ripoll, notari, maestre Domingo Rodrigo, Bernat Pelegrí, [Pere] Strader, Guillamó Gomar, Bernat Bosch, Bernat Andreu, Ramon Johan, Ramon Ferrer, Berthomeu Giner, consellés.

En¹⁷¹ lo qual dit consell fon donat compte e rahó per los honrats en Pere Miquel e en Guillem Trullols diputats ensemps ab d’altres a reebre los quitaments dels hòmens peyters e altres vehins e habitants en la dita vila a rahó de .XXX. sous per lliura de les quanitats per aquells reebudes de .XXI. dies del mes de juny proppassat tro¹⁷² a .XXII. dies del present mes de agost, que són dos meses segons forma e tenor dels capítols ordenats per lo dit honorable consell e confermats per lo senyor duch, sobre los enfranquiments e quitaments.

Et primerament en presència del dit honrat consell una e moltes de vegades fon comptat e asumat tot ço e qualque cosa per los en Pere Miquel e en Guillem Trullols, diputats, ere stat reebut dels dits dos meses per rahon dels dits quitaments e enfranquiments de les dites peytes a la dita rahó de .XXX. sous per lliura. Enaxí que ab .DCC.XXXII. sous, .VI. diners que restaven en poder d’en Berenguer Moliner diputat \segons compte per aquell al dit honrat consell doant a .XVII. de juny del present any/ los quals de aquell dit en Berenguer per lo dit en Pere Miquel diputat foren reebuts, fon atrobat per just compte moltes vegades asumat e prescrutat segons dit és que·ls dits en Pere Miquel e en Guillem Trullols han reebuts e venguts en llurs poders, .XVII^M.CC.XLV. sous.

Ítem, enaprés en presència del dit honrat consell fon comptat e asumat una e moltes vegades que de les reebudes sobredites fetes per \los dits/¹⁷³ ||^16r en Pere Miquel e \en Guillem Trullols/¹⁷⁴ dels dits quitaments e enfranquiments haurien quitats e reemuts de les persones dejús scrites los censals dejús scrits segons que clarament mostraren ab cartes de compres per aquell fetes en nom seu e dels altres companyons seus diputats a fer los dits quitaments, les quals cartes de compres per aquell fetes ab [al]tres contractes de vendes per los síndichs ça enrere de la dita universitat fetes dels censal<s> dejús scrits foren liurats¹⁷⁵ al discret en Guillamó Feliu, notari scrivà dels dits diputats.

Et primerament foren pagats per lo dit en Pere Miquel \e en Guillem Trullols/ axí com a diputats per ells e per los altres companyons seus a·n Arnau Allegre, mercader, tudor per la cort de València assignat a Jacmeta, germana llur, filla del dit n’Arnau Allegre, perayre, per mil sous censals que de aquell foren comprats e reemuts a obs de la dita universitat, .XII^M. sous.

Ítem, foren pagats per los dits diputats al¹⁷⁶ a mossén Giner Rabaça, habitador en València, per .D. sous censals que de aquell quitaren, compraren e reemeren a obs de la dita universitat per ells e per los altres diputats, .V^MD. sous.¹⁷⁷

Ítem, los dits diputats donaren compte que dels dits censals quitats que havien pagat de prorata les quantitats següents, primerament al dit n’Arnau Allegre, tudor desús dit, .CCCC.XVI. sous, .VIII. diners.

Ítem, al dit mossén Giner Rabaça e prorata, .LXXXIII. sous, .IIII. diners.

Ítem, fon donat compte per los dits diputats que havien estat fora de sa cassa per quitar lo censal del dit n’Arnau Allegre, .IIII. jorns qui a rahon de .VII.¹⁷⁸ sous per cascun jorn fan, .XXVIII. sous.

Ítem, per altres .IIII. jorns que stigué en quitar los .V^MD. sous del dit mossén Giner Rabaça a la dita rahó, .XXVIII. sous.

Ítem, paga per les reevendes que li feren les persones desús dites, .XI. sous.

Ítem, donaren compte que havien pagat als saigs per sos treballs e salari de fer los manaments que·ls manaven fer e per fer vendes e penyores, .XXII. sous.

||^16v Ítem, costà paper toschà per a obs de scriure los dits comptes, reebudes e dates, .XVIII. diners.

Enaxí que fon atrobat per just e clar compte que egualades reebudes ab dates, messions e diornals e salaris de contractes haurien més reebut que donat, ço és .CLIIII. sous, .VI. diners.

Enaxí que és ver e cert per evidència del dit compte per los dits deputats donat de les dites reebudes e dates per ells fetes que encara reste e roman en poder¹⁷⁹ dels dits diputats \com de aquells/¹⁸⁰ de present no pot ésser feyt quitament alcú de censal, .CLIIII. sous, .VI. diners.

Ítem, fon proposat en lo dit consell¹⁸¹ per en Jacme Solà que com a ell en temps passat aempran \e pasturan/ les erbes del termenal del sòl de Terol e per no perdre lo privilegii, franquees e libertats a la dita vila contribuents e habitants en aquella atorgats per lo senyor rey tunch existent duch, li fosen estades penyorades e marquades .XXXI. cabeça de bestiar lanar, per ço supplicà al dit honrat consell que·l degués fer pagar de ço que·l dit bestiar per cabeça ere stat taxat. Lo consell acordà que sie vist que fon taxat lo dit bestiar per cabeça e¹⁸² que de la quantitat que muntarà que li sie feyt albarà al síndich.¹⁸³

Ítem, fon proposat per en Johan de la Torre que com a ell sien deguts per la dita vila per rahon de les marques e penyores que a aquell foren fetes de cert nombre de cabeces del seu bestiar per los montadors del sol de Teroll, que munten a .CCCC.XII. sous segons¹⁸⁴ que per lo honrat en Pasqual Ferrando jurat fon feta relació, per ço supplicà al dit honrat consell que li fos manat fer albarà. Lo consell acordà que li sie feyt albarà de la dita quantitat.¹⁸⁵

Ítem, fon proposat per en Berenguer Bondia en nom d’en Guillamó Barberà sogre de aquell, que com a aquell fos estat penyorat ||^17r e marquat cert nombre de bestiar en lo termenal de Terol per los montadors del dit termenal, per ço supplicà al dit honrat consell que li plagués de manar fer albarà al síndich \de paga/ de ço que li¹⁸⁶ és estat taxat per cabeça lo dit bestiar. Lo consell acordà que li sie feyt albarà semblant que als altres, vist que li sie degut.¹⁸⁷

Ítem, fon proposat en lo dit consell per en Domingo Barta que com ell hagués comprat un troç de terra axí com a béns d’en Matheu Villarroig gran temps ha, e per aquell dit troç hagués quitat [mitja] lliura e quarta segons que ere stat taxat en lo libre de vàlies, \lo quitament de/ aquella dita mitja lliura e quarta hagués pagada als diputats¹⁸⁸ segons que mostra per carta pública per los deputats a aquell feta de la quantitat que muntava la dita mitja lliura e quarta reebuda per lo discret en Guillem Feliu, notari e scrivà dels dits diputats. Et segons que appar per lo libre de compres e vendes feyt aprés lo quitament¹⁸⁹ a ell no serien stades \meses en compte de quitament/¹⁹⁰ les dites mitja lliura e quarta ans ha pagades aquelles als peyters qui són estats aprés que paga lo quitament de aquelles dites mitja lliura e quarta, per ço supplicà al dit honrat consell que li plagués de fer-li manar albarà \de paga/ al síndich \del temps que havie pagat aquelles/. Lo consell acordà que sie vist quants anys ha pagada la dita mitja lliura e quarta aprés que la quitació e que li sie feyt albarà de ço que haurà pagat als peyters.¹⁹¹ Fon atrobat que havie pagat per .VII. anys qui fan¹⁹² .XXIII. sous, .VI. diners.¹⁹³

Ítem, fon proposat en lo dit consell per en Lorenç Valentí, pessador de les farines, que com a ell sien deguts de son salari¹⁹⁴ de pessar les dites farines sexanta sous de la primera terça qui¹⁹⁵ comença a .VIII. de abrill proppassat e finí a .VIII.¹⁹⁶ dies del present mes de agost¹⁹⁷ per un any que plagués al dit honat consell que li fos feyt albarà. Lo consell acordà que li sie feyt albarà de la dita quantitat.¹⁹⁸