Читать книгу Documents de la pintura valenciana medieval i moderna III - Autores Varios - Страница 11

201.

1405, juny, 15. València.

Fermança de Pere Nicolau, pintor i habitant en la parròquia de Sant Nicolau de València, de l’aveïnament de Bernat Venrell, paraire.

AMV, Aveïnaments, b3-3, f. 322v. Cabanes, 2008, p. 257.

Die lune, XVa die mensis iunii anno a Nativitate Domini millesimo CCCCo quinto.

En Bernat Venrell, perayre, habitant prop la moreria de la ciutat de València, jurà lo vehinatge de la dita ciutat a set anys primers vinents e contínues, et cetera. Fiat ut in aliis. Fide, en Pere Nicholau, pintor, habitant en la parròquia de Sent Nicholau de la sobredita ciutat, present, et cetera. E renunciaren a benefici de departida acció, et cetera.

Presents testimonis foren a aquestes coses en Berthomeu Rovira e n’Anthoni Bonet, notaris.

202.

1405, juny, 18. València.

Àpoca de 62 sous i 4 diners signada per Bartomeu Antolí, rector de l’església de Canet i marmessor de Francesc d’Artés, per les depeses en la sepultura de Francesc d’Artés feta en el monestir de Portaceli.

APPV, Protocol de Gerard de Ponte, núm. 25.028.

Dicta die.

Bartholomeus Antholí, presbiter, rector ecclesie de Canet, diocesis valentine, firmavit apocam predictis honorabilibus manumissoribus honorabili Francisci d’Artés de sexaginta duabus solidos, IIII denariis pro eum pro illis distributis in actibus sepulture illius, scilicet, in trabis quibo pendent super signa eiusdem suppra sepulturam in monasterio de Portaceli prout sequitur: primo, costaren les III senyals de pedra de port ab una corda, I sou, VI; ítem, costà la fusta de les barres ab lo port, VIII sous, VIII; ítem, al fuster per fer les barres, VI sous, VIIIIo; ítem, stamenya blanqua, IIII palms e mig, per a la manteta ab seda e fil, IIII sous, I; ítem, al fuster per metre les barres, V sos, VI diners; ítem, al pintor per pintar-les, XVI sous, VI; ítem, costaren de portar les dites barres a Portaceli, V sous, VI; ítem, dues astes grans e II xiques per als standarts e sobrevestes, XIII sous, X. Unde renuntio, et cetera.

Testes, venerabilis Bartholomeus de Villafranqua, presbiter, rector Regalis domini regis, et discretus Iohannes de Caldes, notarius, civis Valencie.

203.

1405, juny, 23. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Pere Roca i Joan Cardona.

AMV, Manual de Consells, A-22, f. 352v.

(…) en Pere Roca, (…) en Joan Cardona (…).

204.

1405, juny, 25. València.

Contracte signat entre Pere d’Orcall, prevere, marmessor del testament de Francesc Sossies, rector de l’església d’Albal, i Pere Nicolau, pintor i ciutadà de València, per a la factura d’un retaule per a la capella de Sant Bernabeu de la seu de València per preu de 900 sous.

ACV, Protocol de Lluís Ferrer, núm. 3.762.

Sanchis Sivera, 1912 (2), p. 246; 1914, p. 36; 1928, p. 60; 1930, p. 60.

Eadem die iovis, XXV^a iunii anno a Nativitate Domini M^oCCCC^o quinto.

Est conventum inter discretum Petrum d’Orchal, presbiterum, manumissorem ultime voluntatis venerabilis quondam Francisci Sossies, rectoris ecclesie de Albal, diocesis Valentine, et Petrum Nicolai, pictorem, civis Valentie, ex alia parte, quod dictus Petrus Nicolai faciat, depingat atque perficiat quoddam retrotabulum ad opus et pro capella constructa per dictum deffunctum in sede Valentie sub invocatione et nomine Beati Barnabé apostoli, cum eius antealtarii, sub forma capitulorum sequentium:

Primerament, que·l dit en Pere Nicolau pinte lo retaule de sent Bernabeu segons que ja és fet de fusta de bona obra de fines colós, axí bé e mils si pot, com lo retaule de sent Thomàs apòstol que féu fer micer Bernat Carsí en la dita seu. Ítem, que faça la ymatge principal de sent Bernabeu que stà en mig e les altres ymatges del dit sant de color blau d’azur d’Acre. Ítem, que faça les polseres de or fi e de azur d’Acre ab ses ymatges segons appar en lo dit retaule de fusta e tals ymatges com li seran donades. Ítem, que faça lo davant altar de fusta ab sa pròpia mesió, e aprés que pinte aquell segons se pertany d’or fi e d’azur d’Acre, segons lo retaule. Ítem, que done acabar lo dit retaule e davant altar fins a Dominica de Ramis Palmorum del any MCCCCVI prop següent. Ítem, que·l dit en Pere d’Orqal, marmessor, haja donar al dit en Pere per pintar, acabar e posar lo dit retaule e davant altar en la dita capella quaranta-cinch lliures, ço és, XV de present, XV com serà daurat e les XV restants com serà posat.

Et sic promitunt servare partes omnia et singula in dictis capitulis enarrata singula singulis referendo et non contrafacere, et cetera, obligando Petrus Nicolai bona sua propia et dictus Petrus d’Orqual bona et iura manumissorie inmobilia, et cetera.

Testes, honorabilis Bernardus de Carcino, canonicus sedis Valentie, et Iacobus Roiç de Açagra, clericus Valentie.

Die veneris, XXIIII septembris anno CCCC^oVI^o, de voluntate dicti Petri Nicolai et Nicolai Aragonis, manumissoris dicti deffuncti, qui se reputarunt contentos adinvicem, fuit instrumentum huiusmodi cancellatum.

Testes, Dominicus Molinos, notarius, et Iacobus Ferrer, scriptor Valentie.

205.

1405, juny, 25. València.

Àpoca de 300 sous signada per Pere Nicolau, pintor i ciutadà de València, a Pere d’Orcall, prevere, marmesor del testament de Francesc Sossies, rector de l’església d’Albal, de la primera paga del retaule que ha de fer per a la capella de Sant Bernabeu de la seu de València.

ACV, Protocol de Lluís Ferrer, núm. 3.762.

Sanchis Sivera, 1912 (2), p. 246; 1914, p. 36; 1928, p. 60; 1930, p. 60.

Sit omnibus notum quod ego, Petrus Nicolai, pictor, vicinus Valentie, scienter confiteor et recognosco in veritatis vobis, discreto Petro d’Orqual, presbitero beneficiato in sedis Valentie, manumissori ultimi testamenti venerabilis Francisci Sossies, quondam rectoris ecclesie de Albal, diocesis Valentine, presenti, et vestris, quod ex illis quadranginta quinque libras regalium Valentie quas michi dare et solvere teneamini et habere ac promisistis, dicto manumissorio nomine, carta sub forma contenta in quibusdam capitulis per me et vos firmatis die presenti in posse notarii succontenti, pro faciendo, depingendo et proficiendo quoddam retrotabulum ad opus et pro capella sancti Barnabé, constructa per dictum defunctum in sedis predicta, ut in eiusdem capitulis contentis, dedistis et solvistis michi voluntatis mei realiter numerando quindecim libras monete predicte. Et quia facti veritas sic tenere, renuntians scienter exceptionis peccunie predictis non numeratis, non habitis et receptis ut predicitur et doli, in testimonium premissorum facio vobis fieri presens apoce instrumentum. Quod est actum Valentie ut proxime.

Testes, proxime.

206.

1405, juliol, 10. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo Torà i Joan Cardona.

AMV, Manual de Consells, A-22, f. 354.

(…) en Domingo Torà, (…) en Joan Cardona (…).

207.

1405, juliol, 11. València.

Albarà de 63 sous i 1 diner del racional de la ciutat de València pels treballs de Pere Nicolau, pintor.

AMV, Certificacions del racional, q·q-2.

Disapte a XI de juliol, any MCCCCV.

Sènyer en Berthomeu Cerdà, sertefich-vos com a·n Pere Nicolau, pintor, deu héser feyt albarà de tres lliures, tres sous, hun diner per lo cost de hun penó d’estandart e altre de trompeta que ha feyt per obs de la galera que à·rmat la ciutat per obs del seyor rey de Cecília, de què és patró l’onrat en Bernat Suau. Per què costaren los dits penons, axí terça-nell com flocadura d’aur, e de seda e cordons d’aur, e de seda e flochs e ab letres d’aur, de mans e altres coses necesàries als dits penons. Per què, si us plaurà, farets-ne albarà dreçat a l’honrat en Felip de Frygola, clavary jeneral de la dita ciutat per tal que les dites XIII lliures, III sous, I diner li puxen héser pagades. Fet lo damunt dit dia e any.

Johan Suau, racional.

208.

1405, juliol, 14. València.

Inventari de béns del difunt Sanç de la Grossa, sabater i veí de València.

APPV, Notal de Joan de Santfeliu, núm. 53.

(…)

Ítem, altra libre que és scrita la Passió de Jhesucrist, tot istoriat.

(…)

209.

1405, juliol, 15. València.

Àpoca de 91 sous i 10 diners signada per Joan Castrellenes, llaurador, a Bartomeu Forner, pintor i curador asignat per la cort civil a Joan Roig, fill i hereu de Guillem Roig, notari, degudes de pensions de violari.

APPV, Protocol de Gerard de Ponte, núm. 25.028.

Die veneris XV^a iulii.

Iohannes Castrellenes, agricola maior dierum, civis Valencie, scienter confiteor vobis Bartholomeo Forner, pictori, civi eiusdem, curatori per curiam assignato persone et bonis Iohannis Roig, filii et heredis discreti Guillermi Roig, notarii, civis dicte civitatis defuncti, presenti, et cetera, quod dedistis et solvistis michi numerando voluntati mee nonaginta unum solidos, X denarios regalium Valentie, scilicet, viginti quinque solidos de solutione XXII diey mensis marti anni proxime lapsi restantes et quinquaginta solidos de solutione XXII diey mensis martii proxime lapsi, ex illis quinquaginta solidos rendalibus et annualibus de violario, quos dictos heredes mihi facere tenetur meis singulis XXII^a die martii, et restantes sexdecim solidos, X denarios de sorte principali dicti violari, quos habui per manus domine Elvire, uxore quondam Iohannis Martí, agricole loco vestri, tradentis de duabus pensionibus illorum nonaginta unius solidorum, X denariorum censuales, quos dicte Elvire eidem tradi facit anualiter solvendos in mense aprilis et octobris mediatim. Unde renuntio, et cetera.

Testes, discreti Dominicus de Alagon, presbiter, et Iohannes Amalrich, notarius, civis Valencie.

210.

1405, juliol, 18. València.

Testimoni de Joan Roig, pintor i ciutadà de València, de l’àpoca signada per Jaume Campgalí, candeler, i la seua dona Caterina a Pere Martí, prevere i habitant de València, pel carregament d’un censal.

APPV, Protocol de Bernat de Montalbà, núm. 22.164, i Notal de Bernat de Montalbà, núm. 842.

(…)

Testes, venerabilis Dominicus Albert et Petrus Serra, carpentator, et Iohannes Roig, pictor, Valentia cives.

211.

1405, juliol, 27. València.

Codicil de Maciana de Tolsà, vídua de Martí López d’Esparsa, en el qual sol·licita als marmessors d’instar Pere Nicolau a la factura d’un retaule per a l’església d’Onda, segons el contracte signat davant el notari Andreu Polgar.

APPV, Protocol d’Andreu Polgar, núm. 23.179. Llanes, 2004, p. 95.

(…)

Ítem, vull e man que affectuosament pregue los dits marmessors meus que decontinent entenguen ab gran cura de fer pintar e spachar un retaule, lo qual ha a pintar en Pere Nicholau per a la sgleya de Onda ab sa cortina e posteta, donant a aquell de mos béns lo preu que entre mi e ell és convengut, ab carta pública reebuda per lo dit n’Andreu Polgar, notari, com lo dit en Pere Nicholau paga alguna encara no haja reebuda.

(…)

212.

1405, juliol, 27. València.

Testimoni de Domingo Tomàs, pintor de València, de l’afermament d’Angelina, filla de Barbara, dona de Bernat Moner, vanover, amb Dureta durant tres anys.

APPV, Protocol de Joan Perpinyà, núm. 21.884.

(…)

Testes, Gabriel Cases, mercator, et Dominicus Thomàs, pictor, Valentie.

213.

1405, juliol, 28. València.

Àpoca de 250 sous signada per Domingo de la Rambla, pintor de València, a Esteve Montaner, veí de Corbera i col·lector de la peita de Polinyà, per raó de la pensió del censal de 500 sous que li paga anualment la vila de Corbera.

APPV, Protocol de Joan de Santfeliu, núm. 25.865, i Notal de Joan de Santfeliu, núm. 53. Cerveró, 1964, p. 89.

Die martis, XXVIII^a iulii.

Dominicus de la Rambla, pictor Valentie, gratis, et cetera, confiteor vobis, venerabilibus iustitie, iuratis et probis hominibus castri et ville Corbarie, licet absentibus, quod per manus Stephani Montaner, vicini et hoc anno collectoris peyte loci de Polinyà, eiusdem termini, solvistis mihi numerando, et cetera, ducentos quinquaginta solidos monete regalium Valentie mihi debitos de seu pro solutione XIX^e diei proxime preteriti mensis madii, ratione illorum quingentorum solidorum dicte monete censualium mortuorum, quos super bonis universitatis eiusdem termini singulariumque ipsius habeo et percipio annuatim, videlicet, unam ipsorum medietatem dicta die et aliam medietatem simili die novembris, ut in publicis instrumentis inde confectis, et cetera. Unde, renuntians, et cetera.

Testes, Guillermus Rotlan et Franciscus Iohannis, scutifer, Valentie habitantes.

214.

1405, agost, 1. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Jaume Mestre, Domingo Torà i Joan Cardona.

AMV, Manual de Consells, A-22, f. 358.

(…) en Jaume Mestre, (…) en Domingo Torà, (…) en Joan Cardona (…).

215.

1405, agost, 3. València.

Àpoca de 3.000 sous signada per Domingo Atzuara a Domingo Crespí, ambdós il·luminadors i ciutadans de València, per raó del dot de Bartomeua, dona de Domingo Atzuara i filla de Domingo Crespí.

APPV, Protocol de Gerard de Ponte, núm. 25.028.

Sanchis Sivera, 1912 (3), p. 302; 1914, p. 43; 1929, p. 9; 1930, p. 71. Ramón, 2002, p. 81; 2007, p. 181.

Die mercurii, tertia augusti.

Dominicus Adzuara, illuminator, civis Valentie, scienter confiteor vobis, Domenico Crespí, illuminatori, civi eiusdem, socero meo, presenti, quod solvistis mihi numerando et alias iuxta formam per vos mihi constitutam omnes illos tres mille solidos regalium Valentie quos vos mihi constituistis in et pro dote Bartholomeue, filie vestre, uxoris mee, tempore mei et ipsius contractus matrimonii, ut constat instrumento dotali facto Valentie [en blanc] die [en blanc] anno a Nativitate Domini M^oCCCC [en blanc] in posse discreti notarii publici Valentie latius enarratur. Unde renuntio, et cetera. Volo in presenti intelligi et comprendi quandam aliam apocam per me vobis factam de duobus mille solidis de dicta dote, et quasdam alias apocas et cautelas per me vobis factas ratione predicta.

Testes, discretus Simon Porta, presbiter, et Gerardus Ximéniz, cursor curiarum, Valentie degentes.

216.

1405, agost, 14. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo Torà, Joan Cardona i Pere Roca.

AMV, Manual de Consells, A-22, f. 360.

(…) en Domingo Torà, (…) en Joan Cardona, (…) en Pere Roca (…).

217.

1405, agost, 26. València.

Procuració de Bernat Godall, pintor de València, a Bartomeu Gras, notari de l’escrivania reial, per comparèixer davant l’Audiència i respondre-hi a una lletra citatòria interposada contra ell i d’altres a instància de Vinyet Llull.

ARV, Protocol de Guillem Cardona, núm. 504.

Sanchis Sivera, 1912 (3), p. 301; 1914, p. 42; 1929, p. 8; 1930, p. 70.

Die mercurii, XXVI augusti anno predicto.

Bernardus Godall, pictor Valentie, scienter facio procuratorem meum Bartholomeum Gras, notarium de scribania domini regis, absentem, ad comparendum in sacra Audientia et alibi, et cetera, coram quibusvis ad quos subscripta pertineant, et cetera, et ad petendum, et cetera, revocationem cuiusdam littere citatorie in dicta Audientia contra mei et alios emanate ad instantia Vignetis Lull, et cetera; suplicandum, et cetera; instrumenta publica requirendum et producendum, et cetera; quascumque rationes allegandum, et cetera; suplicationes prose quen dum, et cetera; et pro premissis fidantias dandum, et cetera; obligationes, et cetera; procurationes, et cetera. Et generaliter, et cetera. Concedendo, et cetera. Promitto ratum, et cetera. Obligo, et cetera.

Testes, Bernardus Ros et Bernardus Vitalis, notarius Valentie.

218.

1405, setembre, 12. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo Torà i Joan Cardona.

AMV, Manual de Consells, A-22, f. 362.

(…) en Domingo Torà, (…) en Joan Cardona (…).

219.

1405, octubre, 13. València.

Procuració de Joan Rebolleda, pintor i ciutadà de València, a Nicolau Ferrer, seller, i a Domingo del Port, pintor, ciutadans de València.

APPV, Protocol d’Antoni Pasqual, núm. 23.235.

Die martis, XIII^a octobris anno a Nativitate Domini M^oCCCC^oV^o.

Ego, Iohannes Rebolleda, pictor, civis Valentie, ex certa scientia facio, constituo et ordino procuratores meos certos, speciales vos, Nicholaum Ferrer, sellerium, et Dominicum del Porto, pictorem, cives Valentie, presentes, et cetera, ad vendendum, locandum aut dandum omnia bona mea, et cetera; pretia recipiendum, et cetera; quecumque iustitiam faciendum, concedendum, et cetera; ad petendum, et cetera; apocas, et cetera, et ad lites cum potestatis substituendi. Fiat large.

Testes, Petrus Ferrarii, çabaterius, et Vincencius de Sancta Maria, sellerius, cives Valentie.

220.

1405, octubre, 24. València.

Comanda de 36 florins i 2 reals d’argent feta per Domingo del Port, pintor, a Nicolau Ferrer, seller, tots dos ciutadans de València.

APPV, Protocol d’Antoni Pasqual, núm. 23.235.

Eodem die sabbati, XXIIII^a octobris.

Sit omnibus notum quod ego, Nicholaus Ferrer, maior dierum, sellerius, civis Valentie, ex certa sciencia confiteor et recognosco vobis, Dominico del Porto, pictori, civi dicte civitatis, presenti et acceptanti, quod teneo in vestra comanda et puro ac plano deposito triginta sex florenos auri de Aragone et duos regales argenti, valentes quilibet XVIII denarios et duodecim denarios monete regalium Valentie, quos in presentia notarium et testium infrascriptorum numerastis et posuistis in quodam panniculo lini cum veta eiusdem panni ligastis et sigillastis cum sigillo in cera rubea impresso et sic ligatos et sigilatos tradidistis. Et quia hec est rei veritas, et cetera.

Testes, Iohannes Martini, candelerius, et Petrus Boil, çabaterius, cives Valentie.

Die sabbati, III^a iulii anno CCCC^oVI^o, fuit cancellatum predictum comande instrumentum mandato dicti Dominici del Porto, qui dixit se ipsam comandam recuperasse, presentibus magistro Petro Boerii et Michaele de Verges, çabateriis Valentie.

221.

1405, octubre, 29. València.

Testament de Domingo Torà, pintor i ciutadà de València, amb el testimoni de Pere Romeu, pintor.

APPV, Notal de Bernat de Montfalcó, núm. 25.594.

Sanchis Sivera, 1912 (2), p. 222; 1914, p. 12; 1928, p. 30; 1930, p. 30.

Die iovis, XXIXa octobris.

En nom de Déu sia, et cetera. Yo, en Domingo Torà, pintor, ciutadà de València, detengut de greu malaltia, et cetera, tement encara les penes, et cetera, estant en mon bon seny, faç testament.

Primo, elig marmessors meus en Gabriel Navarro, mercader, genre meu, de València, als quals do plen loch e poder de demanar, rebre, defendre, ocupar e distribuir tants dels béns meus, et cetera, ab e de consell de la dona Caterina, muller mia. E aprés vull que mos deutes sien pagats e les injúries restituïdes, et cetera.

Ítem, sepultura en Sent Francesch. Ítem més, prench de mos béns per ànima mia mil sous reals de València, dels quals sie feyta la mia extrema unció, sepultura, adniversari, latania e capdany a coneguda dels marmessors e de la dona Caterina, muller mia.

Ítem, vull que lo meu cors sie vestit de un àbit de sent Francesch, e lex al convent de Sent Francesch, per rahó del dit àbit, cinquanta sous.

Ítem, d’altra part, leix dels dits mil sous a la taula del dit convent, pro pietatem, cin-quanta sous.

Ítem, vull que sien celebrades per ànima mia les misses de sent Amador, ab son oferta e luminària, en Sant Francesch, per aquell frare que per mos marmessors e muller volran.

Ítem, dels dits mil sous leix al dit en Gabriel Navarro e na Caterina, muller de aquell, filla mia, per obs de vestir per mi de dol, treents sous.

Ítem, leix als IIII bacins de cascuna ecclèsia parroquial de València, ço és, òbit, luminària, pobres vergonyants e també christians a reembre, a cascun bací, V sous.

Ítem, sien celebrades cent mises de rèquiem en Sent Francesch.

Ítem, leix a·n Johan Romeu, […] una gramalla de dol per mi, cinquanta sous.

Si res sobra que·n sien celebrades misses de rèquie[m] per ànima mia en Sent Fran-cesch. Si res hic fall, sia complit de les altres lleixes.

Ítem, leix a la dita dona Caterina, muller mia, per tot ço quan aquella haja e li pertanga en los béns meus, per rahó de sa dot e creix, tres mil sous reals de València, enaxí que si la dita dona elegirà e volrà penre marit hu[…] los béns meus a totes ses voluntats los dits III mil sous, e si elegirà no penre marit axí mateix haja los dits III^m sous dels dits béns meus a totes ses voluntats. Però la dita muller mia, prenent marit, haja los dits III^m sous […] de fet sia tenguda desemparar los béns que a aquella leix de vida sua […] e no prenén marit no puxa […] de sa vida los dits III mil sous.

Ítem, leix a la dita dona Caterina, muller mia, a totes ses voluntats un lit meu arreat en lo qual yo jach dins la mia cambra, ço és, lit de posts ab sa màrfega e tots altres arreus que·s pertanyen al dit lit

Ítem, leix més a la dita dona tota la roba mia de lli que és en casa mia, exceptada la roba que és en casa mia e fora casa, la qual he apartada per a na Isabel, donzella, e entench dotar a aquella en temps de son matrimoni.

Ítem, leix a la dita dona, de vida de aquella tant solament, un parell de còfrens grans los quals són en la mia cambra, aquells que la dita dona elegirà, e una caxa gran mia de Barchinona.

Ítem, atorch que tota la fusta que és en casa mia e en la botiga e VII fustes que he en lo mercat, axí obrada com per obrar, pintada com per pintar, és comuna entre mi e en Johan Romeu, pintor.

Ítem, leix a la dita dona muller mia a totes ses voluntats la meytat de la dita fusta, ab tal condició que per rahon de la dita lexa la dita dona sia tenguda comprar deu sous censals sens fadiga e loïsme, ço és, la nuda percepció, per los quals los dits frares sien tenguts fer cascun any un adniversari l’endemà de sent Vicent per ànima mia. E tro los dits X sous censals sien comprats e als dits frares asignats, la dita muller mia sia tenguda pagar cascun any als dits frares X sous, e los dits X sous censals sien en poder de la dita dona de sa vida e aprés en poder d’els.

Ítem, leix a la dita dona muller mia, de vida de aquella tant solament, lo meu alberch en lo qual yo habite e estich, franch […], situat en la parròquia de Sent Martí en la plaça dels Quaxers, enaxí que la dita muller mia tinga lo dit alberch en condret e no pejore aquell. E si la dita muller mia volrà logar l’obador [sic] del dit alberch, que logue aquell tant com altri li’n darà al dit en Johan Romeu […]

Ítem, d’altra part, leix a la dita dona, de vida de aquella tant solament, doents sous censals sens fadiga e loïsme, aquells que les mies hereves dejús scrites li volran asignar.

Ítem, aprés òbit de la dita dona, o aquella prenent marit o castament o vivent, leix lo dit alberch a Johanet Navarro, nét meu, fill dels dits en Gabriel Navarro e na Caterina, filla mia, ab tal condició e vincle, que si lo dit Johanet morrà menor de XV anys [complidors], leix lo dit alberch a Francesch, fill dels dits en Gabriel e na Caterina; e si lo dit Francesch morrà menor de XV anys, leix lo dit alberch al altre fill major del dit en Gabriel. Però vull que, venint lo dit Johanet a edat perfeta de XV anys o major edat, lo dit Johanet volia vendre lo dit alberch, que no puxa vendre aquell sinó ab voler e de consell exprès dels dits en Gabriel e na Caterina, pare e mare d’aquell. E la dita lexa de alberch e CC sous censals faç a la dita dona, aquella […]

Ítem, com yo donàs al dit en Gabriel Navarro en e per dot de la dita na Caterina, filla mia, sis mil sous, e lo dit en Gabriel donà a mi doents florins de Aragó per rahon de préstech, per tal vull que los dits doents florins sien de la dita na Caterina, filla mia, e aquells li leix per tal que la dita dona haja en los béns del dit en Gabriel, per rahó de la dot de aquella, VIII^m sous.

Ítem, leix a Isabel, donzella, filla mia, huyt míllia sous reals de València, ço és, mil sous en roba e joyes, e VII^m sous en diners, dels quals haja […] mia e DLXX florins, e vull que aquells no sia pres res, ans dels meus censals sie fet compliment dels dits VIII^m sous.

Tots los altres béns e drets meus on que sien, et cetera, leix e do a la dita […] Caterina, muller del dit en Gabriel Navarro e Isabell, filles mies, e aquelles a mi hereves e a mi pròpies e universals per dret de institució faç e instituesch a totes lurs voluntats per eguals parts entre aquelles fahedores.

Ítem, vull que les dites filles e hereves mies dins VII anys aprés òbit meu compren e sien tengudes comprar X sous censals, rendals e perpetuals, ço és, la nuda percepció, los quals sien tenguts dar e asignar als dits frares menors per obs de fer un adniversari per ànima mia, per los quals X sous los dits frares menors sien tenguts fer cascun any I adniversari per ànima mia, e los quals X sous censals sien perpetualment en poder de les meues hereves e frares tots temps. Aquest és lo meu derrer testament, lo qual vull que valla per dret, et cetera, e segons furs de València.

Testes ad hoc vocati, et cetera, en Johan Girbes, Christòfol Girbes, Bernat Barceló, fusters, de València, e Pere Romeu, pintor.

222.

1405, novembre, 10. València.

Lliurament de 300 sous fet per l’administrador de la redempció de captius de la ciutat de València a Bernat Godall, pintor, per al rescat de Dionís Agar, captiu en Bugia.

AMV, Redempció de Captius, núm. 333-2, f. 58.

(…)

Ítem, ab altre albarà dels dits honorables jurats, scrit a X de noembre del dit any, doní a·n Bernat Godall, pintor, en ajuda del rescat d’en Dionís Agar, catiu en Bogia, CCC sous.

223.

1405, novembre, 13. València.

Sessió del Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo Torà, en la qual tracta, entre altres assumptes, la súplica feta pels propietaris de les cases del carrer que va a Sant Francesc, prop de la plaça dels Caixers, se’ls faça alguna caritat després de l’incendi que ha enderrocat les seues cases.

AMV, Manual de Consells, A-22, ff. 366v-369v.

(…)

En Domingo Torà.

(…)

[Al marge esquerre] Per lo fet dels alberchs cremats e derrocats prop los Caxers. Sobre la supplicació offerta al present Consell per part dels senyors dels alberchs qui·s són cremats e derrocats prop los Caxers, en lo carrer qui va a Sent Francesch, demanants que la ciutat, a honor de Déu e attenent a lur misèria e gran pèrdua, los faça alcuna caritat, lo dit Consell concordantment comès als dits honorables jurats que vejen la cosa a ull e regoneguen quals e quants són aquells alberchs e de qui són estats derrocats per causa d’apagar lo foch, e per cloure via que aquell no crexgués ne s’estenés més a avant o saltàs a altres alberchs, e als senyors d’aquells alberchs axí derroquats tan solament plau al Consell que de la peccúnia de la ciutat per los dits honorables jurats hi sia feta alcuna caritat que·ls parega e hajen per bo en reverència de nostre senyor Déu.

Postea die iovis, intitulata Xa mensis decembris dicti anni MCCCC quinti, lo discret En Pere Miró, notari, sotsíndich de la dita ciutat de València, a qui, segons dix, verbalment era estat comanat e manat que ab los dejús escrits anàs e fos present a la taxació dels alberchs dejús scrits, presentà e liurà a mi, Berthomeu Cerdà, notari, escrivà dels dits honorables jurats, e requés ésser continuada al peu del present Consell la scriptura següent:

[Al marge dret] Taxacions dels alberchs cremats del carrer de Sent Francesch.

Taxació feta per en Francesch Tona, piquer, e en Johan del Poyo, maestre d’obra de vila, per comissió e manament verbals per los honorables jurats de la ciutat de València a ells fets de les coses²³ derrocades o destruïdes en los alberchs dejús escrits per estallar lo foch qui·s pres en lo carrer de Sent Francesch, la qual taxació feren mijançant sagrament e segons lur bona consciència. E, segons ells affermen, han taxat lo florí a VIII sous, e les quals són ut sequntur:

L’alberch d’en Claver, sedacer, qui està al costat d’en Roqua (…).

L’alberch d’en Avellà.

Primo, per la tanqua del terrat que era de rajola ab sos pilars e IIII parades de tàpia que foren derroquades e los forats del payiment: VI liures, XII sous.

Ítem, per la cuyna ab la teulada, embants e costers: XI liures.

Ítem, per VI bigues de la cambra de la carrera ab lo trespol que fon derroquat e ab les mans: IIII liures.

Ítem, per lo barandat e embant de la cambra de la carrera, entre estants, fils, algeps, finestres, rajola e mans: VIII liures, XI sous.

Ítem, per lo trenquament dels trespols e d’alcuns embants dins casa: V liures, X sous. Ítem, los dits maestres taxaren per lo trencament e atronament de la paret qui és entre ell e lo dit en Roca, taxaren segons que de l’altra VIII liures, V sous.

L’alberch xich d’en Roca (…).

Deinde die sabbati, XXa mensis decembris dicti anni MCCCC quinti, los dits honorables jurats, vistes les taxacions dels alberchs derroquats, a excloure que·l foch dels cremants no·s estenés més e a estallar aquell, e vista la comissió a ells feta dessús per Concell celebrat a XIII del mes de noembre proppassat. Attenents que derroquar los dits alberchs era per cloure via que·l dit foch fos estallat e no s’estenés pus avant, e tal perclusió e estallat podia ésser ascrit e pus pròpriament a bé públich que a singular, e tal sia lo coratge e vera intenció de tots los amants ben públich, com no puxa ésser notat a culpa dels senyors de tals alberchs derroquats per semblant forma, per tal, precedent protestació que no puxa ésser tret a conseqüència en esdevenidor com aquesta veu devallen a açò caritativament en esguart de la indigència dels senyors dels alberchs derroquats, taxaren e proveïren de benignitat que ha·n Johan Claver de la peccúnia de la dita ciutat sien donades en ajuda d’obrar son alberch derroquat o per causa del dit derroquament cinquanta-tres liures, XI sous.

Ítem, a·n Berthomeu Avellà vint-una liures, XVIIII sous. Ítem, a·n Anthoni Roqua, set liures, VIII sous, VI diners.

224.

1405, novembre, 17. València.

Àpoca de 30 florins signada per Llorenç Saragossà, pintor i ciutadà de València, a la vila de Borriana per raó del preu d’un retaule sota l’advocació de sant Salvador per a l’església major de Borriana.

APPV, Notal de Jaume Pérez, núm. 777. Cerveró, 1963, pp. 89-90.

Die veneris, XVII^a novembris anni CCCCⁱVⁱ.

Sit omnibus notum quod ego, Laurentius Çaragoçà, pictor, civis Valentie, confiteor et recognosco vobis, Petro Ferrarii, seniori, vicino ville Burriane, presenti, quod ex illo pretio quo feci unum retabulum ecclesie maiori dicte ville sub invocatione sancti Salvatoris, in edopmada Resurectionis Domini anni MⁱCCCCⁱIIIIⁱ proxime finite, tanquam iuratus ipsius ville, in domo mea, in civitatis Valentie, dedistis et solvistis michi voluntate mee numerando triginta florenos auri Aragonum nomine et pro universitatis predicte ville Burriane. Et quia sic est veritas, renuntians exceptionis predictorum XXX^a florenos non numeratorum et a vobis non habitorum et non receptarum ut predicitur et doli, facio vobis fieri de predictis triginta florenos hanc apocham de soluto. Quod est actum Valentie, et cetera.

Testes, Bendicho Sànchez et Iohannes Just, corderii, Valentie cives.

225.

1405, novembre, 18. Morella.

Àpoca de 130 florins signada per Guillem Ferrer, pintor i veí de Morella, al lloc de Rafals per raó del retaule sota l’advocació de la Verge Maria que ha pintat per al dit lloc, compreses totes les altres pagues anteriors.

AEMorella, Protocol de Joan Guerau.

Sánchez Gozalbo, 1943, pp. 90-91.

Die mercurii, XVIII mensis novembris anno a Nativitate Domini M^oCCCC^o quinto. Ego, Guillermus Ferrer, pictator, vicinus ville Morella, scienter et consulte confiteor me habuisse et recepisse a vobis, Petro d’Esturpí et Bernardo Cardona, iuratis anno presenti loci de Rafals, absentibus ut presentibus, et a vobis, Dominico Ferrer, vicino dicti loci, presenti, ut sindico universitatis dicti loci de Rafals, centum XXX florins auri comunis Aragonum, quos michi teneabatur dare dicta universitas ratione cuiusdam retabuli quem feci sive facio dicto loco sub invocatione sancte Virginis Marie pretio dictorum CXXX florenorum, comprensis tamen in presenti apocha omnibus aliis apochis et albaranis ratione dictorum CXXX florenorum aut partis eorum per me factis et concesis, cum ipsos in diversis solutionibus a dicta universitate habui et recepi, et cetera.

Testes huius rei sunt discreti Anthonius Carcases et Iacobus Monçó, minor dierum, notarii ville Morella.

226.

1405, novembre, 20. València.

Àpoca de 152 sous i 6 diners signada per Joan Saera, perpunter, als marmessors de Pere Daudé, mercader i ciutadà de Barcelona, per les orles i senyals fetes en el drap d’or que cobrí el cos del difunt.

APPV, Notal de Vicent Queralt, núm. 1.415.

Die veneris, XX^a novembris.

Iohannes Çaera, perpunterius, Valentie civis, scienter confiteor et in veritate recognosco vobis, venerabilibus Anthonio Daudé, mercatori, civi Barchinone, presenti, et Iohanni d’Abella, in legibus licentiato, civi Valentie, manumissoribus et executoribus ultimi testamenti venerabili Petri Daudé, mercatore, civis Valentie, deffuncti, et domine Asseno, uxori dicti quondam Petri Daudé, absentibus, pro ratione forrendi cum orlis et cum quatuordecim signis per me factis, operatis et positis in quodam panno auri qui portatus fuit supra corpus dicti defuncti cum traditum extitit ecclesiastice sepulture, dedistis et solvistis michi voluntati mee numerando septem libras, duodecim solidos et sex denarios regalium Valentie. Quare renuntiando scienter omni exceptioni peccunie predicte non numerate et a vobis non habite et non recepte ut predicitur et exceptioni doli, facio vobis fieri per notarium infraescriptum presentem apocam de solutio. Quod est actum Valentie, vicesima die novembris anno a Nativitate Domini millesimo CCCC^o quinto. Sig-[signe]-num Iohannis Çaera, predicti, qui hec concedo et firmo.

Testes huius rei sunt Bernardus Steve, et Iacobus Caldes, notarii, Valentie cives.

227.

1405, novembre, 23. València.

Àpoca de diverses quantitats signada per Domingo de la Rambla, pintor de València, als comissionats en els deutes d’Otó de Montagut, senyor de la baronia de Xiva, per raó de les pensions d’un censal.

APPV, Protocol de Joan de Santfeliu, núm. 25.865.

Die lune, XXIII^a novembris.

Dominicus de la Rambla, pictor Valentie, gratis, et cetera, firmavit apocham predictis deputatis, absentibus, primo, videlicet, pro anno CCCIII^o per manus [Petri] de Sinya, unum cafficium, X barcellam, II almuts frumenti, ad rationem XL solidorum pro cafficio valent III libras, XV solidos. Item, pro anno CCCCIIII^o, per manus Petri Torrella, VIII cafficia, III almuts frumenti, ad rationem de XXXVI solidos pro cafficio valent XIII libras, X solidos, III denarios, et cetera, in solutum pro rata pensionum mihi debitarum usque ad diem reductionis infrascripte, et cetera. Item, pro anno presenti X cafficia frumenti, ad rationem XXX solidos pro quolibet cafficio, cum tribus solidos et quatuor denarios del quart, valent XV libras, III solidos, IIII denarios. Item, in denariis numerando in tabula Barnabé Almenar ad complementum XXII libras, XV solidos, VI denariorum quod ascendunt predicti frumentum et pecuniam de IX^a die mensis madii proxime preteriti, quod reduxit sua censualia, et cetera, usque ad XV^am diem huius mensis, quod est solutio unius carricamenti et alia IIII^o die decembris proxime instantis, et alia XXV^a die huius mensis, VII libras, XII solidos III denarios, et cetera. Unde renuntio, et cetera.

Testes, Nicholaus Ferrer et Paschasius Navarro, sellerii, Valentie habitantes.

228.

1405, novembre, 25. València.

Contracte signat entre Antoni Gassó, rector de la parròquia d’Almenara, i Guerau Gener i Gonçal Peris, pintors, per a la factura d’un retaule per a la capella de Sant Domingo de la seu de València, per preu de 1.200 sous.

ACV, Protocol de Lluís Ferrer, núm. 3.671.

Sánchis Sivera, 1909, p. 322; 1912(3), pp. 303-304; 1914, pp. 44-45; 1929, p. 12; 1930, p. 74. Aliaga, 1996, pp. 143-144.

Die mercurii, XXV^a novembris anno a Nativitate Domini M^oCCCC^o quinto.

Inter venerabilis Anthonium Gaçó, rectorem ecclesie de Almenara, diocesis Dertussensis, manumissorem ultime voluntatis venerabilis Iacobi Prats, quondam rectoris ecclesie de Ontinyent, diocesis Valentine, ex una parte, et Geraldium Gener ac Gondisalvum Pèriç, pictores, ex altera, super pingendo retrotabulum ad opus capelle Sancti Dominici sedis Valentie, in quam est institutum beneficium per dictum quondam Iacobum Prats, fuerunt firmata capitula que sequntur:

Primo, los dits pintós faran un retaule ab davantaltar per a la capella de Sent Domingo de la seu, de la granària e amplària que mester serà, segons forma de la dita capella, lo qual primerament faran de fusta e aprés pintaran, axí que al mig faran la ymatge principal de sent Domingo e als costats sent Cosme e sent Damià, axí grans ymatges com la principal, ab quatre filloles de un forch d’ample cascuna, ab son banch de un palm e mig d’alt e tan ample com lo retaule. Ítem, sobre cascuna ymatge de les sobredites faran una cuberta o tabernacle sobre la qual, ço és, en la taula que·s seguirà, pintaran de la història de cascun sant. Ítem, faran en lo dit retaule polseres ab ymatges daurades d’or fi. Ítem, prometen los dits pintós que pintaran lo dit retaule ab bones e fines colors e bon azur e·l dauraran de fin or en manera de altres retaules semblants, e les vestidures principals seran d’azur d’Acre fi. Ítem, pintaran lo davantaltar de les històries dels dits sants. Ítem, los dits pintors hauran pintat, fet, acabat e portat lo dit retaule entegrament sens fallir-hi alcuna cosa a la dita capella de Sent Domingo d’ací a la festa de sent Johan de juny primervinent, sots pena de D sous reals de València. Ítem, lo dit mossèn Anthoni Gaçó, en lo dit nom, per totes les dites coses donarà als dits pintós sexanta lliures reals de València, les quals pagaran en aquesta forma, ço és, XX lliures com lo retaule serà fet de fusta e XX lliures com serà deboxat, e les restants XX lliures com serà acabat e portat a la dita capella. Et si no farà les dites pagues segons que dit és, passats VIII jorns aprés de cascuna paga, si dins aquells no u complirà, encórrega en pena de D sous, partidós entre les dites pagues.

Et sic promiterunt partes predictas omnia et singula super dicta servare, singula singulis referendo, et cetera. Obligando, scilicet, dictus Anthonius Gaçó bona manumisorie, et pictores bona propria, et cetera.

Testes, venerabilis Bernardus de Carcio,²⁴ in legibus licenciatus Valentie, et Francischus Martorelli, Barchinone ecclesiasticarum canonici.

Die veneris, quinta febroarii anno CCCC^oVI^o, dicti Gueraldus Gener et Gondissalvi Pèriç confessi sunt habere a dicto Anthonio Gaçó viginti libras, quas dictus eis habebant cum retrotabulum fuissi factum de fusta.

Testes, dicreti Petrus de Pina, presbiter beneficiatus in ecclesia Sancti Iohannis de Mercato, et Iohannes Lòpiç, scriptor.

Die martis, XXXX^a martii CCCCⁱVIⁱ, dicti pictoris fecerunt apocam Anthonio Gaçó, presenti, et aliis viginti libras, quas, et cetera.

Testes, discreti Ludovicus Civera, presbiter, et Iacobus d’Olesa, scriptor Valentie. Die mercurii, XXVII aprilis anno CCCC^oVII^o, dicti Gueraldus et Gondissalvus fecerunt apocam de viginti libras residuiis. Ítem, sunt contenta, videlicet, LX libras, inclusis aliis apocis. Ideo, volunt quod contractus cancelleretur quantum eos tagunt.

Testes, Iacobus d’Olesa, scriptor, et Bernardus del Mas, clericus.

229.

1405, novembre, 27. València.

Pau i treva signada entre Joan Falgars, teixidor de llana, i els seus fills Joan i Vicent Falgars, paraires, d’una part, i Guillem Estrany, teixidor, i el seu fill Guillem, pintor, seguit del contracte matrimonial entre el dit Guillem Estrany i Margarida, filla de Joan Falgars.

ARV, Notal de Guillem Tamarit, núm. 2.853.

Die veneris, XXVII mensis novembris anno predicto CCCC^o quinto. In Christi nomine eiusque divina gratia, amen. Pateat universis presentem seriem inspecturis quod nos, Iohannes Falgars, maior dierum, textor lane, et Iohannes Falgars ac Vincentius Falgars, eiusdem Iohannis Falgars filii, paratores pannorum, per se ipsos et valituros suos, ex una parte, et Guillermus Estrany, textor, ac Guillermus Estrany, eiusdem Guillermi filius, pictor, per se ipsos et valituros suos, ex parte altera, omnes vicini civitatis Valentie, scientes et attendentes inter nos aliquibus de causis diu est fore suscitata brica et distenssio, occassione cuius fuerit subsequta aliquis vulnera et etiam possent assequi multa inconvenientia, pericula et scandalla corporum et bonorum utriusque partis nostrum. Considerantes quod ex bricis et malivolentiis ac pravis operibus et cogitationibus non potest nec posset consequi nec procedi in personis et in bonis nisi malum, filio iniquitatis seminatore zizeniarum tractante et operante, propter quod, ob Dei reverentia et honorem ac tractatu aliquorum amicorum ac bonarum personarum utriusque partis nostrum intervenientum, venimus inter nos ad bonam amititiam, federationem et concordiam ac pacem perpetuam cunctis diebus vite nostre et treugam duraturam inter nos ad centum et unum annos, prout inter fideles christianos Deum timentes et proximum suum diligentes esse debet et bonorum intersit se bonis operibus adherere et paces ac federationes perquirere et a bricis ac malis et pravis cogitationibus fugire. Idcirco, tenore presentis publici instrumenti suo robore perpetuo valituri et in aliquo non violandi, nos omnes per nos et valituros nostros presentes pariterque futuros gratis et ex certa scientia partimus, remittimus, difinimus et indulge-mus ac etiam relaxamus altera pars nostrum alteri adinvicem et vicissim omnem ranchorem animi, malivolentia cordis, iraque, odium, indignationem ac malam voluntatem, et omnes actiones, questiones, petitiones et demandas, reales et personales, et penas universas et singulas, civiles et criminales, et quaslibet alias quas una pars nostrum contra alteram adinvicem et vicissim habent seu habere debet ac pertinent seu expectat atque posset facere, proponere, movere seu intemptare a toto tempore preterito usque in hunc presentem diem ratione et occassione quarumcumque ricxarum seu discordiarum vulnerum inter nos quavis causa illatarum, habitarum et sustitatarum, absolventes, quitantes et liberantes nos, dicte partes, adinvicem et vicisim cum omnibus bonis, rebus et iuribus nostris ab universis et singulis prelibatis, et facimus de eisdem omnibus nobis et nostris adinvicem et vicissim altera pars nostrum alteri bonum et perpetuum finem ac pactum expressum de ulterius non petendo sive de non conveniendo civiliter vel criminaliter in curia et extra curiam ac in iudicio et extra iudicium nec alibi pro premissis ullo modo. Super quibus omnibus et singulis preexpressis dependentibus et emergentibus ac connexis ex ipsis nobis et nostris cum presenti ex certa scientia et expresse pasciscentes et stipulantes super hiis imponimus scilentium sempiternum, prout melius, sanius et utilius dici, scribi et intelligi potest ad nostri et nostrorum et cuiusvis nostrum perpetuum comodum ac etiam salvamentum. Insuper, assecurantes nos adinvicem et vicissim paucemque perpetuam et treugam duraturam ad dictum tempus facientes, promittimus et fide bona convenimus altera pars nostrum alteri adinvicem et vicissim et pasciscimur firma et solempni stipulatione in hiis legitime, intervenientibus ac virtute sacramenti et homagii per nos inferius prestandorum in posse et manibus venerabilis Nicholay de Tamarito, iustitie criminalis Valentie presentis anni, ut iudici ordinario, et notario infrascripto, ut publice persone nomine domini nostri regis et omnium quorum interest vel intererit, quod de cetero ullo unquam tempore non dicemus, movebimus, intemptabimus, dabimus, faciemus, tractabimus, perpetrabimus, inferemus aut procurabimus dicique moveri, intemptari, fieri, dari, tractari, procurari seu perpetrari faciemus nec permitiemus, sustinebimus aut consentiemus, verbis factis aut dictis operibus vel scriptis aut quovis alio modo per nos aut nostros seu personam vel personas interpositas, palam vel occulte, die aut nocte, in personas, res, bona et iura nostra et cuiusvis nostrum altera pars contra alteram adinvicem et vicissim, malum, iniuriam, dampnum, odium, opprobrium, vituperium, gravamen seu detrimentum aliquod vel interesse ratione et occassione quarumcumque ricxarum seu discordiarum ac vulnerum inter nos a toto tempore preterito usque in hunc presentem diem habitarum, sustitatarum et illatorum, quod si fecerimus quod ab sic volumus et nobis adinvicem concedimus per specialem pactum in hoc contractu apositum et inhitum inter nos expresse et de certa scientia, quod pars contrafaciens et iniurians modis superius enarratis incurrat ipso facto penam ducentorum morabatinorum auri de bonis contrafacientis, solvendorum medietatem parti dictas pacem et treugam servanti et aliam medietatem fisco domini regis, pro quo dictus iustitie et legitime stipulantis simul cum notario infrascripto, ut publice persone predicta stipulanti nomine omnium aliorum quorum intersit. Et ultra dictam penam predictorum ducentorum morabatinorum auri, volumus nos, dicte partes iamdicti pacti vigore, quod pars contrafaciens et iniurians modis predictis, ut dictum est, ipso facto incurrat penam periuri, proditionis et bausie et pro perfido, proditore et bausatore habeatur hic et ubique in curia et extra curiam iuxta consuetudines Catalonie et forum Aragonem, de quibus se excusari minime valeat aut tueri possit modo aliquo seu defendi suis propriis armis vel alienis. Ymmo sic talis et pro tali habeatur in curia et extra ac in omni iudicio et extra iudicium, et etiam in quocumque loco cum testimonio presentis publici instrumenti ac ipsi contrafacienti detur penam in corpore, bonis et rebus ipsius, mobilibus et immobilibus ac semoventibus, privilegiatis vel non privilegiatis, ubique poterint reperiri, iuxta sui meritum quod ordinata est dari baris et proditoribus, non obstante foro sive foris Valentie loquentibus quod certi et expressi sint casis quibus vel eorum aliquo per aliquem comissis quis comittens proditor eficitur. Etiam volumus et concedimus nos, dicte partes, et super hiis obligamus nos adinvicem et vicissim in manu et posse dicti iustitie, ut iudici ordinario, et notarii infrascripti, tanquam publice persone, ab uterque parte nostrum legitime stipulantis et recipientis quod si aliquis nostrum contra presentem pacem perpetuam atque treugam vel aliquo predictorum venerit, incurrat ipso facto penam predictam proditionis et bausie, tanquam si comisisset casus illos vel aliquem illorum pro quos ut pretangitur iuxta dictum forum proditor eficitur sive bare. Volentes et expresse consentientes nos, iamdicte partes, quod sola presentis publici instrumenti hostenssione vim pacti sententie legitime late et transacte in rem penitus iudicatam obtinentis in hac parte acusatione, denuntiatione seu libello, oferendis seu proponendis, aut inscriptis aliqua requisitione danda minime expectatis, sed sola nuda verbali instantia et requisitione partis ofensse et iniuriate facti veritate dumtaxat inde attenta iuris, ordine atque fori in totum vel partem non servato set penitus pretermisso, cui expresse et ex certa scientia renuntiamus, penitus et omnino de presenti fiat et fieri possit executio civiliter et criminaliter realiter et de facto in persona et bonis de et in illum qui contraveniter ab predicta modis superius expressatis. Et pro hiis omnibus et singulis sich complendis et firmiter attendendis ac inviolabiliter observandis, obligamus altera pars nostrum alteri adinvicem et vicissim in posse dicti iustitie, ut iudicis ordinarii, et dicto domino regi, licet absenti, et notario infrascripto, loco et nomine ipsius ab utroque nostrum legitime stipulanti et recipienti, personas nostras et omnia bona nostra, mobilia et immobilia ac semoventia, ubique habita et habenda. Et ut predicta omnia et singula maiori gaudeant firmitate, tactis a nobis et a quolibet nostrum manibus nostris dexteris sponte et corporaliter in manu et posse dicti venerabilis iustitie criminalis Valentie presentis anni ac notarii infrascripti, ut publice persone pro uterque parte nostrum adinvicem et vicissim, recipientis sacrosanctis Dei quatuor Evvangeliis, iuramus per Deum et dicta sancta quatuor Evvangelia in animas nostras et cuiuslibet nostrum predicta omnia et singula tenere et servare et non contrafacere vel venire de iure vel de facto aliqua ratione. Ymmo promittimus et pasciscimur omnia et singula supradicta altera pars nostrum alteri adinvicem et vicissim stipulata et promissa rata, grata, valida adque firma semper habere, tenere et inviolabiliter observare et non contravenire nec contravenientibus consentire palam vel occulte aliqua ratione. Et nichilominus, pro uberiore securitate et cautela omnium premissorum, facimus altera pars nostrum alteri adinvicem et vicissim ac prestamus in manibus et posse dicti venerabilis iustitie, ut iudicis ordinarii loco et vice dicti domini regis in hac parte recipientis, fidem et homagium verum et fidelis ore et manibus comendatum, quorumquidem iuramenti et homagii virtute quisque nostrum, dictarum partium, convenimus et stipulamur ac pasciscimur in posse et manu notarii infrascripti, ut publice persone nomine omnium quorum interest vel intererit legitime stipulantis et recipientis, sponteque renuntiamus foro prohibenti de homagio non prestando et omni alii cuilibet iuri, foro, consuetudini ac constitutioni contra hec venientibus quoquomodo. Quod est actum Valentie.

Testes huius rei sunt Iacobus Vilar, apotecharius, et Pasquasius Barbastre, ballistarius, ac Iohannes de Torres, scutifer dicti venerabilis iustitie, Valentie degentes. Testes firme dicti Iohannis Falgars, iunioris, qui firmavit et iuravit predicta ac fidem et homagium prestitit, ut superius continetur, die veneris, quarta mensis decembris dicti anni, sunt Iohannes Andree et Gabriel de Malorques, sagio, Valentie vicini.

230.

1405, novembre, 27. València.

Compromís de Joan Falgars, teixidor de llana, de donar en matrimoni la seua filla Margarida a Guillem Estrany, pintor i menor de dies, amb un dot de 800 sous.

ARV, Notal de Guillem Tamarit, núm. 2.853.

Eodem die et anno.

In Dei nomine eiusque divina gratia, amen. Noverint universi quod ego, Iohannes Falgars, textor lane, vicinus Valentie, gratis et ex certa scientia collocare promitto in matrimonium in facie sancte matris Ecclesie tempore condecenti Margaritam, filiam meam, vobiscum, Guillermo Estrany, pictore, minore dierum, et promito vobis tradere in dotem et nomine dotis dicte filie mee quadraginta libras regalium Valentie in denariis numerando. Quamquidem dotem, dum insimul vixeritis vestro matrimonio constante, habeatis, teneatis, possideatis et explectetis cunctis diebus vite vestre tam cum infantibus quam sine infantibus, ut lex Christi precipit et in Ecclesia Dei constitutum pariterque ordinatum. Ad hec autem ego, dictus Guillermus Estrany predictum, matrimonium acceptans et promittens dictam Margaritam, filiam vestram, in meam ducere uxorem meque eidem dare in virum legitimum in facie sancte matris Ecclesie tempore condecenti, confiteor me a vobis dictam dotem habuisse et recepisse numerando. Quamquidem dotem, dum insimul vixerimus nostro matrimonio constante, habeamus, teneamus, possideamus et explectemus cunctis diebus vite nostre tam cum infantibus quam sine infantibus, ut lex Christi precipit et auctoritas beatorum Petri et Pauli apostolorum hoc afirmat. Et cum secundum Forum Valentie dors virginibus matrimonio copulandis augmentari debeat propter virginitatem ipsarum, idcirco, propter virginitatem dicte Margarite, filie vestre, facio eidem augmentum sive dona -tionem propter nuptias de viginti libris dicte monete, sich quod sint inter dotem et augmentum sexaginta libre monete prefixe. Quamquidem dotem et augmentum promito restituere et tornare eidem Margarite vel vobis aut cui ipsa voluerit et mandaverit verbis vel testimonio et ius dederint in omni casu dotis et […]restituende, sub bonorum meorum, mobilium et immobilium ac semoventium, ubique habitorum et habendorum, omnium obligatione. Quod est actum Valentie.

Testes huius rei sunt Iacobus Vilar, apotecharius, et Pasquasius Barbastre, ballistarius, Valentie vicini.

231.

1405, novembre, 27. València.

Àpoca de 40 lliures signada per Guillem Estrany, pintor i veí de València, a Joan Falgars, teixidor de llana, per raó del dot de la seua filla Margarida.

ARV, Notal de Guillem Tamarit, núm. 2.853.

Sanchis Sivera, 1912 (3), p. 302; 1914, p. 43; 1929, p. 9; 1930, p. 71.

Noverint universi quod ego, Guillermus Estrany, iunior, pictor, Valentie vicinus, gratis et ex certa scientia confiteor et in veritate recognosco vobis, Iohanni Falgars, textori lane, presenti, et vestris, quod dedistis et solvistis michi numerando voluntati mee in presentia notarii et testium infrascriptorum omnes illas quadraginta libras regalium Valentie quas michi in dotem cum Margarita, filia vestra, constituistis ac dare et tradere promisistis, ut in instrumentis nuptialibus inter me et vos predicta de causa paulo ante die presenti inde factis in posse notarii infrascripti predictum latius continentur. Unde renuntio scienter omni exceptioni predictarum quadraginta librarum dicte monete per me a vobis non habitarum et non receptarum modo et forma predictis previa ratione ut fertur et doli. In testimonium veritatis facio vobis fieri per notarium infrascriptum de predictis quadraginta libris dicte monete presentem apocham de soluto ac pactum de ulterius non petendo. Quod est actum Valentie, et cetera.

Testes, predicti.

232.

1405, desembre, 10. València.

Testimoni de Jaume Miró, pintor de València, del nomenament de procurador fet per Pere Fuster, pellisser i ciutadà de València, a Nicolau de Talamantes, llaurador.

APPV, Protocol de Domingo Solsona, núm. 24.835.

(…)

Testes, Andreas Navarro, pellicerius, et Iacobus Miró, pictor Valentie.

233.

1405, desembre, 22. València.

Àpoca de 200 florins signada per Domingo de la Rambla i Domingo del Port, pintors de València, als clavaris de la vila de Morvedre, per la factura de dos-cents pavesos per a la dita vila.

APPV, Protocol de Joan de Santfeliu, núm. 25.865, i Notal de Joan de Santfeliu, núm. 53.²⁵

Die martis, XXII^a decembris.

[Dominicus de] la Rambla e Dominicus del Port […] et cetera, gratis et scienter, ambo insimul [… in] veritate recognoscimus vobis hono[rabilis …] Lòpiç d’Oteyça, Bernardo Marzén […] et Bonafonato Berengarii, iuratis […] vile Muriveteris, licet absentibus, quod per [manus] Iohannis Ràdio, vicini ville predicte, loco et [nomine] discreti Guillermi d’Olesa, notari, vicini et hoc [anno] clavarii pecunie comunis eiusdem ville, realiter tradentis a quo ipse ut dixit habuerat et receperat nobis tradendos, solvistis nobis plenarie numerando nostre omnimode voluntati ducentos florenos auri de Aragonia, pretio quorum a nobis emistis ducentos paveses ad oppus universitatis et singularium dicte ville et distribuendi ipsos, prout fuerunt distributi seu partiti ut dicitis per singulares ville iamdicte. Et est certum quod de predictis ducentis florenis fecistis mihi, dicto Dominico de la Rambla, instrumenti debiti in posse discreti Iohannis Roiç, notari publici eiusdem ville, quinta die mensis iunii anno presenti et sub[scripto] certo solvendos termino, ut in eo con[tinetur], tamen cum in rei veritate consistat […] erant nostri amborum. Ideo volumus […] cancelletur intrumentum et eum can[cellare …] iubemus. Ita quod non possit a modo […] predicte aut vobis vel vestris sive un[… quo] modolibet obesse. Unde, renun[tiamus …] non numerate pecunie ac dicto[rum …] notari a vobis non habitorum […] premissis dicteque rei sic […] facimus vobis fieri de his per […]tis testimonium presens apoce [… Quod est] actum Valentie.

Testes Matheus Vinçà, sellerius, et Stephanus Montaner, loci de […] vicini.

234.

1405, desembre, 22. València.

Àpoca de 250 sous signada per Domingo de la Rambla, pintor de València, a Esteve Montaner, veí de Corbera i col·lector de la peita de Polinyà, per raó de la pensió del censal de 500 sous que li paga anualment la vila de Corbera, amb el testimoni de Domin go del Port, pintor de València.

APPV, Protocol de Joan de Santfeliu, núm. 25.865, i Notal de Joan de Santfeliu, núm. 53.²⁶ Cerveró, 1964, p. 89.

Eadem die martis, XXII^a decembris anno a Nativitate Domini M^oCCCCV^o. Dominicus de la Rambla, pictor Valentie, gratis [et] scienter, confiteor et in veritate recognosco vobis, venerabilibus iustitia, iuratis et probis hominibus castri, ville ac termini Corbarie, licet absentibus, quod per manus Stephani Montaner, vicini et hoc anno collectoris peyte loci de Polinyà, eiusdem termini, solvistis mihi plenarie numerando mee omnimode voluntati ducentos quinqua[gin]ta solidos monete regalium Valentie mihi debitos de seu pro solutione [XIX^e diei] proxime preteriti mensis novembris, ratione illorum [quingentorum] solidorum dicte monete censualium mortuorum, [quos super] bonis universitatis termini predicti singula[riumque ipsius] habeo et percipio annuatim, videlicet, [unam ipsorum] medietatem dicta die et aliam medie[tatem simili] die mensis madii, ut in publicis [instrumentis inde con]fectis, hec et alia largius exprimuntur. […] exceptioni non numerate pecu[nie …] a vobis non habite et non re[cepte …pre]missis et doli facio vobis de […] notario in veritatis testimonium […] instrumentum. Protestor tamen de pena ut […]missa ratione retardationis predicte solutionis […] per ea exhigenda totum ius mihi salvum et […] remaneat presenti apocha in aliquo non [ob]stante. Quod est actum Valentie.

Testes, Dominicus del Port, pictor, et Matheus Vinçà, sellerius, Valentie habitantes.

235.

1405, desembre, 22. València.

Testimoni de Vicent Maçana, pintor i habitant de València, de l’àpoca de 300 sous signada per Ramon Pradells, fuster de València, i la seua dona Clara, a Pere Parellada, llaurador i veí de Morvedre, com a tutor dels fills i hereus de Francesc Parellada, germà seu i llaurador de Morvedre, per raó de la soldada del temps que Clara serví al dit Francesc Parellada.

APPV, Notal de Joan de Santfeliu, núm. 53.

(…)

Testes, Franciscus Bayils, fusterius, et Vincencius Maçana, pictor, Valentie habitantes.

236.

1405, desembre, 22. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Joan Cardona, Pere Roca i Domingo Torà.

AMV, Manual de Consells, A-22, f. 371.

(…) en Joan Cardona, (…) en Pere Roca (…), en Domingo Torà (…).

237.

1406-1408. Cartoixa de Portaceli.

Pagaments fets per Pere Samuel, marmessor del testament de Joan Guerau, de les depeses necessàries per portar a i col·locar un retaule amb la imatge de Santa Maria en la catoixa de Portaceli i fer-li polseres i un doser.

AHN, Clero, llig. 7.469.

Fuster, 2008, p. 35.

Aquestes dates fan a metre en lo compte de la marmessoria d’en Johan Guerau en son loch scrites al monestir.

Ítem, costà de portar lo dit retaule ab la ymatge de senta Maria ab son tabernacle e ab la fusta per al bastiment detràs, en lo qual foren necessàries IIII bèsties e III hòmens, muntà lo loguer: XI sous.

Ítem, costà de loguer un hom an una bestia que portà la ferramenta dels mestres qui·l bastiren: III sous.

Ítem, costà clavó per al dit bastiment: III sous.

Ítem, costaren dues vergues de ferre ab un cercolet per a les cortines del dit retaule: XVI sous, VI.

Ítem, pagam a·n Just, mestre de obra de vila, ab dos menestrals, per III jornals que féu en examplar l’altar e levar lo retaule vell e ajudar a posar lo nou, un florí per cascun jorn: XXXXIIII sous.

Ítem, pagam a dos manobres que ajudaren als dits mestres, a cascú per IIII jornals: XII sous.

Ítem, costaren III cafiços d’algepç per obs del examplament del altar e de una fenestra per a tenir lantea e altres adops: VIIII sous.

Ítem, alguns dies passats, bastit lo dit retaule en lo qual no havia polseres, fou acordat que·n eren necesàries, e axí matex un doser qui donàs rahó e enbeliment al dit retaule e al encortinament, per obs de les quals coses fou comprada fusta que costà: LXXIII sous.

Ítem, costà de port tro al monestir la dita fust: VIII sous.

Ítem, costaren d’obrar de fusta les dites polseres e doser per al dit retaule: XX sous. Ítem, costaren de daurar e pintar: LXXXVIII sous.

Ítem, pagam als mestres que vingueren per posar les dites polseres e dorser, e fer bastiment detràs per a encortinar e desencortinar, muntà lo loguer de tots ab los menestrals e manobres: LXVI sous.

Ítem, costà la clavó per al dit bastiment: IIII sous.

238.

1406, gener, 8. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Joan Cardona.

AMV, Manual de Consells, A-22, f. 387.

(…) en Joan Cardona (…).

239.

1406, [gener-febrer]. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo Torà.

AMV, Manual de Consells, A-23, f. 1.

(…) en Domingo Torà (…).

240.

1406, abril, 21. València.

Procuració d’Isabel, dona de Domingo Barbens, pintor i ciutadà de València, a Francesc Riera, notari i ciutadà de València.

APPV, Protocol de Bartomeu Matoses, núm. 25.315. Cerveró, 1963, p. 74.²⁷

Eidem die mercurii.

Isabel, uxor Dominici Barbenç, pictoris, civis Valentie, gratis et scienter facio, constituo et ordino procuratorem meum vos, discretum Franciscum Riera, notarium, civem eiusdem [civitatem] Valentie, absentem ut presentem, ad agendum et [substi]tuendum me et omnia bona mea in omnibus causis, et cetera. Concedens vobis plenum posse, et cetera; testes producendum, et cetera; sententias audiendi, et cetera; condepnationes et obligationes, et cetera; emparas et cetera; retroclama, et cetera; protesta, et cetera; fideiussores, et cetera; procuratores substituere, et cetera. Et generaliter, et cetera. Et relevans, et cetera.

Testes, discretus Dominicus Eximeno, presbiter, et Petrus Jordà, flaquerius, Valentie.

241.

1406, maig, 7. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo Torà.

AMV, Manual de Consells, A-23, f. 7.

(…) en Domingo Torà (…).

242.

1406, maig, 10. València.

Comanda de 13 florins feta per Antoni Daudé, mercader i ciutadà de Barcelona, a Antoni Pelegrí, mariner, i Baltasar Pelegrí, fill seu i pintor, ambdós ciutadans de València.

APPV, Notal de Vicent Queralt, núm. 1.415.

Die lune, X^a madii.

Anthonius Pelegrí, marinerius, et Baltasar Pelegrí, eius filius, pictor, Valentie cives, scienter, ambo insimul et uterque nostrum in solidum confitemur et in veritate recognoscimus nos habere et tenere in comanda et puro deponito a vobis, venerabili Anthonio Daudé, mercatore, cive Barchinone, absente ut presente, notario subscripto stipulante et recipiente loco et nomine vestri dicti, absente, tredecim florenos auri comunes Aragonia rectique pensi, quos loco vestro et pro vobis nobis tradidit numerando de presentia notarii et testium subscriptori venerabile domina Asseno, mater vestra, uxorque venerabili Petri Daudé, mercatore, civis Valentie defuncti. Renuntiantes scienter omni exceptioni florenorum predicti non numeratorum et a vobis non habitori et non receptori comandeque predicte a vobis non habite et non recepte ut predicitur et exceptioni doli. Quamquidem comanda predictam promittimus et fide bona convenimus ambo insimul et uterque nostrum in solidum restituere et tornare vobis vel vestris aut cui vos volueritis vel cum homini nobis pro bono vestro petenti in continenti cum ipsam a nobis vel nostris habere et recuperare volueritis. Et si forte pro predicta comanda a nobis habenda et recuperanda dampnum aliquod, gravamen seu interesse sustitueritis aut missiones aliquas seu expensas inde feceritis, totum illud vobis et vestris restituere et emendare promittimus confestim voluntate vestre. Et credatur inde vobis et vestris vestro et eorum solo, simplici verbo sine testibus et iuramento. Obligantes scienter ad hec vobis licet absenti et vestris in posse notarii subscripti, stipulans ut supra, ambo insimul et uterque nostrum in solidum nos et omnia bona nostra, mobilia et immobilia, ubique habita et habenda. Renuntiantes scienter super hiis beneficio dividende actionis, nove et veteris constitutionis, epistole divi Adriani, legi ac foro loquentibus de principali prius conveniendo et omni alii cuilibet iuri contra hec venienti. Quod est actum Valentie, decima die madii anno a Nativitate Domini millesimo CCCC^o sexto. Sig-[signe]-num Anthonii Pelegrí, sig-[signe]-num Baltasar Pelegrí, predictorum, qui hec concedimus et firmamus.

Testes huius rei sunt Franciscus Aguiló, et Iohannes Garcia, lantonerius, Valentie cives.

243.

1406, maig, 18. València.

Procuració de Joan Llàtzer, veí d’Alaquàs, a Joan Llàtzer, pintor i ciutadà de València.

APPV, Protocol d’Antoni Pasqual, núm. 23.235.

Eisdem die et loco.

Yo, Johan Làtzaro, vehí d’Alaquaç, faç procurador meu et especial vós, en Johan Làtzer, pintor, ciutadà de València, present a vendre, et cetera, alienar, et cetera, logar, et cetera, rebre, et cetera, a fer pactes, avinences, compromessos, et cetera, als pleyts civils, criminals, et cetera, ab poder de substituhir, et cetera, ab general acministració de tots sos béns, et cetera.

Testimonis, en Pasqual Sancho, e en Simó de Luna, vehins de Paterna, e en Pere Ferrando, notari de València.

244.

1406, maig, 18. València.

Procuració de Simó Llàtzer, veí d’Aldaia, a Joan Llàtzer, pintor i ciutadà de València.

APPV, Protocol d’Antoni Pasqual, núm. 23.235.

En Simó Làtzer, vehí d’Aldaya, féu semblant procuració al dit en Johan Làtzer, pintor, present.

Testimonis, aquells mateixs.

245.

1406, maig, 22. Morella.

Àpoca de 20 florins signada per Guillem Ferrer, pintor i veí de Morella, al lloc d’Arenys, per raó del retaule que està fent per al dit lloc.

AEMorella, Protocol de Joan Guerau.

Sánchez Gozalbo, 1943, p. 91, doc. XVI.

Die sabbati, XXIIa madii dicti anni MiCCCCi sexti.

En Guillem Ferrer, pintor, vehí de Morella, confese haver haüts d’en Domingo Vernet, jurat en l’any present del loch d’Arenys, XX florins d’or de aquella quantitat, la qual li ha a donar la universitat del dit loch per rahon de hun retaule que faç al dit loch, dels quals XX florins ha fallit per ço com minvés de pes VII sous, IX diners, dels quals VII sous, IX diners me havets dats vós, dit en Domingo, V sous, IX diners, axí que·m resten encara, tro a XX florins de pes, II sous. Perquè axí és la veritat, faç-vos fer la present àpocha, et cetera Renuncie, et cetera.

Testimonis, en Guillem Bonares e en Jacme Monçó, notaris.

246.

1406, maig, 24. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo Torà.

AMV, Manual de Consells, A-23, f. 9.

(…) en Domingo Torà (…).

247.

1406, maig, 28. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo Torà.

AMV, Manual de Consells, A-23, f. 16v.

(…) en Domingo Torà (…).

248.

1406, juny, 9. València.

Elecció de Domingo Crespí, juntament amb Francesc Peris, Joan Samuntada i Pere Franc, com a consellers per la parròquia de Santa Maria.

AMV, Manual de Consells, A-23, f. 17. Ramón, 2002, p. 82.

(…)

Consellers ciutadans de parròquies:

(…)

De Santa Maria: en Domingo Crespí, en Francesch Pérez, en Johan Samuntada, en Pere Franch.

249.

1406, juny, 11. València.

Contracte d’aprenentatge de Joan Safont, llaurador de Russafa, amb Joan Rull, pintor i ciutadà de València, durant cinc anys.

APPV, Protocol de Bernat de Montalbà, núm. 22.163.

Die veneris, XI^a iunii.

Iohannes Çaffont, laborator, comorans in loco de Rucaffa, gratis affirmo vobiscum, Iohanni Rull, pictori, civi Valentie, presenti, Anthonium, filium meum legitimum, in mancipium et discipulum ad officium pictoris, prout, et cetera, ad quinque annos primitus venturos, infra quos teneamini ipsum providere de cibo, potu, vestitu et calciatu, tam in sanitate quam in egritudine. In vestitu vero dictorum quinque annorum teneamini pro quolibet anno ipsum induere de una tunica nova, et in fine dictorum annorum teneamini ei facere vestes, videlicet, gramasiam et tunicam sive saccum de panno valoris novem vel decem solidos pro qualibet ulna. Et sic promitto quod dictus Anthonius infra dictum tempus erit vobis fidelis, et cetera, et non recedet a vestro servitio, quod si fecerit promitto vobis ipsum reddere in vestrum servitium meis propriis missionibus et expensis, dans vobis licentiam ipsum si volueritis propria auctoritate accipere et in vestrum servitium redire, ipsumque […] vobis per dictum tempus servire tantum tamdiu quousque dampna, missiones et interesse vobis satisfecerit. Obligans, et cetera. Ad hec autem ego, dictus Iohannes Rull, acceptans predicta a vobis, dicto Iohanni Çaffont, prout superius sunt dicta, promitto sic attendere, et cetera. Obligans, et cetera. Quod est actum Valentie.

Testes, Iohannes Ferdinandi, alcaydus loci de Torís, et Petrus Guerau, pellicerius, Valentie cives.

250.

1406, juny, 16. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo Crespí.

AMV, Manual de Consells, A-23, f. 22.

(…) en Domingo Crespí (…).

251.

1406, juny, 18. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo Crespí.

AMV, Manual de Consells, A-23, f. 28v.

(…) en Domingo Crespí (…).

252.

1406, juny, 23. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo Crespí i Domingo de la Rambla.

AMV, Manual de Consells, A-23, f. 33.

(…) en Domingo Crespí, (…) en Domingo de la Rambla (…).

253.

1406, juny, 30. València

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo Crespí i Domingo de la Rambla.

AMV, Manual de Consells, A-23, ff. 37v-38.

(…) en Domingo Crespí, (…) en Domingo de la Rambla (…).

254.

1406, juliol, 2. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo Crespí i Domingo de la Rambla.

AMV, Manual de Consells, A-23, f. 40-40v.

(…) en Domingo Crespí, (…) en Domingo de la Rambla (…).

255.

1406, juliol, 13. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo Crespí i Domingo de la Rambla.

AMV, Manual de Consells, A-23, f. 44-44v.

(…) en Domingo Crespí, (…) en Domingo de la Rambla (…).

256.

1406, juliol, 16. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo Crespí.

AMV, Manual de Consells, A-23, f. 46v.

(…) en Domingo Crespí (…).

257.

1406, juliol, 23. València.

Nota referida al pintor Pere Nicolau.

ACV, Notal de Lluís Ferrer, núm. 3.565.

Sanchis Sivera, 1912 (2), p. 246; 1914, p. 36; 1928, p. 60; 1930, p. 60.

Die sabbati, XXIIII iulii predicti.

Sit omnibus notum quod ego, Petrus Nicolai, pictor [en blanc].

258.

1406, juliol, 24. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo Crespí i Domingo de la Rambla.

AMV, Manual de Consells, A-23, f. 49-49v.

(…) en Domingo Crespí, (…) en Domingo de la Rambla (…).

259.

1406, juliol, 31. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo Crespí.

AMV, Manual de Consells, A-23, f. 53.

(…) en Domingo Crespí (…).

260.

1406, agost, 4. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo Crespí.

AMV, Manual de Consells, A-23, f. 55v.

(…) en Domingo Crespí (…).

261.

1406, agost 13. València.

Carregament d’un censal de 66 sous i 8 diners fet per Domingo del Port, pintor i ciutadà de València, a Nicolau Ferrer, ciutadà de València, per preu de 800 sous.

APPV, Protocol d’Antoni Pasqual, núm. 23.235.

Die veneris, XIII augusti anno a Nativitate Domini M^oCCCC^oVI^o, Valentie.

Ego, Dominicus del Porto, pictor, civis Valentie, non vi, et cetera, vendo vobis, Nicholao Ferrer, sellerio, minori dierum, civi dicte civitatis, presenti et acceptanti, et vestris sexaginta sex solidos, octo denarios regalium Valentie censuales, rendales, annuales et perpetuales, sine laudimio et fatica et alio iure emphiteotico, in nuda rem perceptione, franchos, quitios, liberos et exemptos ab omni peyta, et cetera, solvendos anno quolibet medietatem tertia die ianuarii et aliam medietatem tertia die iulii, et faciam vobis primam solutionem III die iannuari proxime venturi, et sic deinde anno quolibet in similibus terminis et diebus, [et] generaliter super omnibus bonis meis, et cetera. Et si dictis terminis vobis et vestris non solvere, ut est dictum, volo pacto speciali transacto quolibet dictorum terminorum sine accusatione, et cetera, sed ipso facto incidi penam quindecim solidos dicte monete de bonis nostris vobis et vestris applicandorum, dandorum et solvendorum pro pena et nomine pene, dampno et interesse vestro. Et comissa dicta pena vel non, et cetera. Et de quibus pensionibus […] questio, causis et penis […] simul vel separatim possit fieri executio per quecumque iudicem secularem, et cetera, cuius foro, et cetera, renuntiamus mee proprio foro, et cetera. Promito et iuro non litigare nec ponere rationes aliquas contra […] exequtorium, et cetera, nec impetrare, et cetera, nec ponere aliquas rationes, exceptiones, appellationes, diffugia, compensationes, deffensiones, iustis vel iniustis, et cetera, sub pena viginti solidorum, et cetera, que pena totiens comitatur quotiens, et cetera. Et comissa dicta pena vel non, et ce -tera. Et de qua possit fieri executio ut superius, et cetera. Et nichilominus dicte litigia, rationes, et cetera. Sine nulla, et cetera. Nec […], et cetera. Prometo restituere expensas, et cetera. Obligo, et cetera. Renuntio, et cetera. Pretio quadraginta librarum dicte monete, et cetera. Et quia, et cetera.

Testes, Anthonius Balaguer et Berengarius Centelles, cerdones, cives Valentie. Apocha, testes, instrumentum gratie, et cetera, testes.

Die lune, XXVIII^a febroarii anno a Nativitate Domini M^oCCCC^oVII^o, dictum instrumentum venditionis fuit cancellatum mandato dictarum partium, quia dictus Dominicus solvit, presente dicto Nicholao Ferrer, et cetera, in presentia notarii et testis infrascriptorum, presentibus Iohanne […] presbitero beneficiato in sede, et Matheo Calonge, scriptore Valentie.

262.

1406, agost, 14. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo Crespí.

AMV, Manual de Consells, A-23, f. 57v.

(…) en Domingo Crespí (…).

263.

1406, agost, 24. València.

Testimoni d’Alfons Ruíz, pintor i resident en València, de l’àpoca de 2.482 sous i 10 diners signada per Vidal de Vilanova, senyor de Pego, a Lluc de Bonastre, senyor de la vall de Laguar, per raó de la paga d’un censal.

APPV, Protocol d’Andreu del Polgar, núm. 23.177.

(…)

Testes inde sunt Alfonsus Ruiz, pictor, et Anthonius de Losiella, scutiffer, Valentie degentes.

264.

1406, agost, 25. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo Crespí i Domingo de la Rambla.

AMV, Manual de Consells, A-23, f. 65.

(…) en Domingo Crespí, (…) en Domingo de la Rambla (…).

265.

1406, agost, 30. València.

Testimoni de Pere Nicolau, pintor i veí de València, de la procuració d’Elionor, dona de Gil Guerau a Domingo de la Guerola, notari.

AMV, Protocol de Jaume Desplà, 2-21.

(…)

Testes, Petrus Nicholai, pictor, et Anthonius Tàrrega, vicini Valentie.

266.

1406, setembre, 1. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo Crespí i Domingo de la Rambla.

AMV, Manual de Consells, A-23, ff. 67v-68.

(…) en Domingo Crespí, (…) en Domingo de la Rambla (…).

267.

1406, setembre, 7. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo de la Rambla.

AMV, Manual de Consells, A-23, f. 73.

(…) en Domingo de la Rambla (…).

268.

1406, setembre, 9. València.

Pagament de 800 sous de Pere Soler, il·luminador i ciutadà de València, a Major, vídua d’Alfons Ferràndez, carnisser i veí de València, del preu d’una casa que li ha comprat per 1.480 sous en la parròquia de Sant Andreu.

ACV, Notal de Lluís Ferrer, núm. 3.565.

Sit omnibus notum quod ego, Mayor, uxor quondam Alfonsi Ferràndez, carnificis, vicini Valentie, scienter et gratis confiteor et recognosco in veritate vobis, Petro Soler, illuminatori, civi civitatis predicte, presenti, et vestris, quod de et ex illis septuaginta quatuor libris monete regalium Valentie pro quarum pretio ego, simul cum Alfonso Ferràndez, carnifice, vicino civitatis iamdicte, vobis et vestris vendidi et alienavi quoddam hospitium situm in parrochia Sancti Andree civitatis predicte, certis affrontationibus limitatum, cum publico venditionis et alienationis huiusmodi instrumen to acto Valentie die XXX mensis iulii proxime preteriti anni presentis et infrascripti Nativitate Domini millesimi quadringentesimi sexti ac in posse notarium succontenti, ut in eo latius continetur, dedistis et tradidistis michi voluntati mee realiter numerando quadraginta libras monete predicte. Et quia facti veritas sic habetur, renuntians scienter exceptioni peccunie predicte non numerate et a vobis non habite et recepte ut predicitur et doli, in testimonium premissorum presens apoce instrumentum, in quo quadam alia apoca facta de viginti octo libris ex pretio venditionis predicte penitus includatur, vobis fieri volo per notarium succontentum. Quod est actum Valentie, nona die mensis septembris anno a Nativitate Domini millesimo quadringentesimo sexto. Sig-[signe]-num mei Mayor predicte, que hec concedo et firmo.

Testes inde sunt Iohannes Dezpuig, cursor, civis, et Iohannes Lòpiç, scriptor, degens Valentie.

269.

1406, setembre, 9. València.

Reconeixement de 680 sous de deute de Pere Soler, il·luminador i ciutadà de València, a Major, vídua d’Alfons Ferràndez, carnisser i veí de València, restants de 1.480 sous del preu d’una casa en la parròquia de Sant Andreu.

ACV, Notal de Lluís Ferrer, núm. 3.565.

Noverint universi quod ego, Petrus Soler, illuminator, civis Valentie, scienter et gratis, per me et successores meos, tenore presentis publici instrumenti suo eficaci robore duraturi, confiteor et recognosco in veritate debere vobis, dompne Mayor, uxor quondam Alfonsi Ferràndiz, carnificis, vicini Valentie, presenti, acceptanti, et vestris triginta quatuor libras monete regalium Valentie restantes per me vobis ad solvendum ex illis septuaginta quatuor libris monete predicte, pro quarum pretio vobis michi et meis vendidistis et alienastis quoddam hospitium situm in parrochia Sancti Andree civitatis predicte, confrontatum cum hospitio Iohannis Vilalba, cursoris, cum hospitio domine Beatricis, vidue, neophite, et cum via publica, quod tenetur in emphiteosim pro anniversariis et duplis sedis Valentie ad censum viginti unum solidorum regalium Valentie annis singulis solvendorum in festis sancte Marie mensis martii et sancte Marie mensis septembris mediatim, cum publico venditionis et alienationis huiusmodi instrumento acto Valentie die XXX mensis iulii proxime preteriti, ut in eo latius continetur, non obstante quod in dicto venditionis instrumento contineatur expresse vos fore solutam et satisfactam plenarie, scilicet, toto pretio antedicto, nam facti veritas est quod dicte triginta quatuor libris ad hec sunt et remanent exsolvende. Et quia facti veritas sic habetur, renuntio scienter exceptioni peccunie predicte non restantis et debitis prefateque rei sic non geste ut prefertur et doli, ac omni alii iuri, rationi et consuetudine premissis obviam venientibus quovismodo. Quasquidem triginta quatuor libras solvere promito et habebam vobis et vestris aut cui vel quibus volueritis aut mandaveritis loco vestri a festo Nativitate Domini proxime venienti, ubi incipiet currere annus Nativitate Domini MCCCC septimus in quatuor annos ab inde sequentes numerandos continue et completos, omni dilatione, exceptione, malitia, difugio, impedimento ac querela curie proculiectis. Interim vero quare secundum iure canonicum et civile licitum et permissum existit ex pretio rei vendite iustum dare et recipere interesse cum non sit consonum rationi ac equitatem non habeat venditorem re vendita eius pretioque carere, propterea promito ac convenio bona fide vobis, dicte dompne Mayor, per pactum specialem et expressum inter me et vos habitum et conventum in preteriti contractu appositum et descriptum firmaque ac solemni stipulatione vallatum respondere, facere ac solvere infra dictos quatuor annos, et ab inde si dictam vero quantitatem contigerit retineri vobis et vestris interesse ad rationem viginti denariorum per libram, quod interesse capit summam in quovis anno quinquaginta sex solidorum, octo denariorum monete predicte, quos solvere promito et habebam in festis sancti Iohannis mensis iunii et Nativitate Domini mediatim, cum cuiuslibet predictorum sub pena decem solidorum pro una quavis dictarum solutionum quam contigerit dilatari vobis dandorum et solvendorum vigore pacti predicti pro pena et nomine pene, dampno et interesse vestris, cui pene solvende casu quo comitatur teneri volo et etiam obligari pacto speciali predicto eo semper in suo robore permanente. Ita quod petita, exacta, soluta vel non dicta pena aut graciose remissa nichilominus tenear ad omnia et singula supra et infra contenta pacti viribus prelibati. Pro quoquidem debito peccunieque predicta si comissa fuerit sic ut premititur exsolvendis ac aliis adimplendis supra et infra contentis per iudicem illum quem duxeritis eligendum secularem, tamen cuius foro, districtui, cohertioni et iudicio licet non esset aut fuerit iudex meus ordinarius, me tamen omniaque et singula bona et iura mea quecumque et ubique sint nunc pro tunc submito in eum consentio ac iuredictionem omnimodam prorogo meo quo ad hec proprio foro in vestri favorem penitus et de certa scientia renuntiando. Renuntians scienter iuri et oppinioni dicentibus iudicis oficium de quo sit conventum in quem iuredictio est quomodo prorogata vel ei consensus habitus posse revocari seu alii evitari et singulis bonis et iuribus meis licitis vel prohibitis, privilegiatis aut non, ubique sistentibus, sine aliqua libelli oblatione, litis, contestatione, legitima subastatione aliaque solemnitate iudiciaria, sed realiter et de facto sola exhibitione vel demostratione presentis publici instrumenti vestraque aut vestrorum verbali declaratione et averatione proprio iuramento quod instrumentum et ipsarum verbalem declarationem et averationem cum iuramento ut dictum est valere et obtinere volumus vim confessionis iudicialis ac sententie difinitive in rem iudicatam transacte, a qua ulterius apellare vel suplicare licitum non existit. Ego enim ex pacto ut supra renuntio quo ad hec omni libelli oblatione, litis, contestationi, legitime subastationi aliique solemni processui in omni iure proferimento omnique exceptioni, dilationi, appellationi et recursui atque facultati oblationis bonorum immobilium, bonis exentibus, mobilibus vel etiam privilegiatis. Immo ad excludendam omnis dilationis et calumpnie materiam dicta exequtio quod et quotiens fieri contingat fiat in eis bonis ac iuribus meis quibus ac prout malueritis et duxeritis ordinandum. Et pro predictis omnibus et singulis sic complendis et attendendis obligo vobis, dicte dompne Mayor, ut prefertur, presenti et vestris, omnia bona et iura mea, mobilia et immobilia, ubique habita et habenda, renuntians scienter omni iuri, legi, foro, rationi, usui, constitutioni et consuetudine quibus me possem contra premissa modo aliquo defendere seu tueri. Ad hec autem ego, dicta Mayor, presens, omnibus supradictis suscipiens et acceptans debitum antedictum, promito ac convenio bona fide pacto speciali vobis, dicto Petro Soler, presenti et acceptanti, quod si et quot ac quotiens michi volueritis dare et solvere de et ex debito antedicto quindecim libras monete predicte, illas tenear et habebam recipere et acceptare atque recipiam et acceptabo et pro illis deducere habebam et deducam interesse proratis illarum. Obligando ad hec omnia bona mea, ubique habita et habenda. Quod est actum Valentie, nona die mensis septembris anno a Nativitate Domini M^oCCCC^o sexto. Sig-[signe]-num mei, Petri Soler, sig-[signe]-num Mayor predictorum, qui hec concedimus et firmamus.

Testes inde sunt Iohannes Dezpuig, cursor, civis, et Iohannes Lòpiç, scriptor, vicini Valentie.

270.

1406, setembre, 13. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo de la Rambla.

AMV, Manual de Consells, A-23, f. 77.

(…) en Domingo de la Rambla (…).

271.

1406, setembre, 24. València.

Àpoca de 300 sous signada per Pere Nicolau, pintor i veí de València, a Simó d’Alguaire, prevere, procurador de l’Almoina de la seu de València, restants de 900 sous, del preu d’un retaule per a la capella de Sant Bernabeu de la seu de València.

ACV, Protocol de Lluís Ferrer, núm. 3.672, i Notal de Lluís Ferrer, núm. 3.565.

Sanchis Sivera, 1912 (2), p. 246; 1914, p. 36; 1928, p. 60; 1930, p. 60. Cerveró, 1956, p. 106, núm. 33; 1971, p. 36.

Dicta die veneris, XXIIII^a septembris anno a Nativitate Domini M^oCCCC^oVI^o.

Sit omnibus notum quod ego, Petrus Nicolai, pictor, vicinus Valentie, scienter confiteor vobis, venerabilis Simoni de Alguayra, presbitero, procuratori generali laudabilis Elemosine sedis Valentie, heredis bonorum et iurium venerabilis Francisci Sossies, quondam rectoris ecclesie de Albal, diocesis Valentie, licet absenti, et vestris, quod dedistis et solvistis michi voluntati mei realiter numerando quindecim libras monete regalium Valentie restantis ex illis quadraginta quinque libras monete predicte, pro quibus depingere et facere habebamus quoddam retrotabulum pro capella Sancti Barnabe, quam instituit in sedis predicta dictus quondam Franciscum Sossies, ut in publico instrumento scilicet hiis confecto inter manumissorem dicti defuncti et me acto Valentie in posse notarii subscripti die XXV^a iunii anni proxime preteriti Nativitate Domini MⁱCCCCⁱ quinti, quos die presenti cancellatum ad pedem fuit, latius continetur. Et quia, et cetera.

Testes inde sunt discretus Dominicus de Molinos, notarius, et Iacobus Ferrarii, scriptor, Valentie.

272.

1406, setembre, 24. València.

Testimoni de Pere Nicolau, pintor de la ciutat de València, de la carta d’indemp nitat signada per Pere Pastor, apotecari i ciutadà de València, i la seua dona Margarida a Jaume Pastor, notari de València, per raó del carregament d’un violari.

ACV, Protocol de Lluís Ferrer, núm. 3.672. Cerveró, 1956, p. 106, núm. 34.

(…)

Testes, Ludovicus Amorós, fusterius, et Petrus Nicolai, pintor Valentie.

273.

1406, setembre, 28. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo Crespí.

AMV, Manual de Consells, A-23, f. 82.

(…) en Domingo Crespí (…).

274.

1406, octubre, 6. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo Crespí.

AMV, Manual de Consells, A-23, f. 86v.

(…) en Domingo Crespí (…).

275.

1406, octubre, 8. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo Crespí.

AMV, Manual de Consells, A-23, f. 89v.

(…) en Domingo Crespí (…).

276.

1406, octubre, 14. València.

Àpoca de 6 florins i mig, de 860 sous i de 126 sous signada per Pere Nicolau i Domingo, pintors, i Pere Garcés, perpunter, respectivament, al tutor de la filla de Manuel d’Oriola, ciutadà de València, per raó dels treballs fets en la sepultura del difunt.

AMV, Notal de Jaume Desplà, núm. 2-21. Miquel, 2008, p. 281.

Dicte iovis, XIIII^a octobris,

Petrus Nicholai, Dominicus del Port, pictores, et Petrus Garcés, perpunterius, Valentie cives, confitemur vobis, honorabili Iohanni Ferrando, legum doctori Valentie, licet absenti, tutori Ispanie, filie et heredis Manuelis Oriola, civis Valentie, defuncti, quod solvistis, sich michi, dicto Petro Nicholai, VI florenos [et] medium ratione pingendi clipeum sive pavesum pendentem coram sepultura deffunti de carmessí, et cum signis et armis deffunti; et michi, dicto Dominico del Port, XLIII libris ratione fuste et encoriandi et guixandi dictum clipeum; et michi, dicto Petro Garcés, pro terçanell ad opus sobrevestis et vexilli dicte defuncti pendentium ubi supra, et pro pingendo eos signis et armis defuncti. Item quod distis ad opus sobrevestis et vexelli sive penó VI libras, VI, et cetera.

Testes firme Petri Nicholai, Iacobus de Celma et Iacobus Stopinyà, Valentie. Item, firme dicti Dominici del Port, dicta die, Guillermus Guitardi et Bernardus Sanxo, presbiteri. Item, firme dicti Petri Garcés, dicta die, Pascasius Aquilonis et Bartholomeus Mas, de Beniparell.

277.

1406, octubre, 25. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo Crespí.

AMV, Manual de Consells, A-23, f. 92.

(…) en Domingo Crespí (…).

278.

1406, novembre, 19. València.

Testimoni de Pere Morlans, pintor i veí de València, sobre la neteja del vall vell de la ciutat, com a sobrestant dels homes que fan el treball, i això per manament del mustassaf.

APPV, Notal de Berenguer Rovira, núm. 1.455. Cerveró, 1963, p. 133.

Die veneris, XVIIII novembris anno predicto millesimo CCCCo sexto.

En l’any de la Nativitat de Nostre Senyor mil quatre-cents sis, divendres a denou del mes de noembre, constituït [perso]nalment denant en Pere Morlans, pintor, vehí de la dita ciutat sobrestant segons prima faç apparia de diverses hòmens qui scuren lo [vall] vell de la dita ciutat, en Francesch Ferri, notari, ciutadà de la dita ciutat, [apel]lats mi, Berenguer Rovira, notari públich de la dita ciutat, e los testimonis dejús scrits e aquells presents, lo dit en Francesch Ferri de paraula dix al dit en Pere Morlans que com ell en los presents dia e hora vehés presents e vehents los testimonis davall scrits scurar lo vall vell de la dita ciutat, lo qual és entre lo seu alberch e los alberchs de la dona na Maria, muller que fon d’en Guillem Cerquer, fuster, e de mestre Pere Miquel, cirurgià de la dita ciutat, ço és, la meytat del vall que és denant e devés lo enfront del alberch del dit en Francesch Ferri, e duptàs com hi entrevenia ell, dit en Pere Morlans, per tal interroguà aquell dit en Pere Morlans en quin nom e de manament de qui fahia scurar lo dit vall ves lo dit enfront. E lo dit en Pere Morlans, responent, dix que ell hi entrevenia axí com a sobrestant de diverses hòmens qui en l’any present an scurat e scuren los valls vells de la dita ciutat, e de manament de l’honrat en Lop de Lecha, sotsobrer de la dita ciutat, al qual és estat fet manament, segons diu, per lo honorable n’Andreu Castellà, mustaçaf de València, que per exseguir e complir una sentència donada e promulgada per ell, per la qual ha pronunciat e declarat que d’ací avant les inmundícies del vall qui és denant e devés lo enfront del dit en Francesch Ferri deuen exir e ésser tretes en lo carrer de la Boseria e per los alberchs de la dita na Maria e de mestre Pere Miquel, segons de present se fahia. Et en aquell instant matex, fetes les dites coses, instant lo dit en Francesch Ferri, e present lo dit en Pere Morlans, per mi, dit notari, e testimonis dejús scrits, les dites inmundícies que eren en lo enfront e part del dit en Francesch Ferri foren vistes exir e traure per los alberchs de la dita dona na Maria e de mestre Pere Miquel, les quals trahien diverses hòmens qui scuraven lo dit vall. E de les qualls dites inmundícies, segons lo dit en Pere Morlans dix e afermà, la part qui era denant l’enfront de la dita na Maria fon treta e mesa en lo carrer de la Boseria, e la part denant l’enfront del dit mestre Pere Miquel fon treta e messa dins lo statble del alberch del dit mestre Pere Miquel, com aquell no volgués que fossen tretes en lo carrer de la Boseria. E, fetes les dites coses, lo dit en Francesch Ferri requés de aquelles per mi, notari dejús scrit, ésser feta carta pública per haver memòria en lo sdevenidor. Les quals coses foren fetes en València en los loch, dia e any desús dits.

Presents testimonis foren appellats a les dites coses n’Elfo […], Miquel Ripoll, scrivent, en Johan Lópeç e en Ferrando Sanç, obrers de vila, vehins de Valencia.

279.

1406, novembre, 27. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo Crespí.

AMV, Manual de Consells, A-23, f. 108.

(…) en Domingo Crespí (…).

280.

1406, desembre, 1. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo Crespí.

AMV, Manual de Consells, A-23, f. 113.

(…) en Domingo Crespí (…).

281.

1406, desembre, 7. València.

Carregament d’un censal de 50 sous fet per Francesc Bonet, àlies Francesc Pasqual, pintor, la seua dona Elionor, Berenguer Perelló, cotoner, i la seua dona Isabel, ciutadans de València, a Caterina, vídua de Ramon de Santponç, corredor, sobre la casa que Francesc posseeix en la parròquia de Sant Martí, i que confronta amb les dels pintors Domingo Torà i Jaume Estopinyà, per preu de 600 sous.

ARV, Notal de Jaume Mestre, núm. 2.646.

Cerveró, 1966, p. 26.

Die lune, VII^a decembris.

Franciscus Bonet, alias Franciscus Paschual, depictor, civis civitatis Valentie, Alionor, uxor eius, Berengarius Perelló, cotonerius, civis civitatis eiusdem, et Isabel, uxor ipsius, scienter et gratis consulteque ac deliberate, simul omnes et quilibet nostrum in solidum, per nos et nostros cum hoc publico instrumento perpetuo valituro vendimus et titulo pure, perfecte et irrevocabilis venditionis concedimus ac tradimus seu quasi tradimus vobis, domine Caterine, uxori Raymundi Sentponç, cursoris, quondam vicini civitatis predicte, licet absenti tanquam presenti, in posse tamen ac manu subscripti notarii, ut publice persone hec a nobis pro vobis et pro illis omnibus quorum intersit stipulantis et legitime recipientis, ac vestris et quibus volueritis perpetuo per alodium vestrum proprium, franchum et liberum et ab omni onere debitorum ac aliarum omnium obligationum et inquietudinum penitus expeditum, quinquaginta solidos monete regalium Valentie censuales, rendales et annuales sine laudimio et fatica, tamen cum omni alio directo dominio et pleno emphiteotico et perceptionis iure ad forum Valentie, franchos et exemptos ab omni modo et genere peyte, impositionis et cuiuslibet alterius exactionis ac oneris et expense regalium, dominalium et vicinalium, realium et personalium, necessariarum et voluntariarum, tacitarum et emergentium, usarum et utendarum ubique, et quocumque nomine nuncupentur nullo excepto, pro quibus aut quovis eorum siquid vos vel vestros bistraere vel solvere vi vel gratis contigerit totum illud vobis et vestris integriter solvere, restituere ac emendare promittimus ac teneamur voluntati vestre, quosque quinquaginta solidos censuales imponimus, assignamus, assecuramus et oneramus specialiter et expresse in et super hospitio mei, dicti Franciscii, francho et libero, sito in parrochia Sancti Martini civitatis Valentie, quod hospitium confrontatur cum hospitio Dominici Thorà, pictoris, et cum hospitio Iacobi Stopinyà, pictoris, et cum via publica sive platea vulgariter nuncupata dels Caxers, et a parte retro cum vallo veteri civitatis predicte, et generaliter in et super omnibus et singulis bonis et iuribus nostris et cuiuslibet nostrum in solidum, ita quod specialis obligatio, assecuratio et assignatio generali non deroget nec generalis preiudicet speciali sed una per aliam adinvicem roborentur.

(…)

Iamdictos itaque quinquaginta solidos censuales, rendales et annuales cum directo et emphiteotico iure predictis, ut supra, atque cum omnibus iuribus, locis, vocibus, rationibus et actionibus, realibus et personalibus, utilibus et directis, variis, mixtis, ordinariis, extraordinariis et aliis quibuscumque […] sic vobis et vestris vendimus et concedimus ac tradimus seu quasi tradimus pretio, scilicet, triginta librarum predicte monete, quod pretium integre nobis solvistis nosque a vobis habuisse ac recepisse confitemur et concedimus numerando realiter et plenarie in florenorum peccunia sine onere cambii nostre omnimode voluntati.

(…)

Quod est actum Valentie, et cetera.

Testes huius rei sunt Bonanatus Soler, mediator, et Martinus Pérez, tapinerius, Valentie cives.

282.

1406, desembre, 7. València.

Àpoca de 600 sous signada per Francesc Bonet, àlies Francesc Pasqual, pintor, la seua dona Elionor, Berenguer Perelló, cotoner, i la seua dona Isabel, ciutadans de València, a Caterina, vídua de Ramon de Santponç, corredor, preu del carregament d’un censal de 50 sous.

ARV, Notal de Jaume Mestre, núm. 2.646.

Eadem die lune, VII decembris.

Franciscus Bonet, alias Franciscus Paschual, depictor, civis civitatis Valentie, Alionor, uxor eius, Berengarius Perelló, cotonerius, civis civitatis eiusdem, et Isabel, uxor ipsius, scienter et gratis simul omnes confitemur et in veritate recognoscimus vobis, domine Caterine, uxori Raymundi Sentponç, cursoris, quondam vicini civitatis predicte, licet absenti tanquam presenti, ac vestris, quod solvistis nobis numerando realiter et plenarie, in florenorum peccunia sine onere cambii nostre omnimode voluntati, omnes illas triginta libras monete regalium Valentie, pro quibus seu pretio quarum vobis cum publico instrumento die presenti per notarium infrascriptum recepto vendidimus et concessimus quinquaginta solidos censuales, rendales et annuales sine laudimio et fatica, tamen cum omni alio directo dominio et pleno emphiteotico et perceptionis iure ad Forum Valentie, specialiter et expresse in et super hospitio mei, dicti Franciscii, sito in parrochia Sancti Martini civitatis Valentie, et generaliter in et super omnibus et singulis bonis et iuribus nostris et cuiuslibet nostrum in solidum, solvendos septima die mensium iunii et decembris annuatim sub certis penis, ut in dicto vestre emptionis instrumento latius continetur. Unde, renuntiantes scienter exceptioni non numerate peccunie ac dictarum triginta librarum per vos nobis non solutarum et a vobis per me non habitarum et non receptarum pro predicte venditionis pretio ut prefertur et doli, facimus vobis de hiis in testimonium veritatis hoc apoche instrumentum. Quod est actum Valentie, et cetera.

Testes huius rei sunt Bonanatus Soler, mediator, et Martinus Péreç, tapinerius, Valentie cives.

283.

1406, desembre, 7. València.

Carta de gràcia atorgada per Caterina, vídua de Ramon Santponç, a Francesc Bonet, àlies Francesc Pasqual, pintor, la seua dona Elionor, Berenguer Perelló, cotoner, i la seua dona Isabel, ciutadans de València, de quitar quan voldran el censal de 50 sous que li han carregat per preu de 600 sous.

ARV, Notal de Jaume Mestre, núm. 2.646. Cerveró, 1966, p. 26.

[En blanc]²⁸ Raymundi Sentponç, cursoris, quondam vicini civitatis Valentie, scienter et gratis de gratia speciali volo et concedo vobis, Francisco Bonet, alias Francisco Paschual, depictori, civi civitatis eiusdem, Alionori, uxori eius, Berengario Perelló, cotonerio, civi civitatis predicte, et Isabeli, uxori ipsius, licet absentibus tanquam presentibus, in posse tamen ac manu subscripti notarii, ut publice persone hec a me pro vobis et pro illis omnibus quorum intersit stipulantis et legitime recipientis, ac vestris, quod quocumque imperpetuum volueritis redimere seu quitare a me vel meis, pretio triginta librarum monete regalium Valentie omnes illos quinquaginta solidos monete predicte censuales, rendales et annuales sine laudimio et fatica, tamen cum omni alio directo dominio et pleno emphiteotico et perceptionis iure ad forum Valentie, quos vos cum publico instrumento die presenti per notarium infrascriptum recepto vendidistis et onerastis mihi et meis pretio supradicto, specialiter et expresse in et super hospitio vestri, dicti Francisci, francho et libero, sito in parrochia Sancti Martini civitatis prefate, et generaliter in et super omnibus et singulis bonis et iuribus vestris et cuiuslibet vestrum in solidum, solvendos septima die mensium iunii et decembris annuatim sub certis penis, ut in dicto vestre venditionis instrumento latius continetur. Ego enim promitto vobis et vestris per me vel meos facere vobis vel vestris venditionem seu quitamentum de dicto censuali absque tamen evictione, nisi dumtaxat pro factis vel contractis meis propriis, causa quo illud vendiderim, vel alii alienaverim aut obligaverim cuicumque, et hoc postquam solveritis mihi vel meis totum dictum pretium integre in florenorum peccunia sine onere cambii et pensionem tunc debitam usque in diem quitamenti eiusdem, et restituam vobis venditionis predicte si penes me erit et alia si que et quecumque penes me ratione huiusmodi fuerint instrumenta, et hec omnia sine omni impositione et alia mei et meorum expensa, declarans quod si predictum censuale vendi vel alii alienari quotienscumque contigerit semper transeat cum presentis gratie onere alii non valeret. Predicta quidem omnia et singula promitto vobis et vestris subscripto notario, stipulante ut prius, servari et compleri simpliciter et bona fide sine omni dolo, quod nisi fieret et propterea sustinueritis dampnum aliquod vel expensas feceritis super quibus dampnis, expensis ac etiam interesse credamini vos et vestri solo proprio iuramento, quod nunc pro tunc vobis et vestris defero et prodelato habeatur ex pacto sine testibus et alia probatione, quam iuramenti delationem nullatenus valeam revocare. Renuntians foro seu iuri dicenti delationem iuramenti posse ante prestationem ipsius revocari, totum illud vobis et vestris integriter solvere, restituere ac emendare promitto. Obligando inde scienter et gratis vobis et vestris, subscripto notario, stipulante ut prius, omnia et singula bona, mobilia et immobilia, et iura mea ubique habita et habenda. Quod est actum Valentie, et cetera.

Testes, discretus Ludovicus d’Alvinyà, notarius, et Iacobus de Belda, de officio alguatziri domini regis.

284.

1406, desembre, 13. Vilafranca.

Capítols signats entre Antoni Centelles, veí de Vilafranca, i Domingo Montpaó, piquer, veí del Portell, per a la construcció d’una capella en l’església de Vilafranca per preu de 151 florins, encarregada pel difunt Berenguer Centelles, pare del dit Antoni, en el seu testament.²⁹

AHNM, Protocol d’Antoni Esquerdo, núm. 82.

Aquestes són les condecions de la capella qui Antoni Centelles demane en la capella qui fa en lo loch de Vilafrancha, ço és, en la eglésia del dit loch.

Ítem, que lo ton de la capella age d’ample a tot […] tant com ha de ample d’arch a arch.

Ítem, que maestre sea segur del pay de la torre e que no age perill en la hobra, e si algun perill havie que·s conto a ell.

Ítem, que·ls principals, e croes e fermes coregen senblant obra que la capella d’en Monçó.

Ítem, que sobre·l principal corege gembrana ab son bordó e desús la gembrana corege fullateria revesada, e de I fulla altra a tot lo més qui no age sinó I pall e dos dits fins en tres.

Ítem, que en la clau de la gembrana age I piyacle qui·s demostro en mi […].

Ítem, que tota la fulateria e piyacle sie tot dahorat.

Ítem, qui en lo peu de la gembrana age a cada peu son baboy figurat de colós e daorats, alí on se pertange.

Ítem, que dintre en la capella age VI baboyns, II a cada peu de les formes, axí matex, obrats de colós e daorats on se pertange.

Ítem, que los represes del principal e dels croes sien totes figurades de figures e hobrades de colós e daurades on se pertaygue, e s’i age a fer les armes o sobreseyalls de Centelles.

Ítem, que y age a fer I alter, la cuberta de pedra picada ab sa alambor.

Ítem, que en la dita capella age a fer I carner de pedra picada, e en la losa de la boca del carner sie figurat lo seyall de Centelles e en dos lochs ses anelles.

Ítem, que la dita capella sie reparada primerament en manera que·s puxe pintar. Ítem, que tota la capella sie pintada de pint[…] ab III seyalls de Centelles.

Ítem, que lo dit maestre se age a dur tot menobra de pedra e de cal, e de tot ço que més n’aurà.

Ítem, que·l maestre sie tengut de fer balquells de fusta entorn de la capella, e axí mateix fer grases si·s pertany al encerat de la capella.

Ítem, que les parets de peu dret entorn de la capella sien fetes de pedra mamposta e reparades segons desús és dit.

Ítem, nós som convenguts, Anton Centelles e yo, Domingo Montpahó, de la dita capella, segons les condicions desús escrites.

Ítem, que aya de fer la dita capella a cent cinquanta eun florí, dels quals me faça les pages següents:

Primerament, […] decontinent del dit Antoni Centeles trenta florins.

Ítem, que·m sie tengut de dar-me en l’obrar la pedra blanqua e figurar aquella d’ací al dia de sent Miquel primervinent, qui yo promet de aver acabat de obrar la dita pedra que en lo dit dia me age dar vint florins.

Ítem, los restants cent e I florí que no·m sie tengut de dar fins que la obra de la dita capella sie acabada, segons les condicions desús escrites.

Die lune, XIIIa mensis decembris anno a Nativitate Domini MoCCCCo sexto, en lo loch de Vilafrancha, l’onrat n’Anthoni Centelles, menor de dies, vehí del dit loch, dóna a fer la capella que l’onrat en Berenguer Centelles, pare seu, manà fer en son testament en la sglésia del dit loch de Vilafrancha a·n Domingo Montpahó, piquer, vehí de Portell, present, sots les dites condicions e per lo preu dessús dit de cent cinquanta e un florins d’or, sots les pagues dessús declarades, ell, dit en Domingo, fahent la dita obra, segons dessús és declara en lo dits capítols. Et per attendre e complir les dites coses obligà tots sos béns, et cetera.

Et lo dit en Domingo Montpahó, acceptant e rebent a fer la dita capella sots los dits capítols e per lo dit preu e dins los terminis dessús assignats, ço és a saber, d’ací al dia primervinent de sant Miquel, tota la obra de pedra blancha e haver acabada la dita capella ab acabament e entregament de la festa de santa Maria d’agost en un any següent e complit, e si no u fahie que lo dit Anthoni la puxe fer e acabar la obra a […] e messió del dit Domingo Montpahó, promet totes e sengles coses dessús dites per mi attenidores e complidores axí attendre e complir, sots obligació de tots mos béns, et cetera, sotsmetent-se expressament a for e juredicció del justícia de Vilafrancha, renunciant a meu for propri, et cetera.

Testes, Petrus Squerdo, presbiter, et Pasquasius Mancho, Villefranche.

285.

1406, desembre, 22. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo Crespí.

AMV, Manual de Consells, A-23, f. 117v.

(…) en Domingo Crespí (…).

286.

1406, desembre, 30. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo Crespí.

AMV, Manual de Consells, A-23, f. 128.

(…) en Domingo Crespí (…).

287.

1407, gener, 9. València.

Notícia del benifet instituït per Domingo de la Rambla, pintor, sota la invocació de sant Martí en la catedral de València.

ACV, Beneficis. Llibre de Fundacions, núm. 1.553.

Viñaza, 1889, p. 124. Alcahalí, 1897, p. 435.³⁰ Sanchis Sivera, 1912 (2), p. 232; 1914, p. 22; 1928, p. 42; 1930, p. 42. Cerveró, 1960, p. 249.

Benifet instituhit per Domingo de la Rambla, quondam pintor, sots invocació de sent Martí ab son últim testament rebut per Guillem Cardona, notari, a 9 de janer, 1407. Apparet in libro novo, fol. 212. Fonch dotat de 300 sous, que són 15 liures, e augmentat a 20 lliures. Té càliz de argent. És presbyteral e incompatible. Misses 67,13 lliures, 10 sous.

288.

1407, gener, 25. València.

Venda feta per Joan Sarrebolleda, pintor i ciutadà de València, de tot el cuiram que serà escorxat a Bernat Pelegrí, sabater i ciutadà de València.

ARV, Notal de Francesc Folchs, núm. 2.579.

Sanchis Sivera, 1928, p. 43; 1930, p. 43. Cerveró, 1971, p. 30.

Iohannes Çarrebolleda, pictor, civis Valentie, scienter, per me et meos, cum presenti publico instrumento vendo et concedo vobis, Bernardo Pelegrini, cerdoni, civi dicte civitatis, presenti et recipienti, et vestris, totum coreamen cabronorum et caprarum bonum mercantibile et receptibilis quod occidetur [en blanc].

289.

1407, gener, 26. València.

Testimoni de Joan Godall, pintor, de l’àpoca feta per Caterina, vídua de Pere Saurí del lloc de Foios, als marmessors de Lleonard Gomis, notari.

ARV, Notal de Francesc Avinyó, núm. 1.347.

(…)

Testes inde sunt, venerabilis Petrus Pujol et Iohannes Godall, pictor, Valencia cives.

290.

1407, gener, 29. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo Crespí.

AMV, Manual de Consells, A-23, f. 136.

(…) en Domingo Crespí (…).

291.

1407, febrer, 1. València.

Deute de 14 sous d’Antic Venrell i Francesc d’Oriola, manyans, a Bernat Salom, pintor, per raó d’uns panys que no li havien fet.

ARV, Justícia dels 300 sous, núm. 29, mà 2.

Cerveró, 1963, p. 85; 1964, p. 99.³¹

N’Antich Venrell, manyà e en Francesch d’Oriola, manyà, qui stà a Sant Francesch, simul et in solidum s’obliguen voluntàriament en donar e pagar a·n Bernat Çalom, pintor, quatorze sous reals de València, los quals li havia bestrets que li fes certs panys e no li ha res fet ni liurat, a X dies sots pena del quart. Renunciaren a benefici de departida acció e nova e vella, et cetera.

292.

1407, febrer, 7. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo Crespí.

AMV, Manual de Consells, A-23, f. 138.

(…) en Domingo Crespí (…).

293.

1407, febrer, 7. Morella.

Quitament d’un cafís censal fet per Guillem Ferrer, pintor de Morella, al bací dels pobres de la vila de Morella per preu de 500 sous.

AEMorella, Protocol de Joan Guerau. Sánchez Gozalbo, 1943, p. 27.

N’Anthoni Punyet, specier, sacristà e acaptador en l’any present del bací dels pobres de la vila de Morella, confès haver haüts e rebuts de vós, en Guillem Ferrer, pintor de la dita vila, present, cinch-cents sous reals per preu dels quals fahíets al dit bací o acaptador I kafís de censal pagador lo XV dia de octubre segons apar per àpoca pública rebuda per en Nicolau Scrivà, notari, a XIIII dies de octubre del any MCCCLXXXIX. Ítem, confès haver haüts XXX florins deguts e de cens del XV^èn dia de octubre propassat e X sous deguts per la prorrata del dit cens del XV^èn dia del dit mes. E axí és la veritat. Renunciu, et cetera. Absolvent, et cetera. Protestant, et cetera. Renunciant, et cetera.

Testimonis, en Berthomeu Barceló, colteller, minor, e Guillem de Rius, texidor, vehins de Morella.

294.

1407, febrer, 9. València.

Contracte signat entre Antoni Peris, pintor i ciutadà de València, i Jaume Tarragona, rector de Riola, per a la factura d’un retaule per preu de 1.000 sous, amb testimoni de Martí Mestre, pintor i ha bitant en València.

APPV, Protocol de Joan Saposa, núm. 24.706. Cerveró, 1966, p. 27.³²

Die mercurii, nona februarii anno predicto.

Anthonius Péreç, pictor sive ymaginarius retabulorum civis Valentie, pacto specia li ac solemni stipulatione vallato, convenio et promitto vobis, venerabili et discreto Iacobo Tarragona, presbitero, rectori loci de Riola, diocesis Valentine, quod hinc ad festum Omnium Sanctorum proxime venturum depictam sive depictura faciam et cum effectu vobis tradam quoddam retabulum cum sua posse in pede retabuli constructa ad opus ecclesie dicti loci prout melius potero, cum illis ymaginis inibi iam inter me et vobis constructis ut depictum seu ymaginatum fuit per me in quodam folio papirii toscani de la forma major, et quod erit sich depictatum aut utilius et non peior ut retabulum maius ecclesie Beati Bartholomei parrochie civitatis Valentie. Et quod vos teneamini michi tradere et dare ac solvere de bonis vestris pro pretio sive tributo et mercede mille solidos monete regalium Valentie in terminis sequen ti bus, videlicet, XVI libras, XIII solidos, IIII denarios in continenti, et alias XVI libras, XIII solidos, IIII denarios in festo beati Iohannis mensis iunii proxime venturi, et reliquas XVI libras XIII solidos, IIII denarios ad complementum dictorum mille solidorum michi teneamini solvere quando vobis tradidero predictum retabulum factum et perfectum. Et hec sine omni dilatione, et cetera. Et [ad] cautelam dono vobis fidantiam ad forum Valentie qui vobis sit obligatum in peccunia michi tradenda discretum Girardum […], notarium, et cetera. Et dictus Girardus, recipiens, firmavit, et cetera, die veneris XXV februarii dicti anni, presentis discretis Michaele Arbúcies et Iohanne Gamiça, notariis Valentie. Et pro hiis complendis, obligo vobis omnia bona mea mobilia, et cetera. Renuntians, et cetera. Ad hec autem ego, dictus Iacobus Taragona, laudans predicta et scripta sunt adimplere, promitto ea adimplere sub obligatione omnium bonorum meorum. Actum est hoc Valentie.

Testes, Iacobus Roiç d’Açagra, scolaris, et Martinus Magistri, pictor, Valentie degentes. Anno Domini M^oCCCC^oVIII^o, die iovis, prima martii, de voluntate dictarum partium, dictum instrumentum fuit cancellatum, ex eo quia dicte partes fuerunt contente ut dixerunt, presentis discretis Thomasio Perpenyà, presbitero, et Bernardi Romeu, notario, cive Valentie.

295.

1407, febrer, 14. València.

Deute de Joan Romeu, pintor, a Berenguer Pujada, fuster, de dos cofres de cinc pams i mig, pintats amb l’unicorn i altres bèsties.

ARV, Justícia dels 300 sous, núm. 29, mà 2. Cerveró, 1964, p. 99.

En Joan Romeu, pintor, qui stà a la plaça dels Caxés, ex confesione fon condempnat en donar e fer a·n Berenguer Pujada, fuster, present, dos còfrens de cinch palms e mig, pintats ab mostra del oricorn, ab altres bèsties e penes, segons se acostuma fer la dita mostra, com los hi primeres féu, d’ací a XV jorns primer vinients, com los hi hagués ja pagats, sots pena del quart.

296.

1407, febrer, 14. València.

Contracte d’aprenentatge de Gabriel, fill de Guillem Martí, saliner, amb Pere Nicolau, pintor, ciutadans de València, durant quatre anys, amb el testimoni de Berenguer Ferrer, pintor i ciutadà de València.

APPV, Notal de Francesc Avinyó, núm. 1.347. Miquel, 2008, pp. 281-282.

Proxime dictis die et anno.

Guillermus Martí, salinerius, Valentie civis, scienter et gratis mitto et afirmo vobiscum, Petro Nicholai, pictori, Valentie civi, presenti et acceptanti, Gabrielem, filium meum, etatis sexdecim annorum parum plus vel minus, hinc ad quatuor annos primo venturos et a presenti die in antea continue computandos et numerandos, ad addicendum officium vestrum de pintor, et ad faciendum omnia alia precepta vestra licita et honesta tam die quam nocte. Sich quam infra dictum tempus teneamini ei docere dictum officium de pintor, et providere ipsum de potu et comestu tam in infirmitate quam in sanitate. Et ego, dictus Guillermus, tenear vobis dare in quolibet anno dictorum quatuor unum cafficium trittici et unam idriam sive gerram vini. Et sic promitto vobis, dicto Petro Nicholai, presenti et acceptanti, et vestris, quod dictus Gabriel erit vobis et rebus vestris utilis et fidelis et a servitio vestro non recedet, quod si fecerit, dono licentiam et plenum posse auctoritate vestra propria et sine licentia cuiusvis iudicis vel persone ubique ipsum capere et captum in vestram prestinam servitutem reddire, tantum et tamdiu donech tempus per ipsum vobis deffectum fuerit nobis integre satisfactum una cum omnibus dampnis, sumptibus, missionibus et expensis per vos propterea fiendis, super quibus credamini vestro solo simplici iuramento sine testibus et alia probatione, quam iuramenti delationem non possum revocare. Renuntiantes scienter super hoc foro sive iuri dicentibus delationem iuramenti ante ipsius prestationem posse revocari. Pro quibus omnibus et singulis sic complendis et nobis firmiter attendendis obligo ad hec scienter et caute vobis, dicto Petro Nicholai, presenti et acceptanti, et vestris, omnia bona et iura mea mobilia et inmobilia ubique habita el habenda. Ad hec autem ego, dictus Petrus Nicholai, presens, hiis acceptans premissa, promitto et fide bona convenio vobis, dicto Guillermo Martí, presenti et acceptanti, et vestris infra dictos quatuor annos docere dictum officium de pintor dicto Gabrieli, et etiam facere et complere omnia et singula que per me superius sunt attendenda et complenda sub bonorum et iurium meorum omnium obligatione et ypotecha. Quod est actum Valentie.

Testes inde sunt Berengarius Ferrer, pictor, et Laurentius Johan, tapinerius, Valentie cives.

297.

1407, febrer, 17. València.

Petició formulada en la cort de la Governació per Guillem de Tous, curador de Manuel de Tous, perquè no siga tramesa una carta de penyores a Torís, senyoriu del dit Manuel, a instància de Lluís Nespa, il·luminador de llibres, i Pere Dosna, capellà, marmessors de Vicent Martí, pintor, per deute de Caterina, mare de Manuel de Tous, al dit Vicent Martí.

ARV, Governació, Litium, 2.195, 1^a mà, f. 48. Cerveró, 1963, pp. 128-129.

D’en Manuel de Tous.

Anno a Nativitate Domini millesimo CCCC septimo die iovis, intitulata XVII mensis febroarii, davant lo honorable micer Johan Pere, doctor en leys, surrogat per absència sua del honorable n’Arnau de Vilarnau, lochtinent del noble mossèn Ramon Boyl, conseller del senyor rey e governador del regne de València, comparech lo discret en Barthomeu Marí, notari, qui, en lo nom dejús insert, posà per scrit ço que·s segueix:

Davant la presència de vós, molt noble mossèn Ramon Boyl, governador del regne de València, proposa en Barthomeu Marí, notari, procurador d’en Guillem de Tous, curador del honorable en Manuel de Thous, adult, dient que com novellament sia pervengut a audiència sua que vós, molt noble governador, a instància segons se diu del discret en Bernat Roure, notari, procurador qui·s diu d’en Luís Nespa, il·luminador de libres, e d’en Pere Dosna, capellà, marmessors qui·s dien del derrer testament d’en Vicent Martí, pintor defunt, volets trametre una letra de penyores al loch de Torís, lo qual és propri del dit en Manuel, e açò per certa quantitat que·s diu ésser deguda al dit en Vicent Martí e marmessors de aquell per la honrada madona Catalina, mare del dit Manuel, per la rahó en una qui·s diu carta de deute feta per la dita madona Catalina al dit en Vicent Martí. On com lo dit en Manuel de Thous no sia obliguat a la dita quantitat e per ço vós, dit noble governador, no devets marqar ni penyorar los uns per los altres de fur e rahó, per tal lo dit en Barthomeu Marí, en lo dit nom, requir vós, dit noble governador, que manets al dit en Johan Nicholau, al qual se diu ésser donada la dita letra de penyores, que al dit loch de Thorís per la dita raó no vaja, com sia per justícia fahedor. Requirent les dites coses axí ésser feytes e enseguides per tot aquell fur, dret e bona rahó que mills li pertanga.

Fon interrogat per sagrament lo dit proposant per l’escrivà de la dita cort qui havia dictada la dita scriptura, e dix que ell matex.

Et encontinent lo dit honorable surrogat, a instància e requisició del dit en Barthomeu Marí, el dit nom, manà sobresehir en lo dit feyt ne de aquell sia conegut. E fon manat al dit en Johan Nicholau, porter qui dessús, que no do la dita letra ne trameta aquella per la rahó dessús dita, lo qual dit porter respòs que li plahia.

298.

1407, febrer, 19. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo Crespí.

AMV, Manual de Consells, A-23, f. 141.

(…) en Domingo Crespí (…).

299.

1407, febrer, 19. València.

Deute de 16 sous i 6 diners de Gabriel Riera, pintor, a Joan Palasí, pintor, per raó de la soldada d’un mes.

ARV, Justícia dels 300 sous, núm. 29, mà 3, f. 1. Cerveró, 1963, p. 139; 1964, p. 97.

En Gabriel Riera, pintor, stà prop de Sent Francesch, ex confesione fon condempnat en donar e pagar a·n Johan Palazí, pintor, setze sous, sis diners, los quals li ha donat per soldada de un mes, a X dies sots pena del quart. E constituhís fermança de la dita quantitat en Loís Rovira, notari de la Batlia. Obligà’s, et cetera.

Die mercurii, VIa martii dicti anni, de volentat del dit en Johan Palazí, lo qual conffès que havia reebuda la dita quantitat per mans del dit en Loís Rovira, fon cancel·lada la dita condempna e fermança de aquèn donada.

300.

1407, febrer, 22. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo Crespí.

AMV, Manual de Consells, A-23, f. 147v.

(…) en Domingo Crespí (…).

301.

1407, febrer, 25. València.

Consell de la ciutat València on s’elegeix una comissió per a tractar qüestions relatives a la ciutat davant del rei, integrada entre altres per Domingo Crespí.

AMV, Manual de Consells, A-23, ff. 150-151v-152.

(…)

E com se parlàs en lo dit Consell que alcunes persones, zelants lo servey del senyor rey e lo bé del públich, haurien raonats alcuns partits per los quals lo senyor rey poria ésser servit e la ciutat optendria coses bones e profitoses, axí en lo regiment com en lo bon estament de la ciutat dessús dita, e paregués al Consell que entrar en tractes de les dites coses ab lo dit senyor rey era cosa necessària e molt bona portant los feyts a bona fi, si Déus n’era pagat. Per tal, lo present Consell, haüt larch raonament, donà càrrech, ajustades pregàries, als honorables jurats e als advocats pensionats de la dita ciutat que tots ells o la major part ensemps ab los prohòmens dejús scrits o part de aquells, los quals lo Consell a açò nomena e tenchs per bons, tractassen ab lo senyor rey e ab altres que y haguessen a cabre dels negocis de la dita ciutat e del ben avenir de aquella, obtenín supplicablement aquells capítols, remeys e provisions que·ls pareguessen ésser bons, portant aquells a apuntament referidor al Consell de la ciutat, qui, vists e pensats los partits, hic poguessen aconselladament e assaben tada entendre e provehir, segons que Déus los administraria, a honor e servey del senyor rey e a profit e menys càrrech de la ciutat dessús dita.

Los elets e nomenats foren: los honorables mossèn Johan de Ripoll, en Matheu Serra, en Domingo Crespí, en Bernat del Mas, en Bernat Siurana, en Sanxo Calbó, en Bernat Andreu, en Bernat de Falchs, en Domingo Péreç, en Lorenç Monblella e·n Nicholau Navarret.

302.

1407, març, 1. València.

Contracte matrimonial entre Francesca, filla de Joan d’Orrit, ciutadà de València, amb Pere Guillem pintor de València.

ARV, Protocol de Joan Peris, núm. 2.765. Cerveró, 1963, p. 106.

Die martis, prima martii anno a Nativitate Domini M^oCCCC^o septimo.

In nomine Domini et eius divina gratia, amen. Ego, Francischa, filia venerabilis Iohannis d’Orrit, civis Valentie, quondam, de consensu et expresso consensu venerabilis dompne Clare, uxor Iacobi d’Orrit, avii mei Francische predicte, presentis et consententis, collocando me ipsam in matrimonium vobiscum, Petro Guillermi, pictori Valentie, constituo in dotem triginta quinque libras monete regalium Valentie, sunt videlicet triginta libras quas dictus Iacobus michi legavit in suo ultimo testamento tempore mei matrimonii, et quinque libras dicte monete quod dicta venerabilis dompna Clara, eius uxor, michi dedit ad opus dicti mei matrimonii. Ad hec ego, Petrus Guillermi, acceptans vos, dictam Francischa, in uxor futuram legitima, confiteor me habuisse dictas XXXV libras. Et quare virginibus debeat fieri augmentum factum, idcirco facio vobis augmentum secundum Forum Valentie de

XVII libras, X solidos dicte monete. Et sich sunt inter dotem et augmentum quinquaginta due libras, X solidos, quasquidem LII libras, X solidos promitto vobis et vestris reddere et restituere in omni casu et eventu dotis restituende, obligado, et cetera. Actum Valentie.

Testes, venerabilis Raymundus Piquerii, rector ecclesie de Quart, Francischus Simonis, curritor, et Bernardus Ulivella, civis Valentie.

303.

1407, març, 4. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo Crespí.

AMV, Manual de Consells, A-23, f. 151v.

(…) en Domingo Crespí (…).

304.

1407, març, 10. València

Deute de 16 sous i 6 diners de Guillem Arnau, pintor, com a procurador de Ferrando Saurí, llaurador d’Oriola, a Bartomeu Joan, notari, per raó de la lleixa testamentària de na Jordana.

ARV, Justícia dels 300 sous, núm. 29, mà 3. Cerveró, 1963, p. 72.

En Guillem Arnau, pintor, procurador d’en Ferrando Saurí, laurador, qui està en Oriola, per taxació feta per lo discret en Francesch Savartès, notari, al qual lo justícia ho […] fon, causa cognita, condempnat en donar e pagar a·n Bertomeu Johan, notari, setze sous, sis diners reals de València, per rahó de un testament de na Jordana, de la qual ell és hereu, a X dies sots pena del quart.

305.

1407, març, 11. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo Crespí.

AMV, Manual de Consells, A-23, f. 154.

(…) en Domingo Crespí (…).

306.

1407, març, 22. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo Crespí.

AMV, Manual de Consells, A-23, f. 160.

(…) en Domingo Crespí (…).

307.

1407, març, 23. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo Crespí.

AMV, Manual de Consells, A-23, f. 161v. Ramón, 2002, p. 82.

(…) en Domingo Crespí (…).

308.

1407, abril, 4. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo Crespí.

AMV, Manual de Consells, A-23, f. 163v.

(…) en Domingo Crespí (…).

309.

1407, abril, 5. València.

Obligació davant el justícia dels 300 sous de València de Miquel Gil, pintor, de donar per Lluís Claver, pintor, a Francesc Marc, escuder, un cot, o bé 9 florins en estima del seu preu o bé de tornar Lluís Claver a la presó, el qual havia estat pres per haver furtat el dit cot.

ARV, Justícia dels 300 sous, núm. 29, mà 4, s.f.

En Miquel Gill, pintor qui stà als Caxers, se obligà voluntàriament en donar e restituhir a·n Francesch March, scuder, present, un cot fosch de VIIIo de la terra ab les mànegues tresades de […] en les manegues, lo qual li promet donar e liurar per Loís Claver, pintor, lo qual l’avia levat a una fembra del hostal del dit en Francesch March, per la qual rahó lo dit Loys stà pres en la presó comuna de la ciutat, o per stimació del dit cot nou florins, o de tornar lo dit Loys en la dita presó per tot lo present mes, en pena del quart.

Die iovis, VIIa aprilis dicti anni, de volentat del dit en Francesch March, com se tingués per content del dit cot, fon cancel·lada la dita obligació.

310.

1407, abril, 7. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo Crespí.

AMV, Manual de Consells, A-23, f. 166v.

(…) en Domingo Crespí (…).

311.

1407, abril, 11. València.

Fermança de Bernat Colom, pintor, habitant en la parròquia de Sant Martí, de l’aveïnament de Pasqual Marí, fuster, en la ciutat de València.

AMV, Aveïnaments, b3-3, f. 332v. Cabanes, 2008, p. 260.

Die lune, XIa die mensis aprilis anno a Nativitate Domini millesimo CCCCoVIIo.

En Pasqual Marí, fuster, habitant en lo cantó del carrer Blanch del camí de Quart, jurà lo vehinatge de la ciutat de València a set anys primers vinents e contínues. Fiat ut supra in aliis. Fide, en Bernat Colom, pintor, habitant en la parròquia de Sent Martí de la dita ciutat a la plaça del Quaxés, present. E renunciaren a beneffici de departida acció, et cetera.

Testimonis, en Guillem Roig, notari, e en Johan Caldes, scriptor.

312.

1407, abril, 15. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo Crespí.

AMV, Manual de Consells, A-23, f. 169.

(…) en Domingo Crespí (…).

313.

1407, abril, 18. València.

Deute de 2 florins i mig restants de major quantitat de Joan Rull, pintor, a Francesc Cardona, escuder.

ARV, Justícia dels 300 sous, núm. 29, mà 5. Cerveró, 1964, p. 102.

Johan Rull, pintor, qui stà als Caxés, voluntàriament se obligà en dar e pagar a·n Francesch Cardona, scuder, absent, e·n Domingo Barreda, notari, procurador d’aquell, present, en dos florins e mig restants a pagar de major quantitat, a X dies en pena del quart.

314.

1407, abril, 19. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo Crespí.

AMV, Manual de Consells, A-23, f. 171v.

(…) en Domingo Crespí (…).

315.

1407, abril, 22. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo Crespí.

AMV, Manual de Consells, A-23, f. 174.

(…) en Domingo Crespí (…).

316.

1407, abril, 25. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo Crespí.

AMV, Manual de Consells, A-23, f. 176v.

(…) en Domingo Crespí (…).

317.

1407, abril, 27. València.

Promesa de Joan Tamarit, pintor i ciutadà de València, i la seua dona Francesca a Andreu Gassó, sastre, i Joan Llàtzer, pintor, d’assumir qualsevol dany o despesa per raó de la fiança que li han fet a Francesca en la cort del justícia civil en l’alçament de 243 sous i 8 diners del seu dot.

APPV, Protocol de Bernat de Montalbà, núm. 22.163.

Die mercurii, XXVII^a aprilis dicti anni MⁱCCCCⁱVIIⁱ.

Iohannes Tamarit, pictor, civis Valentie, et Francischa, eius uxor, attendentes vos, Andreas Gaçó, sartorem, et Iohannem Làzer, pictorem dicte civitatis, ad et pro nostris precibus vos constituisse fidantias et principales in levamento per me, dictam Franciscam, facto presenti et subscripta die a curia civili dicte civitatis, de XII libras, III solidos, VIII denarios, tanquam bona dicti viri mei pro solutione michi fienda de dote quam attuli dicto viro meo tempore michi et ipsius contractus matrimonii, cumque vobis promisseramus subscriptum vobis firmare indempnitatis instrumentum. Idcirco ambo insimul et uterque nostrum in solidum promittimus quod si pro predicta fideiussione et principali obligatione dampna vobis vel vestris cum alter vestrum evenerit, et cetera, totum illud, et cetera, vobis restituere, et cetera, cum omnibus dampnis, et cetera. De quibus, et cetera, credatur simplici verbo, et cetera. Pro quibus, et cetera, fiat executoria. Renuntiantes, et cetera. Et ad cautelam renuntio ego, dicta Francisca, cerciorata, et cetera, beneficio, et cetera, et doti, et cetera. Quod est actum Valentie.

Testes, Guillelmus Lançol, et Iacobus Çareal, sartores, Valentie comorantes.

318.

1407, abril, 27. València.

Àpoca de 1.200 sous signada per Guerau Gener i Gonçal Peris, pintors de València, al marmessor de Jaume Prats, rector de l’església d’Ontinyent, per raó del retaule pintat per a la capella de Sant Domingo de la seu de València.

ACV, Protocol de Lluís Ferrer, núm. 3.673.

Sanchis Sivera, 1929, p. 12, i 1930, p. 74. Cerveró, 1956, pp. 107-108.

Sit omnibus notum, quod nos, Geraldus Gener ac Gondissalvus Pèriç, pictores Valentie, scienter confitemur et recognoscimus in veritate vobis, venerabili Anthonio Gaçó, rectori ecclesie d’Almenara, diocesis Dertusensis, exequtori ultime voluntatis venerabili Iacobi Pratis, rectoris ecclesie d’Ontinyén, diocesis Valentine, licet absenti, et vestris quod dedistis et solvistis nobis voluntati nostre realiter numerando omnes illas sexaginta libras monete regalium Valentie, pro quibus ex con ventione facta inter nos et vos depingere habebamus et facere, prout depixerimus et fecimus, quoddam retrotabulum ad opus capelle Beati Dominici sedis Valentie, certis modis et formis in publico instrumento confecto huiusmodi ratione in posse notarii infrascripti die XXV novembris anno Nativitate Domini MCCCC quinto latius declaratur, quod quantum nos tangit cancellavimus die ista quibuscumque apocis et cautelis concessis et factis ad pedem instrumenti predicti et alia ratione predicta inclusis penitus in presenti. Et qui facti veritas sic habeatur, renuntiantes scienter exceptioni peccunie predicte non numerate et a vobis non habitis et recepte ut predicitur et doli, in testimonium premis sorum facimus vobis fieri presentis apoca instrumentum. Quod est actum Valentie, vicesima septima die aprilis anno a Nativitate Domini MCCCC septimo.

Sig-[signe]-na nostrorum Geraldi Gener ac Gondissal vi Pèriç predictorum, qui hec con cedimus et firmamus.

Testes inde sunt Iohannes Lòpiç scriptor, et Bernardus de Manso, clericus Valentie.

319.

1407, abril, 30. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo Crespí.

AMV, Manual de Consells, A-23, f. 180.

(…) en Domingo Crespí (…).

320.

1407, maig, 1. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo Crespí i Domingo de la Rambla.

AMV, Manual de Consells, A-23, f. 182.

(…) en Domingo Crespí (…), en Domingo de la Rambla (…).

321.

1407, maig, 6. València.

Quitament de 50 sous de violari fet per Andreu Parençós, mestre d’aixa, a Miquel Gil, pintor, tots dos ciutadans de València, per preu de 350 sous.

APPV, Notal de Jaume de Blanes, núm. 1.314.

Eadem die et anno.

Andreas Parençós, magister axie, civis Valentie, scienter et consulte confiteor et in veritate recognosco vobis, Michaeli Gil, pictori, civi eiusdem civitatis, presenti, et vestris, quod dedistis et solvistis michi mee voluntati numerando omnes illas XVII libras, decem solidos monete regalium Valentie, pro quibus et quarum pretio vobis et vestris vendidi et alienavi quinquaginta solidos eiusdem monete rendales et annuales de violario, cum publico venditionis instrumento hodierna die et in posse et manu notarii subscripti confecto, prout in ipso hec et alia seriosus recitantur. Etiam confiteor quod ex alia parte dedistis et solvistis michi mee voluntati numerando quadraginta quatuor solidos debitos de pensionibus, et decemnovem solidos de prorata debita usque in hunc diem. Et quia rei veritas talis est, renuntiando scienter omni exceptioni quantitatum predictarum non numeratarum et a vobis non habitarum et non receptarum ut predicitur et doli, in testimonium premissorum facio vobis fieri presentem apocam de soluto. Quod est actum Valentie, VI^a die mensis madii.

Testes huius rei sunt Iohannes Blanch, magister axie, et Petrus d’Osca, sagio, vicini Valentie.

322.

1407, maig 9. València.

Deute de 817 sous de Joan Romeu, pintor i ciutadà de València, a Pere Gener, ciutadà de València, restants de major quantitat de preu de fusta.

APPV, Protocol de Domingo Solsona, núm. 24.835.

Die lune, VIIII madii anno predicto millesimo CCCC^o septimo.

Iohannes Romeu, pictor, civis Valentie, confiteor me debere vobis, Petro Gener, seniori, concivi meo, absenti, et cetera, notario infrascripto, stipulante, et cetera, XXXX libras, XVII solidos regalium Valentie restantes per me vobis ad solvendum ex maiori quantitate pretio cuius a vobis emi certam sortem lignorum sive de fusta. Et quia, et cetera, renuntio, et cetera, quas vobis promito solvere hinc ad XX dies primo venture, et cetera, sub pena X librarum, nisi fiat executio large cum submissione fori, et cetera. Promito, et cetera. Obligo omnia bona mea, et cetera.

Testes, discreti Iacobus Solsona et Franciscus Beneyto, notarii, Valentie cives.

323.

1407, maig, 11. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo Crespí i Domingo de la Rambla, consellers.

AMV, Manual de Consells, A-23, f. 185v.

(…) en Domingo Crespí (…), en Domingo de la Rambla (…).

324.

1407, maig, 14. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo Crespí i Domingo de la Rambla, consellers.

AMV, Manual de Consells, A-23, ff. 189v-190.

(…) en Domingo Crespí (…), en Domingo de la Rambla (…).

325.

1407, maig 18. València.

Deute de 480 sous de Ramon Valls, pintor i ciutadà de València, a Pere Gener, mercader i ciutadà de València, restants de major quantitat de preu de fusta que Valls comprà a Berenguer de Bellprat, de la qual quantitat aquest ha fet cessió a Pere Gener.

APPV, Protocol de Domingo Solsona, núm. 24.835.

Die mercurii, XVIII madii anno predicto millesimo CCCC^o septimo.

Raymundo Valls, pictor, civis Valentie, confiteor debere vobis, Petro Giner, mercatori, concivi meo, absenti, et cetera, notario infrascripto, et cetera, XXIIII libras regalium Valentie restantes ex maiori quantitate pretio quarum emi a Berengario de Bellprat, a quo cessionem habens, certam sortem lignorum sive de fusta, et cetera. Et quia, et cetera, renuntio, et cetera, quas promito solvere hinc ad unum mensem primo venturum, et cetera, sub pena C solidorum, nisi fiat executio cum submissione fori, et cetera, pro quibus, et cetera, obligo omnia bona mea, et cetera.

Testes, Iacobus Solsona, notarius, et Iacobus Torres, Valentie cives.

Die lune, XXVIII ianuarii anno CCCC^oVIIII^o, de mandato dicti Petri Giner fuit predictum instrumentum cancellatum, presentibus testis Bernardo Arnau, notario, et Guillermo Maçana, Valentie civibus.

326.

1407, juny, 8. València.

Àpoca de 60 florins signada per Antoni Peris, pintor i ciutadà de València, a Jaume Tarragona, rector de Riola, per raó de dues pagues del retaule que fa per a l’església del dit lloc.

APPV, Protocol de Joan Saposa, núm. 24.706.

Die mercurii, VIII^a iunii anno predicto millesimo _CCCCo septimo.

Anthonius Pèriç, pictor sive ymaginarius, civis Valentie, scienter confiteor et in veritate recognosco vobis, honorabili et discreto Iacobo Tarragona, presbitero, rectori loci de Riola, presenti, quod ex illis mille solidos monete regalium Valentie, quos michi constituistis et solvere promissistis ratione contenta in quodam instrumento per notarium subscriptum recepto sub kalendario de nona die mensis februarii proxime preteriti, dedistis et solvistis michi mee omnimode voluntati numerando sexaginta florenos auri Aragonum et ponderis, rationi de duabus solutionibus que finierent in festo beati Iohannis Babtiste mensis presentis. Unde renuntio, et cetera. Actum Valentie.

Testes, discreti Bernardus Romeu et Guillermus Porta, notarii, Valentie cives.

327.

1407, juny, 18. València.

Testimoni d’Antoni Peris de la procuració feta per per Francesc Sanç, obrer i ciutadà de València.

APPV, Protocol de Domingo Solsona, núm. 24.835.

(…)

Testes, frater Marcus Ferrarii de ordine sancti Augustini, et Anthonius Pèriç, pictor.

328.

1407, juny, 27. València.

Contracte d’aprenentatge d’Enric de Sax, fill de Marçal de Sax, pintor, amb Berenguer Motes, argenter, ciutadans de València, durant vuit anys.

ARV, Notal de Francesc de Falchs, núm. 2.579. Sanchis Sivera, 1928, p. 52; 1930, p. 52.

Eadem die lune, intitulata XXVII^a iunii anno a Nativitate Domini millesimo quadringentesimo septimo.

Marçal de Zaç, pictor, civis Valentie, scienter afirmo et mitto vobiscum, Berengario Motes, argentario, cive Valentie, presente et recipiente, hinc ad octo annos primo venturos et continue computandos Anricum de Zaç, filium meum, in mancipium vestrum ad adiscendum artem vestram argenterie, quam sibi docere teneamini [en blanc].

329.

1407, juny, 29. Morella.

Testimoni de Nicolau Plana, pintor i habitant de Sant Mateu, de la procuració de Jaumeta, dona de Domingo Simó, habitant de Morella, a Antoni Esteve, veí de Sant Mateu.

AEMorella, Protocol de Guillem Gasull.

Sánchez Gozalbo, 1932, p. 24.³³

(…)

Testes, Bartholomeus del Vilar, Morelle, et Nicolaus Plana, pictor, habitans in Sancto Matheo.

330.

1407, juny, 30. València.

Testimoni de Joan de Burgos, pintor i veí de València, de la procuració d’Antoni Domínguez, prevere de València, a Antoni Domínguez, sabater i veí de València, nebot seu.

APPV, Protocol de Joan Saposa, núm. 24.706.

(…)

Testes huius rei sunt Bernat Tosquella et Iohannes de Burgos, pictor, Valentie vicini.

331.

1407, juliol, 21. València.

Procuració de Maria Guterris, dona de Diago López, pintor de la ciutat de Còrdova, a Pasqual Pérez, aluder i habitant de València.

APPV, Protocol de Joan Saposa, núm. 24.706.

Die iovis, XXI^a iulii anno predicto M^oCCCC^o septimo.

Maria Gutérriç, uxor Diago Lóppiç, pictoris civitatis de Còrdova, scienter et gratis constituo et ordino procuratorem meum certum et specia lem ac etiam ad infrascrip ta generalem vos, Paschasium Pérez, aluderium, in civitatem Valentie degentem, presentem et omnis huius procurationis in vos suscipientem, videlicet, ad petendum, exhigendum, recipiendum et habendum pro me et nomine meo omnes et singulas peccunie quantitates, res, bona et alia quavis iura michi debita et debentia, tam cum cartis scripturis quam sine, seu a me detinentes et detinentia per quascumque personas ubicumque locorum quovis modo, iure, titulo, causa vel ratione; et de hiis que receperitis apochas, absolutiones, diffinitiones ac etiam cessio nes faciendum et meo nomine firman dum; et si opus fuerit quascumque personas michi quovis titulo obligatas sive obnotxias coram quibuscumque curiis, iudicibus et personis, tam ecclesiasticis quam secularibus, delegatis vel subdelegatis, citandum, conveniendum et comparendum; alias super bonis meis firmandum, eaque pro inde obligandum nec non agendum, res pon dendum, excipiendum, proponendum et replicandum; libellos offerendum; littes contes tan dum; de calumpnia et veritate dicenda; et quolibet aliud iuramentum in animam meam prestandum, et ex adverso iurari petendum; testes, instrumenta et alia probatio num genera producendum, et productis ex adverso obiciendum, renuntiandum et con clu endum in causa sententias cuiuscumque generis sint audiendum, et ab ipsis et a quocumque gravamine vobis illato vel inferendo appellandum; apostolos et litteras dimissorias petendum, appellationesque prosequendum; emparas et seques tra tiones faciendum et eas cancellandum; condempnationes et obligationes pene quarti faciendum et ipsas cancellari requirendum; retroclama facien dum et executiones sententiarum et retroclamorum postulandum; fidantias, iure et tornatore et quasvis alias cautiones et securitates dandum et offerendum, easdemque indempnes servari promittendum, et pro earum indempnitatis bona mea obligandum. Et generaliter omnia alia et singula in predictis et circa ea faciendum et liberaliter exercendum que fuerint neccesaria ac etiam opportuna et que ego facerem si personaliter adessem. Et relevans vos, dictum procuratorem meum, ab omni onere satisdandi, fide iubendo in hiis pro vobis, promitto vobis notarioque infrascripto, ut publice persone hec a me pro vobis et omnibus illis quorum intersit stipulanti et recipienti, iudicio cisti et iudicatum solvi cum suis clausulis universis me semper ratum et firmum habere quicquid per vos in predictis et circa ea actum, gestum seu etiam procuratum fuerit ulloque tempore revocare sub bonorum meorum omnium obligatione. Quod est actum Valentie.

Testes, venerabili et discreti Dominicus Navarro, presbiter, rector ecclesie loci de Alfofar, et Bernat Romeu, notarius, Valentie civis.

332.

1407, agost, 2. València.

Testimoni de Gonçal Rubiols i Joan Pelarda, pintors, de l’àpoca feta per Francesc Mascarós, ciutadà de València, als jurats de la vila de Morvedre de 500 sous de pensió de censal.

ARV, Notal de Francesc Avinyó, núm. 1.347.

(…)

Testes inde sunt, Gondisalbus Rubiols et Iohannes Pelarda, pictores, Valencie cives.

333.

1407, setembre, 13. Morella.

Venda d’un hort feta per Guillem Ferrer, pintor i veí de Morella, a Guimerana, dona de Pere de Brusca de les Alberedes, per preu de 44 sous.

AEMorella, Protocol de Joan Guerau. Sánchez Gozalbo, 1943, p. 27.

Die martis, XIIIo septembris anno a Nativitate Domini MoCCCCo septimo.

En Guillem Ferrer, pintor, vehín de Morella, ven a la honrada madona Guimerana, present, muller de l’honrat en Pere de Bruscha de les Albaredes, hun ort seu situat en lo prat de la dita vila, lo qual afronte ab ort de vós, dita na Gumerana, ab ferreginal e palliça que quondam fon d’en Miquel Barreda et ab via pública, lo qual és tengut a cens de sis diners reals a la almoina d’en Berenguer de Quadres pagadors a Pasqua, ab loysme e fadiga, et cetera, lo qual vos ven ab entrades, exides, et cetera, ab tots sos drets per preu de XLIIII sous reals, los quals confès haver haüts, et cetera. Perquè renuncie, et cetera, donant […]. E promès ésser tengut de evicció, et cetera.

Testimonis, en Pere Struch, çabater, major […] en Domingo Barberà.

Fiat apocha, et cetera.

334.

1407, setembre, 17. València.

Testimoni del pintor Ramon Valls, ciutadà de València, de la donació d’una casa.

APPV, Protocol de Bernat de Montalbà, núm. 22.163.

(…)

Testes, Anthonius Capmany, notarius, et Raymundus Valls, pictor, Valentie civis.

335.

1407, setembre, 28. València.

Contracte d’aprenentatge de Joan Ivanyes, fill de Joan Ibànyez, veí de Xèrica, amb Joan Sarebolleda, pintor i ciutadà de València, durant set anys.

APPV, Notal d’Antoni Pasqual, núm. 832.

Viñaza, 1889, p. 152.³⁴ Alcahalí, 1897, p. 334. Sanchis Sivera, 1912 (2), p. 233; 1914, p. 23; 1928, p. 43; 1930, p. 43.

Die mercurii, XXVIII^a septembris anno a Nativitate Domini M^oCCCC^oVII^o, Valentie. Sit omnibus notum quod ego, Iohannes Yvanyes, vicinus loci de Xèrica, ex certa scientia affirmo vobis, Iohanni Çarebolleda, pictori, civi Valentie, presenti et acceptanti, Iohannem Yvanyes, filium meum, pre sen tem, etatis undecim annorum parum plus vel minus, ad septem annos primo venturos et continue sequentes, videlicet, ad adiscendum officium vestrum pictorie et ad faciendum omnia mandata vestra licita et honesta die ac nocte et alia. Promittens et fide bona conveniens quod dictorum septem annorum tempore perdurante dictus Iohannes vobiscum stabit et a domo et servitio vestro non recedet, ymmo per totum ipsum tempus vobis serviet fideliter atque bene secundum sui vires ac etiam potestatem. Et si forte quod absit dictus Iohannes dictorum septem annorum tempore perdurantis a domo et servitio vestris recesserit sine vestri licentia et permissu, convenio et promitto vobis quod ipsum restituam et tornabo in domo et servitio vestri omnis propriis sumptibus et expensis. Concedens etiam vobis potestatem et plenariam facultatem quod si volueritis possitis ipsum Iohannem ubique eum inveneritis ad servitium vestrum reducere et tornare, auxilio curie intercedente vel licentia curie vel iudiciis aut mei vel alterius cuiusvis persone non petita, requisita nec etiam expectata, sed auctoritate tamen vestre proprie voluntatis, et ipsum in dicto vestro servitio detinere tantum et tamdiu donech temporis quo a vestro servitio absens fuerit emendam habuitis condecentem. Promittens etiam vobis restituere, solvere, tradere et deliberare totum illud siquid quos absit ipsum contingat a domo vestra indebite secum ferre cum omnibus aliis dampnis et interesse, missionibus et expensis que et quas propter absentiam ipsius Iohannis vel imperquirendo ipsum feceritis aut sustinueritis quoquomodo, super quibus et quolibet eorum credatur vobis solo proprio iuramento, quod nunc pro tunc et econtra vobis deffero et prodelato haberi volo sine testibus et alia probatione, renuntians de mei certa scientia legi sive iuri dicenti delationem iuramenti ante sui prestationem posse revocari. Cum hoc tamen pacto et conditione: quod dictorum currente spacio septem annorum teneamini dicto Iohanni, filio meo, providere in esu, potu, calciatu, vestitu secundum statum et conditionem ipsius, tam in sanitate quam egritudine, usu et consuetudine Valentie observantis. Et in fine dictorum septem annorum teneamini sibi facere et dare tunicam, gramasiam, caligas et capucium panni novi valoris novem solidorum parum plus vel minus. Ad hec autem ego, dictus Iohannes Çarebolleda, acceptans dictum Iohannem in famulum meum cum omnibus pactis et conditionibus supradictis, convenio et promitto vobis, dicto Iohanni Yvanyes et filii vestri, presentibus et acceptantibus, predicta omnia et singula in qualibet sui particula attendere et complere, tenere et observare et contra ea vel eorum aliquod non facere vel venire aliquo modo, causa vel ratione. Et pro predictis omnibus et singulis et quolibet eorum complendis et firmiter attendendis, tenendis et observandis, obliga mus nobis invicem et vicissim omnia bona nostra, ubique habita et habenda, etiam privilegiata, et ego, dictus Iohannes Yvanyes, dictum Iohannem, filium meum. Actum est hoc Valentie, vicesima octava die septembris anno a Nativitate Domini millesimo quadringentesimo septimo. Sig-[signe]-num Iohannis Yvanyes, sig-[signe]-num Iohannis Çarebolleda, predictorum, qui hec concedimus, laudamus et firmamus.

Testes huius rei sunt Petrus Franch, tapinerius, et Iohannes Mathei, frenerius, cives Valentie.

336.

1407, octubre, 19. València.

Testimoni de Domingo Crespí, il·luminador i ciutadà de València, de la venda d’una casa feta per Marieta de la Torre, vídua d’Esteve d’Òria, teixidor de València, a Martí de Santgil, notari de València.

ACV, Protocol de Lluís Ferrer, núm. 3.673.

(…)

Testes, Dominicus Crespí, illuminator, et Martinus Sanxo, assauna tor, Valentie cives.

337.

1407, octubre, 20. València.

Albarà del racional de la ciutat de València de 534 sous i 10 diners a Vicent Saera, perpunter, per

13 penons de trompes i 5 penons de cornamussa.

AMV, Certificacions del racional, q·q-3.

A XX de octubre del dit any.

Sènyer en Luís Fenollosa, çertefich-vos com a·n Vicent Çaera, perpunter, són deguts vint-e-sis lliures, quatorze sous, deu diners per rahó de faedures de tretze penons de trompes e cinch penons de cornamusa, los quals de manament dels honorables jurats ha fets de la seyera de oriflama rompuda e inútil de la dita ciutat, la qual era en l’armari de l’archiu de la sala, ab cost de onze onzes de seda vermella e dos escarpes d’or de Bulunya, de què són estats fets trenta-huyt cordons per als penons de les trompes e quinze cordons als penons de cornamusa, e per sis onzes de seda e quatre escappes d’or de Bolunya per a flocadures a tots los dits penons e factures dels dits cordons e flocadura, de les quals ha donat compte de menut, lo qual és estat per mi sumat e verificat e roman en l’archiu de la ciutat. Per què, si us plaurà, fets-li-ets albarà dreçat a l’honrat en Gabriel Femades, clavari general de la ciutat, per tal que les dites XXVI lliures, XIIII sous, X diners li sien pagats o li faça compliment ab ço que bestret li aurà. Data ut supra.

338.

1407, octubre, 21. València.

Albarà de 534 sous i 10 diners del racional de la ciutat de València a Vicent Saera, perpunter, pel treballs fets en tretze penons de trompes i cinc de cornamussa.

AMV, Claveria Comuna. Manual d’albarans, J-35, f. 21v.

De nós, et cetera, pagats a·n Vicent Çaera, perpunter, XXVI lliures, quatorze sous, X diners moneda reals o li fets compliment a aquelles ab ço que li havets bestret per fahedures de XIII penons de trompes e V de cornamusa, los quals li havem fets fer de la senyera de oriflama rompuda e inútil de la dita ciutat, la qual era en l’armari de l’archiu de la sala, ab cost de onze onzes de seda vermella e dos escarpes d’or de Bolunya, de què foren fets XXXVIII cordons de seda per als penons de les trompes e XV cordons dels penonets de cornamusa, e per VI onzes de seda per a les flocadures de tots los penons ab IIII escarpes d’or de Bolunya e ab fahedures de la dita flocadura, que són XX alnes per tot. De les quals coses ha donat compte de menut a l’honrat en Francesc Çatorre, racional, e regonegut e sumat roman en l’archiu de la dita ciutat. E cobrats d’ell lo present albarà, car mostrant aquell la dita quantitat vos serà presa en compte de paga. Datum ut supra. Jacme Dezpont

339.

1407, [novembre]. València.

Àpoca de 250 sous signada per Domingo de la Rambla, pintor de València, a la vila de Corbera, per raó de la paga d’un censal anual de 500 sous.

APPV, Protocol de Joan de Santfeliu, núm. 25.865, paper solt.³⁵

Anthonia, uxor et usufructuaria bonorum omni[um et iurium] Dominici de la Rambla, pictoris Valentie, quondam, ut de usufructu predicto constat per testamentum dicti viri mei actum Valentie IX^a die mensis ianuarii anno a Nativitate Domini M^oCCCCVII^o in posse discreti Guillermi Cardona, notarii publici civitatis predicte, gratis et scienter, dicto nomine, confiteor et in veritate recognosco vobis, venerabili iustitie, iuratis et probis hominibus ac sindico castri ville ac termini Corbarie, licet absentibus, quod per manus Bartholomei Torrella, vicini et hoc anno collectoris peyte loci de Polinyà eiusdem termini, solvistis mihi numerando plenarie mee omnimode voluntati ducentos quinquaginta solidos monete regalium Valentie michi, dicto nomine, debitos de seu pro solutione XIX^e diey proxime preteriti mensis novembris, ratione illorum quingentorum solidorum dicte monete censualium quos habeo et percipio, nomine prefato, super bonis universatis termini predicti singulariumque ipsius, solvendorum videlicet unam ipsorum medietatem dicta die et aliam medietatem simili die mensis madii, ut in publicis instrumentis inde confectis hec et alia largius sunt contenta. Unde, renuntians exceptioni non numerate pecunie ac dicte quantitatis a vobis non habite et non recepte modo et ratione premissis et doli, facio vobis de his per notarium subscriptum in […] testimonium presens apoche instrumentum. Quod est actum Valentie.

340.

1407, novembre, 8. València.

Àpoca de 13 florins i 2 sous signada per Guillem Escoda, pintor i ciutadà de València, als marmessors de Sanç Peris de Montalbà, doctor en decrets i habitant en València, pel preu d’un escut i per pintar la tomba del dit difunt.

APPV, Protocol de Joan Saposa, núm. 24.706.

Die martis, VIII^a novembris anno predicto millesimo CCCC^o septimo.

Guillermus Scoda, pictor, civis Valentie, confiteor et in veritate recognosco vobis, venerabilis et discretis Iohanni Mathei, presbitero, rectori ecclesie loci del Cuervo, et Matheo Ferrarii, fratris ordinis beati Augustini dicte civitatis, absente, et vestris, manumissoribus et executoribus ultimi testamenti honorabili Sancci Petri de Montealbano, decretorum doctoris, dicte civitatis habitatori, quod in presentia notarium et testium infrascriptorum dedistis et solvistis per manus venerabile dompne Beatricis, uxore dicti deffuncti, terdecim florenos auri Aragonum et duos solidos monete regalium Valentie michi debitos, videlicet, decem florenos dicti auri ratione pingendi unum cliptum sive scut, et tres florenos, II solidos ratione pingendi unam tombam predicti deffuncti. Unde ad cautelam renuntio scienter omni exceptioni peccunie predicte non numerate et non solute et doli, in cuius rei testimonium facio vobis et vestri fieri et tradi hec presens publicum apoche instrumentum. Quod est actum Valentie.

Testes huius rei sunt Bernat Clavell et Petrus de Çapedull, sutores, Valentie cives.

341.

1407, novembre, 17. València.

Venda d’una casa a la parròquia de Santa Caterina feta per Joan Rull, pintor i ciutadà de València, com a tutor i curador de Teresa, filla de Llàtzer d’Otó, hostaler difunt de València.

ACV, Protocol de Lluís Ferrer, núm. 3.673.

Die iovis, XVII^a novembris anno a Nativitate Domini M^oCCCC^o septimo.

Ego, Iohannes Rull, pictor, civis Valentie, tutor et curator datus et assignatus per curiam civilem civitatis Valentie persone et bonis Teresie, pupille, filie quondam Latzarii de Othon, quondam hostalerii Valentie, et Caterine, eius uxor, ut constat de tutela et cura huiusmodi per publicum instrumentum actum in curia civili predicta die XX^a mensis iunii proxime preteriti presentis anni CCCC^mi VIIⁱ, clausum per discretum Anthonium Iohannis, regia auctoritate notarium publicum Valentie, loco discretorum Nicolai Perera et Anthonii de Pratis, notariorum publicorum ac scribanorum curie supradicte, pro utilitate et comode dicte pupilla et ex speciali facultate michi concesa in instrumento cura pretacte vendendi bona et iura que dicte Teresie pertinent tam in villa de Chelva quam alibi, cum auctoritate et decreto iustitie civilis Valentie pro roboratione contrarius huiusmodi inferius appositis et descriptis, vendo vobis, Dominico Ortí, vicino loci de Ares, aldee ville de Alpont, marito dicte dompne Caterine, presenti, et vestris medietatem pro indiviso cuiusdam hospitii sive hostal quod erat dicti Latzarii et erat comune inter dictum Latzarum et Caterinam vigore agermanati facti inter eos tempore matrimonii et sic vigore agermanati huiusmodi alia medietas pertinebat dicte Caterine, uxore vestri, dicti Dominici, et nunc pertinet vobis, eidem Dominico, ex eo quia prefata Caterina attulit vobis illam in dotem, siti in parrochia Sancte Caterine, Popule Vetere Valentie, confrontatus cum hospitio Petri Durbà, cum hospitio [en blanc] et cum duabus viis publicis, quod tenetur pro Elemosina sedis Valentie ad censum septem solidorum regalis Valentie annis singulis solvendorum in festo Pasce Ressurectionis Domini, cum laudimio et fatica, et cetera. Tenetur etiam totum dictum hospitium ad retrocensum centum solidorum regalis Valentie certis annis terminis solvendorum, oneratorum pretio LX librarum, pro quibus redimi possunt instrumento gratie mediante. Hanc venditionem dicte medietatis hospitii pro indiviso cum iuribus suis et cum medietate oneris dicti retrocensus facio sicud melius dici possit, et cetera, pro pretio decemnovem librarum, quinque solidorum regalis Valentie, quas et quos habui numerando, et cetera. Idcirco renuntio, et cetera. Cum evictionem expressa, obligando bona omnia tutele et cure predictarum.

Testes, Michelis Sala, notarius, civis, et Iohannes Lòpiç, scriptor Valentie.

Die mercurii, XXI^a martii anno a Nativitate Domini M^oCCCC^oVIII^o, dominus Petrus Peregrini, camerarius, administrator generalis Elemosine sedis, concessit faticam emptori, presenti et acceptanti, ac laudavit venditionem, salvo iure, et cetera, recepto laudimio pro Simonem de Alguayra, presbiterum, procuratorem Elemosine, presentem, et cetera.

Testes, Franciscus Riera, notarius, et Vincentius Gil, civis Valentie.

342.

1407, novembre, 23. València.

Àpoca de 14 florins signada per Pere Garcés, perpunter i ciutadà de València, als marmessors de

Sanç Peris de Montalbà, pel preu d’un penó i per l’obra d’un drap d’or per a la tomba del difunt.

APPV, Protocol de Joan Saposa, núm. 24.706.

Petrus Garcés, perpunterius, civis Valentie, scienter et gratis confiteor et recognosco vobis, manumissoribus ultimi testamenti dicti Sancii de Montealbano, absentis, quod per manus dompne Beatricis, uxor dicti defuncti, dedistis et solvistis michi voluntati mee XIIII florenos auri fini et ponderis recti michi debitos, videlicet, sex florenos ratione cuiusdam penó de tercenel e de obrar aquell ab tot ço que y és neccesari, quod est positum in vaso dicti deffuncti, et octo florenos pro operatione cuiusdam panni auri albi eiusdem deffuncti, videlicet, per fer polseres de vellut negre e per forrar aquell e per pintar los senyals del dit drap, que són de flor de liç, de […] de aur. Et quic hec est rei veritas, renuntio, et cetera. Actum est Valentie.

Testes, qui supra.

343.

1407, desembre, 5. València.

Carregament d’un censal de 83 sous i 4 diners fet per Jaume Carbonel, llaurador i ciutadà de València, i sa mare Antònia, vídua de Mateu Serra, pintor, a Joan Pons, notari, per preu de 1.000 sous.

APPV, Protocol de Joan Saposa, núm. 24.706.

Dicta die lune.

Iacobus Carbonell, cultor, civis Valentie, et Anthonia, uxor quondam Mathei Serra, pictoris dicte civitatis, materque dicti Iacobi, scienter et gratis, ambo insimul et uterque nostrum insolidum, vendimus et titulo venditionis concedimus ac tradimus seu [quasi] tradimus vobis, discreto Iohanni Poncii, notario, civi predicte civitatis, absenti ut presenti, notarioque subscripto, ut publice persone hec a nobis pro nobis et omnibus illis quorum interest legit-time stipulanti et recipienti, et vestris seu quibus volueritis octuaginta tres solidos, quatuor denarios monete regalium Valentie censuales, rendales et annuales franchos et quitios […] impositione, et cetera, quosque vobis et vestris […] specialiter super illis quindecim fanecatis terre franche mei, dicte Anthonie, sitis in termino […]xet, orte Valentie, confrontatis cum terra M[…] Rialbes, cum terra Bernardi Taronger, et cum terra Francisci Carnicer et cum camino nuncupato de Exative, generaliterque cum omnibus aliis iuribus et bonis nostris et utriusque nostrum in solidum mobilibus, et cetera. Ita quod specialis obligatio non deroget speciali, et cetera. Et quos promittimus portare anno quolibet intus hospitium habitationis vestre et vestrorum ad nostri periculum, et cetera, medietatem, videlicet, quinta mensis iunii primo venturum, et aliam medietatem quinta mensis decembris ex tunch sequentem. Et si non fecerimus, incidi volumus pro qualibet solutione in penam viginti solidorum dicte monete, vobis et vestris dandorum et solvendorum pro pena et nomine pene, dampno, interesse […] Promittentes et iurantes in animas nostras ad dominum Deum et eius sancta quatuor Evangelia, manibus nostris corporaliter tacta, quod non proponemus aut proponii faciemus rationes contra […] executorem per nos nobis fiendum nisi cesione solutionis cum vera apocha, et cetera. Et si fecerimus, volumus incidi in penam XXX librarum […] dandarum et solvendarum pro pena et […] pene, dampno et interesse vestris, ultra quam […] rationes volumus carere […] et effectum […] semper huiusmodi pacto manente, ad quorum omni […] et singulorum predictorum solutionem volumus compellere per quemcumque iudicem secularem, foro cuius submittimus, cum bonis nostris nostroque proprio foro in vestri favorem renuntiando. Renuntiamus Digesta et de iurediccione omnium iudicum, et cetera. Iamdictos itaque LXXXIII solidos, IIII denarios censuales dessuper designatos cum omnibus iuribus, et cetera, sich vobis et vestris vendimus pretio mille solidorum monete predicte regalium Valentie, quos confitemur a vobis habuisse et numerando recepisse nostre omnimode voluntati. Unde renuntiamus scienter omni exceptioni venditionis huiusmodi vobis non facte peccunieque predicte non numerate et doli, et beneficio minore pretii et duplicis decepcionis, et cetera. Et omne […] et cetera, dantes donationem que dicitur inter vivos […] et quicquid hec venditio predicta amplius modo, et cetera. Et tenentur de evictione expressa, et pro hiis complendis obligamus omnia bona nostra et utriusque nostrum mobilia, et cetera. Renuntia mus, et cetera. Et ego, dicta Anthonia, beneficio Velleyani, et cetera. Actum Valentie.

Testes, Bartholomeus March, textor de fustanys Valentie, et Gacias³⁶ Martínez, lapicida, ville de Algezira habitantis.

Firmarunt apocham de dictis mille solidos in presentia notarium et testium subscriptorum, dictis obligantis fuerunt traditi.

Testes, qui supra.

344.

1407, desembre, 10. València.

Testimoni d’Antoni Peris, pintor i ciutadà de València, de la procuració de Joan Berard, fuster, a Guillem Collar, notari, tots dos ciutadans de València.

APPV, Protocol de Domingo Solsona, núm. 24.835.

(…)

Testes, Anthonius Pèriç, pictor, et Garsias del Toro, Valentie cives.

345.

1407, desembre, 12. València.

Pagament de 6 sous fet pel sotsobrer de murs i valls de la ciutat de València a Andreu Estopinyà per materials destinats a pintar una creu.

AMV, Sotsobreria de Murs i Valls, d3-18, f. 29.

Ítem, doní a·n Andreu Stopinyà per raó de quatre cabirons de ragola obs de penjar stores, obs de pintar la dita creu, VI sous.

346.

1407, desembre, 22. València.

Albarà de 54 sous i 3 diners del racional de la ciutat de València a Vicent Saera, mestre penoner, pel terçanell groc i vermell que la ciutat li ha comprat per a una sobrevesta del justícia criminal.

AMV, Certificacions del racional, q·q-3, f. 23.

Sènyer en Luís Fenollosa, certefich-vos que a·n Vicent Çaera, mestre penoner, són deguts cinquanta-quatre sous, tres diners, per rahó de III alnes, III palms e mig de terçanell vermell e groch, lo qual fon comprat per manament verbal dels honorables jurats per a obs de fer una sobrevesta a l’honrat en Ponç Dezpont, justícia de la ciutat en lo criminal, per al jorn de la batalla qui·s féu davant lo Real per lo senescal de Henaut e altres. E per tal com lo senyor rey manà que·l dit justícia no vestís la dita sobrevesta, cesa aquella que no fo acabada, la qual és e roman en l’archiu de la dita ciutat. Per què, si us plaurà, farets albarà dreçat a l’honrat en Gabriel Femades, clavari general de la ciutat, per tal que·ls dits LIIII sous, III diners sien pagats al dit en Vicent Çaera. Datum a XXII de deembre MCCCCVII.

Francesch Çatora, racional.

347.

1407, desembre, 24. València.

Àpoca de 5 florins signada per Bernat Godall, pintor i ciutadà de València, a Joan Castellà, hereu de la dona de Pere Busquets, per raó d’un retaule sota l’advocació de sant Vicent que va ser començat per Gabril Riera, pintor i ciutadà de València.

APPV, Notal de Jaume Pérez, núm. 777. Cerveró, 1963, p. 105; 1964, p. 98.

Sit omnibus notum quod ego, Bernardus Godall, pictor, civis Valentie, gratis confiteor et recognosco vobis, discreto Petro de Òdena, notario, Valentie civi, presenti, procuratori honorabilis Iohanis Castellà, domicelli, heredis bononum et iurium que quondam fuerunt uxor venerabilis Petri Busquets, defuncti, quod dedistis et solvistis michi voluntati mee numerando illos quinque florenos Aragonum quos vos, dicto nomine, michi tenebamini dare et solvere pro quodam retabulo sive retaule ficiendo, incepto per Gabrielem Riera, pictorem, concivem meum, sub invocatione sancti Vincentii. Et quia est rei veritas, renuntians exceptione peccunie predicte non numerate et a vobis non habite et non recepte ut predicitur et doli, facio vobis et tradi per notarium subscriptum de predictis quinque florenos hanc apocham de soluto. Quod est actum Valentie.

Testes, Bononatus Bonet, curritor, et Ar[naldus] Pujalt, Valentie degentes.

348.

1408. València.

Referència al carrer de la parròquia de Sant Andreu on viu Bernat Godall, pintor.

AMV, Sotsobreria de Murs i Valls, d3-19, f. 90.

Yo, en Bernat Andreu, sotsobrer de les obres de Murs e Valls de la ciutat de València, de licència e manament dels honrables jurats e obrés de la dita ciutat, he feta de nou una mare en la parròquia de Sent Andreu, en lo carrer appellat d’en Godall, pintor. Et comensa en lo cantó de l’alberch del dit en Godall e va per lo carrer qui va ves casa de l’honrat Pere Mir […].

349.

1408, gener, 20. València.

Albarà de 54 sous i 3 diners del racional de la ciutat de València a Vicent Saera, mestre penoner, pel terçanell groc i vermell que la ciutat li ha comprat per a una sobrevesta del justícia criminal.

AMV, Claveria Comuna. Manual d’albarans, J-35, f. 35.

De nós, et cetera, pagats a·n Vicent Çaera, mestre penoner de la dita ciutat, cinquantaquatre sous moneda reals per cost de tres alnes, tres palms e mig de terçanell, meytat vermell e l’altra groch, a rahó de XIIII sous l’alna, lo qual de manament nostre verbal comprà per fer una sobrevesta al justícia criminal de la ciutat dessús dita per al jorn que en lo mes de maig proppassat fon feta la batalla de tota ultrança davant lo senyor rey, que tench la plaça en la rambla davant lo Reyal entre lo senescal de Henaut e tres cavallers de França, d’una part, e un cavaller gascó e tres altres, de la part altra. E per tal com lo dit senyor manà que lo dit justícia no vestís la dita sobrevesta per certa causa, no fon acabada e roman en l’archiu de la ciutat dessús dita. E cobrats d’ell lo present albarà, et cetera. Fiat ut supra. Datum Valentie, XXa die mensis ianuarii anno a Nativitate Domini MoCCCCoVIIIo. Jacme Dezpont.

350.

1408, gener 20. València.

Albarà de 32 sous de la Claveria comuna de la ciutat de València a Pere Morlans, pintor de la ciutat, per dotze senyals de la ciutat en paper dibuixats.

AMV, Claveria Comuna. Manual d’albarans, J-35, f. 35v. Cerveró, 1963, pp. 133-134.

De nós, et cetera, pagats a·n Pere Morlans, pintor de la dita ciutat, triginta duos solidos moneda reals en via de bestreta, recobradors del General del regne de València, per rahó de XII senyals deboxats en paper a senyal de la ciutat, en què n’i ha alscuns d’or e flama, los quals portaren ab si los missatgers qui són anats en Castella per metre’ls als portals de lurs posades en los camins e en los lochs on posaran, e açò per donar honor al senyor rey. E cobrats d’ell, et cetera. Fiat ut supra. Datum ut supra. Vidit Guillem Gençor.

351.

1408, gener, 28. València.

Demanda de Joan Samora, fuster, contra Bernat Salom, àlies de Morvedre, pintor, tots dos ciutadans de València, per raó de fusta.

ARV, Justícia dels 300 sous, núm. 30, mà 2. Cerveró, 1963, p. 86.

Com demanda sia stada proposada per en Johan Çamora, fuster, contra en Bernat Çalom, àlias de Murvedre, pintor, per certa quantitat que afermave que li seria pagador per en Pasqual Gòmiç, vehí de la villa de Adamuç, a XXVI de octubre del any proppassat, de la tenor següent:

Demana en Johan Çamora, fuster, ciutadan de València, a·n Bernat Çalom, àlias de Murvedre, pintor, ciutadan de València, huytanta-tres sous restants de aquelles huyt lliures, onze sous que li promès de pagar per en Pasqual Gòmiç, vehí de la villa de Adamuç, les quals VIII lliures, XI sous li havia a donar per dret de delme e de portalgo e de dret de la poente per la fusta que lo dit en Pasqual Gòmiç havia venuda a·n Anthoni Mezquita, e la qual lo dit en Johan Çamora havia avallada ab la sua cabanya. E jatsia que lo dit en Johan Çamora hagués fermada àpocha al dit en Bernat Çalom de les VIII lliures, XI sous, lo feyt del ver és que encara li resten a pagar los dits huytanta-tres sous, e los quals li promès pagar d’aquí a quatre o cinch dies aprés confectu de la àpocha, los quals ja són passats no contrastant la dita àpocha. Require que en aquell sia condempnant lo dit en Bernat Çalom e en les messions per vós, dit honrat justícia, com sia de justícia fahedor.

Respòs que li plahia pagar a la rahó que li venia, car avengut era per L florins e aquella rahó tant com li’n vingués.

E enaprés foren atorgats XX dies de prova al dit en Pasqual Gòmiç, dins los quals hagués provat que tota la dita fusta de tots los dits drets era avenguda per cinquanta florins, e que ell havia promès de pagar ço que li vingués a sa part a pagar a la rahó dels dits cinquanta florins. E enaprés fon procehit e enantat en lo dit feyt, testimonis produhits e donats per part del dit en Pasqual Gòmiç. Finalment que lo dit honrat justícia en lo present dia de huy, presents lo dit en Johan Çamora, de una part, e n’Eximeno Sànxez, notari, procurador dels dits en Bernat Çalom e en Pasqual Gòmiç de la part altra, enantà en donar e promulgar sentència en lo dit feyt en la forma següent:

Lo justícia, vist e regonegut lo dit feyt, haüd a cort e delliberació sobre aquell, enantà en donar e promulgar sentència en lo dit feyt en la forma següent:

Attenent que per tenor de la carta per lo dit en Johan Çamora exhibuïda et aliis consta clarament que·l dit en Johan Çamora de nit e amagadament, sens manifestar e pagar lo delme e los drets que era tengut pagar, passà o féu passar per l’estret o pas de Santa Cruç la dita fusta, per la qual rahó lo dit en Johan Çamora fon pres e condempnat en pagar LXXXXV florins. Attenent encara que per les deposicions dels testimonis per part del dit en Bernat Çalom produhits e donats appar que si lo dit en Johan Çamora no hagués fet passar per lo dit pas de Santa Cruç la dita fusta de nit e amagadament e hagués manifestat e pagat lo delme o los drets que era tengut e devia pagar, a aquell dit en Johan Çamora per los dits delme e drets se podia bé avenir per cinquanta florins, manifestant, pagant e no defraudant los dits delme e drets. Per tal, hiis et aliis attentis, lo dit justícia pronuncia e declara lo dit en Bernat Çalom no deure ne deure ésser tengut donar o pagar al dit en Johan Çamora per los dits delme o drets de la dita fusta sinó tan solament a rahó dels dits cinchquanta florins tant com li’n vingua e toque per sa part o per la part del dit en Pasqual Gòmiç, condempnant lo dit en Bernat Çalom en donar e pagar al dit en Johan Çamora tot ço e quant al dit en Bernat Çalom o al dit en Pasqual Gòmiç ne vinga o pertanga a pagar per los dits delme e drets a la dita rahó dels dits cinquanta florins. Prengua, emperò, en compte lo dit en Johan Çamora quatre lliures, huyt sous que aferma haver reebut del dit en Bernat Çalom, absolvent a aquell, dit en Bernat Çalom, dels dits LXXXIII sous per lo dit en Johan Çamora en la dita sua demanda demanats, e sobre aquells al dit en Johan Çamora callament perdurable imposant, e, noresmenys, absolvent ex causa la una e l’altra part de les messions. Lata.

Presents testimonis foren a la dació e promulgació de la dita sentència en Sanxo Gòrriç e en Guillem Camarassa, scrivents de la cort de CCC sous.

352.

1408, gener, 30. València.

Testimoni de Bartomeu Avellà, pintor, de la venda d’una casa en la parròquia de Sant Andreu de València feta per Caterina, vídua Bernat Pons, mercader i ciutadà de València, i Bonanata, filla seua i dona de Galceran Pineda, a Eulàlia, vídua d’Antoni Martí, veí de Benimassot, en l’horta de València, per preu de 420 sous, per tal de dotar Joana, filla dels dits Bononata i Galceran.

ACV, Notal de Lluís Ferrer, núm. 3.567.

(…)

Testes inde sunt Bartholomeus Avellà, pictor, et Guillelmus Porta, parator pannorum, vicini Valentie.

353.

1408, febrer, 6. València.

Referència al bastiment alçat al carreró de Sant Llàtzer de València per tal de fer unes pintures.

AMV, Sotsobreria de Murs i Valls, d3-19, f. 187v.

Obra del carreró de Sent Làzer.

Los hòmens dejús scrits feren lo bastiment de Sent Làzer per pintar les pintures allí fahedores.

354.

1408, febrer, 14. València.

Deute d’un florí de Joan Rull, pintor i ciutadà de València, a Joan Roís, missatger.

ARV, Justícia dels 300 sous, núm. 30, mà 2.

Cerveró, 1964, p. 102.

En Johan Rull, pintor, ciutadà de València, ex confessione que ere entrat pagador de un florí a·n Pere Roiç, missatge del official, per haver una licència del dit official, de què era […] segons hoyren […]en casa, lo qual li haurà pagat perquè ere falls, fon condempnat a donar e pagar al dit en Pere Roiç en un florí bo e leal, dins X dies a pena del quart.

355.

1408, febrer, 16. València.

Nota referida al pintor Bartomeu Avellà.

APPV, Notal de Francesc Avinyó, núm. 1.348.

Die iovis, XVI^a febroarii anno prenominato.

Berengarius Minguet, Bernardus Boix, mercator, et Bartholomeus Avellà, pictor, Valencie cives, operarii anno presenti [en blanc].

356.

1408, febrer, 17. València.

Deute de 259 sous de Jaumeta, sogra de Jaume Estopinyà, pintor, a Pere Giner, restants de major quantitat de preu d’un arc.

ARV, Justícia dels 300 sous, núm. 30, mà 3.

En Jacme Stopinyà, pintor, procurador de na Jacmeta, sogra sua, ex confessione que havia comprat, fon condempnat en donar e pagar a·n Domingo Solsona, notari, procurador del honrat en Pere Giner, XII lliures, XIX sous per resta de major quantitat que sa principal de aquell comprà hun arch, a X dies sots pena del quart.

357.

1408, febrer, 27. València.

Testimoni de Ramon Valls, pintor i ciutadà de València, en el carregament d’un censal i posterior àpoca de 150 sous fet per Francesc Palau, mercader i ciutadà de València, i la seua dona Angelina a l’Almoina de la seu de València per preu de 3.600 sous.

ACV, Notal de Lluís Ferrer, núm. 3.567.

Cerveró, 1956, p. 108, núm. 40.

(…)

Testes inde sunt firme dicti Francisci, Marchus Cesolles, cursor auricule, et Bernardus Borraç, vicini Valentie. Et dicte firme Angeline, qui firmavit, iuravit et, certificata, renuntiavit ut constat in venditione predicta eadem die postpaululum, presentis dicto venerabilis Simone de Alguayra, et acceptantis pro Elemosina antedicta sunt testes dictus Marchus Cesolles et Raymundus Valls, pictor, civis Valentie.

358.

1408, març, 6. València.

Deute de 22 sous i 6 diners de Pere Navarro, tapiner, a Joan Calaforra, pintor de tapins, per raó d’un préstec.

ARV, Justícia dels 300 sous, núm. 30, mà 3.

En Pere Navarro, tapiner qui stà a la Tapineria, se obligà voluntàriament en donar e pagar a·n Johan Calaforra, pictor de tapins, present, vint-dos sous, sis diners, deguts per rahó de préstech, dins XX dies primers vinents a pena del quart. Die lune, XXVIIIa madii dicti anni, lo dit en Johan Calaforra féu reeclam de XIII sous, VI diners restants de la dita quantitat.

359.

1408, març, 7. València.

Pagament de 440 sous fet pel sotsobrer de murs i valls de la ciutat de València a Vicent Saera, pintor, per pintar una creu i unes represes.

AMV, Sotsobreria de Murs i Valls, d3-18, f. 29v.

Ítem, doní a·n Vicent Çaera per pintar, per avinença feta entre los senyors d’obres e racionall ab ell, de pintar la creu e les represes, de la qual quantitat hi à àpoqua reebuda per lo scrivà de la obra: CCCCXXXX sous.

360.

1408, març, 8. València.

Deute de 205 sous de Jaume Estopinyà, pintor, a Joan Adam, draper, restant de major quantitat de preu de drap.

ARV, Justícia dels 300 sous, núm. 30, mà 3.

En Jacme Stopinyà, pintor, se obligà voluntàriament en donar e pagar a·n Johan Adam, draper, absent, deu lliures, V sous restans de major quantitat per rahó e preu de drap que per aquell havia comprat, agut e reebut, d’ací a Pasqua primervinent a pena del quart.

361.

1408, març, 9. València.

Testimoni de Bernat Godall, pintor, i Pere Soler, il·luminador del testament de Ramon Mundi, llaurador del lloc d’Alboraia.

ARV, Notal de Francesc Avinyó, núm. 1.348.

(…)

Testes fuerunt hinc testamento notati et rogati, Bernardus Godall, pictor, Petrus Soler, illuminator, ac Iohannes Ferrer, sartor, Valencie cives.

362.

1408, març, 13. València.

Deute de 15 florins, 2 sous i 9 diners de Jaume Rigolf, mercader, hereu del seu germà Bernat, a Tomàs Salvat, cotoner, restants de 75 florins d’un canvi que Bernat devia a Pere Nicolau, pintor.

ARV, Justícia dels 300 sous, núm. 30, mà 3.

Com demanda sia stada proposada per en Thomàs Salvat, mercader, contra en Jacme Rigolf, mercader, hereu d’en Bernat Rigolf, frare seu, a quatre de febrer proppasat de la tenor següent:

Denant vós, en Dionís Cervera, justícia de la ciutat de València tro en suma de CCC sous, demana en Thomàs Salvat, mercader, al honrat en Jacme Rigolf, mercader, hereu del honrat en Bernat Rigolf, mercader, quinze florins d’or d’Aragó, dos sous, VIIII diners reals de València, lo qual lo dit en Bernat Rigolf ly devia e lo dit en Jacme Rigolf, com a hereu dessús dit, li és tengut pagar per restants a ell pagar de un cambi de LXXV florins de la dita ley, los quals per lo dit en Bernat Rigolf pagà e complí a·n Pere Nicholau, pintor, e los quals aquells ly devia, e·n los quals dits quinze florins, dos sous, nou diners, requer ell, dit Thomàs Salvat, lo dit en Jacme Rigolf, dicto nomine, ésser condempnat ab les messions, com fa fahedor per justícia, requirent que la dita demanda responga medio iuramento lo dit en Jacme Rigolf, en lo dit nom. Requirent, car si negat li serà, que offir-se pagar-ho, et cetera. Requirent que testimonis li sien rebuts, et cetera. Manant a la part, et cetera.

Sobre la qual demanda foren produhits testimonis per part del dit en Thomàs Salvat. Finalment lo dit honrat justícia en lo present dia de huy, presents lo dit en Thomàs Salvat, d’una part, e en Jacme de Monblanch, notari, procurador del dit en Jacme Rigolf, nomine predicto, de la part altra, donà sentència en lo dit feyt en la forma següent:

Lo justícia, vist e regonegut lo dit feyt, haüd acord e delliberació sobre aquell, com [per] desposisió dels testimonis, per lo dit en Thomàs Salvat produhits la intenció del dit en Thomàs Salvat sia plenerament fundada e averada, per ço et àls, pronuncia e declara los dits quinze florins, dos sous, nou diners, per lo dit quondam en Bernat Rigolf ésser deguts al dit en Thomàs Salvat de resta dels dits LXXV florins del dit cambi, condempnant lo dit en Jacme Rigolf en donar e pagar al dit en Thomàs Salvat los dits quinze florins, dos sous, nou diners, absolvent ex causa cascuna de les dites parts de les messions.

Presents testimonis foren a la dació e promulgació de la dita sentència en Sanxo Gòrriç e en Guillem Quamarasa, scrivents en la cort de CCC sous.

Fiat albaranum.

Nós, en Dionís Cervera, justícia civil de la ciutat de València tro en suma de CCC sous, per auctoritat de la qual usam, confessam e en veritat regonexem a vós, en Jacme Ri-golf, mercader, ciutadà de València, hereu d’en Bernat Rigolf, quondam frare vostre, que per força e destret nostre havets donats e pagats a·n Tomàs Salvat, cotoner, ciutadà de València, quinze florins, dos sous, IX diners d’or comuns d’Aragó per rahó de resta de un cambi que·l dit deffunt li havia a complir de LXXV florins, e dels quals en lo present dia de huy per nós, causa cognita, sentencialment sots stat condempnat, segons en libres de condempnacions de la nostra cort appar. E com axí és la veritat, féu-vos fer lo present albarà testimonial sagellat ab lo sagell de nostre offici per lo qual havets donats e pagats als scrivans de nostra cort ensemps ab altres enantaments […]. Datum Valentie, XIIIa martii anno a Nativitate Domini MoCCCCoVIIIo.

363.

1408, març, 15. València.

Venda de quatre fanecades i mitja de vinya a la Rambla, en l’horta de València, feta per Bernat Salom, pintor i veí de València, com a hereu d’Antoni Andrés, llaurador difunt de València, per preu de 5 florins.

ACV, Protocol de Lluís Ferrer, núm. 3.673, i Notal de Lluís Ferrer, núm. 3.567.

Sanchis Sivera, 1912 (2), p. 218; 1914, p. 8; 1928, p. 21; 1930, p. 21.

Dicta die iovis, XV^a martii anno a Nativitate Domini M^oCCCC^oVIII^o.

Ego, Bernardus Çalom, pictor, vicinus Valentie, heres Anthoni Andrés, agricole, quondam vicini Valentie, nominibus hereditario et proprio ac utroque nomine in solidum, vendo vobis, Andree Vilella, agricultori, vicino civitatis predicte, presenti, quatuor fanechatas et mediam vinee, parum plus vel minus, sitas in termino Rambla, orte Valentie, confrontatam cum [en blanc]. Tenetur autoritate pro Elemosina sedis Valentie ad censum quinque solidorum, trium dineriorum regalium Valentie annis singulis solvendorum in festo Nativitatis Domini, cum laudimio et fatica. Et hanc venditionem dicte vinee cum ingressibus, et cetera, et aliis iuribus, et cetera, facio pretio quinque florenorum auri communium de Aragone, quos, et cetera. Idcirco censum, et cetera, cum evictione stipulanti, obligando bona hereditatis et propria simul et in solidum. Renuntio, et cetera.

Testes, Ludovicus Cervera, presbiter beneficiatus in sedis, et Iacobus d’Olesa, scriptor Valentie.

Die mercurii, IIII^o aprilis anni predicti, dominus Petrus Peregrini, camerarius, administrator Elemosine, concessit faticam emptori, absenti, et fecit ac laudavit venditionem, et cetera, salvo iure, et cetera, in presentia venerabilis Simone de Alguayra, presbitero, procuratore, qui recipit laudimium, et cetera.

Testes, Bartholomeus de Vilafrancha, presbiter beneficiatus in sedis, et Dominicus de Azuara, textor Valentie.

Die iovis, VIII^a novembris anni CCCCⁱVIIIⁱ, predictus Andreas Vilella restituit dictam vineam supradicte Bernardo Çalom, presenti et acceptanti, eo quia non poterat solvere pretium, et dimitebat illam terram per inpotentiam, presentis Simone de Alguayra, procuratore Elemosine, et non recipiente hoc dictum laudimium, quia ipsa die inferius fuit vendita per dictum Guillelmum Çalom cuidam Petro Sànxez, de qua venditione habuit laudimio. Ideo dicti Bernardus Çalom et Andreas Vilella, cancellarunt dictum instrumentum venditionis.

Testes, Michael Miracle, rector de Guadalest, et Iohannes Corcha, rector de Alboraya.

364.

1408, març, 21. València.

Àpoca de 385 sous signada per Joan Rull, pintor i ciutadà de València, com a tutor i curador dels béns de Teresa, filla del difunt Llàtzer d’Otó, hostaler de València, a Domingo Ortí, veí d’Ares, per raó de la venda de la meitat d’una casa a la parròquia de Santa Caterina.

ACV, Protocol de Lluís Ferrer, núm. 3.673, i Notal de Lluís Ferrer, núm. 3.567.³⁷

Sanchis Sivera, 1912 (3), p. 306; 1914, p. 47; 1929, p. 15; 1930, p. 77.

Premissa die mercurii, XXI^a martii anno a Nativitate Domini M^oCCCC^oVIII^o.

Sit omnibus notum quod ego, Iohannes Rull, pictor, civis Valentie, nomine et tanquam tutor et curator datus et assignatus per curiam civitatis Valentie in civilibus persone et bonis Teresie, pupille, filie quondam Lazari de Othon, hostalerii, vicini Valentie, et Caterine, eius uxor, ut constat de tutela et cura hiusmodi per publicum instrumentum actum in curia civili predicta die XX^a mensis iunii anni proxime preteriti Nativitate Domini MⁱCCCCⁱ septimi, clausum manu discreti Anthonii Iohannis, regia auctoritate notarii publici Valentie, loco discretorum Nicolai Petri et Anthonii Pratis, notariorum publicorum ac scribarum curie supradicte, scienter et gratis confiteor et recognosco in veritatis vobis, Dominico Ortí, vicino loci de Ares, aldee ville de Alpont, marito ad presens dicta dompne Caterine, matris prefactarum Teresie, presenti, et vestris, quod dedistis et solvistis michi voluntati mei per modum inferius declaratus omnes illis decemnovem libris, quinque solidos monete regalium Valentie, pro quibus vobis vendidi et alienavi medietatem per indivisum cuiusdam hospitii sive hostal quod erat comune inter predictos Lazarus de Othon et Caterina, coniuges, situm in popula venerabilis parrochie Sancte Caterine Valentie, certis afrontationibus limitatum, cum expresso onere triginta librarum venientium ad partem dicte medietarum hospitii pertinentis dicte Teresie ex illis sexaginta libris que super ipso hospitio fuerant onerate in pretio retrocensus, cum publico venditionis huiusmodi instrumento acto Valentie in posse notarii infrascripti XVII^a die mensis novembris eiusdem anni proxime labsi CCCCⁱ septimi. Et est modus solutionis, videlicet, quod michi nomine bistraxistis atque solvistis pro laudimio venditionis pretacte quatuor libris, XVIII solidos, VI denariis. Item, renuntiamus penes vos proratis census venientem ad partem dicte pupille usque ad diem venditionis. Iamdicte residuum autem michi tradidistis et ego a vobis recepi et habui realiter numerando pro solvendis aliquibus oneribus atque debitus dicti quondam Lazarii de Othon, defunctum.

Et quare facti veritas sic habemur, renuntians scienter exceptionis peccunie predicte non numerate et a vobis non habite et recepte ut predicitur et doli, in testimonium, et cetera.

Testes inde sunt venerabilis Ascensius de Rueschas, rectoris ecclesie loci de Cedrillis, Cesaraugustensis diocesis, et Iacobus d’Olesa, scriptor Valentie.

365.

1408, abril, 2. València.

Fermança de Domingo Crespí, iluminador de llibres i veí de València, de l’aveïnament de Joan Crespí en la ciutat de València.

AMV, Aveïnaments, b3-3, f. 338v.

Piles, 1978, p. 101. Ramón, 2002, p. 84. Cabanes, 2008, p. 261.

Die lune, secunda die mensis aprilis anno a Nativitate Domini millesimo CCCCo octavo. En Johan Crespí, habitant en lo loch d’Altura, de la contribució de la ciutat de València, jurà lo vehinatge de la dita ciutat a set anys primers vinents e contínues, et cetera. Fiat ut supra in aliis. Fide, en Domingo Crespí, il·luminador de libres, vehín de la ciutat damunt dita, present, et cetera. E renunciaren a benefici de departida acció, et cetera.

Testimonis, en Guillem Roig, notari, e en Vicent Fenollosa, scriptor.

366.

1408, abril, 2. València.

Fermança de Gabriel Sanç, mercader i ciutadà de València, i Ferran Peris, pintor, a Miquel d’Alcanyís, pels 15 florins que deu a Pere Nicolau, pintor i ciutadà de València, per raó de soldada d’afermament.

ARV, Justícia dels 300 sous, núm. 30, mà 5, f. 197v. Cerveró, 1963, p. 137.

En Gabriel Sanç, mercader, ciutadà de València, e en Ferrando Pérez, pintor, constituín-se principals pagadós e deutós en la quantitat dejús scrita, abduis ensemps e cascú per lo tot volentàriament se obligaren en donar e pagar a·n Pere Nicolau, pintor, ciutadà de la dita ciutat, present, quinze florins d’or comuns d’Aragó, los quals Miquel d’Alcanyiz li devia e deu per prèstech de soldada, la qual lo dit en Pere Nicolau havia fet al dit en Pere,³⁸ qui ab ell s’era afermat. A pagar a la festa de sent Johan juny propvinent, sots pena del quart. Renunciaren, et cetera.

367.

1408, abril, 2. València.

Obligació de Miquel d’Alcanyís, de persona i béns, a Gabriel Sanç, mercader i ciutadà de València, i Ferran Peris, pintor, per la fermança que li han fet dels 15 florins que deu a Pere Nicolau, pintor i ciutadà de València, per raó de soldada d’afermament.

ARV, Justícia dels 300 sous, núm. 30, mà 5, f. 198.

En Miquel d’Alcanyiz, pintor, volentàriament obligà sa persona e tots sos béns haüts e per haver en restituir als dits Gabriel Sanz, mercader, e Ferrando Pérez, pintor, los dits quinze florins per los quals són fermances los sobredits Sanz, mercader, e Ferrando Pérez, per al dit dia asignat de sent Johan propvinent, a pagar sots pena del quart.

368.

1408, abril, 3. València.

Deute de 10 florins de Bernat Venrell, pintor, a Jaume Garbeller, pel lloguer d’una casa.

ARV, Justícia dels 300 sous, núm. 30, mà 3.

En Bernat Venrell, pintor qui stà al carrer de Sent Vicent, se obligà voluntàriament en donar e pagar a·n Berthomeu Lorenç, present, en nom de procurador qui·s dix d’en Jacme Garbeller, absent, deu florins d’or comuns de Aragó deguts de loguer de cases, dins X dies primervinents a pena del quart. Die mercurii, secunda madii dicti anni, lo dit en Bernat Venrell deposà en poder de la taula de la ciutat, de la qual ha albarà, cinch florins, los quals en lo dit dia ab albarà de la cort foren manats liurar al dit en Jacme Garbeller. Confesà, et cetera. Fide en Berthomeu Lorenç, et cetera. Obligà, et cetera.

369.

1408, abril, 6. València.

Deute de 7 florins de Pere Rubert, pintor, a Francesc Bonet, d’una avinença feta per un aprenent que estava amb el dit Bonet i se n’havia anat.

ARV, Justícia dels 300 sous, núm. 30, mà 3.

En Pere Rubert, pintor qui stà al carrer del Arn, ex confessione fon condempnat en donar e pagar a·n Francesch Bonet, present, set florins, los quals li dix promès pagar per avinença feta de un fadrí que stava ab aquell e se’n era anat, a X dies sots pena del quart.

370.

1408, abril, 23. València.

Deute de 51 sous de Ferran Peris, pintor, a Antoni Mesquita, restant de preu de fusta que li ha comprat en els últims dos anys.

ARV, Justícia dels 300 sous, núm. 30, mà 3.

En Ferrando Pérez, pintor qui stà a la plaça dels Caxés, voluntàriament se obligà en donar e pagar a n’Anthoni Mezquita, present, LI sous comuns d’Aragó, los quals li resten a pagar de fusta que ha comprada de aquell a dos anys, sots pena del quart.

371.

1408, maig, 7. València.

Deute de 111 sous i 6 diners de Joan Romeu, pintor, a Bernat Salom, pintor, preu de cinc fustes que li ha comprat.

ARV, Justícia dels 300 sous, núm. 30, mà 6.

En Johan Romeu, pintor qui stà a la plaça dels Caxers, se obligà voluntàriament en donar e pagar a·n Bernat Çalom, pintor, present, cent onze sous, sis diners per rahó e preu de cinch fusts que de aquell havia comprats, aguts e reebuts, dins XV dies a pena del quart.

372.

1408, maig, 15. València.

Deute de 10 sous de Bernat Salom, pintor, a Jaume Moragues restants de major quantitat de fusta.

ARV, Justícia dels 300 sous, núm. 30, mà 6.

En Bernat Çalom, pintor, qui stà als Cofrers, volentàriament se obligà en donar e pagar a·n Jacme Moragues, present, X sous per rahó de resta de fusta que li vené e ell de aquell comprà, hac e rebé, a X dies sots pena del quart.

373.

1408, maig, 25. València.

Deute de 9 sous de Pere Morlans, pintor, a Pere Vilanova, especier, per raó de cera.

ARV, Justícia dels 300 sous, núm. 30, mà 7.

Cerveró, 1963, p. 134.

En Pere Morlans, pintor, se obligà voluntàriament en donar e pagar a·n Pere Vilanova, specier, absent, nou sous deguts de cera a X dies en pena del quart. Die veneris, XV iunii dicti anni lo dit en Pere Vilanova féu reclam de la dita quantitat.

374.

1408, maig, 25. València.

Deute de 15 sous i 8 diners de Bernat Salom, pintor, com a tutor i curadors dels fills de la difunta Caterina Sànchez, prostituta, per raó de 6 alnes i 3 pams de drap de lli per a la seua mortalla.

ARV, Justícia dels 300 sous, núm. 30, mà 7.

En Bernat Çalom, pintor, tudor e curador dels fills d’en Johan Sànxez, succehidors dels béns que quondam foren de la dona na Caterina Sànxez, fembra pública, deffuncta, per testimoni de la dona na Esperança, ostalera, e del lochtinent de justícia criminal fon condempnat en donar e pagar a·n Pere Soler, present, XV sous, VIIII diners per rahó sis alnes e tres palms de drap de lli per a mortalla a la dita deffuncta, a raó de II sous, III per alna, a X dies sots pena del quart.

375.

1408, maig, 26. València.

Deute d’11 sous de Bartomeu Forner, pintor, a Antoni Garí, que li ha promès pagar per Gabriel Riera, pintor.

ARV, Justícia dels 300 sous, núm. 30, mà 7.

En Berthomeu Forner, pintor qui stà a la Exerea, ex confessione fon condempnat en donar e pagar a n’Anthoni Galí,³⁹ XI sous per rahó com los hi promès pagar per en Gabriel Riera, pintor, a X dies sots pena del quart. Die mercurii, sexta iunii dicti anni, de voler del dit n’Anthoni Garí fon cancel·lada la dita obligatió com se tengués per content.

376.

1408, juliol, 9. València.

Venda feta per Joan Sarrebolleda, pintor, a Nicolau Ferrer, seller, tots dos ciutadans de València, de quatre fanecades de vinya en terme de Russafa per preu de 800 sous, amb el testimoni de Domingo del Port, pintor i ciutadà de València.

APPV, Notal d’Antoni Pasqual, núm. 833.

Die lune, VIIII^a iulii anno a Nativitate Domini MCCCCVIII, Valentie.

In nomini Domini, amen. Noverint universi quod ego, Iohannes Çarebolleda, pictor, civis Valentie, non vi nec metu compulsus nec dolo inductus aut errore lapsu, set bono animo, spontanea voluntate et ex certa scientia, tenore huius publici instrumenti suo robore perpetuo valituri, vendo et ex causa huius venditionis concedo et trado seu quasi trado vobis, Nicholao Ferrer, sellerio, civi dicte civitatis, presenti, et vestris, quatuor fanechatas vinee mee site et posite in termino de Ruçafa, franchas et quitias, confrontatas cum vinea Anthonii de Vich, et cum vinea Iohannis Martini, cequia media, et cum vinea mei, dicti venditoris, et cum via publica. [Al marge esquerre: Item unum cub de fuste pro faciendo vinum]. Hanc autem venditionem, concessionem et traditionem facio vobis, dicto emptori, presenti, et vestris, pretio, videlicet, quadringinta librarum monete regalium Valentie, quas omnes confiteor a vobis habuisse et recipisse ad meam voluntatem omnimodam numerando.

(…)

Actum est hoc Valentie, nona die iulii anno a Nativitate Domini MCCCC^a octavo. Sig-[signe]-num Iohnnis Çarebolleda predicti, qui hec concedo, laudo et firmo.

Testes huius rei sunt Dominicus de Portu, pictor, civis, et Petrus Rocha, […], comorans Valentie.

377.

1408, juliol, 9. València.

Àpoca de 800 sous signada per Joan Sarebolleda, pintor, a Nicolau Ferrer, seller, ciutadans de València, preu de 4 fanecades de vinya que li ha venut en terme de Russafa.

APPV, Notal d’Antoni Pasqual, núm. 833.

Sit omnibus notum quod ego, Iohanes Çarebolleda, pictor, civis Valentie, ex certa scientia confiteor et recognosco vobis, Nicholao Ferrer, sellerio, civi dicte civitatis, presenti, quod dedistis et solvistis michi ad meam voluntatem omnimodam numerando omnes illas quadriginta libras monete regalium Valentie, pro quibus seu quarum pretio vendidi et alienavi vobis et vestris aut quibus volueritis perpetuo quatuor fanechatas vinee, franchas et quitias, sitas et positas in termino de Ruçafa, orta Valentie, prout de dicta venditione plene constat cum instrumento publico acto Valentie in posse notarii infrascripti die et anno presentibus et subscriptis. Et quia hec est rei veritas, renuntians scienter exceptioni non numerate et non solute peccunie et a vobis non habite et non recepte ut predicitur et doli, facio vobis fieri de predictis quadriginta libris presens apoce instrumentum per notarium infrascriptum. Actum est hoc Valentie, nona die iulii anno a Nativitate Domini millesimo quadringentesimo octavo. Sig-[signe]-num Iohannis Çarebolleda predicti, qui hec concedo, laudo et firmo.

Testes huius rei sunt [en blanc].

378.

1408, juliol, 11. València.

Deute de 37 sous de Bernat Salom, pintor, a Joan Samora, restants de 70 sous de serrar fusta.

ARV, Justícia dels 300 sous, núm. 30, mà 9.

Cerveró, 1963, p. 86.

En Bernat Çalom, pintor, se obligà voluntàriament en donar e pagar a·n Johan Çamora, fuster, present, trenta-set sous reals de València restants de aquells LXX sous que li devia de serrar fusta, a X dies en pena del quart. Die iovis, XIX iulii dicti anni, de voler del dit en Johan Çamora, com se tingués per pagat de la dita quantitat, fon cancel·lada la dita obligació.

379.

1408, juliol, 16. València.

Venda de tres fanecades de vinya a Russafa, en l’horta de València, feta per Joan Sarrebolleda, pintor i ciutadà de València, com a hereu d’Andreu Sarrebolleda, pintor i veí de València, a Nicolau Ferrer, seller, per preu de 250 sous.

ACV, Protocol de Lluís Ferrer, núm. 3.673.

Die lune, XVI^a iulii anno a Nativitate Domini M^oCCCC^oVIII^o.

Ego, Iohannes Serrabolleda, pictor, civis Valentie, heres Andree Serrabolleda, pictoris, vicini civitatis predicte, vendo vobis, Nicolao Ferrer, sellario, vicino civitatis predicte, presenti, et vestris tres fanechatas vinee sitas in termino de Ruçaffa, orte Valentie, confrontatas cum vinea michi residua, cum vinea Iohannis Martí, cequia media, et cum vinea de Eximenot, agricole de Ruçafa, et cum semita seu margine medio inter dictas tres fanechatas et terram Anthoni Xinxella. Tenetur autoritate pro Elemosina sedis Valentie ad censum septem solidorum regalis Valentie annis singulis solvendorum in festo Pentecostes, cum laudemio et fatica, et cetera. Hanc venditionem dictarum trium fanechatarum vinee cum ingressibus et egressibus, et cetera, et cum arboribus et plantis ac aliis iuribus, facio pro pretio duodecim librarum, decem solidorum regalis Valentie, quos, et cetera. Idcirco renuntio, et cetera. Cum evictione simplici, obligando bona propria et hereditate simul et in solidum, renuntio beneficiis dividende actionis, et cetera.

Testes, Iohannes Perpenyà, notarius, et Iacobus d’Olesa, scriptor, Valentie.

Item, fecit apocam de predictas XII libras, X solidos, quas et quos habuit numerando, et cetera.

Testes, idem.

Stanti fecit dominus Egidius Sancii, canonicus sedis Valentie, aministrator Elemosine, recepto laudemio per Simonem d’Alguayra, presbitero, et cetera.

Testes, Franciscus Martorell, Barchinonensis, et Iacobus Rocha, Cartaginensis, canonici.

380.

1408, juliol, 16. València.

Àpoca de 250 sous signada per Joan Sarrebolleda, pintor i ciutadà de València, en nom propi i com a hereu del seu pare Andreu Sarrebolleda, pintor i veí de València, a Nicolau Ferrer, seller i veí de València, per raó de tres fanecades de vinya en terme de Russafa que li ha venut.

ACV, Notal de Lluís Ferrer, núm. 3.567.

Eadem die lune, XVI iulii.

Sit omnibus notum quod ego, Iohannes Sarrebolleda, pictor, civis Valentie, nomine proprio et ut heres Andree Sarrebolleda, pictoris, quondam vicini civitatis predicte, patris mei defuncti, scienter confiteor et recognosco in veritate vobis, Nicolao Ferrer, sellerio, vicino civitatis pretacte, presenti, acceptanti, et vestris, quod dedistis et solvistis mihi voluntati mee realiter numerando omnes illas duodecim libras, decem solidos monete regalium Valentie, pro quibus vobis et vestris vendidi et alienavi tres fanechatas vinee sitas in termino de Ruçafa orte Valentie certis afrontationibus limitatas, cum publico venditionis et alienationis huiusmodi instrumento acto Valentie die hodierna ac in posse notarii infrascripti, ut in eo latius continetur. Et quare facti veritas sic habetur renuntio scienter exceptioni peccunie predicte non numerate et a vobis non habite et recepte ut predicitur et doli. In testimonium premissorum facio vobis fieri presens apoce instrumentum. Quod est actum Valentie, ut proxime.

Testes, idem, ut proxime.

381.

1408, juliol, 27. València.

Demanda posada davant el justícia civil de València per Jaume Mateu, pintor i veí de València, perquè siga declarat hereu del seu oncle Pere Nicolau, pintor, mort intestat.

ARV, Justícia Civil, núm. 3.703, mà 11, f. 16.

Cerveró, 1968, p. 97. Aliaga, 1996, pp. 145-154.

Anno a Nativitate Domini MoCCCCoVIIIo, die veneris XXVIII⁴⁰ iulii, davant l’onrat en Ramon Gos tantí, justícia de la ciutat de València en lo civil, comparech en Jacme Matheu, pintor, e present en Goçalbo Pérez, pictor, en lo nom dejús insert e per scrit posà ço que·s seguex:

Davant vós, honrat en Ramon Gostantí, justícia de la ciutat de València en lo civil, comparech en Jacme Matheu, pintor, vehí de València, e diu e proposa davant vós clamant e en tota aquella manera qui mills a son propòsit puxa ésser adaptat contra en Goçalbo Pérez, pintor, vehí de València, curador per la vostra cort donat e assig nat a fer part en lo present juhi als béns d’en Pere Nicholau, pintor de la dita ciutat defunct, e contra qualsevol altra persona per aquell en lo present juhi entrevinient la demanda de successió, rahons e declaracions de aquella infrasegüents:

Primerament, diu e aferma, e si negat serà provar entén, que lo dit en Pere Nicholau, pintor, e la dona na Gueralda, muller d’en March Matheu, mare del dit en Jacme Matheu eren ger mans de pare e de mare e axí s’apellaven mentres vivien, ço és, germans, e per aytals eren haüts, tenguts et reputats entre los conexents aquells. E axí és ver e n’és fama. Diu que les coses en lo dit capítol contengudes hoy dir diver ses vegades als dits en Pere Nicholau e en Jacme Matheu, lo un present l’altre.

Ítem, diu ut supra, que constant e durant lo matrimoni dels dits en March Matheu e de la dita na Gueraldona, muller de aquell, jermana del dit en Pere Nicholau, aquells hagueren e procrearen entre los altres fills e filles lurs lo dit en Jacme Matheu, part actriu, e aquell, ço és, lo dit Jacme Matheu, appellaven fill e ell a ells pare e mare legíttim e natural, e per aytal era haüt, tengut et reputat entre los conexents a quells. Et de açò n’és fama. Idem ut ad proxime.

Ítem, diu que, per consegüent, lo dit Jacme Matheu era nebot del dit quondam en Pere Nicholau, ço és, fill de sa germana, e axí lo apellava lo dit en Pere Nichoau mentres que vivia, e lo dit Jacme Matheu al dit en Pere Nicholau oncle, jer

mà de sa mare, e per aytals eren haüts, ten guts et reputats entre los conexents aquells. Et axí és ver e n’és fama. Atorga-la.

Ítem, diu que en la dita ciutat de València ni en lo regne de aquel la cesa haver alcun parent tant ne pus prohisme del dit quon dam en Pere Nicholau com és lo dit en Jacme Matheu. Et axí n’és veritat e n’és fama […] la ciutat de València maxime inter notos. Diu que no li sab pus prohïsme parent que·l dit en Jacme Mateu del dit en Pere Nicholau.

Ítem, diu que·l dit en Pere Nicholau morí lo dia de sent Jacme del present mes e passà de aquesta present vida sens que no ha feyt alcun testament o altra derrera voluntat, ni ha dispost en alcuna manera dels seus béns. Et axí és ver e n’es fama. Atorga-la com ho haja vist.

Ítem, diu que, per con següent, tots los béns, axí mobles com sehents, que quondam foren del dit en Pere Nicholau són et per tanyen al dit en Jacme Matheu, nebot de aquell, iure suc ces sionis ab intestato segons fur e bona rahó. En fur e dit està.

Per la qual demanda, rahons e declaracions de aquella appar manifestament e clara lo dit quondam en Pere Nicholau ésser mort e passat de aquesta present vida e no haver fet testament e lo dit en Jacme Matheu ésser son nebot, fill de sa germana, et lo pus prohisme parent que aquell ha en la ciutat e regne de València e, per consegüent, pertànyer a aquell dit Jacme Matheu tots los béns, axí mobles, sehents com semovents, del dit quondam en Pere Nicholau. Et axí requer ésser pronunciat et declarat per vós, dit honrat justicía, per tots aquells furs, privilegis, ús, costum e bona rahó que mils li pertanga et pertànyer puxa e dega, com axí sia per justícia fahedor.

A la qual demanda, rahons et declaracions de aquella requer ex adverso ésser respost, atorgan o negan migancant sagrament de calúmpnia e de veritat a dir, car si negat serà, quod non credit, offert se probaturum ut poterit non se astringens ad superfluam probationem, et cetera.

Insuper requer que testimonis li sien reebuts, manant a la part altra et cetera, ab et cetera.

Fon interrogat per sagrament lo proposant qui havia dictada la dita scriptura, et dix que en Nicholau Salvat, notari.

De les quals coses lo dit en Gocalbo Pérez, en lo dit nom, demanà còpia et trellat, lo qual per lo dit honrat justícia li fon atorgat e manat donar, et dia per aquell a les dites parts assignat a comparer denant devant ell et al dit en Gocalbo Pérez, en lo dit nom, a respondre a la dita demanda e capítols de aquella atorgan o negan medio iuramento, o en altra manera a enantar degudament en lo dit feyt, a dilluns primer vinent ans de cort partida.

E noresmenys, lo dit honrat justícia dix que proferia appel·lant de reebre testimonis al dit en Jacme Matheu sobre la dita demanda e capítols de aquella.

Et fon manat al dit en Gocalbo Pérez que fos present per veure jurar testimonis, alias, et cetera.

Insuper vero die sabbati, XXVIIIa iulii ano a Nativitate Domini MoCCCCoVIIIo, denant lo dit honrat justícia comparech lo dit en Gocalbo Pérez, et, present lo dit en Jacme Matheu, per scrit posà ço que·s seguex:

Salve’s a si et part sua totes ses legíttimes e bones excepcions, salvum etiam et protestat quod si tengut no era respondre que les sues respostes vajen per no fetes, lo dit en Gocalbo Pérez, curador sobredit, respon a la dita demanda e capítols de aquella si e segons en la fí de cascun capítol de aquella és contengut.

Et encontinent lo dit honrat justícia reebé sagrament del dit en Gocalbo Pérez, dicto nomine, sobre los sants Evangelis de Déu per aquell corporalment thocats, per virtut del qual, interrogat sobre los capítols de la dita demanda, lo qual respòs segons que en la fi de cascun capítol és contengut.⁴¹

Et, fetes les dites respostes, en aquell instant mateix lo dit en Jacme Matheu, present lo dit en Gocalbo Pérez, per scrit posà ço que·s seguex:

Requer lo dit en Jacme Matheu que·ls testimonis en lo present feyt produhïts e donats sien publicats, sien e vajen per publicats e que dels dits e deposicions de aquells li sia donada còpia e trellat, salvu e protestat que puxa dir e obrar contra les persones, dits e deposicions de aquells, lexant-ho a coneguda.

Et encontinent lo dit honrat justícia de voler de les parts ach los testimonis en lo present feyt produhïts e donats per publicats, los quals són ut sequitur:

Los següents testimonis foren produhïts e donats per part d’en Jacme Matheu, pintor, sobre una demanda de successió e capítols de aquella per aquell davant l’onrat en Ramon Gostantí, justícia civil de València, proposada sots kalendari de XXVIIa die mensis et anni subscriptis contra en Gocalbo Pérez, pintor, curador a fer part en la dita demanda asignat, les deposicions dels quals són ut sequitur:

Die veneris, XXVII men sis iulii anno a Nativitate Domini MoCCCCoVIIIo.

N’Anthoni de Miralles, tapiner, ciutadà de València, testimoni produhït e donat per part del dit en Jacme Matheu sobre la dita de manda et capítols de aquella, lo qual jurà dir veritat a Déu e als sancts Evangelis de aquell, per virtut del qual féu son testimoni ut se quitur:

Et primerament, fon interrogat sobre lo primer capítol de la dita demanda. Et dix saber sobre a quell ço que·s segueix, ço és, que ell, testimoni, conegué lo pare dels dits en Pere Nicholau e dona Gueralda, muller del dit en March Matheu, lo qual havia nom en Pere Nicholau, e açò en un loch apellat Aygualada e en un altre loch apellat Capellades. E depux lo veu star en Bar chinona e a la dita Gueralda veu star en Sant Martí en Çarroqua, qui és ha una legua de Vilafranqua de Penadès, en lo principat de Catalunya. E ell, testimoni, conegué los dits en Pere Nicholau e na Gueralda, los quals veu que lo dit en Pere Nicholau, lo prom, los havia e tenia per fills e a quells a aquell per pare. E axí mateix veu que aquells, dits en Pere Nicholau, pus jove, e na Gueralda, se apellaven e havien per germans la hu a l’altre e per aytals veu que eren tenguts e reputats per tots les conexents a aquells. Et enaprés veu que la dita na Gueralda pres per marit lo dit en March Matheu, lo qual ell, tes timoni, conegué e veu star per gran temps a quells dits en March e na Geralda abduy ensemps com a marit e muller, e per aytals veu que·s havien la hu a l’altre e eren tenguts per tots los conexents a aquell. Et enaprés ell, testimoni, veu lo dit en Jacme Matheu en lo dit loch [de] Sent Mar tí Çar roqua en casa dels dits na Gueralda et en March Matheu stant aquell infant petit, lo qual veu que los dits cònjuges havien per fill e aquell dit en Jacme a aquells per pare e mare. Et enaprés veu que lo dit en Pere Nicholau, pintor, stant en València, se féu venir lo dit en Jacme Matheu ací en Valèn cia, hon ell testimoni ha coneguts a aquells per gran temps e ha vist que aquells se havien per oncle e nebot, ço és, que lo dit en Pere Nicholau havia per nebot lo dit en Jacme Matheu e lo dit en Jacme al dit en Pere Nicholau, pintor, per oncle. Interrogat de temps, et dix que de la infantea del dit en Pere Nicholau ençà. Interrogat de loch, e dix que ja u havia dit dessús. Interrogat de presents e dix que molts, dels noms dels quals no era acordant a present.

Ítem, fon interrogat sobre los segon e terç capítols de la dita demanda. Et dix aquels ésser vers. Interrogat com ho sab, e dix que per co que dit ha damunt sobre lo primer capítol et per ço com ho havia vist, segons dit ha.

Ítem, fon interrogat sobre lo quart capítol, et dix que ab veritat ell testimoni no sabia que en la ciutat de València ne en son regne hagués deguna altra persona aytant prohisma del dit en Pere Nicholau, pintor, com era lo dit en Jacme Matheu, qui era fill de germana del dit en Pere Nicholau.

Ítem, fon interrogat sobre lo V capítol, e dix que sabia de cert que lo dit en Pere Nicholau era mort, e lo qual stà axí en veritat que morí lo dit dia de sent Jacme. Et ha […] a dir que morí sens que no féu testament ne ordinació alcuna de sos béns.

Generalment fon interrogat de parentela, odio, amore timore, corruptione, subordinatione, et cetera, et dixit non, salvu que lo dit en Pere Nicholau era compare d’ell, dit testimoni, però per tot lo dit compadratge no y havia dit sinó lo fet de la veritat.

Interrogat quam partem mallet obtinere presentem causam, et dixit potiorem in iure. Fuit sibi iniuctum.

Predicta die veneris, XXVIIa iulii anno a Nativitate Domini MoCCCCoVIIIo.

En Pere Vallès, studiant en arts, comorant en València en casa de l’honrat en Pere d’Almenara, testimoni produhit per part del dit en Jacme Matheu sobre la dita demanda e capítols de aquella, lo qual jurà dir veritat a Déu e als sants Evangelis de la sua man dreta corporalment thocats, per virtut del qual féu son testimoni ut sequitur:

Et primerament, fon interrogat sobre lo primer capítol de la dita demanda, et dix que stant ell testimoni en lo loch appellat Sant Martí Çarroqua, que ha dos anys e mig poch més o menys, hon lo pare d’ell, testimoni, stà e habita, veu star aquí en lo dit loch la dita na Gueralda ab lo dit en March Matheu. E stant aquí el, testimoni, ans que vingués ací en València, entès a dir aquí en lo dit loch que un fill dels dits na Gueralda e en March Matheu era en València. E enaprés vengut ell, testimoni, ací en València, hac conexenca dels dits en Pere Nicholau et en Jacme Matheu. E depux per algun temps aprés tornat ell, testimoni, en lo dit loch Sant Martí, volent-se tornar altra vegada ací en València fon pregat per un germà del dit en Jacme Matheu que·ls saludàs molt, son germà, ço és, lo dit en Jacme, e lo dit en Pere Nicholau, qui era son oncle, germà de sa mare, ço és, de la dita na Gueralda. En lo qual dit temps de la segona venguda és vegares a ell, testimoni, que la dita na Gueralda stava ja en Barchinona. Et de lavors ançà ell, testimoni, ha vist que los dits en Pere Nicholau e en Jacme Matheu se havien la hu a l’altre per oncle e per nebot, ço és, que lo dit en Pere Nicholau havia lo dit en Jacme per nebot e lo dit en Jacme havia al dit en Pere Nicholau per oncle. Interrogat si ell, testimoni, hoy dir a la dita na Gueralda que lo dit en Pere Nicholau fos son germà, et dix que ell, testimoni, hoy dir a la dita na Gueralda que ella havia en València un germà, del qual ladonchs ell, testimoni, no havia conexença ne conegué fins que fon ell, testimoni, en València la primera vegada. Et de lavors ançà ha tengut lo dit en Pere Nicholau per germà de la dita na Gueralda e lo dit en Jacme per fill de aquella e per nebot del dit en Pere Nicholau. Interrogat de temps, e dix que de dos anys e mig ançà poch més o menys. Interrogat de loch, et dix que ja u havia dit damunt. Interrogat de presents, e dix que moltes, en special en Bernat Venrell, qui mès a ell testimoni en conexença dels dits en Pere Nicholau e en Jacme Matheu, e d’altres dels noms dels quals no s’acorda a present.

Ítem, fon interrogat sobre lo segon capítol, et dix que ell, testimoni, veu e conegué los dits en March Matheu e na Gueralda en un loch appellat Sent Martí Çarroqua, qui és en Cathalunya, a una legua de Vilafrancha de Penadès, hon aquells staven e habitaven axí com a marit e muller. E stant aquí ell, testimoni, hoy dir a aquells que havien en València un fil. Et aprés vengut ell, testimoni, la primera vegada en València, que ha dos anys e mig poch més o menys, e entrat en conexença dels dits en Pere Nicholau e en Jacme Matheu, hoy dir al dit en Pere Nicholau que la dita na Gueralda era sa germana, e al dit en Jacme hoy dir que los dits en March Matheu e na Gueralda eran pare e mare de aquell. Et àls dix no saber sobre lo dit capítol.

Ítem, fon interrogat sobre lo terç capítol, et dix que ço que y sabia ja ho havia dit damunt, açò anadit que havia hoyt dir a moltes persones, dels noms de les quals no li acorden, ecceptat que ho hoy dir a·n Bernat Venrell, que los dits en Pere Nicholau e en Jacme Matheu eren oncle e nebot, ço és, que lo dit en Pere Nicholau era oncle del dit en Jacme Matheu. Et àls dix no saber sobre lo dit capítol, salvu ço que dit ha.

Ítem, fon interrogat sobre lo IIII capítol, et dix que ell, testimoni, no sabia que en València ne en lo regne de aquella hagués deguna altra persona tant ne pus prohisma del dit en Pere Nicholau com era lo dit en Jacme Matheu, que, segons dit ha, era son nebot, fill de sa germana.

Ítem, fon interrogat sobre lo V capítol, et dix que ell, testimoni, no havia vist mort lo dit en Pere Nicholau ne nefrat, mes sabia que aquell era mort per comuna fama de molts que són en València que lo dit en Pere Nicholau era mort, e lo qual morí en lo dit dia de sent Jaume. Et ha hoyt dir que aquell no ha feyt testament degú. Et àls no y sab.

Generalment fon interrogat de parentesc, odio, amore, timore, corruptione, subordinatione, et cetera, et dixit non.

Interrogat quam partem et cetera, et dixit potiorem in iure.

Fuit sibi iniuctum.

Predicta die veneris, XXVIIa iulii anno a Nativitate Domini MoCCCCoVIIIo.

Lo discret en Domingo de la Guerola, notari, ciutadà de València, testimoni produhit e donat per part del dit en Jacme Matheu sobre la dita demanda e capítols de aquella, lo qual jurà sobre los sants IIII Evangelis, per virtut del qual féu son testimoni ut sequitur:

Et primerament, fon interrogat sobre los primer, II, III e IIII capítols de la dita demanda, et dix saber sobre aquells ço que·s seguex, ço és, que ell, testimoni, vejent la gran amistat que entre los dits en Pere Nicholau e en Jacme Matheu e com aquells se havien la hu a l’altre per oncle e nebot, et dema[nà] ell, testimoni, al dit en Pere Nicholau una vegada que si era lo dit en Jacme Matheu son nebot, ço és, que fos fill de sa cosina germana o si era fill de germana de aquell, lo qual dit en Pere Nicholau dix que lo dit en Jacme Matheu era son nebot, fill de sa germana. Et per aytals havia vist de alcun temps ençà que aquells se havien la hu a l’altre. Et açò en València, presents moltes persones havents conexença de aquells.

Ítem, fon interrogat sobre lo V capítol, et dix aquell ésser ver. Interrogat com ho sab, et dix que per ço com era stat present a la sua mort. Et sabia que aquell era stat interrogat si volia fer testament, e aquell, dit en Pere Nicholau, dix que no·n volia fer, que quant fos a casa sua ne faria. E açò li hoy dir en la casa hon aquell morí. E morí axí, ans que aquell fos portat a casa sua.

Generalment fon interrogat de parentela, odio, amore, timore, corruptione, subordinatione, et cetera, et dixit non.

Interrogat quam partium mallet obtinere presentem causam, et dixit potiorem in iure.

Fuit sibi iniuctum, et cetera.

Predicta die veneris, XXVIIa iulii anno a Nativitate Domini MoCCCCoVIIIo.

En Pere Salvat, perayre, ciutadà de València, testimoni produhit sobre la dita de -manda e capítols de aquella, lo qual jurà dir veritat a Déu e als sancts IIII Evangelis de la sua man dreta thocats, per virtut del qual féu son testimoni ut sequitur:

Et primerament, fon interrogat sobre los primer, II, III e IIII capítols de la dita demanda, et dix saber sobre aquells ço que·s seguex, ço és, que el, testimoni, hoy dir moltes e diverses vegades al dit en Pere Nicholau que lo dit en Jacme Matheu era son nebot, fill de sa germana, e per aytal veu que lo dit en Pere lo havia, axí stant lo dit en Jacme Matheu en València com fora de aquella. Et per semblant veu e hoy com lo dit en Pere⁴² Matheu appellava oncle lo dit en Pere Nicholau, et per aytal veu que·l tenia e havia. Et quant és ell, testimoni, no conex ne sab deguna altra persona tant prohisma e conjuncta del dit en Pere Nicholau com és lo dit en Jacme Matheu. Interogat de temps, et dix que del temps ençà que·ls conex. Interrogat de loch, e dix que en València. Interrogat de presents, e dix que molts, los noms dels quals serien larchs de nomenar.

Ítem fon interrogat sobre lo V capítol, et dix que sabia certament que lo dit en Pere Nicholau era mort et que morí lo dit dia de sent Jacme proppassat. E açò sab per tal com fon present e vehent quant aquell morí. Et ha entès a dir que és mort sens que no ha fet testament ne deguna altra ordinació de sos béns.

Generalment fon interrogat de parentela, odio, amore, timore, corruptione, subordinatione, et cetera, et dixit non.

Interrogat quam partium mallet obtinere presentem causam, et dixit potiorem in iure.

Fuit sibi iniuctum, et cetera.

Consequenter vero die martis XXXI iulii anno a Nativitate Domini MoCCCCoVIIIo, denant lo dit honrat justícia comparech lo dit en Jacme Matheu, et present lo dit en Gocalbo Pérez, nomine iamdicto, per scrit posà ço que·s seguex:

La intenció del dit Jacme Matheu és fundada e averada, axí per confesió de la part com per los testimonis en lo present feyt produhits e donats, perquè treyén en prova los actes del present procés tant com fan per ell e part sua sens que si l’altra part àls dir ni al·legar no volrà, renuncia e conclou e demana sentència per si e part sua ésser donada e promulgada, en la qual sia pronunciat e declarat fi e segons en la fi e conclusió de la sua demanda és largament contengut, com axí sia per justícia fahedor, lexant-ho a coneguda.

Et encontinent lo dit honrat justícia de voler de les parts, havent lo present feyt per renunciat e conclús, retench-se acort sobre lo dit feyt.

Posthec vero die iovis, IX augusti anno a Nativitate Domini MoCCCCoVIIIo, denant lo dit honrat justícia comparech lo dit en Jacme Matheu, de una part, et lo dit en Nicholau Salvat, nomine iamdicto, de la part altra.

Et encontinent lo dit honrat justícia enantà a publicar lo acort següent:

Et lo dit honrat jus tícia, vist e regonegut lo dit feyt haver acord e deliberació ab los honrats jurats, consellers e prohòmens de la dita ciutat e ab son assesor, atteses les respostes fetes als capítols de la dita demanda per lo dit curador et les deposicions dels testimonis per lo dit en Jacme Matheu sobre la dita demanda produhits, pronuncia e declara lo dit en Jacme Matheu ésser nebot del dit quondam en Pere Nicholau, ço és, fill de la germana de aquell, e lo dit Pere Nicholau ésser mort ab intestat, e lo dit en Jaume Matheu axí com a pus prohime parent del dit en Pere Nicholau succehir ab intestat en tots los béns e drets que quondam foren del dit en Pere Nicholau, et los dits béns e drets pertànyer al dit en Jacme Matheu per dret de succesió ab intestat.

Lata sentència per lo dit honrat justícia die iovis, IX augusti anno a Nativitate Domini MoCCCCoVIIIo. Sin-[signe]-yal de l’honrat en Ramon Gostantí, justícia damunt dit, qui la dita sentència donà e promulgà.

Presents testimonis foren a la dació de la dita sentència en Pere Caldes et en Rodrigo Alfonso, scrivents de València.

382.

1408, juliol, 30. València.

Deute de 150 sous de Ramon Valls, pintor, a Pere Giner, mercader, restants de major quantitat de fusta.

ARV, Justícia dels 300 sous, núm. 30, mà 9. Cerveró, 1964, p. 122.

En Ramon Valls, pintor, se obligà voluntàriament en donar e pagar a·n Pere Giner, mercader, absent, set lliures e miga restans a pagar de major quantitat per rahó e preu de fusta que de aquell havia comprada, aguda e reebuda, a X dies en pena del quart.

383.

1408, agost, 17. València.

Deute de 20 sous de Bernat Salom, pintor, a Cabrera, dels 160 sous que prometé pagar per la dona de Pere d’Alat.

ARV, Justícia dels 300 sous, núm. 30, mà 9. Cerveró, 1963, p. 86.

En Bernat Çalom, pintor, qui stà als Caxés, voluntàriament se obligà en donar e pagar a·n [en blanc] Cabrera, XX sous de aquelles VIII lliures dessús dites, les quals li promet pagar per la muller de Pere d’Alat a mig any sots pena del quart.

384.

1408, agost, 23. València.

Testimonis de Domingo de la Rambla i Domingo del Port, pintors i veïns de València, del quitament d’un violari que Guillamona, vídua de Berenguer Sabater, pescador de València, fa a Marieta, vídua de Domingo Andreu, seller de València.

ACV, Protocol de Lluís Ferrer, núm. 3.673.

(…)

Testes inde sunt Dominicus de la Rambla et Dominicus del Port, pictores, vicini Valentie.

385.

1408, setembre, 7. València.

Deute de 34 sous de Joan Rull, pintor, a Joan Garcia, draper, restants de major quantitat de preu de drap.

ARV, Justícia dels 300 sous, núm. 30, mà 9.

En Johan Rull, pintor, ex confessione fon condempnat en donar e pagar a·n Johan Garcia, draper, present, en trenta quatre sous restans de major quantitat per rahó de preu de drap que de aquell havia comprat, agut e reebut, a X dies en pena del quart.

386.

1408, octubre, 9. València.

Venda d’una cafissada de vinya en terme d’Almoderani, horta de València, feta per Llorenç Vicenç, obrer de vila, i la seua dona Blanqueta, a Francesca, vídua de Palasí del Molí, veí de València, i el seu fill Joan Palasí, pintor, per preu de 120 sous.

APPV, Notal de Vicent Queralt, núm. 1.416.

Die martis, IX^a octobris.

Laurentius Vicenç, operarius ville, et uxor eius Blanqueta, scienter, ambo insimul et uterque nostrum in solidum, cum presenti publico instrumento, suo robore firmiter et perpetuo valituro, titulo pure, perfecte ac irrevocabilis venditionis, vendimus et concedimus, tradimus seu quasi tradimus vobis, domine Francisce, uxori Palatzini del Molí, vicini Valentie, defuncti, et Iohanni Palatzí, pictori, filio coniugum predictorum, presentibus, recipientibus, et vestris quandam caficiatam vinee sita et posita in termino de Almoderani, orta Valentie, qua tenetur sub dominio venerabili magistri Gabrielis Dezcortell, fisici, civis Valentie, ad censum quinque solidi regalium Valentie dandorum et solvendorum anno quolibet in festo Nativitate Domini, et ad laudimium et faticam et ad aliud plenum iure emphiteoticum secundum Forum Valentie, sicut confrontatur cum vinea Bernardi Cans, cum vinea [en blanc] Miró et cum duabus semitis vicinalibus. Iamdicta itaque caficiatam vinee, prout superius confrontatur et terminatur, cum arboribus et plantis que ibi sunt vel erunt, aquis, cequiis ad rigandum, ingressibus et egressibus et cum omnibus iuribus, locis, vocibus, actionibus et rationibus, realibus et personalibus, utilibus et directas, variis sive mixtis, nobis et nostris in predicta caficiata vinee vel pro ipsa competentibus et competituris quoquo modo sic vobis et vestris perpetuo vendimus et concedimus, tradimus seu quasi tradimus pretio, videlicet, sex libris monete regalium Valentie, quas omnes a nobis numerando habuimus et recepimus et ad nostram voluntatem bene vestri pacatis sumus. Renuntiantes scienter omni exceptioni peccunie predicte non numerate et a vobis non habite et non recepte nomine pretii et pro pretio dicte venditionis ac venditionis predicte per nos vobis non facte ut predicitur et exceptioni doli, et beneficis etiam minoris pretii, et duplicis deceptionis, et iuri illi quod subvenit deceptis ultra dimidiam iusti pretii et omni alii cuilibet iuri contra hec venienti. Dantes et concedentes vobis et vestris perpetuo donatione pura, propria et irrevocabili habita inter vivos quidquic hec venditio predicta amplius modo valet aut inposterum valebit pretio antedicti. Et sic vos et vestre etiam successores perpetuo habeatis predictam venditionem cum omni suo melioramento facto et faciendo teneatis, possideatis et in pace perpetuo expletetis ad dandum, vendendum, alienandum, obligandum, inpignorandum, excomunicandum et ad omnes vestras vestrorumque voluntates inde cui et quibus volueritis perpetuo faciendis, exceptis clericis et sanctis ac personis et locis religiosis, nisi dicti clerici iuxta seriem et tenorem fori novi super hoc editi bona ipsa ad vitam suam adquirerent et haberent, sic melius, plenius ac utilius potest dici, scribi et intelligi ad comodum et salvamentum vestri et vestrorum perpetuo. Salvo tamen semper domino censualis predicti censu suo predicto, iure, dominio, laudimio et faticha et omni alio pleno iure emphiteotico secundum fori Valentie, continentis et tenorem preinsertum et fide bona convenientis predictam venditiones cum omni suo melioramento facto et faciendo vobis et vestris perpetuo defendere et salvare, facere, habere, tenere ac pascifice possidere iuxte potenter et in sana pace contra omnes personas conquerentes vel aliquid perturbantes ad forum Valentie. Et tenemur inde vobis et vestris perpetuo de firma et legali evictione huius venditionis et ab omni dampno et ac etiam interesse, obligantes scienter ad hec vobis et vestris ambo insimul et uterque nostrum in solidum omnia bona nostra, mobilia et inmobilia, ubique habita et habenda. Renuntiantes scienter super hiis beneficio dividende actionis, nove ac veteris constitutionis, epistole divi Adriani, legi ac foro loqualibus de principali prius conveniendo et omni alii cuilibet iuri contra hec venienti. Insuper ego, dicta Blanqueta, iuro per Deum et eius sancta quatuor Evangelia, manibus nostris corporaliter tacta, predicta omnia et singula rata et firma semper habite atque tenere et in aliquo non contrafacere vel venire aliqua ratione, virtute cuius quidem iuramenti, cerciorata de infrascriptis iuribus per notarium subscriptum, sponte renuntio quantum ad hec doti et sponsalitio meis beneficis, senatus consulti Velleyani, iure ypotecharum mearum et omni alii cuilibet iuri quo hoc venienti. Quod est actum Valentie, nona die octobris anno a Nativitate Domini millesimo CCCC^o octavo. Sig-[signe]-num Laurentii Vicenç, signum Blanquete, eius uxor, predictorum, qui hec concedimus et firmamus.

Sig-[signe]-num venerabili magistri Gabrielis Dezcortell, fisici, civis Valentie, domini censualis predicti, qui, recepto inde laudimio eidem pertinenti ratione dicte venditionis, hanc venditionem firmavit, salvo in omnibus iure suo et successorum suorum perpetuo.

Testes huius rei sunt Iohannes Andreu et Natalis Calderer, Valentie vicini.

387.

1408, octubre, 9. València.

Deute de 108 sous de Francesca, vídua de Palasí del Molí, veí de València, i el seu fill Joan Palasí, pintor, a Llorenç Vicenç, obrer de vila, veí de València, restants dels 120 sous pels quals li han comprat una cafissada de vinya.

APPV, Notal de Vicent Queralt, núm. 1.416.

Francisca, uxor Palatzini del Molí, vicini Valentie, et Iohannes Palatzí, pictor, filius coniugum predictorum, scienter, ambo insimul et uterque nostrum in solidum, confitemur et in veritate recognoscimus nos debere vobis, Laurentio Vicenç, operario operis ville, vicino eisdem, presenti, recipienti, et vestris centum et octo solidos regalium Valentie restantis per nos vobis ad solvendum ex illis sex libras monete predicte, pro quibus et quarum pretio simul et in solidum cum Blanqueta, uxore vestra, nobis et nostris ad imperpetuum vendedistis et alienastis quandam caficiatam vinee, sitam et positam in termino de Almoderani, orta Valentie, cum publico instrumento acto Valentie in posse notarii subscripti, presentibus et subscriptis die et anno, ut continetur in eo, non obstante vobis in alique dicte venditionis instrumento in quo continetur nos fore plenarie satisfactum ex dictis sex libris, cum veritas facti ste quod dicti centum et octo solidos per nos vobis aduch restant ad solvendum, ideo in ipsis vobis dandis et solvendis ad terminum subscriptum nos debitores et principales paccatoris constituhimus cum presenti, renuntiantes scienter omni exceptioni pecunie predicte per nos vobis non debite ratione predicta et exceptioni doli. Quosquidem centum octo solidos monete predicte promittimus et fide bona convenimus solvere et paccare vobis vel vestris aut cui vos volueritis vel omni homini vobis pro bono vestro petenti hinc ad proximi venturum festum Pasce Resurreccionis Domini, quod nisi fecerimus, volumus et vobis ac vestris concedimus quod in continenti, transacte dicte solutionis termino, sola huius publici instrumenti hostensione et sine aliqua scriptura possit fieri executare in bonis nostris et alterius nostrum in solidum, mobilibus et inmobilibus, priviligiatis et non [privilegiatis], habitis et habendis ubique, tamquam si de dicta quantitate esset late sententia pro nobis et contra nos et quemlibet nostrum in solidum que in rem iudicatam penitus transmisset, a qua vestre esset licitum apellare vel suplicare. Volentes et vobis ac vestris speciali pacto concedentes hoc presens publicum instrumentum in omnibus suis clausulis vim, robur et eficacia sententie vel regii precepti in rem iudicatam legitime […] penitus obtinere, quibusvis […] privilegiis sive iuribus predictis obviam venientibus, obsistentibus nullo modo, quibus renuntiamus ex certa scientia et expresse omnino cum presenti. Et si forte pro predicto debito modo poniendo, exhigendo seu recuperando dampnum aliquod, gravamen seu interesse sustinueritis, me missiones aliquas seu expensas inde feceritis comune illud vobis et vestris restituere et emendare promittimus simul et in solidum confessim voluntati vestre, et credatur inde vobis et vestris vestre et eorum sole, simplici verbo sine testibus et iuramenta. Obligando scienter ad hec vobis et vestris ambo insimul et uterque nostrum in solidum omnia bona mea, mobilia et inmobilia, ubique habita et habenda, renuntiantes scienter super hiis beneficio dividende actionis, nove ac veteris constitutionis, epistole divi Adriani, legi ac foro loqualibus de principali prius conveniendo et omni alii cuilibet iure contra hec venienti. Et ego, dicta Francesca, cerciorata de iure meo per notarium infrascriptum, sponte renuntio quantum ad hec beneficio senatus consulti Velleyani et omni alii cuilibet muliebri amplis in mei favorem quomodolibet introducto. Quod est actum Valentie, nona die octobris anno a Nativitate Domini millesimo CCCC^o octavo. Sig-[signe]-num Francisce, sig-[signe]-num Iohannis Palatzí, predictorum, qui hec concedimus et firmamus.

Testes, predicti.

388.

1408, octubre, 12. València.

Deute de 10 florins de Joan Rull, pintor i ciutadà de València, a Jordana, dona de Francesc Riera, candeler, per raó d’un préstec

ARV, Justícia dels 300 sous, núm. 30.

En Johan Rull, pintor, ciutadà de València, voluntàriament se obligà en donar e pagar a la dona na Jordana, muller d’en Francesch Riera, candeler de candeles de seu, X florins d’or comuns d’Aragó per rahó de préstech que ell al dit en Johan féu, d’ací a Nadal primervinent sots pena del quart. Die veneris, XXa mensis madii anno a Nativitate Domini MoCCCCoXIIo, en Martí Soler, procurador de la dita dona na Jordana, féu reeclam de la dita quantitat.

389.

1408, octubre, 13. València.

Fermança de Ramon Valls, pintor, habitant a la plaça de les Caxers, de l’aveïnament de Sanxo López, llaurador, en la ciutat de València.

AMV, Aveïnaments, b3-3, f. 343v.

Cabanes, 2008, p. 262.

Die sabbati, XIIIa die mensis octobris anno a Nativitate Domini millesimo CCCCo octavo. En Sanxo López, laurador, olim habitant en lo loch de Set Aygües e ara habitant en les Tendetes, prop del monestir de la Çaydia de la ciutat de València, jurà lo vehinatge de la ciutat sobredita a set anys primersvinents e contínues, et cetera. Fiat ut in aliis. Fide, en Ramon Valls, pintor, habitant en la plaça dels Caxés de la ciutat dessús dita, present, et cetera. E renunciaren a benefici de departida acció, et cetera.

Testimonis, en Guillem Roig, notari, en Vicent Fenollosa e en Jacme Rull, scriptors.

390.

1408, novembre, 8. València.

Venda d’un tros de terra feta per Bernat Salom, pintor i veí de València, a Pere Sánchez, saig i veí de la ciutat, per preu de 6 florins.

ACV, Protocol de Lluís Ferrer, núm. 3.673, i Notal de Lluís Ferrer, núm. 3.567.

Die iovis, VIII^a novembris anno a Nativitate Domini M^oCCCC^o octavo.

Ego, Bernardus Çalom, pictor, vicinus Valentie, nomine proprio et ut heres simul cum fratre suo, laudante ut infra, Anthonii Andrei, agricole Valentie, dictis nominibus et utroque in solidum, vendo vobis, Petro Sànxez de Palència, sagioni, vicino civitatis predictis, presenti, acceptanti et vestris, quoddam troceum terre campe situm in termino de Rambla, orte Valentie, confrontatum cum vinea Dominici Crespo, cum vinea Iohannis Rotlan, blanquerii, et cum semita del Cabanyal. Tenetur autem pro Elemosina sedis Valentie ad censum quinque solidorum, trium denariorum regalium Valentie, solvendi singulis annis in festo sancti Michelis, ac laudimium et faticam, et cetera. Hanc venditionem dicti trocei terre, cum ingressibus, et cetera, et aliis iuribus, et cetera, facio pro pretio sex florenorum auri de Aragone quos, et cetera. Idcirco renuntio, et cetera. Cum evictione simplici. Obligando bona sua et herentie simul et in solidum. Renuntiando, et cetera. Item, Laurentius Çalom, scriptor Valentie, fratre dicti Bernardi, et hec simul cum eo dicti Anthonii laudavit venditionem huiusmodi et promiserunt non contravenire, obligando bona hereditatis.

Testes, venerabilis Michael de Miraculo, de Guadalest, et Iohannes Corcha, de Alboraya, ecclesiestarum rectoris. Et firmi dicti Laurentii, qui firmavit die XIIII^a madii anni CCCCⁱXIⁱ, sunt testes Guillelmus Campello et Miquel Conill, presbiteri beneficiati in sedis Valentie.

Constat de herentia per testimonium ultimum dicti Anthonii, actum Valentie, secunda die octobris M^oCCCC^oIIII^o, clauso manu Bernardi Stellés, regia auctoritatis notari publici Valentie.

Die martis, XIII^a novembris predicti, dominus Bernardus de Carcino, canonicus, administrator Elemosine, concessit faticam, emptori absenti, et firmavit venditionem, prout in nota, cum testes ibi.

Item, dictum Petrus Sànxez, sagio, et Maria Sànxez, uxor eius, simul et in solidum confiterunt debere predictos sex florenos dicto Bernardo Çalom, presenti, non obstantibus, et cetera. Solvere a festo Nativitatis Domini proxime venturi in duos annos sequentes atque completos, et cetera, sub pena duorum florenorum. Ex pacto, et cetera. Executio per iudicem quem duxerit eligendi, scilicet, tamen, et cetera. De debito et penas ac expensis et dampnis, et cetera. Obligando bona sua simul et in solidum. Renun tiando beneficiis dividende actionis, et cetera. Et dicta Maria iuravit et renuntiavit, et cetera.

Testes, ibidem.

Die mercurii, XXII^a aprilis anno a Nativitate Domini M^oCCCC^oXI^o, dictus Bernardus Çalom fecit apocam dicto Petro Sànxez, presenti, de dictis sex florenos, quos habuit numerando, et voluit quod instrumentum debiti proximum cancellatum.

Testes, Bernardus Agualada, textor, et Iacobus Vinader, scriptor, Valentie.

391.

1408, novembre, 8. València.

Deute de 106 sous de Joan Romeu, pintor, a Joan Oliver, restants de major quantitat per raó de serrar fusta.

ARV, Justícia dels 300 sous, núm. 30.

En Johan Romeu, pintor qui stà a la plaça dels Caxers, ex confessione fon condempnat en donar e pagar a·n Johan Oliver, present, cent sis sous per rahó de serrar fusta que li restaven a pagar, a X dies sots pena del quart. Salvus, et cetera.

392.

1408, novembre, 9. València.

Deute de 30 sous i 6 diners de Vicent Saera, perpunter, a Joan Dono, restants de major quantitat de preu d’unes calces flandeses.

ARV, Justícia dels 300 sous, núm. 30.

En Vicent Çaera, perpunter qui stà al carrer de Sent Thomàs, ex confessione fon condempnat en donar e pagar a·n Johan Dono, present, XXX sous, VI diners per resta de unes calces flandeses que d’aquell havia comprades per quaranta-set sous, haüdes e rebudes, a X dies sots pena del quart. Die lune, XIXa novembris dicti anni, lo dit en Johan Dono féu reeclam de la dita quantitat.

393.

1408, novembre, 11. València.

Testimoni de Pere Avellà, pintor, de l’àpoca feta per Jaume Domínguez i Joan Just, ballesters i regents de l’almoina de Sant Martí a la viuda de Lleonard Gomis de 200 sous d’un llegat testamentaria.

ARV, Notal de Francesc Avinyó, núm. 1.348.

(…)

Testes inde sunt, Petrus Avellà, pictor, et Franciscus Abat, mercator, Valencie cives.

394.

1408, novembre, 23. València.

Deute de 20 florins de Jaume Mateu, pintor, hereu de Pere Nicolau, pintor, a Caterina per raó de la soldada de servir en casa del dit Pere Nicolau.

ARV, Justícia dels 300 sous, núm. 30, mà 13, f. 1.

Cerveró, 1963, p. 123⁴³ i p. 138.

En Jacme Matheu, pintor, hereu universal dels béns e drets que quondam foren d’en Pere Nicholau, pintor, occís, per testimoni de n’Arnau Sartre, scuder, d’en Jacme Abellar, perayre, e de na Caterina, muller d’en Francesch Venaull, fon condempnat en donar e pagar a na Caterina, dona qui stava en casa del deffunct occís, vint florins d’or per rahó de soldada a ella pertanyent, a X dies sots pena del quart.

Fiat albaranum.

395.

1408, novembre, 28. València.

Deute de 70 sous i 3 diners d’Antònia, vídua de Mateu Serra, pintor, a Joan Civera, mercader, despesos en un procés de llibertat demanada per Francesca, esclava.

ARV, Justícia dels 300 sous, núm. 30

Cerveró, 1964, p. 111.⁴⁴

En Johan Ponç, notari, procurador de la dona na Anthònia, muller d’en Matheu Serra, pintor quondam, ex confessione e per tenor dels actes exhibuïts a hull, dels quals dejús fa menció, fon condempnat en donar e pagar al discret en Vicent Benajam, notari, procurador d’en Johan Civera, mercader, present, setanta sous, tres diners despeses en deffendre un procés de libertat demanada per Francescha, sclava, la qual la dita dona havia venuda al dit seu principal e ha obtinguda libertat, a X dies sots pena del quart.

396.

1408, desembre, 2. València.

Pagament de 32 sous del clavari de la ciutat de València a Pere Morlans, pintor, per pintar dotze senyals de la ciutat en paper.

AMV, Claveria Comuna. Manual d’Albarans, J-35, f. 13v.

De nós, et cetera. Pagats a·n Pere Morlans, pintor de la dita ciutat, triginta duos solidos moneda reals en via de bestreta, recobradors del General del regne de València, per rahó de XII senyals deboxats en paper a senyal de la ciutat en què n’i ha alscuns d’or e flama, los quals portaren ab si los missatgés qui són anats en Castella per metre’ls als portals de lurs posades en los camins e en los lochs on pasaran, e açò per donar honor al senyor rey. E cobrats d’ell, et cetera. Fiat ut supra. Datum ut supra. Vidit Guillem Gençor.

397.

1408, desembre, 4. València.

Deute de 20 sous de Bartomeu Forner, pintor i ciutadà de València, a Joan Pinyol, restants de major quantitat de preu d’una peça de drap.

ARV, Justícia dels 300 sous, núm. 30 Cerveró, 1963, p. 101.

En Berthomeu Forner, pintor, ciutadà de València, voluntàriament se obligà en donar e pagar a·n Johan Pinyol, absent, vint sous reals de València, restans de major quantitat per preu de una peça de drap que de aquell havia comprada, haüda e reebuda. Pagar d’ací a hun mes primervinent sots pena del quart.

398.

1408, desembre, 5. Morella.

Àpoca de cent florins signada per Jaume Sarreal, pintor i veí de Morella, a la vila de Monroig, de la paga de Tots Sants per raó del retaule que pinta per a la vila.

AEMorella, Protocol de Pere Peçonada.

Sánchez Gozalbo, 1943, p. 92.

Conexeran tots com yo, Jacme Çarreal, pintor, vehí de la vila de Morella, scientment e de certa sciència, confès e en veritat regonech mi haver haüts e reebuts de vós, sènyer en Guiamó Torner, vehí e jurat de la vila de Monroyg, present, cent florins d’or d’Aragó e del pes corrible en Aragó, per rahon de la paga de la festa de Tots Sants pus proppasada del retaule que yo obre e faç a la dita vila de Monroyg. Et com axí és lo fet de la veritat, per ço renunciu de certa sciència a tota excepció per la qual pogués dir o al·legar la dita quantitat no haver haüda e per mans de vós, dit en Guiamó Torner, com a jurat e en nom de la universitat e singulars de la dita vila de Monroyg, et reebuda per la rahó lealment e a excepció de enguan, en testimoni de la qual cosa faç-vos fer per lo notari dejús scrit la present carta de àpocha per haver memòria en sdevenidor. Açò fonch fet en la vila de Morella, a V dies del mes de deembre l’any de la Nativitat de Nostre Senyor mill CCCC e VIII. Se-[signe]-nyal d’en Jacme Çarreal damunt dit, qui les dites coses lou, atorch e ferm.

Testimonis foren a les sobre dites coses en Domingo Barberà e en Pere Cerdà, vehins e habitadors de la vila de Morella.

399.

1408, desembre, 6. València.

Carta d’indemnitat signat per Miquel Gil, pintor i ciutadà de València, i la seua dona Caterina a Joan Rull, pintor i ciutadà de València, per raó de la caplleuta que aquest féu al dit Miquel Gil fins a la quantitat de 50 florins.

APPV, Protocol de Jaume de Blanes, núm. 23.212.

Cerveró, 1964, p. 102.

Die iovis, VI^a mensis decembris anno a Nativitate Domini M^oCCCC^oVIII^o.

Iohanes Rull, pictor, civis Valentie, et Caterina, uxor eius, scienter, attendentes, vos, Michaelem Egidii, pictorem eiusdem civitatis, capudlevasse tot bona mobilia michi, dicti Iohanis Rull, que suficerent solvere [en blanc], civi Valentie, usque in quantitate L florenorum auri Aragonum, prout in libris curie civilis sub anno presenti et currenti largius expressatur, et vos timeatis ne fortassis in futurum ratione dicte caputleute aliquod dampna seu aliquas missiones per vos non fuissent facte et sustenta. Idcirco, ambo insimul et uterque nostrum in solidum, cum hoc publico instrumento, et cetera, promitimus vobis, dicto Michaeli Gil, presenti, et cetera, servare penitus vos et vestros indempnes a dicta capudleuta. Et si ratione dicte caputleuta aliqua dapmna, missiones et sumptus per vos fuerunt facta et sustenta, promittimus vobis solvere, restituere et tornare omni hora qua a vobis fuerimus requisiti, quod nisi fecerimus fiat exequtione in bonis nostris per quecumque iudicem, et cetera. Renuntiando, et cetera. Et pro hiis obligamus, et cetera. Renuntiamus, et cetera. Et ego, dicta Caterina, iuro, et cetera. Renuntio beneficio senatus dotique, et cetera, dicte, et cetera. Largo modo, et cetera. Ad totum comodum dicti Michaelis.

Testes, Ludovicus Jordà, mercator, et Iohannes Cardona, cives Valentie.

400.

1408, desembre, 6. València.

Nota referida a Joan Rull, pintor i ciutadà de València, i la seua dona Caterina.

APPV, Notal de Jaume de Blanes, núm. 1.311.

Die iovis, VI^a mensis decembris anno a Nativitate Domini millesimo CCCC^o octavo. Iohannes Rull, pictor, civis Valentie, et Caterina, uxor eius [en blanc].

¶ ²³ Sic, llegiu «cases».

¶ ²⁴ Sic, llegiu «Carcino».

¶ ²⁵ El notal només registra l’encapçalament, fi ns a «recognoscimus».

¶ ²⁶ El notal només registra l’encapçalament, fins a «Montaner».

¶ ²⁷ L’autor transcriu Barbeuç.

¶ ²⁸ Llegiu: «Ego, Caterina, uxor».

¶ ²⁹ Document aportat per Vicent Royo, qui n’ha fet a més la transcripció.

¶ ³⁰ L’autor dóna la notícia a l’apartat que correspon a les notícies dels arquitectes valencians. Sabem que la cita és del pintor perquè Sanchis Sivera la publicà el 1930, i la donà com del pintor tot citant l’arxiu i la font d’on és exhumada.

¶ ³¹ L’autor dóna data de l’1 de setembre.

¶ ³² L’autor dóna la data de 5 de febrer.

¶ ³³ L’autor dóna data de 27 de juny.

¶ ³⁴ L’autor recull la notícia del P. Arqués i Jover.

¶ ³⁵ El document, però, pertany a un altre volum.

¶ ³⁶ Sic, llegiu «Garcias».

¶ ³⁷ El notal només registra l’encapçalament, des de «Premissa» fins a «civis Valentie».

¶ ³⁸ Sic, llegiu «en Miquel».

¶ ³⁹ Sic, llegiu «Garí».

¶ ⁴⁰ Llegiu «XXVII».

¶ ⁴¹ Salt al f. 34.

¶ ⁴² Sic, llegiu «Jacme».

¶ ⁴³ L’autor de la cita, dóna com a data el mes de setembre.

¶ ⁴⁴ Ídem.