Читать книгу Els llibres de Consells de la vila de Castelló IV - AA.VV - Страница 7

Llibre de Consells

(Any 1404-1405)

||^Coberta Libre de consells de la universitat de la vila de Castelló, del temps dels honrats en Guillem Sanç, savi en dret, en Guillem Johan, en Bernat Moliner e en Pere Miquel, menor de dies, jurats de la dita vila, la administració dels quals començà la festa de Cinquagèssima, que era comptat [a .XV]III. dies de maig en l’any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCCC. e .IIII^e. [e fenia] en l’any .M.CCCC. e cinch.

||^1r Ihesus.

Libre dels consells de la universitat de la vila de Castelló del temps dels honrats en Guillem Sanç, en Guillem Johan, en Pere Miquel, menor de dies, e en Bernat Moliner, jurats de la universitat de la dita vila, la administració dels quals comença dichmenge a .XVIII. de maig del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCCC.IIII^e. e fenirà en l’any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCCC. e cinch, los quals, ço és, los dits en Pere Miquel e en Bernat Moliner, juraren en poder del honrat en Guillem Miró, batle de la dita vila, denant l’altar major de la ecclésia de Nostra Dona Senta Maria de la dita vila, denant lo po[ble], enans que·l sant Evangeli a missa major en la dita [ecclés]ia se legís e cantàs, en la qual ora lo dit po[ble] ere ajustat, e feren lo sagrament acostumat fer. E foren elets per consellers en lo dit any los sigüents:

Senta Maria: [Ra]mon Johan, Bernat Pelegrí, consellers del any pasat e prohòmens; [Ber]thomeu Cardona, Johan Miró, Pere Gargil, Anthoni Valentí, Salvador Penafel,¹ Berenguer Castell.

Sent Nicholau: A(rnau) de Peralta, Johan Godes, prohòmens consellers del any passat; Bernat Bosch, Domingo Arbecha, Pere Palau, Jacme Tallant, Guillamó Rubert, Guillamó Marqués.

Sent Agostí: micer Johan, Bernat Maurell, prohòmens consellers del any passat; Guillamó Bellido, Nicholau Orlando, Domingo Torner, Johan d’Arenys, Bernat Colom, Johan Alquècer.

Sent Johan: [Bon]anat Segura, Domingo Altibell, prohòmens consellers del any pasat; [Mi]quel Gaschó, [Berenguer] Solà, Bonanat Merí, Jacme Nadalies, Berthomeu Agramunt, Bernat Mut, menor.

Sent Pere: Bernat Ostalés, Pere de Begues, prohòmens consellers del any passat; Guillem Feliu, Johan Tauhenga, Berenguer Homdedéu, Bernat Ribalta,² Bernat Coma, Jacme Aranda.

Sent Thomàs: Pere Miquel major, Romeu Bonet, prohòmens consellers del any passat; Anthoni de Pegueroles, Domingo Renovell, Berenguer Codina, Bertran de Bués, Johan Pineda, Bernat Coll, Jacme Scuder.

Los jurats del any següent: Bernat Cabeça, A(rnau) Sala, Johan […] e Pasqual […].³

||^1v Die lune, .XI[Xº.] madii anno a Nativitate Domini .Mº.CCCCº. quarto.

Fon ajustat e plegat consell en lo palau comú de la vila, per veu de Jachme Matheu, crida e corredor públich de la dita vila, ab so de trompeta o de nafil, per los lochs acostumats, specialment per los afers e negocis infrasigüents, en lo qual consell foren presents los honrats en Guillem Loreta, justícia, en Bernat Moliner, n’Andreu de Paüls, tinent loch del honrat en Pere Miquel, menor de dies, jurats de la dita vila; en Berenguer Codina, Johan Godes, Bernat Bosch, Berenguer Solà, Bonanat Segura, Domingo Renovell, Bernat Cabeça, Pere de Begues, Bernat Coma, Johan Tauhenga, Arnau Sala, Romeu Bonet, Guillamó Marqués, Pere Pal[au], Domingo Pineda, Miquel Gaschó, Bernat Ma[urell], Johan Alquècer, Bernat Ribalta, Pere Gargil, Johan de Barbarossa, Jachme Scuder, Pasqual Bataller, Ramon Johan, consellers vehins de la dita vila.

En lo qual consell fon proposat per los dits honrats jurats que com en lo present dia de huy se hagen a fer elecció de scrivà, síndich e clavari, e de síndich dels pleyts, per ço dixeren que plagués al dit honorable consell de fer elecció de aquells segons ere acostumat. Et feta la dita proposició per los dits honrats jurats, encontinent lo dit honorable consell enantà a fer elecció del dit scrivà e síndich e clavari per ordinem ut sequitur.

Et primo, fon elet per lo dit consell en scrivà de aquell en l’any present, durador tro a la primeravinent festa de Cinquagèsima, per més veus, en Johan Tauhenga, notari.

Ítem, sobre la la elecció fahedora del dit síndich e clavari, lo dit honorable consell féu scriure per mà del dit scrivà en tres albarans los noms de les tres ||^2r persones que hagueren més veus al dit offici, ço és, en Pere Miquel, major de dies, en Johan Barbarossa e en Pere de Begues, los quals dits tres albarans foren preses e [li]gats per lo dit honrat justícia en ta[…] denant lo dit honorable consell.

E fon pres la un albarà dels dits tres albarans per mans d’en Pere Gargil, conseller, e mès en mans del dit honrat justícia, en lo qual albarà ere scrit lo nom del sobredit en Johan Barbarossa. E per aquell dit honrat justícia fonch ubert e publicat lo dessús dit en Johan Barbarossa ésser síndich e clavari de la dita vila en l’any present, lo qual dit en Johan Barbarossa lo dit honorable consell hac e acceptà per síndich e clavari de la dita universitat en l’any present e per tot .I. any sigüent.⁴

Lo sindicat del qual dit en Johan Barbarossa fon reebut per lo dit en Johan Tauhenga, notari e scrivà del dit honorable consell, revocan tots síndichs e procuradors tro al present dia constituïts, salvu sens revocació del sindicat o procuració ja feyt al discret en Pasqual Ferrando en lo acte o feyts de les corts de regne de València et alias, segons en lo \dit/ sindicat és contengut.

Presents testimonis foren a la publicació del dit sindicat en Johan Destorrent, mercader, vehí d’Algezira, e n’Anthoni Corrúbies, vehín de la vila de Castelló.

||^2v Ítem, fon proposat en lo dit consell per los dits honrats jurats que com per lo discret en Pasqual Ferrando, síndich e clavari del any pus proppassat, que i fení la vespra de Cinquagèsima pus prop enseguida, los fos donada e liurada .Iª. letra dels diputats del General de regne de València, sagellada ab sagells de lur offici, la qual mostraren a hull al dit honrat consell,⁵ la qual fon data en València, a .XIII. de març del present any, per la qual se demostrave per notificació de aquells que la vila de Castelló devie pagar⁶.DL. florins en tres pagues o solucions: la primera lo primer dia de juny primervinent, la segona lo primer dia de setembre, l’altra lo primer dia de deembre ladonchs següents, que plagués al consell de provehir d’on haurien ara a present la primera terça o solució de la dita quantitat que s’avie a fer lo primer dia de juny primervinent, e aprés les altres. Lo consell acordà que fossen haüts dels síndichs passats, de ço que havien a tornar a la universitat de la dita vila.

Lo dit honrat consell acordà que, axí com les imposicions de la dita vila, los compradors de aquelles començaven a collir e reebre aquelles fenit lo .XVIII^èn. dia de maig, a la mija nit sigüent, que d’ací avant comencen a rebre los compradors de aquelles e collir aquelles a .XIX. de maig per lo matí, al sol exit.

Axí mateix, lo dit honrat consell, per augmentar, créxer e muntar les imposicions de la dita vila de preu més que a present no s’i trobave, venent aquelles a dos meses següents, volch e ordenà que per l’onrat en Johan ||^3r Barbarossa, síndich e clavari de la dita vila, fossen bestrets tants florins com mester seran en pujament de for de les dites imposicions, donadors a aquells qui les pujaran a major for que no s’i trobe a present, com no s’i atrobàs corrent sinó .IIII^M.D. sous.

Les quals imposicions foren liurades en plener consell \per los dits honrats justícia e jurats e síndich/ als honrats en Johan Deztorrent e en Guillem d’Arenys, mercader, vehins de la vila d’Algezira, per preu de cinch mília e cent sous reals de València, del denovèn dia del present mes de maig al sol exit en dos meses següents e continuament co[m]ptadós, ab carta rebuda per en Johan Tauhenga, scrivà dels honrats jurats e consell.

Presents testimonis foren a les pròxime dites coses en Johan Asensi e en Berenguer Forés, vehins de la vila de Castelló.

Et enaprés, en lo dit dia de dilluns, a .XIX. del present mes de maig del any concorrent, en ora de vespres vel quasi,⁷ com l’onrat en Guillem Johan, lo qual era estat elet en jurat de la sobredita vila, no fos estat en la dita vila lo dia de Cinquagèsima, ne hagués fet en la ecclésia de Senta Maria lo sagrament acostumat fer per los jurats en la dita ecclésia, per tal en lo present dia de huy en la dita ora de vespres, lo dit en Guillem Johan, jurat qui dessús, jurà per Déu e per los sants .IIII^e. Evangelis, de la sua man dreta corporalment tocats, en mà e poder del honrat en Guillem Miró, batle de la dita vila, segons la forma acostumada, en lo palau de la dita vila.

Et per senblant forma, en lo dia de dimecres que era comptat a .XX. dies del dit mes de maig, com lo dit honrat en Guillem Sanç, jurat, no hagués feta la dita jura acostumada fer lo dit dia de Cinquagèsima, com no ||^3v fos estat en la dita vila tro al present dia de huy, per tal en lo present dia lo dit honrat en Guillem Sanç, jurat qui dessús, féu lo sagrament acostumat fer per los dits jurats, en mà e poder del honrat en Pasqual Bataller, tinent loch del honrat en Guillem Miró, batle de la sobredita vila, en la casa de la cort de la vila sobredita, en absència de aquell.

Aquest mateix dia jurà per lochtinent del honrat en Guillem Johan, jurat qui present era, en mà e poder del dit honrat lochtinent de batle, ço és lo discret en Ramon Johan, notari, vehín de la dita vila, en absència de aquell.

Enaprés, dijous a .XXII. del dit mes de maig del any concorrent, n’Arnau de Peralta, vehín de la dita vila, jurà per lochtinent del honrat en Guillem Sanç, jurat de la vila de Castelló, sobre los sants .IIII^e. Evangelis de Déu, segons és acostumat jurar per los honrats jurats, en mà e poder del honrat en Pasqual Bataller, tinent loch del honrat en Guillem Miró, batle de la dita vila, en absència del dit honrat en Guillem Sanç.

Die sabbati, .XXIIIIª. madii anno a Nativitate Domini millesimo .CCCCº. quarto.

Fon ajustat e plegat consell en lo palau de la vila de Castelló comú, per veu de Jachme Matheu, crida e corredor públich de la dita vila, ab so de trompeta o nafil, segons que és fer acostumat. En lo qual foren presents los honrats en Guillem Loreta, justícia, en Guillem Sanç e en Bernat Moliner, jurats, en Guillem Feliu,⁸ Jachme Scuder, Domingo Renovell, Bernat Coma, Bernat Pelegrí, Pere Gargil, Domingo Torner, Pere Godes, Berenguer Solà, Guillem Bellido, Johan Miró, Johan Pineda, Berenguer Codina, Pere Bellido, Pere Miquel, Berenguer ||^4r Homdedéu, Anthoni Pegueroles, Pasqual Bataller, Pere de Begues, Johan Barbarossa, micer Johan Miralles, Bernat Bosch,⁹ Ramon Johan e Guillamó Marqués, consellers de la dita vila.

En lo qual consell fon proposat per en Pere Sànxez, qui tenie asegurada la taula de la carneceria de la vila, que plagués al consell ordenar, per ço que haguessen millors carns, que·ls bestiars de la carn poguessen menjar en los rostolls, havents sellars ho no, guardant-se de mal a fer. Lo consell acordà e ordenà que tots los bestiars dels carnicers qui tallen carns en les carneceries de la dita vila puxen entrar en los rostolls, havén sellars o no, ab què no sien molls ni calivosos. E si menjaran en los sellars, de .X. cabeces a ensús que totes paguen ban e esmena, e si .X. o de deu avall menjaran en los dits sellars, que aquelles bèsties que y menjaran paguen ban e esmena segons forma dels stabliments dels dits rostolls, però que no y puxen entrar sinó del sol exit tro al sol post.¹⁰

Ítem, sobre l’altra proposició del fet de les vedelles¹¹ de soga o de past, feta per lo dit en Pere Sánxez, lo consell acordà e ordenà que les vedelles de corda o de past, si alcuns ne mataran en les carniceries de la dita vila, fos servada aquesta forma per los honrats jurats e mustaçaf ensemps ab alcuns prohòmens: que si les vedelles de corda o de past qui·s mataran d’ací avant en les dites carneceries seran bones, grasses e suficients, que sien venudes a preu de cabró; e si no seran tals que·s degen vendre al dit for, sinó que aquelles venen a preu de bou o al for que·ls dits jurats, mustaçaf e prohòmens conexeran que vendre·s degen.¹²

Axí mateix, acordà e ordenà lo dit honrat consell que si carns de bou o de vaca seran fetes en les dites carneceries, que si aquelles seran bones e suficients, que·s puxen vendre al for ordenat; e si no seran bones e suficients, que·ls dits honrats jurats e mustaçaf facen baxar aquelles al for que conexeran que vendre’s degen.¹³

||^4v L’onrat consell acordà que lo fossar sie mudat de la plaça, e comanà als honrats jurats, que ells ensemps ab aquells prohòmens e bons hòmens que ben vist los serà, eligen loch covinent e competent a fer fosar, axí com a ells plaurà e ben vist serà ab aquells dits prohòmens, donant a aquells plen poder de ordenar e fer cloure aquell, e comprar los patis e lochs hon se hage a fer, axí e segons lo dit consell fer pot e porie, e en açò no meten triga alcuna sinó com pus yvaçosament fer se puxa.¹⁴

Lo dit honrat consell manà ésser fet albarà al honrat en Johan Barbarossa, de set florins que pagà de manament del consell pus proppassat, a aquells qui pujaven de for les imposicions que foren venudes a dos meses a·n Johan Deztorrent e a·n Guillem d’Arenys, mercaders d’Algezira.¹⁵

Lo sobredit consell,¹⁶ a suplicació d’en Jacme Matheu alias Barber, trompeta¹⁷ e corredor públich de la dita vila, manà ésser fet albarà al dit Jacme de mig florí que li manà ésser donat per lo dit síndich per los treballs que havie sostenguts en vendre e encantar les imposicions de la dita vila a dos meses.¹⁸

Per senblant forma lo dit honrat consell, a requesta¹⁹ o suplicació d’en Joan Sànxez, menescal, manà ésser fet albarà a aquell de cent sous a ell deguts, de la primera paga de mig any, lo qual fení a .XIX. dies del present mes de maig, de aquells .CC. sous que·l consell de la dita vila li done de pensió per .I. any, lo qual fenirà a .XIX. de noembre del present any.²⁰

Lo dit honrat consell en lo present dia celebrat acordà e ordenà que tots aquells que aseguraran portar e portaran tot lo ||^5r peix que Déus los darà a la taula de la pescateria de la dita vila, segons forma de les ordenacions fetes sobre los peys últimament, que les adzernies que portaran \d’ací avant/ puxen fer vendre al for de la tonyina, ço és a rahon de .V. diners la lliura als dies de dijunis, divenres e disaptes, no contrastant les dites ordenacions en contrari fetes, tro a aquell temps que al consell plaurà.²¹

Ítem, acordà lo dit honrat consell que letra sie feta al mestre de gramàticha, que de feyt vingue de llà hon sie, a la dita vila de Castelló, per legir als scolanés contínuament, segons forma del afermament, ab cominació que si de feyt no venrà per continuar los actes que ha a fer en la dita vila, si no que li serà abatut lo salarii prorata del temps que haurà defallit.

Axí mateix, lo dit honorable consell donà e atorgà licència e plen poder al honrat en Johan Barbarossa, síndich e clavari de la dita vila, que puxe manlevar de qualsevol persones, per aquella forma e manera que ben vist li serà, la terça de aquells .DLV. florins que han ésser donats e pagats als diputats del General del regne de València lo primer dia de juny primervinent.

Per semblant manera lo dit honrat consell acordà que peyta sie tatxada el present any a rahó de .XX. diners per lliura, e que sie mès en encant qui per menys la collirà que aquella serà liurada.²²

Ítem, axí mateix acordà lo dit honrat consell que lo libre de compres e vendes sie fet nou ab bons spays, com pus prestament fer se puxa.²³

Ítem, que al peyter sien donats a pagar los .DLV. florins que han ésser pagats al<s> deputats del General del regne de València, en aquesta manera: que per tot lo mes de juliol ne pach al síndich lo terç, e l’altre terç lo primer dia de setembre primervinent, e lo romanent terç lo primer dia del mes de deembre primer esdevenidor, als dits diputats en València, a sa pròpia missió e despesa; e si messions s’i faran, que sie imputat a ell del dit peyter e béns seus. E que hagen a traure les peytes ab entegre dels generoses e hòmens [de paratge].

||^5v Com en lo consell pus proppassat, celebrat l’endemà de Cinquagèsima, a .XIX. de maig, no fos estada feta elecció de síndich dels plets, e de gran necessitat se convengués a profit de la universitat fer e constituir aquell, per ço en lo present dia fon elet per més veus en síndich e procurador de la dita universitat e singulars de aquella quo ad lites tamen sive pleyts del present any per lo dit honrat consell a .I. any²⁴ primervinent, ço és tro a la primeravinent festa de Cinquagèsima, ço és lo discret en Bernat Ostalés, notari, sens revocació dels sindicats dels honrats en Johan Barbarossa e d’en Pasqual Ferrando, notari. Testimonis: Francesch Fadrell, barber, Diago de Peralta, comorans en Castelló.²⁵

Ítem, volch e manà lo dit honrat consell que per los honrats jurats com pus yvaçosament fer puxen ab bona carta pública, l’onrat mestre Pere Castellot, batxeller en arts e en medecina, sie amonestat e request que ell continuadament e asídua estie en la dita vila per visitar los pacients e/o malalts qui són ne seran d’aquí avant en la dita vila, com sie cosa molt necessària. En altra manera, si fer no u volrà, que li sie dit que d’aquí avant lo consell de la dita vila no li darie \ni vol dar/ diner ni mealla de pensió, pus no vol fer lo servi que·s pertany ara en aquest temps de pedímia e/o mortaldat qui a present és en la dita vila, car los metges no són afermats o pensionats sinó per vesitar e curar los malalts aytant com en ells sia en temps de necessitat.

Ítem, axí mateix lo dit honrat consell acordà que per ço com se dehia en la dita vila per alcunes persones que no y atrobaven vi bo e ho soficient, demanant licència als honrats jurats que pus Cinquagèsima era passada, que·ls donassen licència de metre-y vi per a son beure, aquells dits honrats jurats remetent ||^6r lo dit fet al consell. Hon lo dit consell, volent seguir justícia e bona equitat, volch que per los honrats justicia, jurats e mustaçaf fos vist e regonegut si en la dita vila havie vi que fos bo e suficient per beure, e si n’i havie, que aquell fessen de fet vendre. En altra manera, que·n donassen licència los dits honrats \justícia e/ jurats, segons forma del privilegi, a cascú que no·n hagués per obs de son beure, e no en altra manera, tro per consell hi sie provehit segons que als dits jurats serà ben vist en esguart de les persones qui aquell volran metre per a son beure.²⁶

Ítem, acordà lo dit honrat consell que sobre lo ban dels arbres qui sien estats tallats²⁷ en lo quexer de la céquia de Castelló, en lo terme d’Almaçora,²⁸ a requesta d’en Manresa, qui aferme ésser seus, que açò sia defés per justícia, e seguit lo consell de nostres advocats.

Dilluns, a .XXVI. dies de maig del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCCC. e quatre, jurà per lochtinent del honrat en Bernat Moliner, jurat de la vila de Castelló, en Pere Serader, vehín de la dita vila, sobre los sants .IIII^e. Evangelis de Déu, segons que és acostumat en mà e poder del honrat en Pasqual Bataller, tinent loch del honrat en Guillem Miró, batle de la dita vila.

Die dominica, .XVª. iunii anno a Nativitate Domini millesimo .CCCCº. quarto.

Fon ajustat e aplegat consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu de Jachme Matheu, crida e corredor públich del consell de la dita vila, ab so de trompeta, segons que és acustumat, en lo qual foren presents los honrats en Guillem Loreta, justícia, en Bernat Moliner, n’Andreu de Paüls, tinent loch del honrat en Pere Miquel menor de dies, en Pasqual Bataller, Anthoni Bataller, Jacme Scuder, Pere Gargil, Berenguer Solà, Berthomeu Cardona, Jacme Talla<n>t, Johan Miró, ||^6v Johan d’Arenys, Pere Miquel major, Pere Bellido, Johan Alquècer, Romeu Bonet, Pere Palau, Berthomeu Agramunt, Jacme Aranda, Bernat Coma, Domingo Pineda, Domingo Renovell, Domingo Altibell, Arnau de Peralta, Johan Barbarossa, Pasqual Ferrando notari, Berenguer Homdedéu, consellers de la dita vila.

En lo qual consell fon proposat per los dits honrats jurats e lochtinent que plagués al consell ordenar que fos feta professó e caritat, axí com mils ordenar se pogués, per ço que Nostre Senyor Déu nos vulla relevar aquesta plagua de mortaldat que és de present en la dita vila. Lo consell acordà que divenres primervinent sia feta professó solempnialment, la qual vaja a Senta Maria del Lidó molt devotament, hòmens, dones e infants a peu descalç, e de .VII. anys \amunt/ tots dejunen. E sie fet pastar per lo síndich e clavari un kafiç de forment, e sie donat a caritat a tot hom qui mester ho haja, e allí sie dita missa e preycat. Et sie feta crida per la dita vila, per los lochs acostumats, que aquell dia tot hom faça festa en reverència de la Passió de Jhesuchrist, e a honor e reverència de la verge Senta Maria e de tots los sants e santes de Paradís²⁹ \e sots pena de .LX. sous/,³⁰ mijançant los quals lo Nostre Senyor Déu Jhesuchrist, per la sua santa pietat e misericòrdia, e per les nostres oracions, pregàries e béns que farem, li plàcia que·ns relleu aquesta \fort/ plaga de mortaldat, la qual per nostres peccats a present és entre nosaltres; la qual professó sie feta e ordenada segons que·ls dits honrats justícia e jurats plaurà e ben vist serà.

Ítem, acordà lo dit honrat consell que la peyta de .IIII. sous, .VI. diners per lliura, dels qui no són quitats, e la col·lecta de mealles a rahó de .XX. diners per lliura, en lo present any ||^7r ordenada, sie delliurada en lo present dia de huy en hora de vespres, lo qual delliurament \e venda/ sien fets per los dits honrats jurats,³¹ síndich e clavari, e per los honrats en Pere Miquel, en Pasqual Ferrando, notari, n’Arnau de Peralta, en Jachme Scuder, en Pere Gargil e en Domingo Altibell, \consellers/, o per la major part de aquells, ora de vespres, donant aquells plen poder e facultat de fer lo dit delliurament e venda, ab totes aquelles clàusules e cauteles que en la dita venda sien necessàries e opportunes, ab liura e general administració etc., prometents etc., obligants etc.

Sobre la venda del bestiar, la qual se diu ésser feta per n’Arnau Agramunt dels seus moltons e bestiar, qui serie entrat e·l boalar de la dita vila per péxer e pasturar en aquell dit boalar, lo qual haurie comprat en \Bernat/ Celma per obs d’en Huguet Spàrech, e aquells se haguessen a tallar en Castelló segons forma dels stabliments e ordenacions de la dita vila, per ço lo consell comanà lo dit fet als dits honrats jurats e síndich, e si axí era, que fos feta execució en los béns del dit n’Arnau Agramunt o de qui·s pertangués, segons forma de les dites ordenacions.

Ítem, com se digués en lo dit consell per los dits honrats jurats que moltes per moltes e diverses persones haurien mès vi en la dita vila sens licència, que·l no·ls n’era estada donada o atorgada, lo consell acordà que totes e qualsevol persones qui haguessen mès vi en la dita vila sens licència del justícia e jurats, segons forma del privilegi, los fos vessat lo dit vi e feta execució en lurs béns, segons lo dit privilegi³² segons que·ls dits justícia e jurats conexerien que fos fahedor.

Ítem, sobre les scriptures demanades per part d’en Jacme d’Anglesola, scrivà de la cort, del fet de les osts, e de les Verdunes e dels arbres del quexer de la céquia demanats per en Manresa, lo consell comanà que fos vist per los honrats jurats \e per en Pasqual Ferrando, notari/, e ço que just fos e vist e conegut per aquells, fos fet albarà al dit en Jacme; los quals processes vists e regoneguts pugen a suma e quantitat de .XXXIII. sous.³³

||^7v Ítem, fon proposat per en Pere Palau que com ell per alcun temps hagués tengut lo bací dels acaptes e lexes de la obra de la ecclésia de Senta Maria de la dita vila, e a present per occupació de altres afers dixés que no y pogués entendre, que suplicava al consell que altre plegador hi fos mès per lo dit consell. Lo consell, de volentat d’en Jacme Aranda, conseller e vehín de la dita vila, elegí aquell en plegador e collitor dels acaptes e lexes de la obra de Senta Maria. E comanà als dits honrats jurats, que ells ensemps ab lo dit Jachme Aranda, reben compte e rahó del dit en Pere Palau, de ço que aquell sia estat rebut e pagat tro al present dia de huy.³⁴

Ítem, fon manat albarà per lo dit consell a·n Jacme Matheu alias Barber, trompeta, crida e corredor públich de la dita vila, \de/ .LII. sous restans a ell a pagar \de la primera paga/ de mig any, lo qual fení a .VI. dies del present mes de juny del any concorrent, de aquells .CLX. sous los quals pren de soldada l’any per ésser trompeta, missatge \e coredor/ del consell e jurats de la dita vila.³⁵

Lo consell acordà que fossen donats e pagats a·n Domingo Codera e a son fill cinch sous per rahon dels pardals que havie<n> morts e·l terme de la dita vila en lo present any.³⁶

Per senblant forma, lo dit honrat consell acordà que fossen pagats a·n Pere Serres, saig, per carcellatge dels jóvens qui foren preses per lo tallament de les cordes dels pous, dos sous.

Ítem, sobre la proposició feta per la muller d’en Berenguer Trullols, lo consell acordà que com ella o son marit fos .Iª. lliura en peyta per vehinat, e hagués comprat .I. corral o solar de cases d’en Domingo Codera \que és quarta lliura en peyta/, que entre lo solar e vehinatge pach solament .Iª. lliura de peyta.

||^8r Lo consell acordà que·ls mobles fossen afegits a aquells qui·n tinguessen, e axí mateix fossen tolts a tots aquells qui no tinguessen e jurasen que no·n havien tenguts del jorn de la festa de Cinquagèsima a ençà.³⁷

Ítem, sobre la proposició feta en lo consell de alcuns qui volien renunciar e renunciaven a certs marjals que tenien e possehïen axí per via de stabliment com per altra manera, lo consell acordà que aquells qui volran renunciar tornen les cartes o títols que han als honrats jurats, e sien-los levades de lurs peytes.

Ítem, fon proposat per lo discret en Pasqual Ferrando que com ell³⁸ axí com a missatger e síndich de la vila,³⁹ per letra e manament del senyor rey fos haüt anar⁴⁰ per lo fet de les Corts a la ciutat de València e, \tornat/, hagués fet relació als honrats jurats, present lo justícia e alcuns prohòmens de consell, de lur missatgeria, com no poguessen haver plener consell .II. jorns aprés que fon vengut, segons ordenació del consell, la qual⁴¹ relació en lo present consell explicà; per tal, suplicà lo dit consell que li fos fet albarà de .IX. jorns que havie estat en la dita misatgeria. Lo consell acordà que li sie fet albarà dels dits .IX. jorns que havie estat en la dita missatgeria entre anar, estar e tornar, a rahon de .VII. sous tots jorns, que seran .LXIII. sous. Ítem, de .V. sous, .VI. diners que havie bestrets en la carta de la fermança d’en Boquet de València, la qual havie feta a·n Johan Deztorrent e a·n Guillem d’Arenys, compradors de les imposicions de la dita vila a .II. meses.⁴²

Ítem, lo dit honrat consell donà e atorgà licència e plen poder al discret en Pasqual Ferrando, notari, síndich e clavari del any pus proppassat, que puxe vendre tots e qualsevol béns per ell axí com a síndich tunch comprats, e los quals foren venuts a instància ||^8v del peyter del any pus proppassat, donant e atorgant al dit en Pasqual lo dit poder de vendre e alienar los dits béns ab totes les clàusules e seguretats, obligacions e cauteles en les dites cartes necessàries e opportunes, e segons lo dit consell fer pot e és acostumat fer en los temps passats, prometent-ho ara per ladonchs haver per ferm e agradable, sots obligació dels béns de la dita universitat etc.⁴³

En l’any de la Nativitat de Nostre Senyor, mil .CCCC. e quatre, dichmenge que hom comptava .XXIIª. dies de juny,⁴⁴ fon cridat e ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló \per veu de Jachme Matheu, crida e corredor públich de la dita vila, ab so de trompeta segons que és acostumat/, en lo qual consell foren presents los honrats en Guillem Loreta, justícia, en Bernat Moliner e n’Andreu de Paüls, tinent loch del honrat en Pere Miquel, menor de dies, jurats de la vila de Castelló, en Johan Barbarossa, Pere Miquel major, Berenguer Homdedéu, Anthoni Pegueroles, A(rnau) Sala, Bonanat Segura, Bonanat Merí, Domingo Renovell, Johan Alquècer, Guillamó Marquo, Domingo Arbecha, Bernat Coma, Pere Palau, Guillamó Bellido, Jachme Tallant, Bernat Bosch, Johan Miró, Romeu Bonet, Berenguer Codina, Pasqual Bataller, Bernat Pelegrí, Pasqual Ferrando, Anthoni Pegueroles, Berthomeu Agramunt, consellés de la dita vila.

En lo qual consell fon proposat per n’Anthoni Pegeroles que, com ell hagués treta la col·lecta de la peyta de la dita vila a rahó \de .IIII. sous, .VI. diners per lliura, e la/ col·lecta de les mealles a rahon de .XX. diners per lliura, e no pogués trobar fermances ni asegurar aquelles, segons forma dels⁴⁵ capítols del delliurament \a ell fet/ de la dita peyta; per tal, suplicà lo dit consell que degués provehir sobre lo dit fet ço que sa mercè fos \com ell no y pogués donar altre recapte/. Lo consell acordà que la dita peyta e col·lecta fos tornada a encantar, et si no baxave a preu de⁴⁶ mil e cent sous, per lo qual lo dit n’Anthoni la havie promesa collir e plegar e li ere estada delliurada, segons que en carta pública d’aquén feta era contengut, rebuda per en Johan Tauhenga, notari, que tot ||^9r allò quantque fos lo dit menyscapte, o preu, pagàs lo dit n’Anthoni Pegueroles, e béns seus, a aquell qui la dita peyta traurie, o a la dita vila encontinent e de feyt que·l dit deliurament fos feyt, lo qual delliurament e venda fos fet com pus yvaçosament pogués per los dits honrats jurats, síndich e clavari, e per los altres qui foren asignats al delliurament de la dita peyta fet al dit n’Antoni, feta a ell fadiga etc.

Ítem, sobre la execució començada en los béns d’en Berthomeu Agramunt e d’en Guillem Agramunt, \sobre la venda del bestiar que era per aquell estat venut/, lo consell per certa causa la qual ha comanada e comane als honrats jurats e síndich, mane la dita execució sobreseure tro al primer consell celebrador en lo palau comú de la dita vila.

Ítem, sobre la venda de les imposicions lo consell acordà que fossen venudes a tres meses fenits los dos meses dels presents impusadors, les quals feniran a .XIX. dies del mes de juliol primervinent, \de matí/ al sol exit, d’aquí avant comptadors.

Ítem, com l’onrat en Johan Barbarossa, síndich e clavari de la universitat de la dita vila, útilment e necessària, per profit de la dita universitat, hagués mostrat e demostràs en plener consell, en .I. qüern de paper scrit de pròpria mà d’en Johan Tauhenga, notari,⁴⁷ scrivà del consell, haver pagades les quantitats següents:⁴⁸

Primerament,⁴⁹ a·n Berenguer Forés, per letres que portà als advocats de València e los procehiments dels arbres de la céquia de Castelló, de què havia fet clams en Manresa, e portà ordenades defensions, de .IIII^e. jorns que estech, .XII. sous. Item, a·n Jacme Pineda de Vila-real,⁵⁰ per .Iª. letra ab certes rahons que portà de València als jurats, sobre les quals rahons s’avien a dar testimonis en lo fet de les Verdunes, .III. sous. Ítem, a·n Jacme Matheu, per .Iª. letra que portà del governador per la vila al justícia d’Almaçora, que no s’entrametés del clam d’en Manresa que havie fet dels arbres de la nostra céquia, de .I. dia, .III. sous. Ítem, a·n Pere Serres, per altra letra responsiva del justícia de Castelló que portà al justícia d’Almaçora, .II. sous. Ítem, a Johan d’Almenar, per .Iª. letra de galeres de moros que portà de Burriana a .XXIX. de maig, .II. sous. Ítem, al dit en Johan Barbarossa, síndich, per quatre jorns que estech entre anar, estar e tornar a València, per portar los .II^M . XXXV. sous a·n Pere Johan, clavari del General \lo primer dia de juny/, a .VII. sous lo dia, .XXVIII. sous. Ítem, a Esteve Jordà, correu, per .Iª. letra que portà a València a micer Guillem Çaera per lo fet de les Corts, per .II. dies que estech, .VI. sous. Ítem, ||^9v a .VII. mans de paper toschà que⁵¹ foren meses e·l libre de compres e vendes de la vila, a raó de .XX. diners per mà, .XI. sous, .VIII. diners. Ítem, a·n Johan Bordell, per .Iª. letra que portà de València, d’en Johan Çaera, sobre lo fet de les Verdunes, .XII. diners. Ítem, a·n Martí Fagona, per citar los testimonis que són estats donats sobre lo fet de les Verdunes, que foren .XXIIII. Testimonis: .IIII. sous. Ítem, pagà a·n Vicent Piquó, Miquel Segarra, Pere Segarra, juglàs, per .Iª. crida que fon feta per vila,⁵² que fessen professó e festa que anà a Senta Maria del Lidó, .III. sous. Ítem, pagà a .I. kafiç de forment que comprà d’en Berenguer Marbruscha, per a la caritat, .XXX. sous. Ítem, a la sisa del dit kafiç ab .Iª. fanecha de forment que li donaren, .IIII. sous, .IIII. diners. Ítem, a·n Pere Serres, per carcellatge dels jóvens qui foren presos per lo tallament de les cordes dels pous, ab .XII. diners que li pagà per anar al bestiar d’en Agramunt a amenar, .III. sous. Ítem, a·n Domingo Barta, per .Iª. letra que duix a Onda dels jurats a·n Guillem Sanç, .VI. diners. Ítem, a·n Jacme Matheu e al spitaler, per levar les pedres del fossar, .XII. diners. Les quals quantitats pujen a suma e quantitat de .C.XIIII. sous, .VI. diners.

Eodem die et anno.⁵³

Conexeran tots que com per los honrats en Bernat Moliner e n’Andreu de Paüls, tinent loch del honrat en Pere Miquel, menor de dies, jurats de la vila de Castelló, fossen donats a encantar los pous de la dita vila, a tenir en condret a .I. any, en mà e poder d’en Jacme Matheu alias Barber, trompeta e corredor públich de la dita vila, segons forma dels capítols següents:

Tot hom qui vulle e entene traure los pous de la vila de Castelló appellats de Senta Maria, d’en Guardiola, d’en Berenguer Miró, e lo pou Nou, a un any, del dia⁵⁴ de Sent Johan primervinent del present mes de juny a avant comptador, e aquell o aquells qui per menys los tendrà, a aquell seran delliurats sots les condicions següents:

Primerament, que aquell qui traurà los dits pous haje a escurar aquells una vegada en lo mes de abril, la qual scuró hagen haver feta tro mijant ||^10r lo dit mes bé e convinentment, a coneguda dels honrats jurats, e trauran la broça dels dits pous com escuraran e totes altres coses que cayguen en aquells, e aquelles portaran e trauran fora la vila sots pena de .XX. sous, donadors e pagadors les dues parts a la dita vila e lo terç al acusador.

Ítem, que aquell qui los dits pous o qualsevol de aquells traurà hage a tenir los dits pous en condret de cordes d’espart amerat, tantes com mester hi seran, sots la dita pena.

Ítem, que la paga los serà feta de continent.

Ítem, que si les cordes o poals cauran en los dits pous o qualsevol de aquells, que aquell o aquells qui los dits pous trauran hagen a traure aquells o aquelles per tot aquell dia que y seran caygudes, sots pena de cinch sous donadors e pagadors ço és les dues parts a la vila e lo terç al acusador.

E feta subastació, com no fos atrobat alcú qui per menys volgués tenir lo pou appellat d’en Guardiola, com vos en [Guillamó]⁵⁵ Marqués, menor de dies, vehín de la dita vila, que aquell al dit any, segons forma dels dits capítols, prometés tenir en condret per .XXII. sous. Emperamord’açò, donaren e delliuraren a vós, dit en Guillamó Marqués, present, lo dit pou, del dia de Sent Johan primervinent a .I. any, per preu dels dits .XXII. sous pagadors de continent. E per totes les dites coses attendre e complir, obligaren los béns de la universitat de la dita vila, haüts o per haver hon que sien.

E yo, dit en Guillamó Marqués, acceptan e reebén de vós, dits honrats jurats, lo dit pou sots les formes e condicions damunt dites, promet tenir en condret aquell, segons dit és, del dia de Sent Johan en .I. any, e⁵⁶ per açò attendre e complir oblich tots mos béns haüts e per haver hon que sien.

Açò fon fet en Castelló, a .XXII. dies de juny del any de la Nativitat de Nostre Senyor .M.CCCC. e quatre.

Presents testimomis foren a les dites coses n’Arnau Agramunt e en Domingo Gatell, vehins de la vila de Castelló.

||^10v Eodem die et anno.

Per senblants capítols e en la forma e manera dessús dita fon liurat lo pou Nou a·n Domingo Codera, per preu de .XXIIII. sous, per los dits honrats jurats. Testimonis: en Pere de Begues e en Domingo Vives.

Die martis, .XXIIIIª. die iunii dicti anni.

Per senblant forma e manera e ab senblants capítols fon delliurat lo pou appellat de Senta Maria a·n Matheu Codera, per los dits honrats jurats, per preu de .XXII. sous. Testimonis: en Pere de Begues e en Jachme Scudero.

Axí mateix, per aquella mateixa forma e manera e per senblants capítols fon delliurat lo pou appellat d’en Miró, per los dits honrats jurats, a·n Pere Ponç, per preu de .XX. sous. Testimonis: en Pere Strader e en Domingo Vives.

En l’any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCCC. e quatre, divendres que era comptat dos dies de juliol, comparech davant los honrats en Guillem Sanç, savi en dret, e en Bernat Moliner, jurats de la vila de Castelló, e en Johan de Barbarossa, síndich e clavari de la universitat de la dita vila, en Ferrando Matheu, porter de la cort de la Governació de la ciutat de València,⁵⁷ com a procurador del noble en Phelip Boïl, segons que appar ab carta pública feta en València, ultima die iunii anno presenti et superius narrato, per lo discret en Jacme Solsona, notari públich de València. E presentà a aquells e per mi Johan Tauhenga, per auctoritat real notari públich, scrivà dels dits honrats jurats e consell de la dita vila, legir e publicar féu denant aquells una letra del honrat en Johan Sarayana, doctor en decrets, lochtinent del noble mossén Ramon Boïl, conseller del senyor rey e governador de Regne de València, uberta, en paper scrita e el dors ab sagell real de la cort de la Governació ||^11r en cera vermella sagellada, la tenor de la qual és aytal:

De nós, en Johan Saranyana, doctor en decrets, lochtinent del noble mossén Ramon Boïl, conseller del senyor rey e governador de regne de València. Als amats justícia e jurats, prohòmens e universitat de la vila de Castelló del Camp de Burriana o a lurs lochtinents, o a llur etiam legítim síndich e procurador. Salut e dilecció. És denant nos comparegut lo discret en Bernat de Gallach, notari e procurador del noble mossén Phelip Boïl, dient que com lo dit seu principal en lo dia que era comptat .XIII. de setembre any .M.CCCC.III., comprà e cobrà dels nobles n’Anthoni Castellet, e na Aldonça Lançol, cònjuges, mil cinch-cents sous reals e annuals de cena e de peyta, pagadós en la festa de Sent Johan del mes de juny, de aquells cinch mília sous rendals e annuals de cena e de peyta⁵⁸ real, que la universitat de la dita vila de Castelló, annualment fa per benefici de fur, los que antigament foren del alt comte de Trastàmara, e aprés del noble en Pero Boïl, pare del dit noble mossén Phelip Boïl, qui aquells a diverses persones vené ab carta de gràcia, de cobrar aquells segons que de la carta del recobrament de compra del dit mossén Phelip conste sots lo dit kalendari, reebuda per lo discret en Pere Basella, notari. Ítem, lo dit noble mossén Phelip ha comprats e cobrats de mossén Pere de Siscar mil sous annuals e rendals de la dita peyta, en la festa de Nadal pagadors segons és cert per carta pública rebuda per en Berthomeu Català, notari de València, sots kalendari de .VIª. marcii presentis et subscripti anni. E com a present aferme àls no restar, sinó que siats⁵⁹ certificats de les dites compres e recobraments dels dits dos mília cinch-cents sous, per ço ha-nos request que a vosaltres de les dites coses deguéssem certificar ut infra. On nós, vistes a hull en forma pública les cartes dels dits recobraments e compres dels dits dos mília cinch-cents sous, per les quals és cert ço que per lo dit \en/ Bernat de Gallach és estat afermat, per tal, instant aquell en lo dit nom, a vosaltres e cascun de vós, de les dites compres ||^11v e recobraments dels dits dos mília .D. sous, ab la present certificam ab lo sagell de nostre offici sagellada.

Data Valencie, .XXVIIIª. die iunii anno a Nativitate Domini .Mº.CCCCº. quarto.

Vidit Io[hanni] Petri.

E presentada, lesta e publicada la dita letra, encontinent los dits honrats jurats dixeren que reebien la dita letra ab aquella honor e reverència que·s pertany, offerins-se prests e apparellats de fer respondre al dit noble en Phelip Boïl dels dits .II^M .D. sous, en e per la forma en la dita letra del dit lochtinent⁶⁰ de governador contenguda, e de feyt manaren a·n Guillem d’Arenys, impusador o comprador de les imposicions de la dita vila, que al dit en Phelip Boïl, o al dit en Ferrando Matheu \procurador de aquell/, responén dels dits .M.D. sous de la peyta del senyor rey, los quals havien a dar en la festa de sent Johan a la dita n’Aldonça, muller d’en Anthoni Castellet. Testimonis: Bernat Maurell e Vicent de Campos.

En l’any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCCC. e quatre, dichmenge, que era comptat .VI. dies de juliol, fon cridat e ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu de Jachme <Matheu>, crida e corredor públich de la dita vila, ab so de trompeta o nafil segons que és acostumat. En lo qual foren presents los honrats en Guillem Loreta, justícia, en Bernat Moliner e n’Andreu de Paüls, tinent loch del honrat en Pere Miquel, menor de dies, jurats de la vila sobredita, en Pasqual Bataller, n’Anthoni Pegueroles, n’Arnau Sala, Johan Barbarossa, Ramon Johan, Bernat Cab[eça], Berenguer Solà, Bernat Bosch, Johan d’Arenys, Johan Godes, D[omingo T]orner, Domingo Arbecha, Bernat Coma, Johan Alquècer, Berthomeu Agra[mun]t, Guillamó Marqués, Domingo Altibell, Pere Palau, Jacme Aranda, Arnau de Peralta, Pere Gargil, consellés de la dita vila.

||^12r En lo qual consell fon proposat per los dits honrats jurats e per mestre Domingo Rodrigo, metge de la dita vila, que com en la dita vila hage gran remor del poble, qui no troben vi que sie bo ni suficient en la dita vila, per ço dixeren que u notificaven al dit honrat consell e que per aquell hi fos provehit per manera que la dita vila, en esguart de les malalties que y són e de les persones miserables qui no han diners per trametre-y a comprar de fora vila, fossen provehits per manera que·s merexia, per la qual rahó lo dit honrat consell provehí a les dites coses en la forma sigüent:

L’onrat consell de la vila de Castelló, per lo bé, profit, sanitat, e utilitat dels vehins e habitadors de la dita vila, stablí e ordenà, que tot hom, axí strany com privat, puxe metre vi bo e suficient en la dita vila, axí per obs propi lur, com per vendre, e tenir taverna en aquella dita vila, d’ací mijant lo mes d’agost primervinent, lo qual vi axí a propri ús com per obs de vendre e tenir taverna, hajen a notificar e pendre albarà dels honrats justícia e jurats, ans e primerament que meten aquell en la dita vila, \del scrivà del consell/; enaxí que lo vi que mès hi serà per vendre, hajen haver venut ab acabament d’axí mijant lo dit mes d’agost primervinent. Emperò ans que lo dit vi venen, aquell⁶¹ hajen a notificar als dits honrats justícia e jurats, per ço que per aquells sie fet regonèxer si aquell dit vi serà bo e suficient per vendre; car la dita licència per lo dit honrat consell de vendre bon vi en la dita vila, sia estada atorgada per la sanitat e profit dels vehins de la dita vila, e declinants en aquella, e no per altra manera, car d’altre vi flach e de pocha valor n’aja ||^12v gran quantitat en la dita vila. E qui contra les dites coses e qualsevol de aquelles vendrà serà encorregut en pena de .LX. sous, e vessar lo vi que mès hi haurà, o fet metre contra present ordenació e statut, partidors lo terç al senyor rey, lo terç al comú de la dita vila, e lo terç al acusador.

Ferma d’en Pere de Begues, lochtinent del honrat en Bernat Hostalés, batle de la dita vila, salvu dret de senyor.⁶²

L’onrat consell, a suplicació d’en Bernat Maurell, procurador de la dona na Berthomeua, muller quondam d’en Nadal de Monçó, manà ésser fet albarà a la dita na Berthomeua, de .LX. sous a aquella deguts del present e últim any de loguer del seu alberch, lo qual la vila pagave cascun any per en Bernat Manresa, mestre de obra de vila a la dita dona, \lo qual loguerament la vila féu de la dita dona per obs del dit Bernat a .V. anys, los quals feniren en la festa de Pasqua de Resurecció pus proppassada/, ab cominació que d’ací avant,⁶³ ço és del dia que fon finat lo dit loguer, a avant, no li entèn donar ni pagar la dita vila diner ni mealla de loguer de aquell dit alberch, ni per lo dit Bernat Manresa, com haje finat lo temps que fon afermat.⁶⁴

Ítem, manà lo dit consell a suplicació d’en Apparici Merlo e d’en Bernat Ballester, guardians de la \céquia/ Major de la dita vila, ésser fet albarà a aquells de .L. sous, ço és a cascú d’ells .XXV. sous per mig any, lo qual fení en la festa de sent Johan Babtiste del present mes de juny pus proppassada, de aquells cent sous que prenen de soldada de .I. any, lo qual fenirà en la festa de Nadal, per ésser guardians de la dita céquia Major.⁶⁵

Ítem, manà lo sobredit honrat consell ésser fet albarà a·n Guillamó Marqués, per tenir en condret lo pou appellat d’en Guardiola, per .I. any, lo qual fenirà en la festa de sent Johan \Babtiste/ primervinent, vint- e-dos sous.⁶⁶

Ítem, a·n Domingo Codera, per tenir en condret lo pou appellat Nou per .I. any, lo qual fenirà en la dita festa de sent Johan Babtiste primervinent, vint-equatre sous.

Ítem, a·n Matheu Codera, per tenir en condret lo pou appellat de Senta Maria per .I. any, lo qual fenirà en dita festa de sent Johan, .XXII. sous.

Ítem, a·n Pere Ponç, per tenir en condret lo pou appellat d’en Miró, per .I. any, lo qual fenirà en la dita festa de sent Johan, .XX. sous.

||^13r Fon proposat per en Berthomeu Miró e per alcuns altres qui havien mès vi⁶⁷ en la dita vila, que com ell e alcuns altres haguessen mès vi en la dita vila, ab licència e albarà dels honrats justícia e jurats, e per ço, com no u havien notificat dins tres dies als impusadors, aquells los demanaven les penes imposades per stabliment. E com ell ne los altres no haguessen comesa pena, pus ab licència dels justícia e jurats, e ab albarà de aquells havien mès lo dit vi, que suplicave lo dit consell que sobre lo dit feyt fos declarat aquell no haver comesa alcuna pena per la dita rahó. Lo consell acordà que pus lo dit Berthomeu Miró ni los altres qui ab albarà e licència⁶⁸ dels honrats justícia e jurats han mès vi en la dita vila, no són en pena alcuna, majorment com los dits albarans sien registrats per conservació dels impusadors, per vigor del qual registre los impusadors hauran e poden haver lur dret.

Per senblant manera declarà lo dit honrat consell, e acordà sobre la proposició d’en Anthoni Florent⁶⁹ feta per aquell al dit honrat consell, que pus lo dit n’Anthoni Florent havie mès .VII. quarteres de vi en la dita vila,⁷⁰ ab la somera d’en Guillamó Solà, ço és .IIII^e. quarteres al dit Guillamó Solà e .III. quarteres a·n Johan Barbarossa, ab licència e albarà del justícia e jurats; e jatsia lo dit n’Anthoni Florent, se’n hagués duyt a sa casa lo vi del dit en Johan Barbarossa, per qualsevol manera a casa sua, gens per açò no haurie comesa pena ni li devie ésser vessat lo dit vi, pus ab albarà e licència, segons dit és,⁷¹ \és/ entrat o mès en la dita vila, car portar-se’n lo dit n’Anthoni Florent lo dit vi a sa casa, allò fore e és interés del dit en Johan Barbarossa e no de la dita vila ne de alcuna altra persona, \sinó del dit Johan Barbarossa/, per què declara que per lo dit metiment de vi lo dit n’Anthoni, per ço que dit és, no ha comesa pena alcuna.⁷²

||^13v Ítem, lo dit honrat consell, a suplicació d’en Jachme Matheu, corredor e trompeta de la dita vila e consell de aquella, manà ésser fet albarà a aquell de .XV. sous, ço és per encantar la peyta e col·lecta de la dita vila del present any deu sous, e per encantar los pous de la dita vila cinch sous.⁷³

Ítem, sobre la proposició feta per los honrats jurats,⁷⁴ del mustaçaf que no és en vila, e son lochtinent no pese com digués que no tenie peses ne pesals, e com s’i fessen molts fraus, axí per carnicers que inflen les carns e altres coses no degudes, sich facen axí per aquells dits carnicers com en flaqueres, tavernés, tenders e altres persones alcuns fraus, per ço que per l’onrat consell hi fos provehit en ço que li plaurie. Lo consell comanà als dits honrats jurats que de feyt que lo mustaçaf fos en vila, lo deguessen encarregar o dar càrrech de les dites coses e altres que ben vist los fos; e si sich partia de vila, que y lexàs tal lochtinent que y donàs bon recapte.

Lo sobredit honrat consell manà ésser fet al honrat en Johan Barbarossa, síndich e clavari de la dita vila de quatre florins, los quals bestragué a aquells qui baxaren la peyta que havie treta n’Anthoni Pegueroles, la qual a cost e messió del dit n’Anthoni e de voluntat de aquell⁷⁵ fon delliurada a·n Jacme Scuder ab lo bestrahiment dels dits .IIII^e. florins.⁷⁶

Ítem, sobre los mobles a tatxar, lo consell donà e atorgà licència, e plen poder als honrats jurats eo lochtinents de aquells, que puxen tatxar e metre mobles a qualsevol persones de la dita vila, a qui moble face a metre e tatxar a llur bon arbitre e conexe<n>ça.⁷⁷

||^14r Die martis, .XVª. iulii anno a Nativitate Domini millesimo .CCCCº. quarto.

Fon cridat e ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló, per veu de Jachme Matheu alias Barber, ab so de trompeta, segons que és acostumat, en lo qual foren presents los honrats en Guillem Loreta, justícia, en Bernat Moliner e n’Andreu de Paüls, tinent loch del honrat en Pere Miquel, menor de dies, jurats de la vila de Castelló; en R(amon) Johan, Pasqual Bataller, Domingo Renovell, Pere Gargil, Berenguer Solà, Bonanat Segura, Berenguer Castell, Berthomeu Agramunt, Bernat Coma, Berenguer Codina, Jachme Aranda, Pere Palau, Arnau de Peralta, Bernat Bosch, Romeu Bonet, Berthomeu Cardona, Domingo Torner, Bernat Pelegrí, Johan Barbarossa, Berenguer Homdedéu, Pasqual Ferrando, consellés de la dita vila.

En lo qual consell fon proposat per los dits honrats jurats que, com les imposicions de la dita vila se hagen a vendre, com lo temps dels imposadors qui ara són,⁷⁸ fenesque disapte primervinent al sol exit, per ço dixeren que intimaven les dites coses al honrat consell, per ço que per aquell hi fos provehit per la manera que li plaurà. Lo consell acordà que·ls honrats justícia, jurats, ensemps ab en Pasqual Ferrando, Pasqual Bataller, Berthomeu Cardona, Pere Gargil, Pere Palau, Bernat Pelegrí, \Bernat Bosch/, consellers, o per la major part d’aquests, fos feta venda e delliurament de les dites imposicions a tres meses primersvinents, qui començarà disapte al sol exit qui·s comptarà⁷⁹ .XIX. dies del present mes de juliol, als quals donaren e atorgaren plen poder e licència de vendre e liurar aquelles al més de preu donant e offerint, e fer asegurar al dit comprador o compradors, segons forma dels dits capítols. Et per attendre e complir les dites coses, tots los béns de la dita universitat e singulars de aquella obligar.

Ítem, acordà lo dit consell, que·l scrivà dels jurats hage del contracte que ara s’à a fer de les imposicions a tres meses, .VI. sous, com en la dita carta no càlega metre los capítols sinó⁸⁰ segons \la/ forma del contracte que s’és fet als dos meses, qui feniran a .XIX. del present mes de juliol.

||^14v L’onrat consell de la vila de Castelló, per profit e utilitat de la cosa pública, establí e ordenà que tot foraster qui traurà blat de la dita vila e terme de aquella, ço és forment, ordi, civada, avena, espelta, pach de imposició, ço és per kafiç de forment .XII. diners. Ítem, dels altres blats, és a saber, ordi, civada, avena e espelta,⁸¹ per kafiç cascun foraster qui aquells traurà de la dita vila e terme de aquella pach .VI. diners.⁸²

Ítem, tot foraster qui traurà farina dels blats dessús dits, pach a la dita rahó, revocant e havent per revocat lo capítol o capítols parlant que·l foraster pach per lliura de diners del forment .III. diners, e per kafiç d’ordi .III. diners.

Ítem, que tot vehín e habitador de la dita vila, qui comprarà o comprar farà forment, ordi, civada, avena, espelta, e aquell traurà de la dita vila e terme de aquella per revendre, pach a la dita rahó dels dits .XII. diners, e .VI. diners per kafiç.

Ítem, que tot vehín de la dita vila qui traurà farina de la dita vila e terme de aquell, del blat que comprat haurà, per revendre aquell, pach per cascun kafiç dels dits blats a la dita rahó. E qui contra les dites coses, e qualsevol de aquelles \farà o/ vendrà, sie encorregut en pena de .XX. sous, partidors ut suppra.

Ítem, com per experiència sia estat atrobat que·ls ostalés en la civada que venen fan grans fraus a la imposició que han a pagar de aquella, per ço per squivar los dits fraus, lo dit consell de la dita vila ha ordenat que cascun impusador, dins lo temps de la sua compra, puxe fer purgar ab sagrament lo dit ostaler e muller de aquell, que de tot lo temps passat li ha dat just compte de la civada que dins lo temps de la sua compra ||^15r haurà venuda ni vendrà dins lo temps de aquells sens frau una vegada dins lur temps.

Ítem, que tot carnicer de qualsevol carns que pesaran al pes de la imposició, hage a pesar aquelles al fí, axí com ells la pesen et liuren als comprants aquelles, sots pena de .XX. sous pagadors segons les penes dessús dites, per tantes quantesque vegades contrafarà.

||^15v Die mercurii, .XVIª. iulii anno a Nativitate Domini .Mº.CCCCº. quarto.

Fon cridat e ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló, per veu de Jacme Matheu alias Barber, crida e corredor públich de la dita vila,⁸³ ab so de trompeta, segons que és acostumat, en lo qual foren presents los honrats en Guillem Loreta, justícia, en Bernat Moliner e n’Andreu de Paüls, tinent loch del honrat en Pere Miquel, menor de dies, jurats de la vila, micer Johan Miralles, Pasqual Ferrando, Pasqual Bataller, Berthomeu Cardona, Berenguer Homdedéu, Berenguer Solà, Berthomeu Miró, Bernat Bosch, Jacme Tallant, Pere Palau, Guillamó Bellido, Bonanat Merí, Johan Alquècer, Bernat Miquel, Guillamó Marqués, Romeu Bonet, Bonanat Segura, Johan Godes, Jacme Aranda, Bernat Coma, Domingo Renovell, Anthoni Pegeroles, Johan Barbarosa, Nicholau Orlando, Pere Miquel.

En lo qual consell fon proposat per los dits honrats jurats que, com moltes e diverses persones los haguessen dit que⁸⁴ cridassen e ajustassen consell, e que exposassen en aquell que tornassen la imposició del pex, axí com solia ésser, car si u fahien, ni lo consell o acordave de fer, que les imposicions ne serien multiplicades de gran for, en esguart que lo peix tolie molt a la imposició de la carn. Lo consell acordà que no volie que a present fos gitada alcuna imposició al dit peix, com altra cosa no havien francha les gens.

||^16r Die dominica, .XXª. die iulii anno a Nativitate Domini .Mº.CCCCº. quarto.

Fon cridat e ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló, per veu de Jachme Matheu alias Barber, crida e corredor públich de la dita vila,⁸⁵ ab so de trompeta, segons que és acostumat, en lo qual foren presents los honrats en Guillem Loreta, justícia, en Bernat Moliner e n’Andreu de Paüls, \tinent loch del honrat en Pere Miquel, menor de dies/, jurats de la dita vila; en Guillem Feliu, n’Anthoni Pegeroles, Romeu Bonet, micer Johan Miralles, Bernat Cabeça, Pasqual Bataller, Jacme Tallant, Pere Palau, Berenguer Homdedéu, Johan Miró, Guillamó Rubert, Berthomeu Cardona, Bernat Coma, Berthomeu Agramunt, Johan d’Arenys, Guillamó Marqués, Berenguer Codina, Domingo Renovell, Bernat Colom, Bernat Bosch, Domingo Arbecha, Domingo Torner, Pere Miquel, Guillamó Bellido, e Bernat Pelegrí, consellers.

En lo qual consell fon elet síndich quo ad lites⁸⁶ lo discret en Pasqual Bataller, notari, per ço com en Bernat Ostalés qui era constituït síndich, fos batle. Testimonis: Jacme d’Anglesola, notari, e Guillamó de Bruscha, vehins de Castelló.⁸⁷

Die mercurii, .XIIIª. augusti anno a Nativitate Domini .Mº.CCCC. quarto.

Fon cridat e ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló, per veu de Jacme Matheu alias Barber, crida e corredor públich del consell de la dita vila, ab so de trompeta segons que és acostumat. En lo qual foren presents los honrats en Guillem Loreta, justícia, en Guillem Sanç, en Bernat Moliner e en Pere Miquel, jurats. En Guillem Feliu, Pasqual Bataller, A(rnau) Sala, Pere Gargil, Berthomeu Agramunt, Johan d’Arenys, Jacme Aranda,⁸⁸ \Johan/ Miró, Bernat Coma, Berenguer Solà, Bernat Bosch, Arnau de Peralta, Domingo Torner, Bertran de Bués, Romeu Bonet, Berthomeu Cardona, Berenguer Homdedéu, Jachme Nadalies, Domingo Renovell, Anthoni Pegeroles, Johan Barbarossa, \Pere de Begues/, consellers de la dita vila.

Lo qual consell manà que fos fet albarà a·n Jachme Matheu, corredor e trompeta, de .V. sous per encantar les inposicions a .III. meses a·n A(rnau) de Peralta e a·n R(amon) Johan.⁸⁹

||^16v Fon proposat per los honrats jurats, que com l’onrat en Bernat Ostalés, qui ere estat asignat síndich per lo consell, sie ara, batle, e no puxa ésser síndich, per ço que lo conell n’i deja elegir altre. Lo consell en lo present dia de huy elegí en síndich dels plets, per més veus, és a saber, lo discret en Pasqual Bataller, notari. Testimonis: Jachme d’Anglesola, notari, e Guillamó Marbruscha, comorans en la vila de Castelló.⁹⁰

Ítem, acordà lo dit honrat consell, que tota persona puxa metre vi en la dita vila, axí stranys com privats, per tot lo present mes d’agost, ab què sia bo, \fi/ eo suficient, axí per obs propi com per vendre a taverna, ab albarà dels justícia e jurats \ans que aquell meten/, e si passat lo dit mes serà trobat lo taverner que tinga vi per vendre, que li sia vessat. E ultra açò, si contra les dites coses e qualsevol de aquelles farà, o vendrà, serà encorregut en pena de .LX. sous, lo terç al senyor rey, lo terç al comú e lo terç al acusador.

Lo dit consell acordà que·ls dits honrats jurats e síndich constrenguen eo constrènyer facen a·n Bernat Colomer, a·n Ramon Johan e a·n Pasqual Ferrando, síndichs dels anys passats e a cascun d’ells, que donen compte e rahó cascú de sa anyada, e si no u faran, que de continent sie enantat contra ells e cascú d’ells, axí a capcions de persones com a execució de béns, segons fer se pot e deu.

Axí mateix, volch e manà lo dit honrat consell, que per los dits honrats jurats e síndich, sie e puxa ésser feta constreta a·n Pasqual de Mealla, de aquelles .XIII. lliures eo tant com sie ab lo censal o interés, segons és obligat, per rahon de la col·lecta de la peyta que plegà de la dita vila, e aquells haüts, delliuren al síndich e clavari per a messions de la vila, e açò de continent e de fet.

||^17r Per senblant manera, vo<l>ch e manà lo dit honrat consell, que per los dits honrats jurats e síndich sien haüts e cobrats d’en Pere de Reus, aquelles .VIII. lliures, e tant com sien, las quals deu a la dita vila per certes causes e rahó, e d’açò lo puxen constrènyer de fet, per totes aquelles maneres que·s pertany per justícia.

Ítem, com lo discret en Pasqual Ferrando, axí com a síndich e misatger de la universitat de la dita vila, per lonch temps hagués estat en les Corts generals del regne de València, al qual eren donats de salari .VII. sous per cascun dia; e com a·udiència del dit consell sia pervengut que·l dit en Pasqual haurie reebuts .XXX. florins dels diputats o General del dit regne, per salari o treballs de aquell de estar en les dites Corts, e no sia consonant a rahó que·l dit en Pasqual haja salari de la vila e de les Corts o General de aquelles, ans de justícia e rahó aquells deja haver e cobrar la universitat de la dita vila; per ço⁹¹ lo dit consell manà al síndich que constrenga per justícia al dit en Pasqual Ferrando, que do e restituescha a la universitat de la dita vila los dits .XXX. florins.

Ítem, acordà lo dit honrat consell, que·l privilegi de la població dels moros, sie haüt com abans fer se puxa, e sie donat al dit privilegi tro en trenta florins, per haver aquell de la cort del senyor rey.

Ítem, fon proposat en lo dit consell per l’onrat en Johan Barbarossa, síndich e clavari de la universitat de la dita vila, que com ell necessàriament hagués pagades les quantitats dejús sigüents:

Primerament pagà, presents los honrats justícia e jurats e diputats, a fer delliurament de les⁹² imposicions, lo jorn que foren delliurades a·n A(rnau) de Peralta e a·n Ramon Johan, a .III. meses, als qui pagaren les dites imposicions de preu .XVIII. florins, que fan cent noranta-huyt sous. Ítem, ||^17v a·n Jacme Barber, per .Iª. letra dels jurats que portà als jurats de Almaçora, sobre lo fet dels aemprius, .I. sou, .VI. diners. Ítem, a·n Andreu de Paüls, per legir la ordenació del metre del vi per la vila, .VI. diners. Ítem, a·n Berenguer del Spital, ab .I. ase, e a·n Martorell spitaler, per .III. dies cascú, que feren aplanar e denejar lo fossar, ab .XVIII. diners de messió, que·ls féu .XIII. sous, .VI. diners. Ítem, a·n Guillem Sanç e a·n Bernat Moliner, jurats, per .I. dia que anaren a parlament ab los jurats d’Almaçora, sobre lo fet dels aemprius e arbres de la céquia a [raó] de .III. sous cascú, .VI. sous. Ítem, a·n Johan Adam, notari, per .I. translat que féu de la carta condicional entre la vila e en Manresa, sobre lo fet dels quarts, .II. sous. Ítem, de citar a·n Mealla, procurador d’en Manresa, sobre lo fet dels quarts, davant lo justícia, .II. diners. Ítem, pagà a micer Berthomeu del Mas, per acordar lo procés dels quarts, sobre la letra del rey que presentà lo dit en Mealla e·l dit nom, .X. sous. Ítem, a·n Forés, sartre, qui portà lo dit procés a micer Berthomeu, per acordar per .III. dies, .VII. sous, .VI. diners. Ítem, a .I. hom qui portà .Iª. letra de Burriana, de dues galiotes de moros, a .XII. d’agost, .II. sous. Les quals quantitats munten a suma e quantitat de doents quaranta-un sous, .II. diners.

||^18r Dijous, a .XIIII. de agost del any de la Nativitat de Nostre Senyor .M.CCCC. e .IIII^e.

Fon cridat e ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló, per veu de Jachme Matheu alias Barber, trompeta e corredor públich de la dita vila, ab so de trompeta, segons que és acostumat, en lo qual foren presents los honrats en Guillem Loreta, justícia, en Guillem Sanç, en Bernat Moliner e en Pere Miquel, jurats, en Bernat Cabeça, en Pasqual Ferrando, Bertran de Bués, Bernat Pelegrí, Pere Gargil, Berenguer Homdedéu, Guillamó Bellido, Jacme Tallant, Bernat Ribauta, Jacme Nadalies, Johan Miró, Johan Godes, Guillamó Marqués, A(rnau) Sala, Bonanat Segura, Berenguer Codina, Berthomeu Agramunt, Domingo Renovell, Anthoni Pegeroles, Jacme Scuder, Johan Barbarossa e en Pasqual Bataller, consellers de la dita vila.

En lo qual consell fon explicada la misatgeria feta per lo discret en Pasqual Ferrando, notari, a la ciutat de València, per letra de la senyora reyna, sobre lo fet del visrey e d’altres afers de la universitat, en la qual missatgeria estech .VII. dies, dels \quals/ demanà albarà a raó de .VII. sous lo dia, que son en suma .XLIX. sous, dels quals lo consell li manà \ésser/ fet albarà.⁹³

Lo dit honrat consell donà e atorgà licència e plen poder al discret en Pasqual Ferrando, notari, síndich e procurador qui fon en l’any proppassat, qui fení en la festa de Cinquagèsima pus proppassada, que per clarificació del seu compte ||^18v de claveria e sindicat, puxe demanar e constrènyer de compte a·n Arnau de Peralta, a·n Ramon Johan e a·n Bernat Maurell, impusadors⁹⁴ o compradors qui foren de les imposicions de la dita vila a un any, lo qual fení a .XVIII. de maig del present any, e donar compte a ell de aquelles dites imposicions, ab totes aquelles forces e destrenyiments que·s pertanyen e·s merexen e fer-se poden e deuen per justícia e rahó, e àpocha fer etc.

Die sabbati, .XXIIIª. augusti anno a Nativitate Domini millesimo .CCCCº. quarto.

Comparech davant los honrats en Bernat Moliner, e en Pere Miquel, jurats de la vila de Castelló, en Lorenç Bort, laurador, vehín de la dita vila, dient que com ell dit Lorenç Bort, tingua e posseescha un quartó e mig de marjal, per \causa de/ stabliment a ell fet per l’onrat en Guillem Miró, batle de la dita <vila>, ab carta pública feta eo rebuda per lo discret en Francesch Sala, notari, decima die mensis iunii anno a Nativitate Domini .M.CCCCº. E com afermàs de paraula, davant los dits honrats jura<t>s que la dita marjal fos a ell pus dapnosa que profitosa, e fos a ell legut lexar e desemparar aquella, tota hora que ben vist li serie. Per tal lo dit en Lorenç Bort, en presència de mi, Johan Tauhenga, notari, scrivà dels dits honrats jurats e testimonis dejús scrits, derrench e desemparà la dita marjal als dits honrats jurats, e restituí a aquells lo dit títol o carta del stabliment que havie de la dita marjal, per ço que los dits honrats jurats qui ara són o per temps seran, puxen stablir aquella a qui·ls plaurà, e ben vist serà, e fer de aquella a ses pròpies voluntats. Et requerí de les dites coses carta pública si e quant haver-la·n volgués.

Testimonis foren de les dites coses en Guillem Feliu, notari, e en Matheu Avi<n>yó, vehins de Castelló.⁹⁵

||^19r Die dominica, .XXVIIIª. septembris anno a Nativitate Domini .Mº.CCCCº. quarto.

Fon cridat e ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló, per veu de Jachme Matheu, crida e corredor públich de la dita vila,⁹⁶ ab so de trompeta e nafil, segons que és acostumat. En lo qual foren presents los honrats en Guillem Loreta, justícia, en Guillem Johan, en Bernat Moliner, e en Pere Miquel, jurats. En Pere Miquel, major de dies, en Guillem Feliu, Pasqual Bataller, A(rnau) Sala, Anthoni Pegeroles, Jacme Scuder, Bernat Coma, Guillamó Rubert, Johan Godes, Berenguer Codina, Domingo Torner, Guillamó Marqués, Jacme Tallant, Bernat Miquel,⁹⁷ Johan Alquècer, Anthoni Valentí, Johan d’Arenys, Johan Miró, Guillamó Bellido, Pere Gargil, Berenguer Homdedéu, Bertran de Bués, Bernat Pelegrí, e en Pasqual Ferrando, consellers de la dita vila.

En lo qual consell fon proposat per lo honorable en Johan Sànxez de Dicastiello, lochtinent del governador, que com per lo peyter de la dita vila li sie demanada la peyta entegrament de sos béns; e com fos ell hom de paratge e no degués pagar peyta entegrament, per ço pregà e requerí lo dit honrat consell que lo dit fet degués tornar a justícia, o almenys que ell pach axí com d’ací atràs ha pagat, car pagar la peyta ab èntegre ab veritat ell no u farie. Emperò, si u devie fer, o no, que ell ere apparellat de metre-u en conexença de son advocat, e del advocat de la vila. Lo consell acordà que per expedició del dit fet, los honrats jurats parlen ab lo dit lochtinent de governador, de part del consell, que ell sia apparellat per anar ab en Pasqual Ferrando a València, per veure e regonèxer si lo dit honorable en Johan Sànxez és generós o no, e si deu pagar peyta ho no, ||^19v e per donar la fermança que deu donar, axí com a lochtinent de governador, per rahon del dit seu offici, e haüt lo consell ne sie feta relació al dit consell, per ço que per aquell dit consell hi sie feta aquella justícia que·s pertany.

Ítem, lo dit honrat consell, a suplicació d’en Pere Parellades, pesador del pes de la farina de la dita vila, manà fer albarà a aquell de .LX. sous a aquell deguts de la última terça del any pus proppassat, lo qual \e la [qual]/ fení a .XXI. dia d’agost ara pus proppassat.⁹⁸

Ítem, lo dit honrat consell manà ésser fet albarà a·n Matheu Avinyó, a·n Lorenç Bort, a·n Johan Burgueres, Nadal \Ferriols/, guardians del terme de la dita vila, de la primera terça, la qual fení a .XXVIII. dies de agost pus proppassat, treents sous.⁹⁹

Ítem, lo dit honrat consell, revocant la ordenació feta que los carnicers pesassen les carns als sisers a la fi,¹⁰⁰ ordenà e stablí que del .XIX^en. dia del mes de octubre primervinent al sol exit a avant, lo pes ab que serà pesat als carnicers stia la lengua de la¹⁰¹ carn dos dits atràs, segons València.

Ítem, lo dit honrat consell acordà e volch que les imposicions de la dita vila fossen encantades e venudes del .XIX^en. dia de octubre \al sol exit/, pus prop vinent, en .I. any, al més de preu donant.

Los quatre prohòmens qui foren elets a la elecció del mustaçaf, qui en lo present dia se ha a fer e ordenar: primo, en Johan Barbarossa, en Jacme Scuder, en Pasqual Bataller <e en Bernat Pelegrí>.¹⁰²

||^20r Com lo present dia de huy, dichmenge, sia vespra de la festa del benaventurat monsènyer sent Miquel Archàngell, et segons forma de furs e privilegis del regne de València, dege ésser feta elecció de mustaçaf per l’any esdevenidor, per tal lo dit honrat consell, volent servar forma dels dits furs e privilegis, enantà a fer elecció de mustaçaf.

Et primerament foren lestes les ordenacions de la dita vila. Et lestes aquelles, foren donats per lo dit honrat consell als dits honrats jurats .IIII^e. prohòmens de aquells, qui no podien haver veus, al offici de mustaçaf, ço és en¹⁰³ Johan Barbarossa, en Jachme Scuder, en Pasqual Bataller, e en Bernat Pelegrí, los quals donades per cascú de aquelles veus al dit offici, romangueren ab los dits honrats¹⁰⁴ justícia e jurats, per reebre les veus dels altres de consell. Et reebudes les dites veus, foren atrobats de més veus, ço és en Bernat Cabeça, en Guillem Feliu, n’Arnau Sala, Pere de Begues, Pasqual Franch, e n’Andreu de Paüls, les veus dels quals foren publicades per lo dit honrat justícia en plener consell, e de cascun per si. Et los¹⁰⁵ noms dels quals foren scrits en sengles albarans, e meses en .VI. redolins de cera vermella, los quals per lo dit honrat justícia foren meses e liurats en les mans del honrat en Bernat Ostalés, batle de la dita vila, los quals dits .VI. redolins, en presència del dit honrat consell, .I. e pus altre, foren per aquell lançats en un bací quasi mig d’aygua, lo qual era aquí apparellat. Et foren tots remenats e mesclats dins lo dit bací d’aygua, dels quals .VI. redolins foren preses per .I. infant ignocent del dit bací tres redolins, e ||^20v aquells meses per lo dit infant en mans del dit honrat batle, lo qual reebuts aquells, hisqué del dit palau e apartàs un poch del dit consell, en lo pati del dit palau, e a fort poch, honrat batlle retornà en lo dit palau, e uberts los dits tres redolins e lests los noms scrits en cascú dels dits tres albarans, e tenints aquells en la mà, dix e declarà que donave per mustaçaf qui regís lo dit offici en l’any esdevenidor, ço és l’onrat en Bernat Cabeça, vehín de la dita vila.

Et lo qual dit honrat en Bernat Cabeça jurà per mustaçaf de la vila de Castelló, dilluns a .XXIX. dies de setembre, dia del benaventurat sent Miquel Archàngel, en mà e poder del dit honrat batle, sobre los sants .IIII^e. Evangelis de Déu, en la ecclésia de Senta Maria de la dita vila, presents los honrats en Guillem Johan e en Bernat Moliner, jurats, e tot lo poble que aquí ere ajustat, ans que·l Evangeli de la missa major se cantàs, e davant l’altar major de Senta Maria, axí com ere acostumat.

Ítem, lo dit honrat¹⁰⁶ consell comanà als honrats jurats, que sobre mig quartó de terra que és d’en Pedraco e de sa muller, e sobre la lur peyta, li fessen justícia.¹⁰⁷

Dimecres, a .VIII. de octubre del present any, lo discret en Guillem Feliu, notari, jurà per lochtinent¹⁰⁸ del honrat en Bernat Moliner, jurat, en absència d’aquell, sobre los sants .IIII^e. Evangelis de Déu, en mà e poder del honrat en Bernat Ostalés, batle de la vila de Castelló.

||^21r Dichmenge, que era comptat a .XII. dies de octubre en l’any de la Nativitat de Nostre Senyor .M.CCCC. e .IIII^e.

Fon cridat e ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló, per veu de Jachme Barber, crida e corredor públich del consell de la dita vila, ab so de trompeta, axí com és acostumat. En lo qual foren presents los honrats en Guillem Loreta, justícia, en Guillem Johan, en Bernat Moliner e en Pere Miquel, menor de dies, jurats; en Pere Miquel, en Guillem Feliu, en Pasqual Bataller, n’Anthoni Pegeroles, en Johan Barbarossa, en Bernat Coma, Berthomeu Agramunt, Berenguer Codina, Domingo Altibell, Bonanat Merí, Johan Godes, Guillamó Marqués, Bernat Miquel, Johan Alquècer, Johan d’Arenys, Jacme Aranda, Pere Palau, Berenguer Castell, Johan Miró, Guillamó Bellido, Bertran de Bués e Bernat Pelegrí, consellers de la dita vila.

En lo qual consell fon proposat per l’onrat en Bernat Cabeça, mustaçaf¹⁰⁹ de la dita vila, que com per privilegi los officials de la dita vila puxen fer gràcia e gràcies de les penes, si plahia al consell que ell ho pogués fer. Lo dit consell dix que a ell plahia que fes totes aquelles gràcia e gràcies que a ell plagués e li fos ben vist.

Axí mateix lo dit honrat consell dix al dit honrat mustaçaf, que cascú pogués parar en fira en la plaça de la dita vila, e en los altres lochs que cascuns han acostumat de parar tendes, e tenir fires axí com se pertany.

Ítem, a la proposició feta al dit honrat consell, per en Pere de Reus, sobre ço que deu a la \vila/, que suplica lo consell que volgués haver esguart a sa pèrdua, que féu en les penyores de què li és demanada certa quantitat per lo síndich de la vila. Lo consell acordà que com \lo consell ladonchs de la dita vila e/ lo dit en Pere de Reus, lo fet de les dites penyores e coses haguesen més satisfet en poder ||^21v dels advocats de la vila, e aquells dits advocats ladonchs haguessen determenat lo dit en Pere de Reus deure tornar a la dita vila cent vint-e-dos sous, e lo dit en Pere no se’n sie apparellat ne demanada correcció, e sie passat en cosa jutjada, que·l dit en Pere de Reus do e pach al síndich de la dita vila los dits .CXXII. sous.

Ítem, lo dit honrat consell, a suplicació e proposició del discret en Johan Tallada, notari, scrivà de la cort de la governació, comanà als discrets en Guillem Feliu, en Pasqual Bataller e en Bernat Pelegrí, notaris, presents, qui vegen e regoneguen les scriptures demanades per lo dit en Johan Tallada, e vistes e regonegudes aquelles, de ço que aquells conexeran e tatxaran que dege haver, sie fet albarà al síndich e clavari que pach aquelles al dit en Johan.

Ítem, fon proposat en lo dit consell per en Pere Marcho e en Guillamó Rochamartí, e per molts d’altres vehins e habitadors de la dita vila que com cervos e porchs munters hagessen fet en l’any present e fessen tots jorns e sperassen a fer grans tales e dans en los fruyts e esplets de la dita vila, per ço que fos mercè del dit consell de afermar cervater per matar los cervos, porchs, cabrons e cabres munteres qui dan faran o poran fer en esdevenidor en lo dit terme. Lo consell donà facultat, licència e plen poder als honorables jurats de la dita vila de afermar cervater \ho cervatés/ e·n per aquella forma e manera que aquells conexeran ésser profitosa a la universitat de la dita vila, e contractar e fermar carta ab aquell, en \e/ sots aquells capítols, clàusules e cauteles que a ells plaurà e ben vist serà, e ab aquell \o aquells/ convenir se porà, a lur bon arbitre e conexença, e per attendre e complir les dites coses, puxen obligar los béns de la dita universitat.

Ítem, lo dit honrat consell, corregín e milloran lo capítol de les carns, que comence: Ítem, que tota carn de cabró munter, de cervo etc., féu al dit capíto<l> la declaració e addició sigüent:

Açò declarat e enadit que en cars que al consell de la dita vila, per utilitat de la cosa pública, serà ben vist afermar e haver cervater per matar los cervos, cabrons, cabres munteres e altres salvagines qui devoren los esplets e béns de la dita vila, e lo dit consell volrà que·l dit cervater sie franch de imposició de les dites bèsties salvagines que aquell matarà dins o fora lo terme de la dita vila, que·ls compradors de les dites imposicions hagen a servar lo pacte e avinença que ab lo dit cervater serà feta per part de la dita universitat.