Читать книгу Els llibres de Consells de la vila de Castelló IV - AA.VV - Страница 8

||^22r Ítem, a la proposició feta per en \Lorenç/ Bort, guardià del terme de la dita vila, que ell e sos companyons sien pagats de la terça de son salari de què tenen albarà, e del clam fet davant lo justícia dels moros que ell e sos companyons volien penyorar per ço com havien fet dan ab lurs bestiars en diverses arbres e fruyts del terme de la dita vila per los moros, fon mès .I. florí en poder del honorable en Johan Sànxez de Dicastello, lochtinent de governador. E com aquell no·ls volgués liurar ni donar lo dit florí, que fos mercè del dit consell de provehir-hi que·ls fos liurat per aquella forma que al dit honrat consell plaurà. Lo consell entén huy provehir com lo dit e clavari de la dita vila haja diners per pagar als dits guardians de lur terça.

Axí mateix, comanà als dits honrats jurats, que parlassen ab lo dit honrat lochtinent de governador, per part del dit honrat consell, que li plagués donar e liurar lo florí lo qual li seria estat liurat per los dits moros per satisfer lo dan que havien fet, a l’honrat justícia de la dita vila davant lo qual lo clam dels dits moros e bestiar lur era estat posat.

Ítem, fon suplicat lo dit honrat consell, per en Bernat Colomer, que com lo compromés fos expirat de aquells qui havien a dir e determenar la qüestió del compte per ell axí com a síndich tunch temporis e clavari de la dita vila, sobre les inpugnacions per part de la universitat de la dita vila a ell fetes, que plagués al dit honrat consell de haver-s’i misericor<dio>sament com ell no y entenès haver fet res que fer no degués, en manera que no fos faticat, e lo consell hagués e ell sa justícia. Lo consell acordà que fos haüda per los honrats jurats relació dels qui són estats compromissaris o jutges de la qüestió dels dits comptes, en què roman la qüestió ne per què han estat de determenar aquella. Et haüda la dita relació e aquella explicada en consell, lo dit consell hi farà ço que li apparrà ésser fahedor per justícia e bona rahó.

||^22v Ítem, fon proposat per l’onrat en Johan Barbarossa, síndich e clavari de la universitat de la dita vila que com ell no hagués diners de la universitat ab los quals pogués pagar los guardians del terme de la dita ne les altres messions e despeses que de necessitat se havien a fer, e pagar cascun jorn per afers e negocis de la dita universitat, que plagués al consell donar manera e loch d’on ne pogués haver; en altra manera, que ell no y entenia a bestraure de ço del seu pus que bestret havie, e que d’açí avant per la dita rahó no li’n pogués ésser imputada o donada culpa alcuna pus ho havia notificat al dit consell. Lo dit honrat consell, haüt gran col·loqui e parlament d’on poria haver diners per als negocis e afers de la dita universitat, com no atrobàs altra millor ne pus profitosa manera, sinó gitar \dos sous per rova de peix, que són/ un diner de imposició per cascuna lliura de peix, segons que pochs anys eren passats era estat fet e ordenat; per ço ordenà la dita sisa o imposició ésser imposada en lo dit peix [en] la forma e manera dejús sigüent:¹¹⁰

||^23r Ordenació del peix.

Com per experiència sie estat mostrat qui és maest[ra] en moltes e diverses parts, et signanter en aquest regne, que per los murs e valls les ciutats e viles són restaurades e defeses de subjugació de la força del enamich de aquelles; et per ço los bons regidors no deuen haver més cura \de altres coses que/ de tenir en condret e de fer reparar e adobar los murs e valls, com per aquells en cars de necessitat les persones e béns són restaurats e guardats; et per ço lo sant rey en Jachme, qui conquerí regne de València de mans de sarrahins, lo qual ere molt notable guerrer, e mostra-u per experiència fort molt, notablament provehí e ordenà per fur de València posat sots rúbrica De rerum divisione, capitulo: Tota excusació remoguda, que tots los nobles hòmens, cavallers, clergues, religioses e ciutadans e qualsevol altra persona de qualsevol dignitat o stament sia, sien tenguts a posar e metre del lur a obrar, a fer e reparar los murs e a mundar los valls.

E com los murs de la dita vila, en moltes e diverses parts sien decahüts e decahen, e decaurien si no eren reparats e adobats, e los valls e scorredors de aquells scurats, mundats e adobats; per tal l’onrat consell de la dita vila, per esguart de totes les dites coses e per defensió de furs e privilegis, e altres coses en lo dit capítol de fur expressats, ordenà que per cascuna rova de qualsevol linyatge de peys que·s vendran en gros, o en menut, a lliures en la dita vila e terme de aquella, pach dos sous que serie .I. diner per cascuna¹¹¹ lliura dels dits peys.

Emperò, aquells qui vendran en menut los dits peys a lliures, miges lliures e dinades, e d’allí a enjús, hagen haver de tara per la diminució del pes, dues lliures per cascuna rova; los quals peys en l’any present qui començarà a .XIX. dies del present mes de octubre al sol exit, e d’allí avant per .I. any sigüent qui fenirà a .XIX. dies del mes de octubre al sol exit ladonchs sigüent,¹¹² seran venuts¹¹³ als fors dejús scrits.

||^23v Primerament, pagell, adzèrnia, cèrvia, amfós, reig, dalfí, aspet gros que·s vene a tall, déntol, paguer e moll que sie granat, la lliura, .V. diners. Ítem, tonyina, la liura .VI. diners. Ítem, corballs, luç, luerna, coch, sorell, oblada, sucla una ab altra, morruda, sarch, verjada, e tot peix negre, exceptats los dessús dits, la lliura .IIII. diners. Ítem, sardina vera, bella e grana, peix liçal, agulla, lampuga, verderola, congre, que pes .IIII. lliures, e d’allí a ensús, per lliura .V. diners. Ítem, tot congre que pes de .IIII^e. lliures a enjús, per lliura .IIII. diners. Ítem, melqua, albocora e bonítol uberts, la lliura .IIII. diners. Ítem, morena, per lliura, .IIII. diners. Ítem, moll menut, ravalla, e tot peix menut, per lliura .III. diners. Ítem, tota bestina escoada, esmorrada e uberta, per lliura .III. diners. Ítem, tot peix ample, per lliura .II. diners. Ítem, sèpies, calamars, lagostes, lagostins, lopmàntols, tartugues e fangons, e senblants peys que·s venen a hull, paguen segons dessús és dit, de .X. diners .I. diner.

Ítem, que·ls dits peys en lo temps del Carnal hagen ésser venuts als fors dessús dits, e no a altres fors majors. E si lo contrari serà fet, lo contrafahent sia encorregut en pena de .XX. sous, pagadors la terça part al senyor rey, la terça al comú e lo terç al acusador.

Ítem, que los dits peys puxen ésser venuts en lo temps de la Quare<s>ma .I. diner més la lliura, que no en lo temps del Carnal dessús pròxime expressats. Et que tota natura de peix puxa ésser mesa e venuda en la pescateria de la dita vila, no contrastant qualssevol stabliments en contrari fets.

Ítem, que si per ventura alcuns peys venien en la pescateria de la dita vila, que no sien nomenats en los sobredits fors, que ladonchs sien venuts als fors que per los jurats de la dita vila seran tatxats e ordenats.

Ítem, que aquell o aquells qui los dits peys e, qualsevol de aquells, vendran o vendre faran en la pescateria ||^24r de la dita vila, tantost aprés que hauran venut lo dit peix, e ans que·s partesquen de la dita pescateria, sien tenguts comptar e compten, e donen son dret al comprador dels dits drets de ço que tenguts los sien pagar, a rahó de .II. sous per rova, o .I. diner per lliura, abatuda la tara dessús dita de menut, ço és .II. lliures per rova de peix. E si lo contrari faran, de no comptar ab aquells, sien encorreguts en pena de .XX. sous, pagadors ut suppra.

Ítem, que en cars que per qualsevol persona o persones serà venut peix en gros en la dita vila e terme de aquella, sien tenguts pagar .II. sous per cascuna rova del dit peix, los quals hagen haver pagats als dits compradors \del dit dret/ dins .VIII. jorns aprés que venut l’auran fora la dita vila. Et dins la vila si en gros l’auran venut, dins .III. dies aprés que venut l’auran, sots la dita pena pagadora e partidora ut suppra, e que·l peix que·s vendrà en la dita vila en gros, o en menut, pesen al pes del rey, sots la dita pena.

Ítem, que·ls honrats jurats de la dita vila, a instància dels dits compradors, si entenen que no·ls sie donat e manifestat lur dret per aquells qui lo dit peix venut hauran, puxen rebre sagrament de qualsevol dels dits venedors de peix que bé e lealment los han notificat e donat son dret que donar e pagar són tenguts dels dits peys, e enquerir ab deguts destrenyiments segons se pertany. E si poran atrobar que no u hagen notificat e pagat lo dret que pagar deuen ab entegre dins lo dit temps, que aquests aytals sien encorreguts en la dita pena pagadora ut suppra.

Ítem, que·l pesador o revenedor de peix que salarà alcun linyatge de peys freschs, e volrà vendre aquells en la vila o terme de Castelló, hagen e sien tenguts pagar als compradors dels dits drets a rahó de .XX. diners per lliura de diners.

Ítem, que si e en cars que alcun pescador o altra qualsevol persona vendrà peix a hull en la marítima o en camí, com sie acostumat per ||^24v refrescament de les gens que són en la marítima \e camins/, vendre a hull, en aquest cars no sie encorregut en pena alcuna, emperò que ho hagen a manifestar als compradors dels dits drets, sots pena de .V. sous, pagadors la meytat al senyor rey e l’altra \meytat/ als comprador dels dits drets, e que pach los dits drets de ço que venut hauran, e que pugue ésser purgat ab sagrament.

Ítem, que si alcuns duptes exiran o qüestions e contrasts seran entre los venedors dels dits peys, e los dits compradors, aquells duptes e qüestions sien interpetrats e declarats una e moltes de vegades per los honrats jurats de la dita vila qui ara són e per temps seran.

Ítem, que lo preu que exirà e·s porà haver dels dits drets, sien donats e deliurats per cascun mes al honrat en Johan Barbarossa, síndich e clavari de la dita vila, per fer e complir les sobredites coses, tant com bastar-li porà.

Ferma de mi, en Bernat Hostalés, batle de la vila de Castelló, salvu dret de senyor.

Die sabbati, .XVIIIª octobris anno a Nativitate Domini .Mº.CCCCº. quarto.

Fon cridat e ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló, per veu de Jachme Matheu alias Barber, crida e corredor públich de la dita vila, ab so de trompeta o nafil, segons que és acostumat, en lo qual foren presents los honrats en Guillem Loreta, justícia, en Guillem Johan, en Bernat Moliner, e en Pere Miquel menor de dies, jurats de la dita vila; en Pasqual Ferrando, en Bernat Pelegrí, Anthoni Pegeroles, Guillamó Bellido, Johan Miró, Bertran de Bués, Berthomeu Cardona, Johan d’Arenys, Bernat Miquel alias Colom, Guillemo Marqués, Anthoni Valentí, Berenguer Codina, Bernat Coma, Berthomeu Agramunt, Pasqual Bataller, Guillem Feliu, Johan Barbarossa, Domingo Torner, Pere Miquel major, Nicholau Orlando, Pere Gargil, Jacme Aranda, Bernat Cabeça, Jacme Tallant, Pere de Begues, Johan Godes, R(amon) Johan, Arnau de Peralta, consellers de la dita vila.

L’onrat consell de la vila de Castelló, per utilitat de la cosa pública, stablí e ordenà que alcuna persona de qualsevol ley, condició o stament sia, no gos o presumescha entrar dins la closa e dexat de la pescateria de la dita ||^25r vila, ne pendre ne triar dels covens o vexells hon los dits peys estaran, alcuns dels dits peys dins o fora los dits rexats. E qui contrafarà, pagarà per pena per cascuna vegada, e per cascuna de les dites coses .XII. diners, pagadors lo terç al senyor rey, lo terç al comú, e lo terç al acusador.

Ferma de mi, Bernat Hostalés, batle, salvu dret de senyor.¹¹⁴

Ítem, acordà lo dit honrat consell, que per lo síndich e clavari de la dita vila sien fets traure e levar del escorredor del camí de la Mar alcuns loms qui·y són, per ço que l’aygua discorrent per aquells mils e pus leerívolment puxa passar e discórrer per aquell.

Ítem, fon proposat per en Domingo Vives, vehín de la dita vila, que com en la tatxació que a ell fon feta en los béns que possehie ans del quitament, li sie fet gran prejuhii, ço és que ha error que romàs en liures ans que ne foren tatxats, e volen-li fer quitar ço que no deu, que plagués al consell que li sie tornat a justícia. Lo consell acordà que sie regonegut per los honrats jurats e si axí és que u tornen a justícia.

Lo consell, a suplicació del reverent frare Anthoni Padrells, prior de Sent Agostí, per mort de micer Johan Miralles, qui fon manobrer de la obra de Sent Agostí, qui és fora los murs de la dita vila, asignà en manobrer de aquella dita obra, en Bernat Maurell, vehín de la dita vila, present, al qual donà licència e plen poder de requerre e haver compte \e rahó/ dels hereus de micer Johan, \axí com manobrer qui desús/ o de qui·s pertanga en loch de aquell, de ço que aquell fos o sia vist aquell ésser tengut tornar a la dita obra, e rebre e pendre totes e qualsevol quantitats de moneda, béns e coses pertanyents \o/ lexades a la dita obra, e de aquén fer àpoques, albarans e tot ço àls que·s pertanga a demanar e haver en juhí e fora juhí etc. Quant és de la gràcia per lo dit prior de la peyta, respòs lo dit consell que no u pot fer en l’any present, per los grans càrrechs de la dita vila etc.

||^25v Del fet del¹¹⁵ mestre de gramàticha luïste, de que lo dit prior e mestre Arnau han explicat ésser axí abte e bo si legir vol en la dita vila, plau al consell que lige per .I. any sigüent, que li sie donat tro en quantitat de .X. florins per tenir escola en la dita vila per lo dit any.

Lo dit honrat consell, sens revocació dels altres síndichs e procuradors de la universitat de la dita vila, féu síndich e procurador de aquella, lo discret en Pasqual Ferrando, notari, al qual donà plen poder de comprometre sobre la qüestió dels aemprius que·ls vehins e habitadors de Castelló han de entrar de sol a sol e pèxer les erbes ab bèsties e bestiars en lo terme d’Almaçora, \en poder de moltes persones que·s volrà etc.,/ ab totes aquelles penes, clàusules e seguretats que en lo dit compromés sien necessàries largament dictat, axí com se mereix, per en Johan Tauhenga, notari, scrivà del consell. Testimonis: en Guillem Agramunt, notari, e en Matheu Vilar, vehins de Castelló.¹¹⁶

Lo discret en Pasqual Ferrando, notari, féu relació en consell de la missatgeria que havie feta per la vila a València, sobre la qüestió dels aemprius que la vila havie e vehins de aquella ab Almaçora, de pèxer les erbes ab bèsties e bestiars, de sol a sol, en lo terme de Almaçora; e dels arbres que eren¹¹⁷ estats tallats a·n Manresa d’Almaçora que eren al quexer. Et que lo dit en Pasqual e lo síndich d’Almaçora havien haüt de consell dels advocats en València, que de la qüestió dels térmens fos fet compromés en poder dels dits advocats, per relevar messions etc. Et del fet del tallament dels arbres, que·ls qui fossen decantats sobre la céquia e fessen embarch en aquella podien ésser tallats; los arbres qui estaven drets e no feyen erbarch a lançar los tarquins e escombraments de la nostra céquia no podien o devien ésser tallats etc., e demanà albarà de son salari. Lo consell acordà que li sie fet albarà de .VIII. jorns que estech en la dita missatgeria, a rahó .VII. sous tot dia, que fan .LIIII. sous.¹¹⁸

||^26r Axí mateix, féu relació lo dit en Pasqual, que havie trobat de consell dels advocats de la vila, que l’onrat en Johan Sànxez podie donar fermances en Castelló sobre lo regiment de son offici de lochtinent de governador deçà lo riu d’Uxó, e que ell havia promés de donar sa muller e sa sogra,¹¹⁹ e que·ls advocats havien dit que·s podia fer \ab bona carta/ ab certes clàusules e renunciacions, si al consell plahie. Del fet de les peytes que havie trobat de consell, que si aquell mostrave ésser hom de paratge, que devie pagar en obres de murs, valls, camins, defensió de furs e privilegis, e en \les/ altres coses per furs e privilegis contengudes. Perquè lo dit honrat consell acordà que aquell mostràs son privilegi com era hom de paratge, e mostrant aquell, que·l consell ladonchs acordarie ço que y degués fer per justícia.

Ítem, fon proposat en lo dit consell, per lo discret en Bernat Pelegrí, notari, que com l’onrat en Bernat Ostalés, batle de la dita vila, lo destrengués ab manaments penals, de donar compte en poder seu del regiment del offici de mustaçafia, que·l dit en Bernat havie regit per .I. any, lo qual fení en la festa de sent Miquel pus proppassada. E com no fos cosa acostumada los mustaçafs de la vila donar compte al batle, ans segons fur e antiga usança donen lo dit compte en poder del justícia de la dita vila, per ço suplicà lo dit honrat consell com açò fos interés propi de la dita vila, e dels habitadors de aquella, que açò degués defendre segons fos tengut per justícia. Lo consell acordà que·ls honrats jurats, ensemps ab en Pasqual Ferrando, notari, parlen ab lo dit honrat batle que s’abstingue de les coses, e si fer no u volrà, que açò sie defés per lo síndich de la vila per la manera que·s pertany e fer se deja de justícia.

L’onrat en Guillem Loreta, justícia de la dita vila, instant lo dit honrat consell, per ço com en lo present dia de huy les imposicions se havie<n> a delliurar, e al present aquelles ||^26v no sien pujades a for covinent, manà a cascuns dels consellers, sots pena de .X. morabatins d’or \en lo present dia/ en ora de vespres, fossen a consell ajustats en lo dit palau, per acordar e delliberar en lo delliurament de les dites imposicions, ço que fos acordat ésser fahedor en aquelles.

Et enaprés, en aquell mateix dia, en ora de vespres, lo dit honrat consell fon ajustat en lo dit palau, en lo qual foren presents los honrats en Guillem Loreta, justícia, en Guillem Johan, en Bernat Moliner e en Pere Miquel, jurats. En Barnat Cabeça, Pere de Begues, Arnau de Peralta, Guillem Feliu, Pasqual Bataller, Jachme Scuder, Bernat Coma, Berthomeu Agramunt, Anthoni Valentí, Berenguer Codina, Johan Godes, Guillamó Marqués, Bernat Miquel alias Colom, Johan d’Arenys, Berthomeu Cardona, Johan Miró, Guillamó Bellido, Pere Gargil, Bernat Pelegrí, Anthoni Pegeroles, Bertran de Bués, Jacme Aranda, Johan Alquècer e en Pasqual Ferrando, consellers de la dita vila.

En lo qual dit honrat consell fon acordat que per ço com a present les imposicions de la dita vila no apparie al dit consell ésser pujades a for covinent, donà licència e plen poder als \dits/ honrats en Guillem Johan, en Bernat Moliner, jurats, a·n Johan Barbarossa, síndich e clavari de la universitat de la dita vila, que ells ensemps ab en Pasqual Ferrando, notari, en Bernat Cabeça, en Jacme Scuder, en Berthomeu Cardona, en Johan Miró, e n’Anthoni Valentí, prohòmens, consellers de la dita vila, o la major part de aquells, en lo present dia de huy puxen delliurar o fer delliurar segons forma ||^27r dels capítols, les imposicions de la dita vila al més de preu donant; com lo dit honrat consell do e atorch a aquells o a la major part de aquells tot poder e facultat de fer les dites coses, totes e sengles, segons se pertany fer e és acostumat, sots obligació dels béns de la dita universitat. Et resnomenys, per ço que les dites imposicions pugen a major for, puxen donar florins e prometre a aquells qui les pujaran de for, axí com a ells serà ben vist ésser fahedor, a profit de la dita universitat.

Die lune, .XXVIIª. octobris anno a Nativitate Domini .Mº.CCCCº. quarto.

Berthomeu Agramunt e [en blanc] notificaren als honrats en Guillem Johan e en Bernat Moliner, jurats de la vila de Castelló, cent borregos o moltons, los quals volien metre en l’orta e bovalar de la dita vila, segons forma de les ordenacions, e obligà aquells a tallar o fer tallar en les carneceries de la dita vila als dits honrats jurats etc., sots la pena en les dites ordenacions contenguda.¹²⁰

Die mercurii, .XXIXª. octobris anno a Nativitate Domini .Mº.CCCCº. quarto.

Berthomeu Cavaller e Andreu Cavaller, fill de aquell, notificaren e intimaren als honrats en Guillem Johan e en Bernat Moliner, jurats de la vila de Castelló, cent borregos los quals metien e·l bovalar e en l’orta, segons legut los era per ordenació del dit consell, e aquells obligaren a tallar o fer tallar en les carneceries de la dita vila sots les penes en aquelles dites ordenacions contengudes.¹²¹

||^27v Die martis, .IIª. decembris anno a Nativitate Domini .Mº.CCCCº. quarto.

Fon cridat e ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló, per veu de Jacme Matheu alias Barber, crida e corredor públich de la dita vila, ab so de trompeta segons que és acostumat; en lo qual foren presents los honrats en Guillem Loreta, justícia, en Guillem Johan, en Bernat Moliner e en Pere Miquel, menor de dies, jurats. En Ramon Johan, n’Arnau de Peralta, Pasqual Bataller, Anthoni Pegeroles, A(rnau) Sala, Berthomeu Agramunt, Jacme Scuder, Bernat Coma, Pere de Begues, Guillamó Marqués, Johan Godes, Bernat Miquel, Jacme Nadalies, Domingo Torner, Berenguer Solà, Berenguer Homdedéu, Guillem Feliu, Nicholau Orlando, Berenguer Codina, Bonanat Segura, Guillamó Rubert, Berenguer Castell, Anthoni Valentí, Romeu Bonet, Bertran de Bués e en Pasqual Ferrando, consellers de la dita vila.

En lo qual consell fon proposat per en Matheu Vilar e per en Jachme Matheu, que plagués al honrat consell de fer-los albarà de encantar e vendre les imposicions de la dita vila. Lo consell acordà que·ls fos fet albarà de .XX. sous, dels quals fos satisfeyt al dit en Vilar de ço que los jurats conexeran que deja haver del dia que foren delliurades les imposicions.¹²²

Ítem, fon refermat per lo dit consell lo dit Jacme Matheu alias Barber, del .VII^en. dia del present mes de deembre a .I. any, per preu de .LXXXª. sous, e sos vestits, per ésser trompeta, corredor e missatge del consell e dels honrats jurats, e que axí mateix hage los salaris acostumats de encantar e fer vendes de les imposicions e peytes de la vila, e de les rendes del senyor rey, e de altres coses que salari sie acostumat rebre e haver.¹²³

Lo dit honrat consell, a proposició d’en Ramon Ferrer, vist lo compte de ço que havie despés en adobar lo camí prop lo pont de la Moreria, e acabat d’adobar per aquell lo camí que ve ves lo molí del oli d’en Pasqual ||^28r Franch, per hon han a discórrer les aygües al vall, per los honrats jurats lo dit feyt vist, que li sie fet albarà e haje de sos treballs ultra ço que haja despés, .V. sous, les quals missions vistes per los dits honrats jurats, ab los .V. sous de son salari, pugen a suma de cinquanta sous, deu diners, dels quals li fon fet albarà.

A la proposició feta per en Domingo Vives, lo consell comanà als honrats jurats que sie vist si aquell peyte més que no deu, e que sie tornat a justícia per aquells.¹²⁴

Lo consell, a proposició d’en Johan Tallada, notari, manà a aquell ésser fet albarà de les quantitats d’escriptures per aquell rebudes per la universitat de la dita vila, axí com a scrivà del lochtinent de governador, segons que·s seguexen:¹²⁵

Primo, de una letra que anà a Burriana, sobre lo fet dels asnadós de la çut, .I. sou, .II. diners. Ítem, la relació que Martí lo saig féu, .IIII. diners. Ítem, per lo protest dels processes fets al lochtinent de governador, e a·n Sanç, jutge de la causa d’en Manresa, sobre los qui donaren la coltellada al dit Manresa, .XIIII. sous, .VIII. diners. Ítem, per .Iª. letra real que fon presentada al lochtinent de governador, que no·s entrametés del fet del justicia .I. sou e .II. diners. Ítem, altra ora fon presentada la dita letra per lo justícia al lochtinent de governador, sobre .I. manament que li fon fet, .I. sou, .IIII. diners. Ítem, dels processes fets per lo síndich en la crida de les indulgències del emperador de Gostantinoble, .I. sou, .IIII. diners. Ítem, del procés de dues letres requestes dels preus de les imposicions, e contra lo feyt de la fira de Almaçora, .XVI. sous. Ítem, del procés dels hòmens de Castelló, sobre lo scorredor del stany, .XXXVIII. sous. Ítem, dels testimonis rebuts per part del síndich, .XL. sous. Ítem, de la protestació feta per en Pere de Begues, síndich, al dit lochtinent sobre lo manament fet al justícia en lo fet de la crida fahedora ab lo translat del manament, .I. sous. Ítem, del traslat de la ||^28v letra real com hisqueren les osts ab la protestació que s’i féu, .II. sous. Ítem, per lo procés de Castelló contra Almaçora, sobre lo fet de la ferma de dret dels amprius senar e doble, .XXII. sous. Ítem, per lo procés de la ferma de dret de Castelló contra Vila-real, sobre la fira que Vila-real volie mudar, entre senar e doble .VIIII. sous, .IIII^e. diners. Suma per tot cent sexanta-quatre sous, .II. diners. Et que faça àpocha final tro al present dia.

Ítem, fon manat fer albarà per lo dit honrat consell al discret en Pasqual Ferrando, de .XLVIIII. sous, a aquell deguts, de .VII. jorns que estech en València com a misatger per lo fet de la fira de Vila-real, e del fet del aempriu del terme d’Almaçora, e dels arbres de la céquia.¹²⁶

Ítem, fon refermat Joan Sànxez, meneschal, per l’onrat consell, del .XIX èⁿ. dia del mes de noembre proppassat en .I. any, per preu de .CC. sous pagadors de mig en mig any, segons que en temps passat li ere acostumat de dar e pagar per ésser meneschal de la dita vila.¹²⁷

Ítem, fon manat fer albarà per lo dit honrat consell al dit Joan Sànxez, meneschal, de cent sous a aquell deguts de la última paga e solució de salari de .I. any que fení a .XIX. de noembre pus proppassat, per ésser meneschal de la dita vila.

Com fos qüestió e contrast entre los regants de la fila del Partidor, que parteix l’aygua de les files dels dos ulls appelladós de la Doberia dels Çabatés, qui passe al costat de la terra d’en Guillem Feliu, e de la muller quondam d’en Berenguer Moliner, de la una part, e lo senyor del molí Soterrani, moliners e altres heretés qui prenen l’aygua de de l’altra fila qui passe per lo molí Soterrani de la part altra, per rahon del preniment o tolliment de l’aygua que·ls uns dels dits heretés fan als ||^29r altres de la lur part de l’aygua,¹²⁸ tancant aquella al partidor sobredit, e per senblant forma lo¹²⁹ senyor del dit molí Soterrani, o moliners de aquell dit molí, tancant lo \dit/ canalat, e prenent tota l’aygua e fahent-la anar al dit molí. E jatsie antigament fos imposada pena a qualsevol persona qui tolgués l’aygua del .I. regadiu a l’altre, de les dites dues files al dit partidor, la qual pena era levada per lo cequier major de la dita vila, emperò aquella ordenació a present no pot ésser atrobada; et per ço lo dit honrat consell, volent donar fi al dit contrast o qüestió, stablí e ordenà que alcun dels hereters dels regadius de les dites dues files, moliners o senyors del molí Soterrani, o altres qualsevol persones estranyes o privades, de qualsevol ley, condició, o stament sien, no gosen o presumesquen d’ací avant tancar qualsevol partidor qui departeix les aygües de les dites dues files, passant l’aygua de la .I. partidor o fila en l’altre partidor o fila. Et açò sots pena de .X. sous de dia e .XX. sous de nit, partidors lo terç al senyor rey, lo terç al comú de la dita vila, e lo terç al acusador per tantes quantesque vegades contrafet serà, del qual terç del acusador lo dit cequier no puxe fer alcuna gràcia. La qual ordenació o statut, emperò, lo dit consell fa sens prejuhíi de la sentència o sentències, la qual o les quals los senyors del dit molí han de les dites aygües.

Ferma d’en Bernat Hostalés, batle, salvu dret a senyor.¹³⁰

Ítem, fon proposat en lo dit consell, per en Pere de Begues, e d’altres, compradors de les rendes del senyor rey, que com l’onrat en Bernat Ostalés, batle de la vila de Castelló, se vulla esforçar a demanar e ho pendre alcun dret del carnatge, que aquells ensemps ab les altres rendes del senyor rey haurien comprat, la qual cosa no és estada acostumada fer ni poria de bona rahó, que ço que és dret lur e han comprat lo dit batle en loch del dit senyor, degue pendre part alcuna salvu de çó que és acostumat en temps passat, ço és que si és feta degolla de moltons, cabrons, ovelles o cabres, li és donat de ben ésser a ell un quarter, e altre als jurats de la vila, tot l’àls és de les dites rendes; per ço suplicaren lo consell que axí com aquell qui tenie les rendes del dit senyor rey empenyorades, que sobre lo dit fet degués provehir, ço ||^29v que conegués que fos fahedor per justícia. Lo consell acordà que·ls dits honrats jurats parlen del dit fet ab lo dit honrat batle, e que no vulla pendre sinó ço que és estat acostumat pendre per los altres batles en temps passat.

Lo dit honrat consell manà a·n Pasqual Bataller, síndich dels plets, que encontinent deman a·n Pere de Reus aquells cent .XXIIII. sous, los quals ha a tornar a la vila del fet de les lanes, que li penyoraren los d’Onda, segons és notat en libre de consells del any proppassat; et si pagar no·ls volia, que·l ne constrenga per justícia.

Axí mateix, lo dit honrat \consell/ acordà que resposta sie feta per los honrats jurats als jurats e prohòmens de la Genebrosa, de ço que·ls han scrit sobre lo carnatge que és estat fet per los nostres guardians a·n Jacme Terça, vehin lur, de .VII. moltons que li eren per aquells dits guardians estats faltejats, per ço com pexien lo terme de la dita vila, e com és estat jutjat e declarat que sentència passada en cosa jutjada, la qual resposta \los/ sie feta a consell del discret en Pasqual Ferrando, notari.

De la prorata que fon afermat per mestre A(rnau) de Peralta,¹³¹ de alcunes quantitats que hafermave que hauri<e> pagades per la vila, lo consell acordà que fos vist per los jurats e que·n fos feta relació en consell, e que ladonchs per lo consell hi serie provehit ço que tengut fos per justícia.

Ítem, acordà lo dit consell, que de continent los honrats jurats ensemps ab en Pasqual Ferrando, parlen ab l’onrat en Johan Sànxez, lochtinent de governador deçà lo riu d’Uxó, que do la fermança que és tengut dar per rahon del regiment de son offici, segons forma del privilegi e provesions reals. Et si done sa muller e sa sogra, que li sien rebudes, e que·n sie feta carta per en Johan ||^30r Tauhenga, scrivà del consell, la qual sie ordenada a consell del discret en Pasqual Ferrando, segons lo consell que aquell atrobà de micer Guillem Çaera, advocat de la vila en València.¹³²

Ítem, manà lo dit honrat consell a·n Jacme Scuder, peyter, que face execució ab éntegre, al honrat en Johan Sànxez de Discastello als hereus d’en Guillem Miró \e d’en R(amon) de Thous,/ als Alçamores e a altres qualsevol vehins e habitadors de la dita vila, qui·s afermen ésser generoses, de totes e qualsevol peytes que aquells degen a la dita vila.

Ítem, fon proposat per en Ramon Johan, notari,¹³³ que com a ell sien degudes per la universitat de la dita vila, les quantitats dejús sigüents, les quals ell no ha pogut cobrar ne haver de les persones dejús sigüents, del any .M.CCCC.II., e fení en tres, que aquell fon síndich de les vendes que·l peyter féu a ell com a síndich lo dit any, ço és d’en Ramon Maçó de .III. quartons de terra al Castell Vell, com sien d’en Francesch Lòppiç, .IX. sous, .VI. diners, mealla, pugesa. E de la muller d’en Domingo Marquo, de .I. celler que afronte ab en Nicholau Jordà, .III. sous, .XI. diners, mealla. E de un quartó de terra que fon venut Amiguet, com sie de capellania, .XI. sous. E d’en Guillamó Castell, .IIII. sous, .VI. diners. Ítem, per lo contracte de mestre A(rnau) de Peralta, de .II^M .DCCCC. sous que en Pasqual Ferrando manlevà .XXII. sous, que plagués al consell que li’n fos fet albarà. Lo consell comanà lo dit fet als honrats jurats, e que feta relació per aquells, lo dit consell farie en los dits afers ço que degués per justícia.

Lo dit honrat consell,¹³⁴ vist lo compte del discret en Ramon Johan, síndich e clavari de la universitat de la dita vila,¹³⁵ en l’any .M.CCCC. e .II., e fení en l’any mil .CCCC. e .III., per lo qual se demostrave¹³⁶ ||^30v haver donat e retut just e verdader compte e rahó de la administració del sindicat e claveria, e de les reebudes e dates per aquell fetes, féu a aquell absolució e difinició, segons per carta pública rebuda per en Johan Tauhenga, notari, scrivà del consell en lo present any de la dita vila, clarament se demostre en lo present dia de huy feta.

Testimonis: en Francesch Sala, notari, e en Pere Pintor, vehins de la vila de Castelló.

Axí mateix, lo dit honrat consell féu absolució e difinició al discret en Pasqual Ferrando, notari, síndich e clavari qui fon de la dita vila en l’any mil .CCCC. III., et fení en l’any .M.CCCC.IIII^e., la vespra de Cinquagèsima, de les rebudes e dates per aquell fetes per la universitat de la dita vila, segons que en carta pública d’aquèn feta en lo present dia de huy, per lo dit en Johan Tauhenga, notari, largament és contengut.

Testes proxime dicti.

Die lune, .XXIIª. decembris anno a Nativitate Domini .Mº.CCCCº. quarto.

Fon cridat e ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló, per veu de Jacme Matheu alias Barber, crida e corredor públich de la vila sobredita, ab so de trompeta o nafil, segons que és acustumat, en lo qual foren presents los honrats en Guillem Loreta, justícia, en Guillem \Sanç, e en Guillem/ Johan, en Bernat Moliner, e en Pere Miquel menor de dies, jurats de la dita vila; en Pere de Begues, en Pasqual Bataller, n’Anthoni Pegueroles, Bertran de Bués, Berenguer Solà, Domingo Torner, Bernat Coma, Romeu Bonet, Pere Gargil, Guillamó Marqués, Berthomeu Agramunt, Johan Godes, n’Arnau Sala, ||^31r Jacme Aranda, Guillem Feliu, Bernat Cabeça, Johan d’Arenys, Pere Palau, Domingo Altibell, Johan Barbarossa, Bernat Maurell, Anthoni Valentí e Berthomeu Cardona, consellés de la sobredita vila.

En lo qual consell fon proposat per lo reverent frare Anthoni Padrells, prior del convent e orde de sent Agostí, que com en altre consell del present any, fos estat per ell explicat que com un solempne hom expert en Taulegia e en la sciència d’en Llull, e bon gramàtich, e lògich, fos estat parlat que degués legir ací a escolans e altres qualsevol persones qui de aquell volguessen hoir, e fos estat acordat per lo consell de dar-li .X. florins per .I. any. Et aquell, per letres d’ell e de alcuns bons hòmens de la dita vila, hagués atorgat de venir ací, com fos ja provehit de alcuns scolars de fora vila per venir ací, que fos mercè del consell de dar-li per .I. any los dits .X. florins. Lo consell atorgà e dix que li plahia de donar-li deu florins per .I. any, per legir e tenir scola de les dites coses en la dita vila per .I. any, és saber, de gramàticha, lòtgida e de les altres sciències dessús declarades.

Ítem, fon proposat per en Pere Sánxez, que com ell se fos composat ab la vila de tenir basta la taula de la vila per .I. any de bones e suficients carns de moltó, la vila lexant-li la taula llur de la vila per .I. any, segons que en la obligació e seguretat en tro la vila, e ell feta és contengut. E com en lo temps que ell s’obligà los carnicers,¹³⁷ quant havien scorxades lurs carns, pesassen aquelles al pes dels sisers de dos dits e mig fins en tres, \la lengua a tres/, e de .XIX. de juliol fins a .XIX. de octubre sia estat forçat de pesar los moltons que des[trenye] en la ||^31v de la dita vila (sic), al fí de què s’a seguit al dit proposa<n>t gran pèrdua e dan, e ladonchs ell protestant del dit dan, ab scriptura li fos estat promés de paraula per los honrats jurats que farien e pendrien partit ab lo consell que serie remunerat del dit fet; per ço suplicà lo consell que volgués haver esguart a la sua pèrdua e dan. Lo consell acordà que fos vist per los honrats jurats, e ço que coneguessen que just fos, qui li fos satisfeyt e pagat.

Lo consell acordà e manà ésser fet albarà als consellers del justícia, ço és micer Johan, e per mort d’aquell a·n Bernat Pelegrí; ítem, a·n Guillem Sanç, e per l’offici de juraderia de aquell a·n Pere Colomer; ítem, a·n Pasqual Ferrando; ítem, a·n Bernat Ostalés, e per l’offici de batlia de aquell a·n Pere de Begues; ítem, a·n Bernat Colomer; ítem, a·n Guillem Feliu.¹³⁸

L’onrat en Guillem Loreta, justícia de la vila de Castelló, absolvé e remeté als¹³⁹ jurats e consell e consellers de la dita vila, totes penes e calònies que haguessen comeses dins lo temps de la lur administració etc.

Ítem, lo dit honrat consell manà ésser fet albarà al ho(n)rat en Johan Barbarossa de les quantitats dejús scrites que ha pagades útilment e necessària per la universitat de la dita vila, segons que·s seguexen:

Primerament, \pagà/ de fer citar en Pasqual de Mealla, procurador d’en Manresa, per huna sentència en lo fet dels quarts, .II. diners. Ítem, a·n Cincha de Benicàcim, per .Iª. letra de galeres de moros que duix a mija nit \a .XIIII. de agost/, dos sous. Ítem, a .I. hom de Burriana, per .Iª. letra de galeres de moros que portà de Burriana, a .XXVII. d’agost, .II. sous. Ítem, a·n cinch oques que comprà a senta Maria d’Agost, a saltar, luytar, córrer e altres coses, costaren .XV. sous. Ítem, als juglares qui sonaren en la dita festa .IIII^e. sous. Ítem, a·n Domingo Codera, per adobar los curons del pou Nou, la roda, e strènyer les landes e altres coses, .II. sous, .VI. diners. Ítem, a .XXXI. d’agost pagà a .I. hom de Burriana per .Iª. letra que duix de galeres de moros, .II. sous. Ítem, a .XIII. de setembre féu adobar lo camí Real del coll de la Garrofera¹⁴⁰ dellà lo riu, costà .IIII^e. sous, .IIII. diners. Ítem, per fer adobar lo pany de les portes majors del palau, .VI. diners. [Ítem], a .XVIII. de setembre costaren .V. hòmens a esdallar ||^32r l’escorredor del revall, .VIII. sous, .IIII^e. diners. Ítem, a .XXIX. del dit mes de setembre, a altres .V. hòmens qui foren a esdallar lo dit vall, .VIII. sous, .IIII. diners. Ítem, a .II. de octubre, pagà al correu qui portà lo procés de la qüestió del senyor de Fadrell ab los heretés de Castelló, del scorredor qui havie acordat micer Berthomeu Sist, .II. sous, .VI. Ítem, a Diago de Peralta, saig, per citar testimonis sobre lo que deu Pasqual de Mealla, .X. diners. Ítem, a dues letres de galeres de moros, la una vingué a .XI. de octubre, l’altra a .XVII. de octubre, que vingueren de Burriana, .IIII. sous. Ítem, a Berenguer del Spital, ab .I. ase que tirà terra per reblir los clots del fossar, .II. sous. Ítem, a hun hom de Benicàcim qui portà .Iª. letra de galeres de moros, de nit, .II. sous. Ítem, a .XXIII. de octubre, a .VI. hòmens que anaren guaytar a la mar per galeres de moros, .XII. sous. Ítem, a .II. hòmens qui guaytaren al campanar per la dita rahó, .III. sous. Ítem, lo jorn que liuraren les imposicions a .I. any a·n Pere de Begues, donà a·quells qui pujaren les imposicions .XXXIII. sous. Ítem, a·n Vermell, porter del governador, per scriptures de dos processes de la vila, los quals li liurà ab .V. sous de son salari, per tot .XXVI. sous, .II. diners.¹⁴¹ Ítem, a·n Jachme d’Anglesola, .I. translat que féu de la ordenació del¹⁴² bovalar, .III. sous. Ítem, als .IIII^e. guardians, per senyalar lo bovalar, .X. sous, .VIII. diners, Ítem, a·n Forés, per anar a mar per les galeres dels moros, .VIII. diners. Ítem, a .I. hom de Burriana qui portà .Iª. letra de galeres de moros, a .XXVI. de octubre, .II. sous. Ítem, a·n Matheu Erau, per .II. poals que féu al pou appellat d’en Miró, .X. sous. Ítem, a·n Aragonés, ferrer, per adobar e clavar los poals, .IIII^e. sous. Ítem, a·n Pasqual Bataller, síndich dels plets e a·n Johan Tauhenga, qui anaren a Vila-real per lo fet de la fira, de sos jornals d’escriptures¹⁴³ per tot .X. sous. Suma per tot: .CLXXV. sous.

Ítem, lo dit honrat consell manà ésser fet albarà al honrat en Johan Barbarossa, de les quantitats dejús sigüents, les quals per menut haurie pagades útilment e necessària per la vila ut secuntur:¹⁴⁴

Primo, pagà a·n Guillem Vermell, porter del governador, qui a .XI. de noembre portà .I. procés del scrivà de la cort del governador, qui fon accitat l’any .M.CCCC. entre en Pascual Ferrando, ||^32v síndich, e lo procurador d’en R(amon) de Riusech, de l’altra, ab cinch sous de son salari, .XIIII. sous, .IIII^e. diners. Ítem, a·n Forés, sartre, per .Iª. letra que portà als jurats de Murvedre, sobre lo mudament de la fira de Vila-real, .V. sous. Ítem, a·n Pere Guasch, asaunador, per .Iª. letra que portà del lochtinent de governador a Vila-real, que no mudassen la fira, .II. sous. Ítem, al dit en Forés, per .Iª. letra que portà a micer Bernat Ebrí, per lo fet de la fira de Vila-real, de .III. dies, .VII. sous, .VI. diners. Ítem, a·n Amill, per .Iª. letra que portà a micer Guillem Çaera, que·ns donàs consell sobre la cena que demanave la reyna, per .II. dies, .V. sous. Ítem, a·n Miquel Guasch, de Vila-real, per .Iª. letra que envià en Pasqual Ferrando, que la reyna serie aquella nit ací, .II. sous. Ítem, a·n Jacme Matheu, trompeta, per loguer del rocí en què cavalchà per exir a la reyna, .XII. diners. Ítem, a Martí Fagona, et al dit Jacme Matheu, corredors, per les penyores e vendes que·ns féu fer la rehina per les .III. cenes que féu execució .III. sous. Ítem, a .VII. alnes de drap que comprà d’en Pere Monçó per obs de vestir Jacme Matheu, trompeta, .XXXXVIIII. sous. Ítem, d’averies .XI. sous. Ítem, les calces que li comprà, .V. sous, .VI. Ítem, a·n Bernat lo manyà, per adobar lo poal del pou de Senta Maria, .VI. diners. Ítem, a .I. cabiró ab lo qual féu apontalar la jàcena del pou de Senta Maria, .II. sous, .VI. diners. Ítem, pagà a·n Johan¹⁴⁵ Barreda, per .II. almodins de calç que·n comprà per obs de adobar lo mur, .XXIIII. sous. Ítem, pagà a·n Jacme A(rnau) Gomar, Pere Martí e en Giner, per tirar la dita calç, .VIIII. sous. Ítem, pagà a ell mateix per adobar la botiga, e per metre la calç en aquella, per son jornal, e treballs, .II. sous. Les quals quantitats munten a suma e quantitat de .CLIII. sous, .V. diners.

||^33r Elecció de justícia.

Com lo present dia de huy, dilluns, a .XXII. dies del present mes de deembre, fos lo terç dia ans de la festa de Nadal propvinent, et segons forma de furs e privilegis del regne de València deje ésser feta elecció de justícia; per tal lo dit honrat consell, volent servar la forma dels dits furs e privilegis, enantà a fer la sobredita elecció de justícia.¹⁴⁶

E primerament foren lestes e publicades en plener consell les ordenacions de la dita vila; enaprés foren elets per lo dit honrat consell .IIII^e. prohòmens consellers del dit consell, los quals fossen presents ab los dits honrats justícia, jurats e scrivà, al reebre de les veus de cascun dels consellers, ço és en Bernat Cabeça, Guillem Feliu, Pere de Begues, Anthoni Pegueroles.

Et enaprés foren rebudes veus de cascun dels dits consellers, qui foren en lo dit honrat consell atrobats; et foren atrobats de més veus al dit offici, ço és¹⁴⁷ en Pere de Reus, en Nicholau Orlando, en Pasqual Ferrando, en Domingo Gaschó, n’Arnau Sala e n’Arnau Agramunt, los noms dels quals cascun per si foren meses en sengles albarans, e aquells dits albarans foren meses et intercluses en sis redolins de cera vermella. Et per los dits honrats justícia e jurats foren presentats al honrat en Bernat Ostalés, batle de la dita vila, lo qual present lo dit honrat consell, allí ajustat, lançà los dits .VI. redolins departidament, la .I. aprés del altre, en .I. baçí mig de aygua. Et per .I. infant ignorant de pocha edat, foren preses per mans de aquell dit infant del dit bací tres dels dits .VI. redolins, los quals donà e liurà present l’onrat consell en mans ||^33v del dit honrat batle.

E preses aquells dits .III. redolins, ladonchs lo dit honrat batle se apartà .I. poch, fora la porta de la casa del consell; et aprés poch instant, lo dit honrat batle tornà en la casa o sala del dit honrat consell e, vists per aquell los noms de les persones scrites en los dits .III. albarans, los quals eren intercluses en los dits redolins, manifestà, declarà, e nomenà al dit honrat consell que tinguessen et haguessen per justícia de la dita vila en l’any esdevenidor, ço és l’onrat en Nicholau Orlando, e aquell dit en Nicholau, lo dit honrat batle donave per justícia en lo dit any.

Die veneris, .XXVIª. decembris anno a Nativitate Domini millesimo .CCCCº. quinto.

Fon cridat e ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló, per veu de Jachme Matheu alias Barber, crida e corredor públich de la dita vila, ab so de trompeta e nafil, segons que és acostumat, en lo qual foren presents los honrats en Nicholau Orlando, justícia, en Guillem Sanç, en Guillem Johan, en Bernat Moliner, e en Pere Miquel, menor de dies, jurats de la dita vila; n’Arnau de Peralta, Johan Barbarossa, Pere de Begues, Pasqual Bataller, A(rnau) Sala, Bernat Maurell, Berthomeu Agramunt, Bernat Coma, Anthoni Valentí, Pere Palau, Johan Godes, Jacme Tallant, Domingo Arbecha, Bernat Miquel alias Colom, Johan d’Arenys, Johan Alquècer, Berenguer Solà, Johan Miró, Pere Gargil, Romeu Bonet, Anthoni Pegueroles, Berenguer Homdedéu, Pasqual Ferrando, Bernat Cabeça, Guillamó Rubert, Guillamó Marqués, consellés de la dita vila.

En lo qual consell fon proposat per n’Apparici Merlo, per ell e per en Berthomeu Maçaner, guardians de l’aygua de la céquia Major ||^34r de la dita vila, que com ells haguessen complit l’any del guardianatge en la festa de Nadal proppassada, e fos a ells deguda l’altra meytat del salari del dit any, que són .L. sous, per ço suplicà lo dit honrat consell que·ls fos manat fer albarà de l<a> última paga, que són .L. sous. Lo dit honrat consell manà que·l dit albarà fos fet al síndich que·ls pach los dits .L. sous a aquells deguts de soldada, de la última solució e paga a ells deguda de mig any, any que fení en la dita festa de Nadal.¹⁴⁸

Ítem, fon proposat en lo dit consell per lo discret en Bernat Colomer, notari, que fos mercè del dit honrat consell de donar loch e manera que·l seu compte de sindicat e claveria se finàs e fos comanat a tals persones que li fessen justícia e egualtat, e li prenguessen en sos comptes tot ço e qualque cosa per justícia, dret e bona rahó fer deguessen e fossen tenguts, e com pus breument fer se pogués, e açò tendrie al dit consell a gràcia e mercè. Lo consell acordà que altra vegada sien vists e tornats veure e regonèxer los comptes de sindicat e claveria del dit en Bernat Colomer, per aquelles persones matexes a qui ladonchs per lo consell de la dita vila fon comanat, \o a la major part de aquells/, hoc encara per los honrats \justícia e/ jurats qui ara són de la dita vila; e vists e examinats e diligentment regoneguts los dits comptes \e hoït aquell dit en Bernat Colomer en son dret/, si per aquells atroben la universitat de la dita vila al dit en Bernat alcuna cosa deure ésser tenguda restituir e tornar per justícia, que allò vegen e declaren, e que li sie restituït e tornat. E per senblant forma,¹⁴⁹ si atrobaran e veuran que·l dit en Bernat Colomer hage alcuna cosa a restituir e tornar per dret e justícia a la dita universitat, que axí mateix ho do e·u restituescha a la dita universitat. Emperò, que ans e primerament que·ls dits comptes altra vegada se vegen e·s regoneguen lo dit en Bernat Colomer, mete lo dit fet des[ticta]ment en poder ||^34v dels dits honrats justícia, jurats e comptadors, e que estarà al dit de aquells, e que renunciu a tota appel·lació e a qualsevol altre embarch, e a la ferma de dret que ladonchs féu e posà. E si lo dit en Bernat Colomer açò fer no volrà o recusarà, que ladonchs lo dit fet sie menat per justícia segons se pertany o·s pertanyerà.

Post hoc, die dominica, .IIIIª. die ianuarii anno presenti, en plener consell lo dit en Bernat Colomer lohà e aprovà les damunt dites coses, et que de present \dix que/¹⁵⁰ renunciave a la ferma de dret que ladonchs féu, et promés de present de estar a la sentència, dit e declaració dels dits honrats justícia, jurats e comptadors, sens neguna appel·lació o embarch, als quals de present renúncia de tot en tot, hoït en son dret.

L’onrat en Nicholau Orlando, justícia de la vila de Castelló, exposà en lo dit honrat consell que, com¹⁵¹ a Déu et al dit honrat consell hagués plagut que ell regís l’offici de justiciat en l’any present de la dita vila, si plahia al dit honrat consell que ell fes totes aquelles gràcies que, per privilegi e bona costum de la dita vila és estat en temps passat acostumat fer per los justícies de la dita vila. Lo consell volch e atorgà que li plahia molt que lo dit honrat justícia faça totes aquelles gràcies que per privilegi e bona costum de la dita vila és estat usat e acostumat fer en aquella, axí com a aquell plagués e ben vist li fos, de totes e qualsevol penes e calònies que per qualsevol persona o persones dins la dita vila e terme de aquella seran comeses.

Com segons furs e privilegis del regne de València sie estat acostumat e usitat l’endemà de la festa de Nadal elegir e triar sagristà per a obs de la ecclésia de Nostra Dona Senta Maria, e per il·luminar aquella e fer tot ço àls que en aquella dita ecclésia per los sagristans dels temps passats és acostumat e usitat fer; e huy divenres qui és l’endemà de Nadal e festa del benaventurat sent Esteve màrtir, dege de necessitat ésser feta elecció del dit sagristà, per tal, feta proposició per los dits honrats jurats, lo dit honrat consell enantà a fer la dita elecció en la forma següent:¹⁵²

E primerament foren lestes en lo dit consell les ordenacions e establiment fets per la dita ||^35r vila, e lestes aquelles e·l dit stabliment, foren elets e asignats .IIII^e. prohòmens del dit consell, los quals fossen presents ab los dits honrats justícia, jurats e scrivà del consell al reebre de les veus dels dits consellers, ço és n’Arnau de Peralta, en Berenguer Homdedéu, n’Anthoni Valentí e en Bernat Miquel alias Colom. Et enaprés foren rebudes les veus dels altres consellers donades per cascun, e foren atrobats de més veus al dit offici de sagristà, ço és en Pere Miquel major de dies, en Pere de Reus, en Pasqual Ferrando, en Guillem Feliu, n’Arnau Agramunt e en Pere Palau, los noms dels quals per lo dit honrat justícia foren nomenats al dit honrat consell. Et publicats per aquells los noms de cascun dels dits .VI. elets al dit offici, e meses en .VI. redolins de cera vermella, e feyts aquells dits .VI. redolins, ladonchs lo dit honrat justícia, un aprés de altre, lançà aquells en .I. bací quasi mig d’aygua, present lo dit honrat consell, dels quals dits .VI. redolins per .I. infant ignocent de pocha edat foren preses del dit bací tres, los quals foren liurats per lo dit infant en les mans del dit honrat justícia. E reebuts aquells, lo dit justícia hisqué fora la casa de consell e apartàs .I. poch del dit consell, e obrí los dits .III. redolins, e uberts trobà en cascun dels dits .III. redolins .I. albarà, en los quals eren los noms de aquells qui no s’eren asolats en lo dit bací. E a poch instant tornat lo dit justícia en lo dit palau, declarà e denominà e donà per sagrista qui regís la dita ecclésia en l’any present de Nostra Dona Senta Maria, ço és lo discret en Pasqual Ferrando, notari, vehín de la dita vila.

Et per senblant manera, com sie acostumat e usitat l’endemà de Nadal, dia de Sent Esteve, fer eligir e crear cequier de la ||^35v céquia Major de la dita vila, haüdes per lestes les dites ordenacions e establiment, encontinent per lo dit honrat consell foren elets .IIII^e. prohòmens consellers del dit honrat consell, los quals donades per cascú de aquells veus al dit offici de cequier, fossen asistents e presents ab los dits honrats justícia, jurats e scrivà, per rebre les altres veus dels dits consellers, ço és en Pasqual Ferrando, en Johan Miró, en Berthomeu Cardona, e en Berenguer Solà.¹⁵³

Et reebudes les veus de tots los consellers del dit consell, foren atrobats de més veus, ço és en Pere¹⁵⁴ Guerau, en Guillamó Rubert, en Domingo Gaschó, en Lorenç Bosch, en Berthomeu Giner, e en Joan d’Arenys, los noms dels quals foren scrits en sengles albarans et intercluses en .VI. redolins de cera vermella, los quals dits .VI. redolins foren preses per lo dit justícia e present lo dit consell, un aprés d’altre foren lançats en .I. bací de lautó quasi mig de aygua, dels quals dits .VI. redolins, per .I. infant ignocent, de pocha edat, ne foren preses tres redolins e liurats en mans del dit justicia; e rebuts aquells lo dit justícia se apartà un poch del consell e obrí los dits .III. redolins, e uberts aquells aprés poch retornà en lo dit palau, e en presència del dit honrat consell declarà e denomenà que donave per cequier de la dita céquia Major de la dita vila en l’any present, ço és en Johan d’Areyns, vehín de la dita vila.

Enaprés, servant la dita costum, com de dos en dos anys se hage a elegir administrador de les rendes del senyor rey pertanyents en la vila de Castelló e terme aquella, per ço fon procehit a fer e ordenar lo dit administrador segons la dita costum; enaxí que foren reebudes les veus de cascun conseller, et foren atrobats de més veus, ço és en Pere Miquel major de dies, en Bernat Maurell, en Domingo Gaschó ||^36r e n’Anthoni Valentí, los noms dels quals foren scrits en .IIII^e. albarans, los quals per lo dit honrat justícia foren en presència del dit honrat consell posats en terra,¹⁵⁵ la .I. dels quals fon pres per .II. prohoms, ço és lo dit en Domingo Gaschó, e aquell fon donat per administrador de les dites rendes als dits dos anys, los quals comencen en lo dia de Nadal ara proppassat.¹⁵⁶

Post hec die dominica, .IIIIª. [en blanc] die ianuarii presentis anni, en presència del dit honrat consell, lo dit en Domingo Gaschó, administrador dessús elet, donà fermances e principals tenguts e obligats, qui ab ell e sens ell fossen tenguts e obligats a la administració del dit en Domingo Gaschó fahedora de les dites rendes, \per .X^M. sous/ segons forma de la¹⁵⁷ ordenació de la dita vila, ço és n’Arnau Agramunt, en Berthomeu Agramunt e en Pere Castelló, e dona na Jachmeta muller sua, presents, la qual fermança e principal obligació los sobredits n’Arnau Agramunt, Berthomeu Agramunt, en Pere Castelló e na Jachmeta, \muller del dit Domingo Gasquó/, volenterosament feren e atorgaren e per aquella si e tots sos béns, e de cascun d’ells per si e per lo tot obligaren. Renunciaren sobre les dites coses a benefici de departida acció e a nova et vella constitució, e a epístola de divi Adrià, e al fur dient del principal primer convenidor, e a tot altre qualsevol dret contra les dites coses vinent. Et a major cautela yo, dita na [en blanc] jur per Déu e per los sants .IIII^e. Evangelis de aquell, de les mans de aquella corporalment tocats, que contra les dites coses no venrà ne venir farà per alcuna causa, manera o rahó, ans renúncia quant és a açò al dot e sposalicio seu e a benefici de senatconsult Vel·leyà, e a tot dret en favor de les dones introduït e al dret de les sues ypoteques.

Testimonis foren presents a les dites coses Jachme Matheu, Diago de Peralta e Pere Serres.

||^36v Die veneris, .IIª. ianuarii anno a Nativitate Domini .Mº.CCCCº. quinto.

Johan d’Arenys, vehín de la vila de Castelló, jurà per cequier \de la céquia/ Major de la vila de Castelló, sobre los sants .IIII^e. Evangelis de Déu, de les sues mans corporalment tocats, en mà e poder del honrat en Nicholau Orlando, justícia de la vila sobredita, presents los honrats en Guillem Sanç e en Guillem Johan, jurats de la dita vila, sots virtut del qual jurament lo dit honrat en Johan d’Arenys promés de haver-se bé e lealment en lo dit offici e donar e fer justícia e egualtat a les gens per rahon de son offici, e guardar lo dret del senyor rey segons forma de furs, privilegis e sentències de la dita vila, si e segons que és estat acostumat e usat d’ací atràs.

Die dominica, .IIIIª. ianuarii anno a Nativitate Domini .Mº.CCCCº. quinto.

Fon cridat e ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu d’en Jachme Matheu alias Barber, crida e corredor públich de la dita vila, ab so de trompeta o nafil, segons que és fer acostumat, en lo qual foren presents los honrats en Nicholau Orlando, justícia, en Guillem Sanç, en Guillem Johan, en Bernat Moliner, en Pere Miquel, jurats; n’Arnau de Peralta, Bernat Maurell, Anthoni Pegueroles, Jacme Tallant, Johan Miró, Berthomeu Cardona, Guillamó Bellido, Bernat Miquel \alias Colom/, Johan Alquècer, Bonanat Merí, Berenguer Codina, Bernat Coma, Domingo Torner, Bertran de Bués, Jachme Aranda, Pasqual Bataller, Johan¹⁵⁸ Barbarossa, Jachme Scuder, Berthomeu Agramunt, Berenguer Castell, Johan d’Arenys, Berenguer Homdedéu, Bernat Pelegrí e Romeu Bonet, consellers de la dita vila.

||^37r Quitament. Lo qual consell volch e manà que aquells qui són estats asignats per parròquies a traure lo quitament de la peyta,¹⁵⁹ posen de feyt son tapit e facen fer crida que tots aquells qui s’an a quitar del quitament de la peyta, a rahó de .XXXª. sous per lliura peytera, porten encontinent lo quitament e·s quiten de ço que quitar deuen. En altra manera que·ls puxen los dits diputats o elets per parròquies a rebre lo dit quitament, fer execució e venda de tants béns que basten al dit quitament. Et en açò facen tot son esforç que·l dit quitament hagen treyt d’ací a la festa de sent Johan primervinent.

Ítem, fon fet sindicat per lo dit honrat consell a·n Domingo Gaschó, administrador de les rendes del senyor rey, sens revocació dels altres síndichs e procuradors de la dita universitat, rebut per en Johan Tauhenga, notari, scrivà del dit honrat consell, a vendre e alienar a la dona na Guillamona, muller qui fon d’en Miquel Gaschó, habitadriu de la dita vila de Castelló, .CCC.XXXIII. sous, .IIII. diners censals, per preu de cinch mília sous.¹⁶⁰ Ítem, a·n Bernat Mut cent .XXXIII. sous, .IIII^e. diners censals, per preu de dos mília sous, pagadors en aquells terminis¹⁶¹ e sots aquelles obligacions, renunciacions, penes, ostatges, clàusules e cauteles que ab aquells convenir se porà e en aquelles sien necessaris. Et a rembre e quitar ab major quantitat, la qual lo dit¹⁶² Domingo Gaschó, axí com administrador dessús dit, té e deu tenir en son poder del preu de les dites rendes, haüda o deguda haver d’en Rodrigo Çanou, administrador de .II. anys pus proppassat, de la dona na Sibília, muller quondam del honrat en Johan de Claramunt, tots aquells mil sous censals, los quals la universitat de la dita vila li fa cascun any per lo senyor rey, mijançant carta de gràcia en cert termini pagadors, segons que en carta pública rebuda per lo discret en [en blanc] a .V. dies d’agost del any .M.CCCC. e [en blanc]. Testimonis: Guillamó Castell e Jacme Fuster.

||^37v L’onrat consell de la vila de Castelló, corregín e milloran lo stabliment dels jochs, fet e ordenat per l’onrat consell de la dita vila, a .VI. dies del mes d’abril del any pus proppassat, stablí e ordenà que alcuna persona de qualsevol ley, condició o estament sia no gos jugar a joch de graescha, violeta, nahips en alcuns lochs de la dita vila e terme de aquella, del dia de Apparici tro a mijant maig; e de mijant lo mes de maig puxen jugar en la plaça de la dita vila segons forma del damunt dit stabliment tro al dia de Omnium Sentorum; e del dia de Omniun Sentorum tro a les festes de Nadal no gosen jugar als dits jochs en la dita vila e terme de aquella, sots la pena o penes en lo dit stabliment¹⁶³ fet a .VI. d’abril del any .M.CCCC. e quatre contengudes; lo qual stabliment dur tant com al dit honrat consell plaurà e no pus.¹⁶⁴

Ferma d’en Bernat Hostalés, batle, salvu dret de senyor.

Ítem, lo dit honrat consell, a suplicació dels guardians dejús scrits, manà ésser fet albarà a·n Johan Burgueres, Nadal Ferriols, Lorenç Bort e Matheu Avinyó, guardians del terme de la dita vila, de treents sous \los quals los són deguts de soldada/ de la segona terça que fení a .XXVIII. dies del mes de deembre pus proppassat, de aquells .DCCCC. sous que prenen de soldada de .I. any, lo qual fenirà a .XXVIII. d’abril del present any.¹⁶⁵

Ítem, sobre la proposició feta per en Balaguer, prevere de Sent Matheu, per part d’en Matamoros, mestre de gramàticha e lògicha, qui se’n volie venir legir ací ab certs scolans si·l consell li volie fer alguna ajuda. Lo consell acordà e dix que la vila havie ja haüt mestre de gramàticha e salariat si volie legir axí com fer devie; si no, quels jurats, en loch del consell, fessen en totes les dites coses ço que a ells fos ben vist, car lo dit consell los donave e atorgave tot poder de fer ço¹⁶⁶ que dit consell fer porie.

|^38r Die sabbati, .XIIIIª. marcii anno a Nativitate Domini .Mº.CCCCº. quinto.

Fon aplegat e ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló, per veu de Jacme Matheu, crida e corredor públich de la dita vila, ab so de trompeta, segons que és acostumat, en lo qual foren presents los honrats en Nicholau Orlando, justícia, en Guillem \Sanç, en Guillem/ Johan e en Pere Miquel, jurats; en Bernat Cabeça, en Pasqual Ferrando, Anthoni Pegueroles, Berenguer Solà, Johan Miró, Guillamó Bellido, Johan Godes, Bernat Miquel, Johan Alquècer, Johan d’Arenys, Bonanat Segura, Pere Palau, Guillamó Marqués, Domingo Torner, Johan Mas, Bernat Coma, Guillamó Rubert, Jacme Aranda, Berenguer Codina, Jacme Scuder, Pasqual Bataller, Guillamó Feliu, Johan Barbarossa, consellers.

L’onrat consell de la vila de Castelló, per utilitat de la cosa pública, stablí e ordenà que alcuna persona de qualsevol condició o stament sia, no gos o presumescha segar bova en lo terme de la dita vila \ni en altra part/, per vendre ni fer estores \en la sobredita vila/ tro a mijant lo mes de juliol, e no abans; mas, d’allí avant tro al mes de octubre cascun any; e qui contrafarà pagarà per pena per quantes que vegades serà fet lo contrari .X. sous, pagadors lo terç al senyor rey, lo terç al comú e lo terç al acusador; e que tot hom puxa ésser acusador.¹⁶⁷

Ítem, lo dit honrat consell, a suplicació d’en Domingo Vives, specier, vehín de la dita vila, \volch/ que·l dit Domingo Vives pagàs mija peyta a·n Jacme Scuder, peyter el present any, de ço que de la festa de Nadal a ençà haurie pagar del quitament de la sua peyta a·n Bernat Cabeça e a son companyó, diputats de la parròquia de Sent Pere a rebre lo dit quitament, no contrastant que·ls hagués a pagar ans de la festa de Nadal lo dit quitament.

||^38v Ítem, fon proposat en lo dit consell per en Pere Sànxez, notari, que com a ell fos estat promés per los honrats jurats, quant fon tornat lo pes de la carn al fi per lo consell, e com ell hagués asegurat a la vila, e abans pesassen les carns .II. dits atràs la lengua del pes, durant lo temps d’en Peralta e de sos compa<n>yons compradors de les imposicions a .III. meses, que lo y tornarien a justícia, per ço suplicà lo consell que li fessen restitució e li pagassen lo dan que haurien reebut per la diminució del dit pes. Lo consell acordà que açò fos comanat als¹⁶⁸ honrats justícia e jurats, que ço vegen e regoneguen, e vist e regonegut que li sie feta justícia.

Ítem, sobre les messions del plet que són demanades al consell per en Pasqual Franch, procurador dels hereters de Fadrell, sobre lo plet que han haüt ab los hereters d’Almalafa e Vinamargo, acordà lo consell que açò fos pagat per los hereters d’Almalafa e de Vinamargo, com aquells ho hagen a pagar e no la vila, segons que en l’any passat és notat e declarat per en Pasqual Bataller, notari.¹⁶⁹

Encara manà lo dit honrat consell a·n Pasqual Bataller, síndich dels plets, que deman al procurador d’Almalafa e de Vinamargo, que restituesque e pach a la universitat de la dita vila, .LXXVIII. sous que haurie pagat l’onrat en Johan Barbarossa, síndich de la vila \damunt dita/ a·n Johan Tallada, scrivà de la cort del lochtinent de governador, és a saber, .XXXVIII. sous del procés dels \dits/ hereters de Castelló contra los de Fadrell, e .XL. sous dels testimonis en la dita qüestió produïts e donats, segons que en .Iª. cèdula de paper per aquell oferta al dit consell, a .II. de deembre del any .M.CCCC. et .IIII^e., e en l’albarà per la dita rahó el dit dia fet és contengut.

Ítem, lo dit honrat consell, a suplicació del honrat en Johan d’Arenys, cequier major de la dita vila, volch e comanà al dit cequier que face registrar ço que fall de les ordenacions e sentències del seu libre, ab les quals lo cequier se reig e deu regir per fer justícia e egualtat a les gens, segons les dites sentències e ordenacions de la dita céquia.

Ítem, lo dit honrat consell, a suplicació d’en Domingo Malràs, qui afermà en consell que li fan pagar peyta grossa, com sie quitat, e que li’n serie fet tort, comanà lo dit fet als horats jurats e a·n Guillamó Feliu, que vegen si és axí com és afermat per aquell, e que li sie feta justícia per aquells.

||^39r Lo dit honrat consell manà ésser fet albarà de .LX. sous a·n Pere Parellades, pesador de les farines, de la primera terça que fení a .XXI. de deembre l’any .M.CCCC. et .IIII^e.¹⁷⁰

Lo dit honrat consell, a suplicació d’en Johan Tallada, scrivà de la cort del lochtinent de governador, manà a aquell ésser fet albarà de les scriptures sigüents: (en blanc).¹⁷¹

Ítem, lo dit honrat consell manà¹⁷² \al síndich que pagàs/ a·n Guillamó Rochamartí de ço que li ha costat de adobar lo pont del Camí Real prop l’alqueria appellada d’en Alçamora. Vist per los jurats et mustaçaf .IIII^e. sous.¹⁷³

Ítem, lo dit honrat consell, a suplicació d’en Matheu Tolsà, qui demanava .V. moltons e .II^es. cabres que li foren marchades per los d’Onda, comanà lo dit fet a·n Guillem Sanç, lo qual sabie lo fet de les marques d’Onda e de Castelló, e vist quals foren pagats, que·n facen relació al consell e que sie pagat.

Ítem, lo dit honrat consell, a proposició d’en Domingo Lorenç e de alcuns altres \fustés/ vehins de la dita vila, als quals per los impusadors ere demanada imposició de noguers, albers e alcuns altres arbres, qui per alcuns fustés són comprats per \tallar/, serrar e obrar, declarà lo dit honrat consell que de la compra de senblants arbres no deu ne és acostumat pagar imposició, mas paguen imposició com hauran serrats los noguers si vendran lo taulam, o quant vendran la fusta obrada o faytada per los dits fustés, et axí u declara lo dit honrat consell.

||^39v Ítem, a la proposició feta per en Johan Mas, veedor e adobador \e obrer/ dels murs de la vila, qui ha exposat¹⁷⁴ que·ls murs de la vila en alcuns lochs se dirruexen e alcunes torres fan a cobrir, lo consell comanà lo dit fet que fos vist per los honrats justícia, jurats, síndich e mustaçaf e obrer, e que fossen fets e dobats segons que aquells conexerien que fos fahedor.

Ítem, lo dit honrat consell manà ésser fet albarà al honrat en Johan Barbarossa, de les quantitats dejús sigüents, les quals en plener consell demostrà e declarà haver pagades útilment e necessària per la universitat de la dita vila, segons que·s seguexen:¹⁷⁵

Primerament, pagà a .XI. de giner a·n Miquel Sorió, per adobar e aplanar lo pati dels femés, davant lo portal d’en Passanant, per .I. dia, .II. sous. Ítem, a·n Pere Sorió, a·n Anthoni Puig e a·n Jachme Coll, per la dita rahó, a rahó de .II. sous cascun, .VI. sous. Ítem, a·n Madroní ab .I. rocí, per la dita rahó, .II. sous, .VI. diners. Ítem, a na Guillema, na Caterina, a la filla d’en Forés e a la moça de na Castellà, per la dita raó, .III. sous, .IIII. diners. Ítem, al dit síndich, per son jornal, .II. sous. Ítem, a dos parells de capons e .IIII^e. parells de gallines que foren comprats, ço és los capons d’en Guillamó Padrells e d’en Lorenç lo fuster: .XVI. sous, e les gallines de na Castellà .XVI. sous, .VI. diners, que fan en suma trenta-dos sous, sis diners,¹⁷⁶ per .I. present que fon donat al noble en Ramon Boïl, governador de regne de València. Ítem, a Diago, saig, per portar lo present al governador, .VI. diners. Ítem, a·n Jachme Coll e a·n Berenguer Coll, per traure .I. ribaç de terra e pedres del scorredor del vall, .V. sous. Ítem, al dit Jacme Coll, per dues vegades que muntà per adobar e ligar lo penó al portal, e per mudar-hi asta, .VIII. diners. Ítem, al glavi del penó, que comprà del honrat en Nicholau Orlando, justícia, .IX. sous. Ítem, a·n Pere de Reus, qui portà .Iª. letra als advocats de la vila, qui fossen davant micer Domingo, sobre lo fet del morabatí qui demanaven als novençans e altres, .V. sous. Ítem, a·n Johan Tauhenga, notari, per les absolucions que·l consell féu a·n Ramon Johan et a·n Pasqual Ferrando, síndichs e clavaris de temps passat, .XXII. sous. Ítem, a·n Guillem Johan, manobrer de la parròquia de Sent Pere, per tirar \la/ calç que pres en Johan Mas del dit manobrer, per adobar lo mur de la vila, .XIX. sous. Ítem, a·n Ramon Johan, per .V. dies que li covench treballar, entre anar, estar e tornar a la ciutat de València, per ço com lo lochtinent de governador del riu d’Uxó a ençà anave a la reyna, sobre lo fet de Bertran de Bués, d’en Francesch Sa<la> e d’en Guillem Agramunt, que no fes relació de resistència, a rahó de .VII. sous lo dia, .XXXV. sous. Ítem, a·n Bernat Erau, per adobar lo banch de la vila qui està en plaça, per .II. petges que y féu nous, .VI. diners. Ítem, per fer cancel·lar la carta de Macià Guerau, Bernat Guerau e Berenguer Thomàs, de docents sous que devien a la vila, de la qual restaven cent .XIX. sous a pagar, los quals \li/ ha pagats Berenguer Thomàs, la qual rebé en Guillem Feliu, .XII. diners. Ítem, a·n Johan Tauhenga, per .I. translat que féu de la sentència per capítols o ordenació que·l senyor rey provehí sobre los amprius ||^40r dels bestiars de València, que té .IIII^e. fulls de paper toschà, e pus la q[…] els furs de la vila que són en la cort del justícia, .IIII. sous. Ítem, a·n Guillamó Rochamartí, per adobar lo pont del Camí Real prop l’alqueria d’en Alçamora, .IIII^e. sous. Ítem, a·n Berenguer d’Alçamora, per los peus de dos mília pardals que huy ha aportats al consell, .XIIII. sous. Les quals quantitats pugen a suma de cent sexanta-set sous, sis diners, dels quals lo dit honrat consell mane a vós ésser fet¹⁷⁷ albarà, per tal que a la reddició del vostre compte lo puxats demostrar, e aquell demostrat vos sien rebuts en compte.¹⁷⁸

Ítem, lo dit honrat consell manà ésser fet albarà a·n Johan Tauhenga, notari, lo qual s’endreç a·n Domingo Gaschó, administrador de les rendes del senyor rey, que do e pach al dit en Johan Tauhenga, notari, quatre florins d’or comuns d’Aragó, ço és saber .III. florins, per la carta que reebé e ha feta en forma, de les rendes del senyor rey que foren venudes a dos anys a·n Pere Miquel e a·n Lorenç Miquel, son fill; et .I. florí per lo sindicat que fon fet per lo consell al dit administrador, \rebut e mès en forma per lo dit notari/, per vendre a la dona na G(uillamona), muller quondam d’en Miquel Gaschó, .CCC.XXXIII. sous, .IIII. diners censals, per preu de cinch mília sous.¹⁷⁹

Ítem, a·n Bernat Mut, cent trenta-tres sous, .IIII. diners censals per preu de .II^M . sous; e açò per quitar ab major quantitat \per lo dit administrador/, aquells mil sous censals los quals la universitat de la dita \vila/ feye cascun any a la¹⁸⁰ \dona na/ Sibília, muller quondam d’en Johan de Claramunt, de València, per preu de .XV^M . sous, per causa de les dites rendes.

Ítem, lo dit honrat consell manà pagar al síndich e clavari, per lo translat de la sentència e ordenacions e declaracions fetes per lo senyor rey, en lo aempriu que València ha de péxer les erbes en tot lo regne de València, les quals lo dit en Johan Tauhenga traslladà e scriví e·l libre dels stabliments del justícia, de manament dels jurats, [en blanc] sous.

Ítem, lo dit honrat consell donà licència e plen poder a·n Guillem Johan, manobrer de la torre de Sent Pere, que se’n puxa portar o fer portar, e levar aquella terra la qual està aprés del mur davall la torra voltada de la parròquia de Sent Pere e prop la torra del Speró, appellada dels Capellans, per a obs de la torra que ara fan nova.

||^40v Sobre lo fet del compte d’en Bernat Colomer, qui afermava en consell que serie agreujat en alcunes coses en son compte de claveria, segons en .Iª. cèdula que era en lo libre del seu compte demostrà en consell. Lo dit honrat consell, remeté les dites coses als comptadors qui són ordenats al dit seu compte, e que li facen justícia en los dits greuges com abans puxen e finen espatxadament aquells dits comptes.

Lo dit honrat consell manà ésser fet albarà a·n Jachme Matheu alias Barber, crida, trompeta e corredor públich del consell de la dita vila, lo qual s’endreç a·n Domingo Gaschó, administrador de les rendes del senyor rey, que do e pach al dit Jacme Matheu per encantar les rendes del senyor rey .XV. sous, segons que és acostumat, però que de aquells lo dit Jachme <done> a·n Matheu Vilar, corredor, de ço que li ha aydat, ço que rahó serà, a coneguda dels honrats jurats.

Del fet dels carnicers qui demanen al consell la taula de la vila francha a .I. any¹⁸¹ per tallar moltó, e que les ovelles que tallaran puxen entrar en aquells lochs hon los moltons dels carnicers poden entrar, e no paguen ban sinó esmena. Açò lo dit honrat consell comanà als dits honrats justícia, jurats e síndich, que s’avinguen ab aquells com mils poran, en manera que la vila hage bastament de bones carns per .I. any esdevenidor.

Ítem, fon proposat per en Johan Barbarossa que, com sa muller tingués .III^M . sous, que aquella jaquirie a la vila¹⁸² que li’n face censal a rahó de .XII. diners per lliura. Lo consell dix que li plahie e comanà lo dit fet als honrats jurats que vessen qual censal fes a descarregar e en lo primer consell qui li fos asegurat, axí com se pertanyie fer.