Читать книгу Documents de la pintura valenciana medieval i moderna III - Autores Varios - Страница 7

ADVERTÈNCIES SOBRE L’EDICIÓ

I TRANSCRIPCIÓ DELS DOCUMENTS

– Els documents apareixen ordenats cronològicament amb un número de catàleg correlatiu.

– Cada document ha estat tractat com una unitat, menys aquells que pel seu contingut calia no separar-los, malgrat estar expedits en diferents moments, la qual cosa està indicada convenientment.

– Cada unitat documental, està integrada per la data (any, mes, dia i lloc on s’ha expedit el document), el regest o resum objectiu del contingut documental, la signatura o emplaçament físic del document en els arxius i la cita (cognom de l’autor, any d’edició i pàgina on apareix citat), si es dóna el cas d’un document publicat amb anterioritat. Quant no apareix cap cita significa que el document transcrit és inèdit.

– Les notes a l’edició documental s’han expressat a peu de pàgina, així com qualsevol aclariment que els autors hem cregut necessari afegir.

– La transcripció dels documents ha estat rea litzada des del seu suport original i s’ha seguit escrupolosament el text del ma nus crit, conservant les grafies de l’època. Per a l’edició dels documents, en general s’ha fet ús de les següents normes paleogràfiques:

- Les paraules s’han separat d’acord amb la llengua moderna indicant amb el punt volat la separació forçada.

- Quan a l’accentuació, els signes de puntuació, l’apòstrof i el guionet, s’ha seguit l’ús del català actual.

- L’ús de la puntuació s’ha fet amb la finalitat de facilitar la comprensió de la lectura.

- Totes les abreviatures s’han desenvolupat segons els registres usuals de l’època. Es mantenen les consonants dobles internes, però no les inicials, que generalment es presenta al cas de la -ff d’alguns noms propis o cognoms.

- S’ha usat la lletra majúscula segons la normativa actual i s’han deixat en minúscula els tractaments protocolaris dins el text.

- Indiquem amb tres punts tancats entre claudàtors, les llacunes, els textos perduts o il·legibles, una lectura dubtosa, allò que sobreentenem (o així ho suggerim) i que manca a l’original, o alguna indicació dels edi tors. Quan volem indicar salts en el text, ho hem fet amb tres punts entre parèntesi.

- En lletra cursiva expressem la llengua minoritària que presenta la redacció del document, el qual alterna, a vegades, vàries llengües.

- Quant al llatí, respectem la grafia de la i, les síl·labes cia/o o tia/o, segons es presenten.

- Quan ho hem cregut convenient, en documents llargs, que presenten varis assumptes, en diferents dates i llocs d’expedició, es recull tot com a un sol document, amb les dates convenients, tancat entre claudàtors, per a millor comprensió, amb l’extensió cronològica a l’encapçalament del document.