Читать книгу Els llibres de Consells de la vila de Castelló IV - AA.VV - Страница 9

||^41r Ítem, lo dit honrat consell manà ésser¹⁸³ \pagat per lo síndich/ a·n Berenguer d’Alçamora, de dos mília parells de peus de pardals que havie morts, a rahó de .VII. sous per milanar de pardals, .XIIII. sous; e que sie mès en l’albarà que és manat fer al síndich de diverses quantitats que ha pagades.

Sobre la proposició feta en consell per l’onrat en Nicholau Orlando, justícia, del manament que·l lochtinent de governador li ha fet de .C. florins que Déus timent do e liure al dit lochtinent dos florins falsos que havie preses¹⁸⁴ que li havia mès en poder en Guillem Feliu¹⁸⁵ d’en Jacme Reboster, per deutes, requirent quels li fes restituir, e los quals havie foradats e penjats en la cort; jatsia lo governador aferm \en son manament/ que sobre joch e sots la dita pena, que no s’entrameta de conéxer de coses que¹⁸⁶ sien de son offici etc., segons en lo dit manament és contengut. Lo consell acordà que sie tramés a micer Guillem Çaera e a micer Bernat, advocats de la vila, que y donen consell, entretant sien parlat al dit lochtinent o subrogat que sobresega el dit manament tro hajam consell, e si fer no u vol, que y sien posades rahons etc.

Lo dit honrat consell, a suplicació d’en Pasqual Ferrando, síndich del any passat,¹⁸⁷ qui afermà que no podie haver diners de les vendes dels béns de les persones dejús scrites, que li eren estades venudes com a síndich, a instància del peyter del any proppassat, manà a aquell ésser fet albarà de les dites quantitats; però que lo dit en Pasqual face venda dels dits béns en nom de la dita vila, e com a síndich de aquella dels dits béns, e que lo preu do al honrat en Johan Barbarossa, síndich del present any de la dita vila, com més se’n puxa haver, e que·n pach les messions que han fetes fer les Verdunes a la vila.¹⁸⁸

Les quals vendes, fetes a instància del dit peyter al dit en Pasqual Ferrando, síndich qui dessús, són ut secuntur:

Ítem, fon venut mig quartó de terra, axí com béns d’en Jacme Nadalies, a .XC. anys, lo qual és situat en la partida de Rafalafetna. .IIII. sous, .VIII. diners. ||^41v Ítem, axí com a béns de la dona na Orfresa, muller quondam d’en Guillem Dezcoll, mija jovada de vinya, atinent d’en Miguel Guerau. Ítem, .I. quartó de terra franch, a tinent d’en Pere Gomar. Ítem, altre quartó de terra, a tinent de aquella mateixa, a .XC. anys, .XVIII. sous, .X. diners, mealla. Ítem, axí com béns de na Saurina, muller d’en Guillem de Verdú, .X. fanecades de terra, que fan .XXII. sous, .VII. diners, mealla, de cens, atinent d’en Pere Marquo, a .XC. anys. .XI. sous, .IIII. diners, mealla. Ítem, axí com a béns de Jucef Çaleymà, moro de Burriol, la terra que comprà d’en Guarch a .XC. anys ab tots sos càrrechs, .III. sous, .III. diners. Ítem, axí com a béns de Ahiç, moro, una jovada de terra que comprà d’en Secanelles a .XC. anys, ab tots sos càrrechs, .III. sous, .IIII. diners. Ítem, axí com a béns de Jucef Arrocet, dos quartons de terra que comprà d’en Pere de Bruscha a .XC. anys, ab tots sos càrrechs. .II. sous, .X. diners. Ítem, axí com a béns de Mafomat Abiçama alias Jordà, .I. quartó de terra ab garroferes al sechà, atinent del camí de l’Alcora, a .XC. anys, ab tos sos càrrechs. .II. sous, .VII. diners, mealla. Ítem, axí com a béns d’en Pere Aymar, .VIII. fanecades de vinya, atinent d’en Domingo de les Eres, a .XC. anys, .II. sous, .VII. diners, mealla. Ítem, lo fet de la cena, com anà a la senyora reyna per un dia, .VII. sous. Les quals quantitats munten a suma de .LVI. sous, .VII. diners, mealla.

||^42r Ítem, sobre la proposició feta al consell per lo mustaçaf, sobre lo fet del peix, que·l consell faça provesió que la vila sie basta de peix almenys a la Quaresma. Lo consell respòs al dit mustaçaf que ja hi era estat provehit per lo consell de la dita vila, per ordenació e stabliment fet per lo dit consell, a .XXVI. de deembre del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCCC. e .IIII^e., en lo qual o per lo qual és assats ben provehit sobre la provesió del dit peix. Lo qual stabliment lo dit honrat consell mane insertar en lo libre del dit mustaçaf, e aquell vol e mane lo dit consell que sie servat.

Sobre lo fet del honorable en Johan Sànxiç, lochtinent de governador, de la fermança que ha a dar sobre lo regiment de son offici, si \en/ alcuna cosa defallie en son offici, la qual havie promesa, e sie estat request per part del consell, que aquella do e hage respost als honrats en Guillem Sanç, jurat, a·n Pasqual Bataller, síndich, e a·n Pasqual Ferrando, als quals per lo dit consell era estat comanat en lo present dia, que·l dit lochtinent cercarie fermances, e si dar-les devie, que les darie. Lo dit honrat <consell> comanà e manà als honrats en Guillem Johan, jurat, e a·n Pasqual Ferrando, que ells com a missatges de la vila, anassen al noble mossén Ramon Boïl, governador del regne de València, qui ere a Onda, e que haguessen de aquell totes aquelles provessions que per justícia se poguessen haver, en fer donar la dita fermança o fermances.

Die martis, .XXIIIIª. marcii anno a Nativitate Domini .Mº.CCCCº. quinto.

Fon ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló, per veu de Jacme Matheu, crida e corredor públich de la dita vila, ab so de trompeta o nafil, segons que és acostumat, en lo qual foren presents los honrats en Nicholau Orlando, justícia, ||^42v en Guillem Sanç e en Bernat Moliner, jurats, n’Arnau de Peralta, en Guillem Feliu, Pasqual Bataller, Berthomeu Agramunt, Jacme Aranda, Bernat Coma, Bernat Miquel, Johan Godes, Pere Palau, Johan Barbarossa, Bernat Maurell, Bonanat Segura, Jacme Tallant, Johan Miró, Berenguer Solà, Anthoni Valentí, Pere Gargil, Bertran de Bués, Pasqual Ferrando, Jacme Scuder, Anthoni Pegueroles, Bernat Cabeça, Romeu Bonet, consellés de la dita vila.

En lo qual consell fon proposat per los dits honrats justícia e jurats, que com ells¹⁸⁹ per part del dit honrat \consell/ e per lo poder a ells atorgat¹⁹⁰ a .XIIII. dies present mes de març, se fossen composats ab en Macià Guerau, en Ramon Rius e en Pere Monçó, carnicers de la dita vila, a tallar carns en la sobredita vila, sots los pactes e condicions infrasegüents:¹⁹¹

Los pactes dejús scrits són estats fets per los honrats justícia \et jurats,/ ab en Macià Guerau, en Ramon de Rius et en Pere Monçó, carnicers de la vila de Castelló, qui han promés et asegurats de tenir basta¹⁹² de carns de moltó, a tot l’any, ço és saber, de Pasqua de Resurecció tro a Carnestoltes, la taula de la dita vila, sots los pactes dejús sigüents:

Primerament, la vila lexe als dits carnicers la taula de la dita vila francha et sens alcun salari, que no sien tenguts pagar de aquella.

Ítem, que los dits carnicers qui han asegurat puxen tenir en lo dit boalar .CC. moltons per tallar carns en la dita vila o carneceries de aquella.

Ítem, que aquells mateys carnicers qui han asegurat, puxen tenir en lo dit boalar .L. ovelles per tallar, e a obs de tallar continuament en les carneceries de la dita vila. ||^43r Ítem, que·ls dits carnicers qui han aseguretat, hagen a tenir¹⁹³ basta la dita vila de bones e suficients carns de moltó per tot lo dit temps, e per cascun dia que carns se degen tallar, del sol exit tro al sol post, a coneguda dels jurats e mustaçaf de la dita vila, o de qualsevol dels dits jurats o mustaçaf. E si no u faran, que per cascuna vegada qui cessaran tenir bona carn de moltó, sien encorreguts en pena de .X. sous, partidors lo terç al senyor rey, lo terç al comú de la dita vila, e lo terç al acusador. E que·l mustaçaf de la dita vila, qui ara és o per temps serà, a cost e messió dels dits carnicers puxe fer venir carns dels dits carnicers o d’altres, e matar o fer matar a cost e a messió de aquells segons dit és.

Ítem, que·ls dits carnicers qui han asegurat, hagen mealla de ban per cascun moltó o ovella que tendran per tallar en les dites carneceries, llà hon mal o dan faran, esmenada la tala al senyor de la proprietat, a coneguda de dues bones persones, una per part dels dits carnicers e altra per lo senyor de la proprietat, e si avenir no se’n poran, que·ls dits veedors e bons hòmens hi sien tramesos per lo justícia.

Ítem, que·ls dits carnicers hagen e sien tenguts tallar les carns que mataran a for de València.

Ítem, que·ls dits carnicers no gosen metre lurs bestiars en guareyts molls, o no molls, calivosos o no calivosos¹⁹⁴ per alcuna manera, e si u faran que encorreguen en la pena o penes en los stabliments dels dits guareyts contengudes.

Ítem, que sie dit guareyt de dues relles e de dues relles a ensús. Emperò, si serà qüestió, jac se sie que·l ||^43v guareyt sie de .II^es. relles, o d’allí a ensús, si seran o poran ésser dits guareyts guareytats per la manera que·s pertany, o no, que açò sie conegut per dos bons \hòmens/ entenents e sabens les dites coses, trametedors per lo justícia.

Les quals coses lo dit honrat consell, en lo present dia de huy a .XXIIII. de març e any desús scrit, ha loades, aprovades, ratificades e confermades per part de la universitat de la dita vila e singulars de aquella als dits en Macià Guerau, Ramon de Rius e en Pere Monçó, carnicers sobredits, e·n per la forma en los dits capítols contenguda e declarada.

Ítem, volch e ordenà lo dit honrat consell que tot carnicer o altre qualsevol vehín e habitador de la dita vila, qui tallarà carns de moltó o de ovella, en les carniceries de la dita vila, hagen mealla de ban per cascuna cabeça, relevats los guareyts e·smenada la tala, segons los capítols dels carnicers asegurats al present any, segons dessús és declarat; dementre emperò, que aquests aytals tallaran les dites carns en les carniceries de la dita vila e no en altra manera.¹⁹⁵

Lo sobre honrat consell, sens revocació dels altres síndichs e procuradors de la dita universitat, féu e constituí síndich e procurador llur e de la dita universitat e singulars de aquella, lo discret en Pasqual Bataller, notari, \present/, a vendre e alienar a la dona na Dolceta, muller d’en Johan Barbarossa, especier, vehín de la dita vila, cent cinquanta sous censals per quitar alcuns censals e càrrechs de la dita ||^44r vila, qui són carregats a rahó de .XVIII. o .XX. diners per lliura, per preu de tres mília sous, ab aquelles clàusules e seguretats que y són necessàries, lo qual sindicat fon rebut per en Johan Tauhenga, notari, scrivà del dit honrat consell.

Testimonis: Salvador Albert, notari, e en Jacme Matheu alias Barber.¹⁹⁶

L’onrat conssell de la vila de Castelló, per bé e utilitat de la cosa pública, e per conservació del bon stament de aquella, conssiderant que per sant rey en Jacme, qui conquerí regne de València de mans de serrahins, és donada facultat, licència, poder e auctoritat a cascuna ciutat, vila o loch del dit regne, de fer novells cots e statuts a profit universal e bon stament de la cosa pública, car jatsesie molt notablament lo dit senyor rey per ley universal donada al dit regne, hagués provehit al bon stat de la cosa pública; emperò axí com aquell en qui Nostre Senyor Déu mès tot bé et tota saviesa, havent gran sapiència en si, qui és saber provehir a les coses esdevenidores, com sien més los negocis que·ls vocables, no sens rahó donà la dita facultat, licència e auctoritat a les ciutats, viles e lochs del dit regne, de fer novells cots e statuts, per provehir a les malícies de les gents e al desfrenat voler de aquelles; e com sie estat atrobat per experiència que molts vehins e habitadors en la dita vila, axí pescadors, revenedors de peix, com altres, per ço que no haguessen a estar als stabliments e ordenacions de la dita vila, se feyen vehins dels lochs de les circumstàncies, e no contrastant lo dit vehinat havien e tenien sa habitació en la dita vila, enaxí que per rahon del vehinat feyt de nou ere qüestió si aquests aytals eren ligats per los cots e ordenacions de la dita vila; per la qual rahó la dita vila ha sostenguts e sosté grans despeses e messions, enaxí que en açò és venguda la dita vila que si alcuns officials volen destrènyer alcun vehín per justícia, encontinent menacen a fer-se vehins de altres lochs, per la qual rahó per la manera que·s mereix la justícia no pot ésser per los regidors administrada.

Per tal, lo dit honrat consell, volent provehir a les dites coses, estableix e ordena per novell cot e stabliment, que tot hom de qualsevol ley, stament o condició sie, que sie tengut a contribució de les talles e contribucions de la dita vila, qui de present o en esdevenidor sie vehín e habitador de la dita vila, e volrà mudar sa habitació e capmajor en altre loch, fahent-se vehín de qualsevol loch, que aquest aytal que aytal vehinat farà en altre loch, ans e primerament que alcuns béns mobles e semovents trague de la dita vila, e axí mateix ans e primerament que vene alcuns dels seents, hage a comptar ab los honrats jurats e síndich de la dita vila, qui ara són o per temps seran, de tots los deutes que la dita vila deu e pagar prorata sa part ab entegre, segons més o menys que·ls vendrà, axí de censals, violaris, annuals pensions de aquells com altres.

Et qui contra les dites coses farà, que sie encorregut en pena de cinch-cents sous, la meytat a la universitat per dan e interés de aquella, e l’altra meytat al senyor rey. Et ultra açò, que sien venuts tants dels béns de aytals contrafahents per lo justícia de la dita vila, qui ara és o per temps serà, instants los dits jurats ||^44v e síndich, tro que basten a compliment dels dits deutes qui deu pagar, segons més o menys prorata e penes dessús dites e messions. Et lo qual stabliment lo dit honorable consell vol que dur e hage loch dementre que a·quell plaurà e ben vist serà.

Die dominica, .Vª. aprilis, fon cridat e ajustat consell en lo palau comú de la vila, per veu de Jacme Matheu, crida e corredor públich de la dita vila, ab so de trompeta, segons que és acostumat, en lo qual foren presents los honrats en Nicholau Orlando, justícia, \en Guillem Sanç, en Guillem Johan/, en Bernat Moliner e en Pere Miquel, jurats. En Pere Miquel, n’Arnau de Peralta, Pere de Begues, Guillem Feliu, Pasqual Bataller, A(rnau) Sala, Berenguer Codina, Jacme Aranda, Bernat Coma, Domingo Torner, Berenguer Castell, Bernat Mut, Romeu Bonet, Johan Godes, Bernat Miquel, Johan Alquècer, Berthomeu Agramunt, Bertran de Bués, Bernat Pelegrí, Bernat Bosch, Johan d’Arenys, Jacme Tallant, Berthomeu Cardona, Pere Gargil, Anthoni Pegueroles, Anthoni Valentí, Domingo Arbecha, Guillamó Bellido, Pasqual Ferrando,¹⁹⁷ Bernat Cabeça, Johan Miró, consellers.

En lo qual consell fon proposat per l’onrat en Bernat Ostalés, batle de la dita vila,¹⁹⁸ e per en Pere de Reus, mercader de la dita vila, que com lo batle general de València pertorbe a tots e qualsevol patrons e mercaders, de no carregar en lo carregador del grau de la Mar de la vila de Castelló alcuna pega, fusta ni altres coses vedades, les quals són acostumades carregar en lo grau de la Mar de la vila de Castelló, de licència del batle ||^45r de la dita vila, ans force de anar prendre albarà de licència lo dit batle general a la ciutat de València, e açò sie gran interés de la dita vila, qui per tots temps sie estat acostumat, segons dit és, carregar en lo dit grau ab licència del dit batle de Castelló, \e açò sie gran interés dels vehins e habitadors de la dita vila/. Per ço, suplicaren lo dit honrat consell que sobre lo dit fet deguessen provehir en manera que la vila ni habitadors de aquella no·n fossen en res perjudicats.

Lo consell acordà \que y vaja per missatger l’onrat en G(uillem) Johan, jurat, et/ que de aquest fet sie scrit al batle general e a mossén Pere d’Artés, e a micer Domingo Maschó, e als advocats de la vila, ab consell d’en Guillem Sanç e d’en Pasqual Ferrando, e que sie pregat lo dit batle que li plàcia que no·ns innove neguna cosa en carregar les dites coses vedades, sinó que·n ús axí com d’ací atràs era estat usat en la dita vila, e en aquest fet per interesse de la dita vila sien nostres advocats ab lo dit en Guillem Johan ab los (sic) sobredit mossén Pere d’Artés.

Ítem, sobre ço que fon proposat per los honrats jurats, que lo vicari de la ecclésia no tenie sotsvicaris \bons ni/ suficients qui fossen abtes, covinents ni suficients, a confessar ni administrar los sagraments de la ecclésia, ni frare qui preycàs en lo temps de la Quare<s>ma, ni les gens de la dita vila no·s podien confessar per ço, com lo dit vicari no y tingués qui confessàs, ans la ecclésia de Senta Maria de la dita vila, de dia en dia era mal administrada e regida, axí de sotsvicaris qui era estat acostumat tenir-n’i dos menys del vicari com scolans majors e menós, per la forma que fer devie e ere acostumat en temps passat; per ço suplicaren lo consell que y degués provehir ço que de bé fos.

Lo consell¹⁹⁹ acordà que Déus timent, lo \discret en Pasqual Bataller/, síndich e procurador de la dita vila, ab consell dels honrats en Guillem Sanç, savi en dret, e d’en Pasqual Ferrando, notari, per totes aquelles ||^45v formes e maneres que fer se degués, constrengués lo dit vicari davant l’official d’ Almaçora e de la Plana, e qui·s pertangués, \e constrènyer fes/ que·l dit vicati tingués dos \sots/vicaris bons e suficients en la dita ecclésia per confessar, dir misses, e administrar los sants sagraments de la ecclésia, e tenir contínuament dos scolans majors suficients e dos menors, \e preycador en los temps de Quaresma/, axí com és estat acostumat, e totes altres coses fer que·s pertangués fer al dit vicari en la dita ecclésia, axí com d’ací atràs és estat acostumat, com lo dit consell, en fer les dites coses, totes e sengles, confermant qualsevol síndichs e procuradors de la universitat de la dita vila, donà e atorgà al dit síndich, de totes les dites coses e altres descendents e emergents de aquelles, etc.

Ítem, lo dit honrat consell acordà que sobre lo fet de la sal que la vila havie haver a cert for segons fur, e aquella no pogués haver sinó a molt major for del gabellot qui aquella ven, jatsie li’n fos estat protestat moltes vegades, que los honrats jurats e síndich de la vila haguessen licència del honorable lochtinent de governador de riu d’Uxó a ençà, o de son subrogat, que y puxen convocar los de la gabella e haver consell e parlament entre ells, de haver sa justícia sobre lo fet de la dita sal que hagen e haver puxen, segons forma de furs e privilegis²⁰⁰ de la dita rahó fets e contenguts.

||^46r Die sabbati, .XXVIª. aprilis anno a Nativitate Domini .Mº.CCCCº. quinto.

Fon cridat e ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló, per veu de Jacme Matheu alias Barber, crida e corredor públich de la dita vila, ab so de trompeta, segons que és acostumat, en lo qual foren presents los honrats en Nicholau Orlando, justícia, en Guillem Sanç, en Bernat Moliner, e en Pere Miquel, jurats de la dita vila; en Guillem Feliu, en Johan Barbarossa, Anthoni Pegueroles, Jacme Scuder, Berthomeu Agramunt, Bernat Coma, Bertran de Bués, Domingo Arbecha, Johan Alquècer, Bernat Bosch, Johan Miró, Anthoni Valentí, Pere Gargil, Domingo Torner, Jacme Aranda, Berenguer Codina, Bernat Pelegrí, Berthomeu Cardona, Romeu Bonet, Johan d’Arenys, Pasqual Ferrando, Johan Godes, consellers.

En lo qual consell fon proposat per l’onrat en Johan Barbarossa, síndich e clavari de la universitat de la dita vila, que com per los diputats del General del regne de València, a .X. de febrer del present any, los fos tramesa la letra infrasegüent:

Als molt honrats, savis e discrets, los jurats e prohòmens de la vila de Castelló de la Plana, de nós los deputats del General del regne de València, saluts e honor. Certificam la vostra saviesa, que de aquella quantitat la qual és concordat ésser levada lo present any, per via de compartiment, per obs de pagar lo do e proferta fetes en la cort general novellament celebrada per lo molt alt senyor rey als del dit regne, e per alcunes messions e certs càrrechs fetes, e que·s esguarden al braç reyal, pervenen o pertanyen pagar a la dita vila de Castelló cinch-cents²⁰¹ cinquanta-cinch florins d’or corribles de Aragó, los quals per nós és provehit deure ésser pagats en tres pagues eguals, és a saber: d’ací al primer dia del mes de maig²⁰² primer esdevenidor la terça part, e l’altra terça part d’ací al primer dia del mes de setembre, e la romanent terça part d’açí al primer dia del mes deembre primer esdevenidor.

On com nós hajam necessàriament haver prestament e liurar als clavaris del dit General la dita quantitat, per rahon de alleujar e quitar dels càrrechs de censals que·l dit General porta o sostè; per tal, de part del dit senyor rey e de tot lo dit General, e per ||^46v auctoritat e poder de nostre offici, vos requerim e de part nostra pregam, que dins los dits terminis hajats pagats²⁰³ e delliurats ací en la ciutat de València, al honrat en Pere Johan, un dels dits clavaris, lo qual administra la moneda e regeix los comptes de la dita Generalitat, los desús dits .DLV. florins. Et açò per res no mudets o alonguets, en altra manera certificam-vos que encontinent, passat cascun dels dits terminis, nós hauríem fer, e faríem, penyores e execució de e en béns de vostra universitat e dels habitadors de aquella, per la quantitat de cascuna paga, e per les messions, hoc encara per lo interés de la dita quantitat, tro al dia de la real paga e recobrament de aquella. e de la presentació de la present a vós fahedora, entenem estar a relació del portador d’aquella.

Dada en València, a .III. de febrer en l’any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCCC. e cinch.

E lesta la dita letra, lo dit honrat consell acordà que la dita terça dels dits .DLV. florins que s’an a pagar als dits diputats lo primer dia de maig primervinent, pach l’onrat en Johan Barbarrosa, síndich e clavari de la dita vila, de la quantitat que és en son poder de la universitat de la sobredita vila.

Ítem, fon acordat per lo dit honrat consell, sobre la proposició feta per alcuns heretés de la partida de Canet, qui demanaven que·ls fos pagat per la vila de les terres que·ls foren stablides per los síndichs passats en la partida de Canet franques, e ara hi demanen ce<n>s, e per defendre aquelles hagen tatxades certes messions, de què suplicaren que fos pagat per la vila. De que·l dit consell respòs que, vist lo contracte dels heretés de la compra del censal que compraren, o quitaren, si les possessions stablides per la vila fan cens ni són en la venda, lo dit consell hi harà ço que deja.

Ítem, lo dit honrat consell, a suplicació dels majorals de la confraria de Sent Jacme, acordà que los jurats e síndich constrenguen eo facen constrényer en Guillem Johan, manobrer, de la torra de Sent Pere, que obre la dita torra en manera que la casa del spital d’en Trullols, qui és al lats de la dita torra, sia cuberta e tornada²⁰⁴ axí com deu fer.

||^47r Ítem, fon proposat per lo discret en Pasqual Ferrando que fos mercè del consell de afermar e salariar mestre Berenguer Borraç per metge de la dita vila, com hi fos molt necessari. Lo consell acordà que los honrats jurats parlen ab lo dit mestre Berenguer, si volrà estar, e per quant salari al derrer diner, e que·n facen relació en consell, e ladonchs lo consell acordar hi à lo que de bé·n sia.

Ítem, lo dit honrat consell, a suplicació d’en Domingo Malràs, manà que per lo síndich e clavari de la vila li sien pagats .V. sous, los quals lo dit Domingo Malràs haurie pagats, que pagar no devie, per quarta lliura de la sua peyta grossa, com fos atrobat que ja era quitat de tot.

Ítem, lo dit honrat consell manà al honrat en Johan Barbarossa, síndich e clavari de la dita vila, que do e pach a·n Pere Serres, saig, .VI. sous per rahon de una presó appellada Farinés, que comprà lo dit consell del dit Pere Serres, per obs de la presó comuna de la dita vila.

Ítem, axí mateix lo dit honrat consell manà ésser pagats a·n Guillamó Marquo e a·n Francesch Maçó, qui havien scurat l’escorredor de Rafalafetna, dos florins d’or, los quals lo consell de la dita vila acostume de pagar per cascuna scuró, feta emperò relació als jurats e síndich per los veedors, que·l dit escorredor és escurat per la manera que escurar se deu.

Ítem, fon proposat per n’Arnau Agramunt, e per en Berthomeu Marqués, que com l’aygua qui devalle del camí de l’Alcora, qui discorre e·l clot del Spital, e travese lo camí Real, qui va ves Vila-real, e salte en lurs possessions e d’altres heretés, e·ls fa gran dan, que fos mercè del consell que li fos dat loch hon discorregués, en manera que ells no n’aguessen dan. Lo consell acordà que y vagen los jurats ab alcuns prohòmens e ab lo mustaçaf e vegen e regoneguen per qual loch porà discórrer, que sie menys dan de la vila, e que·n facen relació en consell, e ladonchs lo consell farà-y ço que li apparrà que sie fahedor en lo dit fet.

Ítem, fon proposat per en Lorenç Bort, per ell e per sos companyons, axí com a guardians del terme, que com ells haguessen complit ||^47v son any e·ls fos degut una terça, que fos mercè del consell que·ls fos fet albarà de la terça del dit llur salari. Lo consell acordà que·ls fos fet albarà, si lo temps era complit.

Axí mateix, lo dit dit honrat consell donà càrrech als dits honrats jurats, que de feyt facen encantar lo dit guardianatge, axí com en l’any passat fon fet, e per semblants capítols, e que aquell fessen liurar axí com aquells conexeran ésser fahedor, a profit de la universitat e singulars de la dita vila, segons és fer acostumat.

Ítem, lo dit honrat consell acordà sobre la proposició dels²⁰⁵ comptes d’en Bernat Colomer, e de la proposició per aquell en lo dit consell feta, que tots los comptadors \o la major part d’aquells/ s’ajusten en lo palau ensemps ab los jurats del present any, e que sobre lo fet del forment e dels duptes que li són estats fets vegen e declaren lur entenció, e vist e declarat facen relació en consell, e ladonchs lo dit consell farà-y ço que li apparrà ésser fahedor per justícia e bona rahó.

Ítem, com sobre lo fet de la sal fossen estats trameses los honrats en Guillem Johan e en Pasqual Ferrando, al dia asignat a tots los de la gabella, ab letra a ésser en la vila de Vila-real, per haver parlament ab licència del subrogat del lochtinent de governador de riu d’Uxó a ençà, fossen venguts per ço lo discret en Pasqual Ferrando \en absència d’en G(uillem) Johan/, féu relació en consell que·l dia de Sent March foren en lo dit ajust, present l’onrat en Bernat Maurell, subrogat dessús dit, tots los missatgers de les universitats dels lochs e valls de la dita gabella, e havien parlat del prejuhii que reebien del gabellot de la sal de Burriana, qui la’ls devie a dar a rahó de .VI. sous per kafiç, e feye-la’ls costar a rahó de .X. sous per kafiç, axí que la’ls feye costar .IIII^e. sous més per kafiç que no devie, perquè vist lo dit privilegi ||^48r que serie estat concordat per tots de reportar-ho cascuns a lurs universitats, e aquells qui u volguessen defendre que fessen sindicat a .I. hom de sa universitat, e aquell síndich hagués poder bastant de demanar lo dret de la dita sal, e de substituir síndich en los dits fets en València, per menar lo dit fet davant lo batle general, o qui·s pertanga, e que lo dia dels Apòstols, ço és lo primer dia de maig, cascun missatger fos en Vila-real per tornar resposta de hoc o de no.

Ítem, lo dit consell, sens revocació de altres síndichs e procuradors, féu e constituí síndich e procurador lo discret en Pasqual Ferrando, notari, present, ad agendum et defendendum, axí en lo fet de la sal com altres; et a reduir o fer reduir los censals de la vila a rahó de .XV^M . per mil; e a vendre e alienar qualsevol censals a rahó de .XV^M . per mil, per quitar los censals que no volran reduir a .XV^M . per mil. Testes: Petrus Boix et Iohannes Periç.

L’onrat consell de la.²⁰⁶

||^48v Ítem, lo dit honrat consell manà ésser fet albarà \al honrat/ en Guillem Johan, jurat, de .VI. dies que li covench treballar com a missatger de la vila, entre anar, estar e tornar a la ciutat de València, al batle general, sobre alcuns contrasts que·l dit batle fahie a alcuns patrons de fustes o barques, que no carregassen en lo port del Grau de la Mar de la dita vila, e sobre alcuns drets que demanave de alcunes coses que no ere acostumat pagar dret alcú de treyta, per .VI. jorns que estech en la dita misatgeria, a rahó de .VII. sous lo dia, .XLII. sous.²⁰⁷

Axí mateix lo dit honrat consell manà ésser fet albarà al honrat en Johan Barbarossa, síndich e clavari de la universitat de la dita vila, de certes quantitats de diners que útilment e necessària ha pagats per la universitat de la dita vila, ut secuntur:²⁰⁸

Primerament, donàs e pagàs a·n Pere Boix e a·n Miquel Sorió, los quals anaren guaytar a la mar per noves de moros, .IIII. sous. Ítem, a·n Domingo ||^49r Gaçó e a·n Guillamó Vilar, qui guaytaren al campanar per la dita rahó, .IIII. sous. Ítem, a·n Pere Boix, lo qual portà una letra de moros de Burriana, a dos d’abril, .II. sous. Ítem, pagà a·n Guillem Johan e a·n Bernat Moliner, jurats, per anar veure la céquia Major si ere bé scurada o no, de la vila avall, ço és .II. sous a cascú, .IIII. sous. Ítem, a·n Pere Miquel e a·n Guillem Feliu, tinent loch d’en Bernat Moliner, jurats, per veure la céquia de la vila amunt, si ere bé scurada, a cascú .II. sous, .IIII. sous. Ítem, a .I. hom de Burriana qui portà .I. letra de galeres de moros, .II. sous. Ítem, al cequier e a·n Bernat Reboster, per tancar les paltoneres de les files de la céquia Major ab argamassa e ab pedres, .III. sous, .IIII. diners. Ítem, a·n Matheu Erau e a·n Bernat Erau, fustés, per fer .I. fusell a la roda del pou Nou, ab la fusta dels²⁰⁹ croes e ab claus, e sos treballs per adobar la roda, .XI. sous, .VIII. diners. Ítem, a·n Valero per buydar l’abeurador e denejar aquell de fanch, .II. sous. Ítem, a·n Johan Tauhenga, per fer lo libre del cequiatge, segons que és acostumat, .VI. sous. Ítem, a·n Matheu Erau, e a son frare, per adobar les rodes del pou de na Mirona e d’en Guardiola, .IIII. sous.²¹⁰ Ítem, a·n Steve Jordà, correu qui anà als lochs de la gabella de la sal, per .III. dies e mig que estech ab letra que fossen a Vila-real per haver parlament, .X. sous. Ítem, a·n Pere Serres, saig, per citar a·n Guillem Agramunt, procurador de certs heretés de²¹¹ Vinamargo, que tornàs les messions a la vila, .II. diners. Ítem, a·n Jacme Coll, e a·n Jacme Fuster, Bernat Fuster, e Johan Fuster, per adobar lo pla e l’abeurador prop Senta Bàrbera, .VIII. sous. Ítem, a la filla d’en Castell, e a la muller d’en Batle, qui·ls aydaren, .II. sous. Ítem, a·n Valero Tahust, ab .I. rocí qui tirà terra, .II. sous. Ítem, al dit síndich per son jornal dos sous. Ítem, a .IIII^e. dones seglars que foren meses en l’espital lo Dijous Sant, per ço que no fessen peccat e stigueren tro al disapte, per la mesió que·ls fon feta, .VII. sous, .II. diners. Ítem, als juglars qui ||^49v sonaren al pla lo dia de Pasqua, axí com és acostumat, .V. sous. Ítem, a·n Johan Tauhenga, per .I. translat autèntich qui féu del privilegi del peix, .II. sous. Ítem, al scrivà de la cort per metre y la auctoritat del justícia, .VI. diners. Ítem, a·n Domingo Malràs per manament del consell, los quals havie pagats de quarta lliura de la peyta grossa, los quals no devie pagar, .V. sous. Ítem, a·n Pere Serres, saig, per .Iª. presó que s’apelle Farines, per a la presó de la vila, .VI. sous. Ítem, a·n Guillamó Marquo, e a·n Francesch Maçó, per scurar l’escorredor de Rafalafetna, .XXII. sous. Les quals quantitats munten a suma de .CXVIII. sous, .XI. diners.

En l’any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCCC. e cinch, dichmenge que hom comptava .X. dies de maig, fon cridat e ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló, per veu de Jachme Matheu, crida e corredor públich de la dita vila ab so de trompeta, segons que és acostumat, en lo qual foren presents los honrats en Nicholau Orlando, justícia, en Guillem Sanç, en Guillem Johan, en Bernat Moliner, jurats de la dita vila; en Pere Miquel, Pere de Begues, Guillem Feliu, Pasqual Bataller, Anthoni Pegueroles, Bonanat Merí, Jacme Aranda, Bernat Mut, Berenguer Codina, Domingo Arbecha, Anthoni Valentí, Romeu Bonet, Pere Palau, Berenguer Castell, Bernat Coma, Berthomeu Cardona, Berthomeu Agramunt, Guillamó Bellido, Johan Alquècer, Johan Godes, Berenguer Solà, Johan Miró, Pere Gargil, Bernat Pelegrí, Berenguer Homdedéu, consellers.

En lo qual consell fon proposat per en Pere Sánxez, que com ell vulle menar son bestiar al sòl de Terol, e com se digue que fan pagar cert dret de victigal, que intimave les dites coses al consell, dient que si l’entenien defendre del dit dret. Lo consell respòs que fos vist si tenie lo bestiar en peyta, com se digué que sie vehí de Benicàcim, e si vehí és de Benicàcim no permetrie que ab franquea de Castelló anàs al sòl de Terol, ne si per dret deu pagar victigal, no·l ne defendrie.

Ítem, lo consell levà del capítol dels guardians lo capítol de les gallines, e sens lo dit capítol manà encantar e cridar lo dit guardianatge.

||^50r Ítem, lo consell acordà e volch que l’onrat en Johan Barbarossa, síndich e clavari de la vila, face adobar les cases del pes de la farina, en²¹² que·l pesador hi puxa estar e habitar.

Lo consell manà fer albarà a·n Pere Perellades, pesador del pes de la farina, de .LX. sous que li són deguts de tenir lo pes de la farina de .Iª. terça, \la que/ fení a .XXI. d’abril pus proppassat.

Sobre la proposició feta per en Muntanyà, e per d’altres regans de portell, qui afermaren que no podien sinó com lo molí roder molie, lo consell comanà lo dit fet als honrats jurats e cequier e, appellats los heretés jusans e sobirans, que y facen justícia.

Ítem, lo dit honrat consell manà ésser fet albarà a·n Lorenç Bort, a·n Johan Burgueres, a·n Nadal Feriols, e a·n Matheu Avinyó, de .CCC. sous los quals aquells de la última terça o solució que·l fení a .XXVIII. del mes d’abril pus proppassada, de aquells nou-cents sous que prené de soldada de .I. any, lo qual fení lo dit .XXVII ^èn. dia del mes d’abril pus proppassat. Però lo síndich, ans que·ls pach face·ls tenir taula e satisfacen als clamans axí com és acostumat.²¹³

Ítem, sobre la proposició feta per en Vicent Piquó d’en Rovió, juglar, lo consell acordà que si·l dit en Rovió e son companyó se’n volen venir a estar en Castelló, que·ls sie dat aytant com en temps passat los ere estat promés de soldada de ésser juglars de la dita vila e per semblants capítols.

Ítem, sobre la proposició feta en los consell per en [en blanc] Nadalies e per sos companyons, qui havien preses .V. lobatons, lo consell acordà que·ls sien donats per lo síndich e clavari .V. sous.

Ítem, sobre la proposició de la cèdula d’en R(amon) Johan, que demane de les vendes que li foren feytes com a síndich de la vila, a instància del peyter, ço és com abans d’en R(amon) \Maçó/, de .III. quartons de terra al Castell Vell, com sien d’en Francesch Lóppez, .IX. sous, .VI. diners, mealla e pugesa.²¹⁴ Ítem, de la muller d’en Domingo Marquo, .I. celler que afronte ab en Nicholau Jordà, .III. sous, .XI. diners, mealla. Ítem, per .I. quartó de terra que fon venut a·n Amiguet, com sie de capellania, ||^50v.XI. sous. Ítem, d’en Guillamó Castell, .IIII. sous, .VI. diners. Ítem, per lo contracte de mestre A., de .II^M .DCCCC. sous, que en Pasqual Ferrando manlevà, .XXII. sous. Lo consell acordà que sie vist e regonegut per los jurats, e de ço que conexeran, que dege haver e just sie que li sie fet albarà.

Ítem, fon proposat per en Pere de Begues, notari, que com a ell fos estat scrit de Barcelona per lo discret en Guillem Agramunt, notari, que l’onrat en Johan Sànxez, lochtinent de governador, havie impetrades e haüdes alcunes provesions contra hòmens de aquesta vila e altres de les universitats de la Plana:

La primera, que puxa enquerir contra los barbers que usen sens examinació; l’altra que·l senyor rey mane al governador de València que no·s perturbe al dit lochtinent de governador de pendre e rebre .XX. sous de salari, com hirà de fora vila, e .IIII^e. diners per lliura de ço que serà deposat en son poder.

Ítem, contra aquells qui han enbotigat o enbotigaran blats.

Ítem, altra provesió ja sie li sie estada emparada que havia obtenguda, que·l senyor rey mane al governador de regne de València, per aserció verbal del dit lochtinent, que com \lo dit/ Pere de Begues, Bertran de Bués, n’Anthoni Valentí e d’altres, haguessen comeses moltes e diverses crims e acceses, perquè·l senyor rey manave al dit governador que prengués aquells e altres tro en nombre de .XII., e que aquells tingués ben ferrats e guardats, sens donar-los a neguna capleuta, e que de con<ti>nent penjàs n’Anthoni Valentí.

Ítem, altra provesió que lo senyor rey abdique al governador de València, que hage alguna conexença sobre ell, ans lo fa de fer del visrey, e açò fa per alcuns vehins de la vila, qui·l volen convenir e per les peytes degudes a la vila de les que·ls li ha fet e fan execució, segons les dites coses e altres en la letra del dit en Pere de Begues, la qual fon lesta en plener consell ere contengut.

Lo dit consell,²¹⁵ considerant quant ell poch (sic) entendre que les dites provesions impetrades per lo dit lochtinent de governador del dit senyor rey, són contra furs e privilegis del regne de València e jurisdicció ordinària del justícia de la vila de Castelló, e prejuhí singular e desaforament dels vehins e habitadors de la dita vila, volch e manà que per los honrats jurats fos scrit als advocats de la vila, e que veessen e regoneguessen les coses en la dita letra contengudes, e consellar-nos quinya provesió hi farem ni si trametrem missatger al senyor rey, per haver revocació de les dites provesions, ho si les dites provesions enans venien, quinya provesió hi serà feta; los quals jurats de feyt scriurem als dits assessors per la forma sobredita.

||^51r En l’any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCCC. e cinch, dimercres que hom comptava .XX. dies de maig, fon cridat e ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló, per veu de Jachme Matheu, crida e corredor públich de la dita vila,²¹⁶ ab so de trompeta segons que és acostumat, en lo qual foren presents los honrats en Nicholau Orlando, justícia, en Guillem Sanç, en Bernat Moliner e en Pere Miquel menor de dies, jurats, en Pasqual Ferrando, en Bernat Pelegrí, en Jachme Scuder, n’Anthoni Pegueroles, Guillamó Bellido, Berenguer Solà, Johan Miró, Berthomeu Cardona, Johan d’Arenys, Bonanat Segura, Jacme Nadalies, Guillem Marqués, Berenguer Codina, Bernat Coma, Romeu Bonet, Domingo Renovell, Pere Palau, Pere Gargil, Pasqual Bataller, G(uillem) Feliu, Arnau de Peralta, Johan Barbarossa, Bernat Maurell, consellés de la dita vila.

En lo qual conssell fon proposat per n’Anthoni Çabater e per en Matheu Costur, vehins de la dita vila, que com lo noble mossén Pedro d’Urrea, senyor de la Tinença d’Alcalatén, e stants los dits n’Anthoni Çabater e en Matheu Costur en lo loch de l’Alcora, hagués dit als dits Anthoni e Matheu, ço és a cascú per si, que se’n tornassen a l’Alcora, e ells responent que no u farien com haguessen jurat la feeltat del senyor rey e vehinatge de Castelló a cinch anys; et per ço, com no lo y volgren atorgar, féu metre en la presó al dit n’Anthoni Çabater e donar a fermances, jatsie lo dit n’Anthoni no volgués donar aquelles, e al dit Matheu Costur fet manament que no vinga a ses possessions que tenia e·l terme de l’Alcora, sinó camí caminant e no pas per ço d’altri, sinó que ell sabie que·n havie a fer de senblants ||^51v paraules. Per ço soplicaren lo dit consell que sobre los dits fets volguessen provehir en tal manera que ells poguessen anar al dit loch de l’Alcora per procurar e con-re<a>r ses possessions e béns, e estar e tornar del dit loch e terme a la vila de Castelló. Lo consell acordà que·ls honrats en Guillem Johan, jurat, e en Pasqual Ferrando, notari, vagen per missatgers al dit noble don Pedro Eximenes d’Urrea, e que li diguen e preguen de part del consell que a ell plàcia de ben tractar los dits n’Anthoni Çabater e en Matheu Costur, vehins nostres e altres vehins, axí com d’ací atràs per ell e per lurs antecessors era acostumat de ben vehinar, ells ab aquesta universitat e aquesta universitat ab ells, segons se pertany, e d’ell havén bona confiança etc.

Lo dit honrat consell manà ésser fet albarà de cent sous a·n Johan Sànxez, meneschal de la dita vila, de la primera paga o solució, ço és de mig any, lo qual fení a .XIX. dies del present mes de maig, de aquells .CC. que pren de soldada de .I. any, lo qual fenirà a .XIX. dies de noembre primervinent.

Ítem, lo dit honrat consell manà ésser encantat lo guardianatge del terme de la dita vila, e que y fos tornat lo capítol de les gallines, que avia estat levat, e ab aquell e ab los altres capítols del any passat fos delliurat lo dit guardianatge per los honrats²¹⁷ jurats e síndich de la dita vila a aquelles persones e per aquell preu que ben vist los serie.

Del contracte dels .CL. sous censals que foren venuts a la muller d’en Johan Barbarossa per en Pasqual Bataller, síndich, lo qual havie reebut e mès en forma en Johan Tauhenga, notari, fon comanat per l’onrat consell als discrets en Pasqual Ferrando, en Guillem Feliu, e en Pasqual Bataller, notaris, que li’n tatxen ço que per ben vist los serà, e que li’n sia fet albarà.

||^52r Ítem, fon feta relació per en Pasqual Ferrando, qui fon tramés per missatger a València, per lo fet de la sal, e per fer reduir alcuns censals qui anaven a .XII^en. per mil, a rahó de .XV^en. per mil, segons los altres contractes dels quals donà compte e rahó, segons appar per lo qüern del seu compte, e per los contractes de quitament, reducció e carregament és contengut, e dels .XV^M . sous que havie rebuts, dels quals havie carregats .M. sous censals e quitats a·n Salvador Ferrando e altres, segons en lo dit compte se conté.

Lo qual dit en Pasqual Ferrando delliurà al consell .Iª. letra del batle general sobre lo fet de la sal, la qual pres e rebé en Pasqual Bataller, síndich e procurador dels pleyts, en la qual lo dit batle general mane a mossén Jacme Castellà, gabellot, que do la sal a Castelló a rahó de .XII. diners la faneca, en altra manera que y darà licència a Castelló que hage sal d’altra part, però si justes rahons havie que dins .V. dies aprés presentació de la letra, les hagués posades davant ell. Lo qual consell acordà que y anàs en Bataller, síndich, e l’escrivà dels jurats, e presentassen aquella al dit mossén Jacme Castellà, gabellot, o al regent la gabella de la sal en Burriana.

Ítem, mostrà translat de una qüestió feta per lo senyor rey, sobre les coses vedades que anants dins la senyoria del senyor rey no pagassen alcuna cosa los mercaders, o portans o trahents aquella tornant albarà responsal. Lo consell acordà que·n fossen certificats los mercaders de la vila dels quals és propri interés e que·n afronten ab lo batle e ab la ciutat que la dita provesió sie servada.

Del afermament de mestre Berenguer Borraç, metge, lo consell acordà que si·l dit mestre Berenguer volrà estar al salari de .CCCC. sous l’any, axí com està mestre Rodrigo, que sie afermat ab aquells mateys capítols e visitacions, e açò lo dit consell comanà e donà poder als honrats jurats e síndich de la vila, de fer lo dit afermament ab carta o en aquella manera que·s pertany al dit salari, e no pus.

Ítem, fon proposat en lo dit consell, que com alcuns vehins²¹⁸ ||^52v novells en temps passat se fossen fets de la vila de Castelló, e aquells haguessen haver comprats alcuns béns sitis, segons en lo dit vehinatge és contengut,²¹⁹ e no u haguessen fet, per ço dixeren que u notificaven al honrat consell. Lo consell acordà que fossen vists los dits vehins, e si havien comprat sitis, axí com fer devien; si no, que·ls fossen acusades les penes, e ésser forçats de comprar segons tenor del lur vehinatge.

Com pleyts e qüestions esperassen a ésser entre la universitat de la vila de Castelló, de una part, e lo gabellot de la sal de la vila de Burriana, de la part altra, e lo discret en Pasqual Ferrando, notari, vehín de la dita vila, hage advocat la dita vila en aques present any, en molts e diverses negocis e demanàs paga de sa advocació; per ço lo dit honrat consell pregà e manà al dit en Pasqual Ferrando, que advocàs la dita vila en tot lo present any en tots afers e negocis que necessaris sien, certificant a aquell que passat lo present any lo consell lo satisfarà justament e deguda; lo qual dit en Pasqual Ferrando dix que li plahia per honor e reverència del consell.

En l’any de la Nativitat de Nostre Senyor .M.CCCC.V., disapte que era comptat .VI. dies de juny, fon cridat e justat consell en lo palau comú de la vila de Castelló, per veu de Jachme Matheu, crida e corredor públich de la dita vila, ab so de trompeta o nafil, segons que és acostumat, en lo qual foren presents los ||^53r honrats en Jacme [Scuder], tinent loch del honrat en Nicholau Orlando, justícia de la dita vila, en Bernat Moliner, e en Pere Miquel, jurats. En Johan de Barbarossa, Pasqual Bataller, Arnau Sala, Domingo Renovell, Bernat Coma, Anthoni Pegueroles, Guillamó [Marquès], Pere Palau, Romeu Bonet, Bonanat Segura, Berenguer Codina, Domingo Torner, Domingo Altibell, Johan Miró, Pere Gargil, Bernat Pelegrí, A(rnau) de Peralta, Bernat Cabeça, Guillem Feliu, Berthomeu Agramunt, Berenguer Castell, Guillamó Rubert, Pasqual Ferrando, e en Pere Miquel²²⁰ major de dies, consellers de la dita vila.

E primerament fon proposat en lo dit consell per los honrats jurats, que com ells haguessen haüda letra del honrat en Guillem Ferrer, de la tresoreria e procura[ció] del senyor rey, que reduïscham lo censal que·s pague de les rendes del senyor rey a la muller d’en Pere de Thous, a rahó de .XV^M . per mil, com se face a rahó de .XII^M . per mil. Lo consell acordà que y anàs en Pasqual Ferrando, qui ha poder de quitar e reduir e que u quit o u reduesque a .XV^M . per mil.

Ítem, del fet de la sal qui és estada prorogada la asignació ab mossén Jacme Castellà, tro a mijant lo present mes de juny, e sie en tracte de avenir e haver ací la botiga, lo consell acordà que sien asignats per tractadors los honrats en Pasqual Ferrando e en Guillem Feliu, los quals tractegen ab lo dit mossén Jacme Castellà sobre fet de la sal e, tractejat, de ço que trobaran facen relació al consell, e lo consell acordar-hi à lo que ben vist li serà.

Sobre la letra dels jurats de Murvedre, que·ns feyen saber que trametessen missatger [a] Algezira sobre lo fets de les osts, lo consell acordà que·ls fos scrit que no trametrie mi-||^53v-satger A·lzezira com no sie loch comijà, ans ho fos la ciutat de València, com ja fos estat rahonat al missatger lur pochs dies eren estats passats etc.

Ítem, sobre la letra tramesa de part dels jutges del General a les viles reals del regne, que al .XV. dia del present mes de juny sien los síndichs de cascuna vila als comptes donadors per los hereus e marmessors d’en Bernat Abelló, d’en Guillem Strany, e d’en Bernat Valls, per lo fet del dit General peremp[tòriament]; àls que en absència de aquells seran reebuts, e serà feta difinició a·quells. Lo consell acordà que en Pasqual Ferrando ha anar a València per la reducció del censal de la muller d’en Pericó de Thous, e que y sie a la dita jornada, e si no·s finaven, que·l síndich substituït d’en Pasqual Ferrando hi²²¹ sie, segons se merexerà lo dit fet.

Lo consell, a suplicació d’en Anthoni de Pegueroles, notari, absolgué e difiní a aquell \dit Anthoni/ ab la present scriptura havent força de carta públicha, de tot ço e qualque cosa aquell fos tengut donar e restituir a la vila, per la peyta que baxà e promès collir per cent florins en l’any pus proppassat, puys fon tornada a encantar \a dan del dit n’Anthoni/, e no baxà al dit for si bé s’i foren donats .IIII^e. florins per lo síndich, que baxassen aquell e en la qual se perdere<n> entre totes coses pus de .XII. lliures; però com açò no fos estat en part culpa del dit n’Anthoni ni u fet avia la fi, per ço lo dit consell li remeté totes les dites coses e hac aquell per absolt e difinit de aquelles e qualsevol de aquelles.

Ítem, del libre del²²² cequier de les sentències ||^54r e ordenacions fetes sobre l’offici del cequier, les quals a suplicació del dit cequier lo dit consell ha fet fer e transladar a·n Johan Tauhenga, notari, \per ço/ lo dit consell ha delliberat que·l cequier sobredit do e pach al dit en Johan Tauhenga, per scriure lo dit libre, nou sous dels terços de la vila, dels quals li manà fer albarà.

Ítem, volch e manà lo dit honrat consell, que per l’onrat en Johan Barbarossa, síndich e clavari, sien donats e pagats al dit en Johan Tauhenga, per la carta de la revenda que en Pere Miquel, menor de dies, féu a la vila, de .CXXV. sous que la vila li feye cascun any a .VI. de octubre, .V. sous, .VI. diners. Ítem, de la protestació que fon feta a la senyora reyna, o a son majordom, de les .III. cenes que·ns féu pagar ab lo translat que fon fet al dit majordom, .IIII^e. sous. Suma per tot, nou sous, .VI. diners, e que sien meses en l’albarà que s’à a fer al síndich el present dia de moltes e diverses quantitats per aquell pagades per la vila.

Ítem, lo dit honrat consell manà ésser fet albarà al honrat en Johan Barbarossa, de .LXXXIII. sous, \.IIII. diners/, que pagà de prorata a·n Pere Miquel, menor, dels. CXXV. sous censals que li són estats quitats, los quals la vila li feye a .VI. de octubre, e foren-li quitats a .IIII^e. de juny l’any .M.CCCC. e .V. sous (sic), ab carta de revenda feta per en Johan Tauhenga, notari, a .IIII^e. del dit mes de juny del present any.²²³

Ítem, fon manat fer albarà \de dos florins/ a·n Guillem Feliu, del contracte de la dona na Anthona, muller quondam del honrat en Bernat Pinell, de .LXVI. sous, \.VIII. diners/ censals, los quals li foren venuts per lo discret en Pasqual Ferrando, síndich de la universitat de la dita vila,²²⁴ per preu de mil sous, ab carta pública feta per lo dit en Guillem Feliu lo primer dia de juny del present any, e per alcuns altres treballs per lo dit en Guillem Feliu fets e sostenguts per la universitat de la dita vila, en clarificar les reduccions que en Pasqual Ferrando havie fetes per la dita vila.

||^54v Ítem, manà ésser fet albarà a·n Jachme Matheu, corredor e trompeta de la dita vila, de córrer, encantar e liurar lo guardianatge de la dita vila de .V. sous de sos treballs.²²⁵

Ítem, manà lo dit consell ésser fet albarà als honrats en Guillem Sanç, en Guillem Johan, en Bernat Moliner, e en Pere Miquel, menor de dies, jurats de la vila de Castelló, de quatre-cents sous de lur salari de jurad<er>ia, de un any, lo qual fenirಲ⁶ en lo present dia de huy, vespra de Cinquagèsima, ço és saber cent sous a cascun dels dits jurats.²²⁷

Ítem, manà ésser fet albarà al dit honrat en Johan Barbarossa, de cent cinquanta sous de son salari de ésser síndich de la dita vila per .I. any, que fenirà dilluns primervinent a .VIII. del present mes de juny, e de .C. sous de les vendes a nós el dit nom fetes, a instància d’en Jacme Scuder, peyter de la dita vila.²²⁸

Ítem, manà ésser fet albarà al discret en Pasqual Bataller, síndich dels plets, de .L. sous de son salari \de ésser síndich e procurador de la universitat de la dita vila quo ad lites/ pus que do al discret en Bernat Ostalés ço és que li és degut prorata del temps que aquell fon síndich de la vila.²²⁹

Lo consell ratificà e confermà lo contracte dels .M. sous censals venuts per lo discret en Pasqual Ferrando, síndich e procurador de la universitat de la dita, a·n Guillem Pedrós, ciutadà de València, per preu de .XV^M . sous, aví carta rebuda per en Pere d’Òdena, notari públich de València, \a .XII. de maig, pagadors en dos terminis, ço és a .XII. de maig e a .XII. de noembre,/ la qual ratificació ha reebuda en Johan Tauhenga, notari, en lo present dia de huy. Testimonis: Berthomeu Gaçó e Pere Serres, vehins de Castelló.²³⁰

Lo consell féu absolució al discret en Pasqual Ferrando, de ço que ha manlevat, reduït e quitat per la vila de Castelló. Testes proxime dicti.

Ítem, \sie fet albarà/ a·n Johan Tauhenga, scrivà, per son salari de ésser scrivà, de .C. sous.²³¹ Ítem, a·n Pasqual Ferrando per advocar la vila, albarà de .C. sous.²³² Ítem, albarà a·n Pasqual Bataller, síndich dels plets, de .L. sous.²³³

||^55r Ítem, lo dit honrat²³⁴ consell manà ésser fet albarà al discret en Pasqual Bataller, notari, de diverses diornals e messions per aquell sostenguts e fetes, axí com a síndich e procurador de la universitat de la vila de Castelló, los quals mostrà en una cèdula de paper, e los quals són ut secuntur:²³⁵

Primerament, per .II^es. letres que li covench haver de la cort del official, axí contra n’Arnau Moster,²³⁶ vicari, com contra altres, segons que en les dites letres és contengut, .IIII^e. sous. Ítem, per .VIII. jornals, los quals anà a la cort del official d’Almaçora, axí per impetrar la letra monitòria e haver aquella, com li fos emparada per part d’en A(rnau) Moster, com per .VII. comparacions que féu denant lo dit official en lo procés accitat en la dita cort davant lo dit official, segons per lo dit procés appar, a rahon de .III. sous per dia, .XXIIII. sous. Ítem, per .III. dies que anà a València per haver .Iª. letra del governador contra en Pere de Vallterra, comissari qui·s deye del senyor rey, a rahon de .VII. sous per dia, .XXI. sous. Ítem, los quals pagà als scrivans de la cort de la Governació, axí per la dita letra com per scriptures fetes en la dita cort, les quals mostrà, .VII. sous, .II. diners. Ítem, al scrivà per spatxar la letra del governador, .VI. diners. Les quals quantitats pugen a suma de cinquanta-sis sous, .VIII. diners.

Ítem, lo dit honrat consell manà ésser fet albarà al honrat en Johan Barbarossa, síndich e clavari de la universitat de la dita vila, de les quantitats per aquell pagades²³⁷ útilment e necessària per la universitat de la dita vila, segons que·s seguexen:²³⁸

Primerament, donàs e pagàs a·n Berenguer Far e a·n Merlo, per desfer una parada que s’ere feta en la céquia Major, .II. sous. Ítem, a·n Bernat Reboster, e a·n Milà, qui buydaren l’abeurador, .I. sou, .VI. diners. Ítem, a·n Ponç Miralles, per letres que portà ||^55v als asessors de la vila de part dels jurats, per lo fet del comissari, de dos dies, [.VI. sous]. Ítem, al dit síndich, per quatre dies, ço és de .XXVIII. d’abril tro a .II. de maig, per anar fer la terça de la primera paga del General que la vila havie a trametre lo primer dia de maig en València, als diputats del dit General, a raó de .VII. sous lo dia, .XXVIII. sous. Ítem, a·n Matheu Erau, per dos poals que féu al pou de Senta Maria e al pou d’en Guardiola, .X. sous. Ítem, a·n Bernat lo manyà, per .IIII^e. poals que féu ferrar e adobar les ferraments de aquells, .XI. sous. Ítem, a·n Pere Marquo, per .IIII^e. dies que anà a la partició de l’aygua, a rahó de tres sous lo dia, .XII. sous. Ítem, a·n Nadalies e a·n Arbecha, per los lobatons que prengueren, los quals lo consell los manà pagar, .V. sous. Ítem, a·n Ponç Miralles, qui portà lo procés de les protestes e enantaments, que féu lo síndich davant lo justícia per lo desaforament del comissari qui fo tramés acordar a micer Guillem Çaera, de tres dies, .VIII. sous, .VI. diners. Ítem, a micer Guillem Çaera, per acordar lo dit procés, .VII. sous. Ítem, a·n Jordanet, per una letra dels jurats ab .I. procés del fet del comissari qui portà als assessors a València, per tres dies nou sous. Ítem, a·n Pasqual Ferrando, notari, per la letra que hac del batle general, sobre lo fet de la sal, ab alcunes scriptures que havie fetes davant los diputats per lo fet de les cenes de la reyna, .IIII^e. sous. Ítem, a·n Bernat Roquamartí e a·n Gaçó, per adobar lo partidor de Mediona, .V. sous. Ítem, a·n Domingo Guitart, per portar lo procés del fet del comissari, .III. sous. Ítem, a·n Pasqual Bataller e a·n Johan Tauhenga, notaris, los quals anaren a Burriana, ço és en Bataller com a síndich e en Tauhenga com a scrivà, per presentar la letra del batle general, sobre·l fet de la sal a mossén Jacme Castellà, gabellot, per sos jornals, ço és tres sous a cascú, .VI. sous. Ítem, al dit en Johan Tauhenga, per les scriptures de la presentació de la letra, e per la prorogació que aprés fon feta, .II. sous. Ítem, al dit en Johan Tauhenga, per la carta de la revenda que en Pere Miquel, menor, féu a la vila, de cent vint-e-cinch sous censals, que la vila li fahie cascun any, a .VI. de octubre, la qual féu e liurà en formal consell, .V. sous, .VI. diners. Ítem, al dit Johan Tauhenga, per lo protest que fon fet a la senyora reyna, ||^56r sobre les tres cenes que féu execució a la vila, e per lo translat del protest que hac a donar al majordom de la reyna, .IIII. sous. Ítem, a·n Guillem Gombau, notari, per treballs e messions que féu com a sots-síndich de la vila, en los .D. sous censals d’en Vidal de Blanes e en los .D. sous censals d’en Johan Cabrera, que eren del censal d’en mossén Loís d’Abella, e féu-ne fer letra executòria als jurats e síndich, de part del governador, com ne fos contrast, .VI. sous, .X. diners. Les quals quantitats munten a suma de cent vint-sis sous, .IIII^e. diners.

Com segons forma de furs e privilegis del regne de València, cascun any en lo dia ans de la festa de Pentagosta, appellada festa de Cinquagèsima, se haja e sia costumat fer elecció de jurats de la dita vila, per tal lo dit honrat consell en lo present dia de huy celebrat, com fos e sia lo dia ans de la festa de Pentagosta enantà a fer elecció de jurats de la dita vila en lo present any, en la forma sigüent:

E primerament pres .IIII^e. prohòmens dels dessús dits consellers, los quals fossen asistents, a reebre les veus dels dits consellers, segons ere acostumat,²³⁹ los quals .IIII^e. prohòmens són aquests: primo, Bernat Cabeça, Pasqual Ferrando, Bernat Coma, Domingo Torner. Et foren reebudes les veus singularment e apartada, de cascun dels dits consellers. E reebudes aquelles foren atrobats de més veus, ço és los honrats en Pere Miquel, en Guillem Feliu, en Pere de Reus, en Bernat de Belda, en Bernat Pelegrí, e en Guillem Loreta, los noms dels quals cascun per si foren meses en .VI. redolins de cera vermella, e aquells ésser donats en presència de tot lo dit honrat consell, e delliurats ||^56v per los dessús dits honrats jurats, al honrat en Bernat Ostalés, batle de la dita vila. Los quals dits .VI. redolins per lo dit honrat batle, en presència de tot lo dit honrat consell, foren meses de hu en hu en un bací d’aram mig d’aygua, dels quals per .I. infant de pocha edat foren presos .IIII^e. dels dits .VI. redolins, e aquells per lo dit infant foren meses e donats en les mans del dit honrat batle, lo qual ab los dits .IIII^e. redolins se apartà segons ere acostumat. e oberts per aquell los dits .IIII^e. redolins, donà e nomenà per jurats del present any de la dita vila, ço és los dits honrats en Pere Miquel, en Guillem Feliu, en Bernat de Belda, e en Bernat Pelegrí.

Ítem, l’onrat consell elegí les persones dejús nomenades, a donar los consellers del any esdevenidor, e a ésser asignats a hoir, dicisir e determenar los comptes del honrat en Johan Barbarossa, síndich e clavari de la dita universitat del any proppassat, los quals són ut secuntur:

Primo, de la parròquia de Senta Maria, en Pascual Ferrando e en Ramon Johan. Ítem, de la parròquia de Sent Johan, en Berthomeu Agramunt e en Berenguer Solà. Ítem, de la parròquia de Sent Nicholau, n’Arnau de Peralta e en Pere Palau. Ítem, de la parròquia de Sent Pere, en Bernat Cabeça e en Berenguer Homdedéu. Ítem, de la parròquia de Sent Agostí, en Domingo Torner e en Johan d’Arenys. Ítem, de la parròquia de Sent Thomàs, Berenguer Codina e Bertran de Bués.

||^57r Ítem, lo dit honrat en Jachme Scuder, tinent loch del honrat en Nicholau Orlando, justícia de la vila de Castelló, a suplicació del dit honrat consell, remeté totes penes e calònies comeses per los honrats jurats e consellés, per qualsevol causa, manera o rahó, tro al present dia de huy etc.

||^57v (en blanc)

||^58r (en blanc)

||^58v (en blanc)

||^59r LIBRE DE ALBARANS DEL CONSELL DE LA VILA DE CASTELLÓ DEL ANY DE LA NATIVITAT DE NOSTRE SENYOR MIL .CCCC. CINCH

Del consell de la vila de Castelló al honrat en Johan Barbarossa,²⁴⁰ síndich e clavari de la universitat de la dita vila, saluts e dilecció. Com vós útilment e necessària hajats bestrets e donats a aquells qui muntaren de for les imposicions de la dita vila, les quals són estades venudes a dos meses, seet (sic) florins d’or de ley d’Aragó; per tal lo dit, dit honrat consell, mane a vós ésser fet lo present albarà per tal que aquell puxats mostrar a la reddició del vostre compte, e aquell mostrant vos sien preses e rebuts en compte. Scrit en Castelló, a .XXIIII. de maig en l’any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCCC. e quatre.²⁴¹

Del consell de la vila de Castelló al honrat en Johan Barbarossa, síndich e clavari de la universitat de la dita vila, saluts e dilecció. Donats e pagats a·n Jachme Matheu alias Barber, trompeta e corredor públich de la dita vila, cinch sous, .VI. diners, los quals li són deguts per rahon de córrer e subastar les imposicions de la dita vila a dos mesos, e retenits-vos lo present albarà ensemps ab cautela de reebuda e seran-vos rebuts en compte. Scrit en Castelló, a .XXIIII. de maig any .M.CCCC. e quatre.²⁴²

Del consell de la vila de Castelló al honrat en Johan Barbarossa, síndich e clavari de la universitat de la dita vila, saluts e dilecció. Donats e pagats a·n Johan Sànxez, meneschal, cent sous los quals a aquell són deguts de la primera paga de mig any, lo qual fení a .XIX. dies del present mes de maig, de aquells doents sous los quals lo consell de la dita vila li \done/ de pensió de e per .I. any, lo qual fenirà a .XIX. \dies/ de noembre del present any, et retenits-vos lo present albarà ensemps ab cautela de reebuda e seran-vos rebuts en compte. Scrit en Castelló, a .XXIIII. \dies/ de maig, any \de la Nativitat de Nostre Senyor/ mil .CCCC. e quatre.²⁴³

||^59v Del consell de la vila de Castelló al honrat en Johan Barbarosa, síndich e clavari de la universitat de la dita vila, saluts e dilecció. Donats e pagats al discret en Jachme d’Anglesola,²⁴⁴ notari, escrivà de la cort del justícia de la dita vila, trenta e tres sous los quals a aquell són deguts \per la dita vila/ per rahon de scriptures del fet de les osts, e dels testimonis donats per la vila, sobre lo fet de les²⁴⁵ Verdunes e dels enantaments fets en la dita cort, sobre lo clam d’en Manresa, dels arbres del quexer de la céquia de Castelló en lo present any. Et retenits-vos lo present albarà ensemps ab cautela de reebuda e seran-vos rebuts en compte. Scrit en Castelló, a .XV. de juny de l’any \de la Nativitat de Nostre Senyor/ mil .CCCC. e quatre.²⁴⁶

Del consell de la vila de Castelló al honrat en Johan Barbarossa, síndich e clavari de la universitat de la dita vila, saluts e dilecció. Donats e pagats a·n Jachme Matheu alias Barber, \trompeta e corredor públich,/ cinquanta-dos sous los quals resten a aquell a pagar de la primera paga de mig any, lo qual fení a .VI. dies del present mes de juny, de aquells cent sexanta sous, los quals pren de soldada l’any per ésser trompeta, missatge e corredor del consell e jurats de la dita vila. Et retenits-vos lo present albarà ensemps ab cautela de reebuda e seran-vos preses e reebuts en compte. Scrit ut suppra.²⁴⁷

Del consell de la vila de Castelló al honrat en Johan Barbarossa, síndich e clavari de la universitat de la dita vila, saluts e dilecció. Donats e pagats a·n Domingo Codera e a son fill cinch sous los quals a aquells són deguts per rahon dels pardals que havien morts e·l terme de la dita vila en l’any present. Et retenits-vos lo present albarà ensemps ab cautela de reebuda e seran-vos rebuts en compte. Scrit en Castelló ut suppra.

Del consell de la vila de Castelló al honrat en Johan Barbarossa, síndich e clavari de la universitat de la dita vila, saluts e dilecció. ||^60r Donats e pagats al discret en Pasqual Ferrando, notari, sexanta-tres sous los quals a aquell són deguts de nou dies, los quals aquell és estat com a misatger de la dita vila a les Corts, de manament del senyor rey, a la ciutat de València, entre anar, estar e tornar, a rahon de .VII. sous per dia. Ítem, d’altra part, .V. sous, .VI. diners los quals \lo dit en Pasqual/ ha bestrets e pagats en la carta de la fermança que en Boquet de València havie feta a·n Johan Deztorrent e a·n Guillem d’Arenys, los quals havien comprades les imposicions de la dita vila a dos meses, les quals quantitats pugen a suma de sexanta-huyt sous, .VI. diners. Et retenits-vos lo present albarà ensemps ab cautela de reebuda e seran-vos rebuts en compte. Scrit en Castelló ut suppra.²⁴⁸

Del consell de la vila de Castelló al honrat en Johan Barbarossa, síndich e clavari de la universitat de la dita vila, saluts e dilecció. Com vós útilment e necessària hajats pagades a les persones dejús scrites, per la dita universitat, les quantitats dejús sigüents, les quals en plener consell scrites de pròpria mà d’en Johan Tauhenga, notari, scrivà del dit consell, havets demostrades, lestes e declarades, les quals són de la tenor sigüent:²⁴⁹

Primerament, pagàs a·n Berenguer Forés, per letres que portà als advocats a València, ab los procehiments dels clams dels arbres, fets per en Manresa, los quals eren e·l quexer de la céquia de Castelló, per .IIII^e. jorns que estech, .XII. sous. Ítem, a·n Jachme Pineda, de Vila-real, per .Iª. letra que portà de València als jurats de Castelló, ab certes rahons sobre les quals s’avien a dar testimonis en lo fet de les Verdunes, .III. sous. Ítem, a·n Jachme Matheu, per .Iª. letra del governador que portà per la vila A·lmaçora al justícia, que no s’entremetés del clam d’en Manresa que havie fet dels arbres de la nostra céquia, .III. sous. Ítem, a·n Pere Serres, per altra letra responsiva del justícia de Castelló al justícia d’Almaçora, del dit clam, .II. sous. Ítem, a Johan d’Almenar, per .Iª. letra de galeres de moros que portà de Burriana a .XXIX. de maig, .II. sous. Ítem, a vós, dit síndich, per .IIII^e. jorns que us covench treballar, entre anar, estar e tornar a la ciutat de València, per portar los dos mília .XXXV. sous a·n Pere Johan, clavari del General, los quals la vila li havie a dar lo primer dia de juny, a rahó de .VII. sous lo dia, .XXVIII. sous. Ítem, a Esteve Jordà, correu, per .Iª. letra que portà a València a micer Guillem Çaera, per lo fet de les Corts, ||^60v per dos dies que estech .VI. sous. Ítem, a .VII. mans de paper toschà que foren meses e·l libre de compres e vendes, a rahó de .XX. diners per mà, .XI. sous, .VIII. diners. Ítem, a·n Johan Bordell, per .Iª. letra que portà de València, d’en Johan Çaera, sobre lo fet de les Verdunes, .XII. diners. Ítem, a·n Martí Fagona, per .XXI-III. testimonis que cità, los quals per la vila foren donats contra les Verdunes, .IIII. sous. Ítem, a·n Vicent Piquó, a·n Miquel Segarra, e a·n Pere Segarra, juglàs, per .Iª. crida que fon feta per la vila ab trompes e tabals, que tothom fes festa e anassen a la professó a Senta Maria del Lidó, .III. sous. Ítem, a un kafís de forment que compràs d’en Berenguer Marbruscha, lo qual ab .Iª. faneca que us donaren fes pastar e donar \a caritat/ lo dia de la professó, .XXX. sous. Ítem, a la sisa del dit blat, .IIII. sous, .IIII. diners. Ítem, a·n Pere Serres, per carcellatge dels jóvens qui foren preses per lo tallament de les cordes dels pous, ab .XII. diners que li pagàs per anar al bestiar d’en Agramunt, .III. sous. Ítem, a·n Domingo Barta, per .Iª. letra dels jurats que dux a Onda a·n Guillem Sanç, que vingués, .VI. diners. Ítem, a·n Jacme Matheu e al spitaler, per levar les pedres del fossar, .XII. diners. Les quals quantitats pugen a suma e quantitat de cent e .XIIII. sous, .VI. diners, dels quals lo dit consell mane a vós ésser fet lo present albarà per ço que a la reddició del vostre compte lo puxats demostrar e, aquell demostrant, vos sien preses e rebuts en compte. Scrit en Castelló, a .XV. de juny del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCCC. e quatre.

Del consell de la vila de Castelló al honrat en Johan Barbarossa, síndich e clavari de la universitat de la dita vila, saluts e dilecció. Donats e pagats a la dona na Berthomeua, muller quondam d’en Nadal de Monçó, sexanta sous los quals a aquella són deguts per loguer del seu alberch del derrer any dels cinch anys que d’aquella²⁵⁰ la dita vila havie logat al dir for de sexanta sous l’any, per obs d’en Bernat Manresa, mestre de obra de vila, los quals cinch anys feniren en la festa de Paschua de Resurecció pus proppassada. Et retenits-vos lo present albarà ensemps ab cautela de reebuda e seran-vos rebuts en compte. Scrit en Castelló, a sis de juliol en l’any de la Nativitat de Nostre Senyor, mil .CCCC. e quatre.²⁵¹