Читать книгу Documents de la pintura valenciana medieval i moderna III - Autores Varios - Страница 6

P ròleg

Quan l’any 2005 vam presentar il·lusionats el primer volum d’aquesta col·lecció, ja apuntàvem en el pròleg el compromís de continuar ampliant la cronologia que comprèn la pintura valenciana d’època medieval i moderna. Aquest llibre és la continuació de la publicació Documents de la pintura valenciana medieval i moderna, I (1238-1400), inclosa en la col·lecció Fonts Històriques Valencianes, núm. 19, del Servei de Publicacions de la Universitat de València. I diem bé, continuació, ja que reprèn el tall cronològic establit en el primer volum que finalitzava amb data 16 de desembre de 1400. En aquest sentit, recordem que el segon volum correspon a la monografia titulada Documents de la pintura valenciana medieval i moderna, II. Llibre de l’entrada del rei Martí (col. Fonts Històriques Valencianes, núm. 28, València, 2007), que es va publicar amb motiu de la nostra afortunada troballa a l’Arxiu Municipal de València de l’interessant procés d’execució de tots els treballs realitzats per a aquella entrada reial.

De la mateixa manera que en el volum anterior, hem continuat utilitzant el mateix criteri de revisió i transcripció de la documentació. En aquest sentit hem de recordar al lector que les notícies publicades en aquest llibre són el resultat de la recerca de dades publicades en tota mena d’àmbits: tant en monografies i altres obres de referència com en articles d’investigació i tesis doctorals des de mitjan segle XIX fins a l’actualitat. Al seu torn, aquestes mateixes referències s’han buscat en els arxius corresponents i s’han comprovat, comparat i completat, tant pel que fa a les transcripcions fetes al seu dia com pel que fa a les signatures mateixes. Aquesta rigorosa comparació i confrontació de tots els documents publicats en aquest volum ens ha permès esmenar els possibles errors que, durant dècades, s’han anat instaurant en la història de l’art valencià i que han donat lloc, de vegades, a hipòtesis confuses i inexactes.

En aquest sentit, hem de tenir en compte que fins fa uns anys la historiografia va fer buidatges selectius i fragmentaris —més que no pas sistemàtics i amb un clar criteri d’exhaustivitat— dels diferents arxius valencians, a la cerca sempre de documentació que aportara noves dades sobre la història valenciana en general i centrant-se en els aspectes culturals en particular. Pel que fa al món de la història de l’art, de vegades es tractava de vincular les notícies localitzades en l’arxiu a l’obra d’art conservada per tal de, posteriorment, escriure la història de la pintura valenciana.

En tot aquest llarg procés cal destacar, valorar i sobretot agrair la ingent obra documental i arxivística feta per nombrosos investigadors que ens han precedit, com ara Orellana, Ceán Bermúdez, Arqués i Jover, Zarco del Valle, el baró d’Alcahalí, Chabàs, Puiggarí, el comte de la Viñaza, Minieri-Riccio, Filangieri, Tramoyeres Blasco, Bertaux, Almarche, Sanchis Sivera, Betí, Gudiol i Cunill, Sánchez Gozalbo, Duran i Sanpere, Carreres, Llorens i Raga, Pérez Martín, Madurell i Marimon, Tormo, Doñate Sebastià, Cerveró Gomis o Rodríguez Culebras, a més d’altres generacions d’historiadors més properes a nosaltres que també han contribuït amb la publicació de valuosos documents sobre pintors i pin tures, com ocorre, per exemple, amb José Nicolau Bauzá, José Hilarión Verdú Candela, Mercedes Gómez-Ferrer Lozano, Juan Corbalán de Celis y Durán, Josep Ferre Puerto, Carmen Llanes, Nuria Ramón, Juan Vicente García Marsilla, Mariano González Baldoví, María José López Azorín, Joan Aliaga, Asunción Mocholí, Maite Framis, Fernando Olucha, Ximo Company, Lluïsa Tolosa, María del Carmen Vedreño, Vicente Samper, Inmaculada Pérez Burchés o Matilde Miquel. A tots, especialment als més pioners, els devem el lloable intent de fer que en les seues investigacions la memòria escrita jugara un paper crucial en els temes de l’art medieval i modern.

Tots aquests erudits, arxivers, historiadors i historiadors de l’art, amb l’ajuda més crítica i interpretativa dels Saralegui, Post, Gudiol Ricart, Bosque, Kauffmann, Ainaud de Lasarte, Llonch, Camón, Heriard Dubreuil, Ressort, Bologna, Llompart, Boskovits, Condorelli, Albi, Garín Ortiz de Taranco, Garín Llombart, Yarza, Catalá Gorgues, Soler d’Hyver, Alcolea Blanch, Pérez Sánchez, Berg, Pitarch, Benito, Falomir, Montolío, Gómez Frechina, Alcoy, Ruiz Quesada, Hernández Guardiola, Puig Sanchis, Benito Goerlich, Blaya Estrada, Cebrián Molina, Ferrer o Franco, entre molts d’altres (però practicada també per quasi tots els historiadors de l’art esmentats més amunt), van traçar les línies inicials de la investigació històrica i documental amb la recopilació i l’anàlisi de les principals obres pertanyents al nostre llegat cultural.

El paper cabdal de les contribucions documentals i atributives dels primers historiadors de l’art que van ocupar-se de la pintura valenciana, malgrat els pocs estudis anteriors, va fer possible que ara tinguem referències d’obres i documents desapareguts d’una importància i transcendència impagables. Per tot això és just que la seua aportació siga considerada d’interès vital per a tots els investigadors actuals i per a tots els amants de la pintura valenciana medieval i moderna.

Pel que fa a l’edició de documents, cal subratllar que els treballs més destacats en un principi van ser els realitzats pel mercedari Agustí Arqués Jover (1734-1808), pels canonges de la catedral de València, Roc Chabàs i Josep Sanchis Sivera, així com els aportats pel conegut documentalista Lluís Cerveró Gomis. Les publicacions dels seus treballs, des del segle XIX fins a 1972, constitueixen encara hui en dia una recopilació del treball d’arxiu fonamental per a les nostres investigacions.

Tots aquests treballs publicats en revistes de caràcter regional com ara Archivo de Arte Valenciano, Anales del Centro de Cultura Valenciana, Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Valencia Cultural, nacional com ara Boletín de la Sociedad Española de Excursiones, Archivo Español de Arte y Arqueología, Estudis Universitaris Catalans, Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona, Boletín de la Real Academia de las Bue nas Letras de Barcelona, Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, o d’àmbit internacional com La Gazette des Beaux Arts, necessitaven, en benefici de tots, una revisió en profunditat, però sobretot una compilació actualitzada i moderna i a l’abast científic de tothom.

Tanmateix, no es tractava únicament d’assolir una laboriosa compilació del molt que ja hi havia dispers en articles i monografies enormement plurals, diverses i distants en el temps, sinó que calia, a més, corregir possibles errates que s’havien pogut produir tant en la transcripció com en el procés d’edició de les notícies documentals, i calia també, òbviament, completar, augmentar i actualitzar tot allò que a hores d’ara es pot dir sobre documents al voltant de pintors i pintura valenciana d’època medieval i moderna.

En l’actualitat ha aparegut un important nombre de professors i d’investigadors que per a dur a terme les seues investigacions, reflectides tant en articles de revistes, ponències i comunicacions, com en les seues pròpies tesis doctorals, s’han preocupat per acudir a confrontar i localitzar el document original, solucionar els errors establits durant dècades i donar a conèixer noves notícies que, de vegades, han aconseguit canviar el concepte historicoartístic acceptat fins al moment.

Hem de destacar les aportacions en arquitectura i pintura de la ja esmentada Mercedes Gómez-Ferrer Lozano, sobre il·luminació de manuscrits valencians de Nuria Ramón Marqués, o les recents investigacions sobre la controvertida i no fàcil de solucionar problemàtica de la pintura medieval i moderna valenciana dels també esmentats Matilde Miquel Juan, Asunción Mocholí Roselló, Juan Vicente García Marsilla, Carme Llanes Domingo, Vicente Samper Embiz, Juan Corbalán de Celis, Josep Ferre Puerto, Albert Ferrer o Inmaculada Pérez Burchés, entre d’altres. Gràcies als treballs d’aquests autors i a molts d’altres hem pogut augmentar el nostre corpus documental i unificar-lo cronològicament en aquest llibre.

Els documents que apareixen en aquest nou volum són el resultat del tre-ball efectuat en diversos projectes d’investigació d’R+D+i que ens ha concedit el Ministeri de Ciència i Innovació d’Espanya, i que duem a terme des de fa uns quants anys, com per exemple: El rol de lo hispánico en la configuración de la pintura mediterránea de 1440 a 1525. Aragón, Cataluña y Valencia: aportaciones, versiones e interferencias en la recepción del nuevo código visual del Renacimiento (HUM2004-03221/ ARTE), La configuración de la pintura mediterránea del primer Renacimiento en la Corona de Aragón (c. 1440-1525). Problemas de pintura (HAR2009-07740).

Hem disposat, a més, del suport tècnic i humà de l’equip científic inter-nacional del Centre d’Art d’Època Moderna (CAEM) de la Universitat de Lleida, del Centre d’Investigació Medieval i Moderna (CIMM) de la Universitat Politècnica de València, que és des d’on s’han centralitzat totes les accions de la nostra recerca arxivística, i del grup de recerca consolidat reconegut pel Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya: Art i Cultura d’Època Moderna (ACEM) de la Universitat de Lleida (SGR 348). Finalment, aquest llibre forma part també dels beneficis científics inherents al Premi Investigador ICREA Acadèmia que la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats de la Generalitat de Catalunya ha concedit al professor Ximo Company per la seua excel·lència en el camp de la recerca.

Tot això amb una única finalitat: analitzar amb cura i mètode científic les fonts documentals que formen aquest llibre i, alhora, posar-les en relació amb els mestres i les obres pictòriques d’aquest període. Som ben conscients, tanmateix, que no es tracta d’una obra acabada, perquè com ja va dir Tucídides a la Grècia clàssica, «la història és un incessant tornar a començar».

A aquesta tasca tan pacient i laboriosa de localització dels documents publicats, hem d’afegir-hi la verificació i la correcció minuciosa, així com la transcripció d’altres moltes notícies inèdites trobades gràcies al buidatge de les dife-rents fonts documentals a què els especialistes han anat fent referència.

Però el nostre treball no sols s’ha limitat a les tasques esmentades. A causa de la condició d’historiadors de l’art, hem d’afegir-hi, a més, tots aquells documents que han eixit a la llum gràcies a les nostres recerques particulars, és a dir, gràcies a l’estudi de diversos problemes de pintors i pintura de la València medieval i moderna que hem desenvolupat a títol individual. No hem d’oblidar que moltes de les grans troballes arxivístiques han sorgit sempre mercès a recerques personals dels diversos investigadors que s’han ocupat de la pintura valenciana dels segles XIV, XV i XVI.¹

És per això que no hem d’entendre aquesta obra com una mera enumeració de documents, sinó, més aviat, com una eina per a ajudar els historiadors de l’art en particular i els investigadors d’altres àrees en general a poder elaborar les seues pròpies teories, hipòtesis o solucions per als diversos problemes que se’ls puguen plantejar. Pretenem posar a la disposició d’altres investigadors un element tan clau i important com és el document d’arxiu, sense el qual nombrosos amagatalls de la història de l’art romanen orfes de comprensió i d’interpretacions pertinents.

Com ja vam explicar al seu moment, pretenem que aquest llibre siga un bon instrument de treball per a proporcionar als investigadors de l’art una obra que els facilite la tasca d’enfrontar-se a la comprensió documental i, així, poder utilitzar-lo en els seus treballs amb l’aportació de més suport científic. En definitiva, esperem que aquest nou volum de Documents de la pintura valenciana medieval i moderna els ajude i ens ajude a tots a aclarir molts dels aspectes controvertits de la pintura valenciana d’època medieval i moderna.

Centrant-nos en el contingut que presentem, hem d’indicar que el llibre està compost per un total de 1.295 documents, amb una cronologia que comprèn des de l’any 1401 fins al 28 de novembre de 1425. Si comparem la cronologia del primer volum de la col·lecció amb aquest segon, s’observa un augment considerable en el nombre de notícies localitzades,² cosa que indica més quantitat d’obra contractada, a banda de més documentació conservada en els arxius consultats corresponents a aquest període. Un increment de documents localitzats que ens serveix per a corroborar que ens trobem en una època clau per a l’estudi de la història de l’art valencià del segle XV.

En tots els documents del present volum hi ha la referència bibliogràfica quan aquests ja han sigut publicats, malgrat que, en la major part dels casos, la transcripció que presentem no coincideix amb la publicada al seu moment, a causa de la revisió que s’ha fet en el present treball. Sempre que ha sigut possible s’ha revisat i, quan ha calgut, s’ha tornat a transcriure el document original. D’altra banda, quan no apareix cap referència bibliogràfica significa que el document és inèdit, és a dir, que l’hem exhumat ex professo per a aquesta publicació.

El treball de camp s’ha realitzat en set arxius diferents que sumen un total de 505 documents de l’Arxiu de Protocols del Patriarca de València, 355 de l’Arxiu del Regne de València i 136 de l’Arxiu de la Catedral de València, a més de localitzar documentació a l’Arxiu Eclesiàstic de Morella, a l’Arxiu Municipal de Xàtiva i a l’Arxiu Històric Nacional.

Entre els documents inclosos podem destacar nombrosos testaments en què algun pintor actua com a marmessor del testador. També hi ha referències a testaments inèdits d’artistes i de viudes de pintors; aquests són els casos de Guillem Ferrer, pintor de Morella,³ i de Bernat Pérez, pintor de València,⁴ així com Caterina, viuda de Pere Eiximeno.⁵ Nombroses són, al seu torn, les notícies referents a treballs realitzats, reflectits en contractes i àpoques inèdites i relacionats amb retaules, com per exemple el compromís que el 26 de febrer de 1409⁶ firmava Jaume Mateu amb la viuda i els hereus de Ramon de l’Hort, veí de Sogorb, per a assumir la confecció d’un retaule que el seu oncle Pere Nicolau havia contractat amb ells abans de morir.

Un aspecte no menys important que cal destacar és la quantitat de notícies que incrementen el coneixement biogràfic d’alguns artesans com ara Domingo del Port, Antoni Peris o Jaume Mateu, entre d’altres. De la mateixa manera que pintors poc coneguts o inèdits passen a partir d’ara a formar part de la història de l’art valencià medieval, com és el cas de Sanç Villalba, Domingo Berbens o Francesc de Miralles.

Pel que fa als índexs, hem d’indicar que la numeració que hi apareix com a referència correspon al número de document on es localitza cada entrada. Aquesta forma de classificació intenta facilitar a l’investigador la localització d’un personatge o lloc determinat i que la cerca siga tan ràpida com siga possible.

L’índex es divideix en tres llistes. La primera llista és onomàstica i està formada únicament pels pintors que integren tot el volum; sens dubte és la més important. La segona llista és també un índex onomàstic en el qual es fa distinció de cada una de les persones esmentades en el volum que no són pintors; aquest és un índex especialment útil quan hi ha persones amb un mateix nom, ja que ens permet poder-les identificar ràpidament i no haver de llegir tots els documents en què apareixen. Aquest és el cas, per exemple, de noms tan comuns com Caterina, que té 55 entrades distintes segons la procedència o el parentiu que mantenien amb algun personatge. El mateix succeeix amb la repetició de noms com Vicent Saera, que en alguns casos es refereix a un perpunter i en d’altres a un pintor. En aquesta segona llista onomàstica el lector també pot trobar diverses advocacions per a les quals s’ha confeccionat algun retaule. Finalment, la tercera llista la constitueix l’índex toponímic, que no sols arreplega els noms dels llocs a què fan referència els documents, sinó que també s’hi poden localitzar les esglésies, els barris, les capelles i no pocs espais destacats que considerem que poden ser de gran ajuda a l’investigador.

Finalment, hem de dir que aquest treball és fruit de l’esforç interdisciplinari de diversos experts en la matèria. Un llibre que no hauria sigut possible si no haguérem tingut la col·laboració d’especialistes en paleografia, els quals, amb el seu bon fer, han contribuït a revisar i transcriure tots els documents publicats. En aquest sentit, a més de dos autors concrets d’aquest volum, Lluïsa Tolosa i Joan Aliaga, volem agrair la dedicació de Carmelo Gomis, Vicent Olaso, Aureli Silvestre, Núria Ramon i Isidre Puig. A tots ells el nostre agraïment i la més profunda admiració per la bona faena feta. A Núria Ramon, però, ens pertoca de concedir-li un segon agraïment per la tan pacient com primmirada i ben acurada confecció dels utilíssims índexs que apareixen al final del llibre.

Voldríem dedicar un esment especial al professor Ferran Garcia-Oliver, catedràtic d’Història Medieval de la Universitat de València, veritable coautor d’aquest llibre, el qual ha revisat, corregit i esmenat, amb el rigor i la professionalitat que el caracteritza, la totalitat dels documents i els regests que es publiquen en el present volum. Sempre tindrem un deute permanent de gratitud envers la persona i la valuosa contribució científica aportada pel Dr. Garcia-Oliver.

Òbviament, també hem de manifestar el nostre sincer agraïment pels auspicis econòmics que hem rebut de la Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià, agraïment que es personalitza en la directora, la Sra. Paz Olmos, i en l’interès particular que ha tingut per la bondat del nostre projecte investigador.

El nostre agraïment, el fem extensible i encara més notori a la Universitat de Lleida per dues raons: en principi per la generosa contribució en capital humà i econòmic a la materialització d’aquest bell projecte investigador de llarga durada, però també per comprendre de forma absolutament positiva i constructiva que els ferms lligams culturals i científics existents entre València i Catalunya estan molt per damunt de conjuntures efímeres de curta volada.

També voldríem significar la nostra sincera gratitud envers el Servei de Publicacions de la Universitat de València, en especial a qui ha sigut el seu director, el professor Antoni Furió, pel suport incondicional, des de fa molts anys, al nostre treball i a la nostra col·lecció de documents de pintura valenciana.

Estem convençuts que amb aquest llibre hem treballat a favor del nostre país i de la nostra cultura artística. Hem contribuït amb una petita eina de treball que amb molta il·lusió i de forma preferent dediquem als historiadors i als historiadors de l’art valencià de les èpoques medieval i moderna.

I tornem a repetir, com ara fa sis anys, que Deo volente encara en vindran alguns més, de llibres, d’aquesta mateixa naturalesa.

LLUÏSA TOLOSA

XIMO COMPANY

JOAN ALIAGA

¶ ¹ Vegeu, per exemple, Lluïsa TOLOSA i Ximo COMPANY: «Apèndix documental. Paolo da San Leocadio en els arxius: reflexions sobre els documents de la seua vida i obra», en Paolo da San Leocadio i els inicis de la pintura del Renaixement a Espanya, Gandia, CEIC Alfons el Vell, 2006, pp. 385-494; o abans, i dels mateixos autors: «El testamento de Rodrigo de Osona», Archivo de Arte Valenciano, núm. 71, 1990, pp. 47-50.

¶ ² Hi ha al voltant de 400 notícies més en aquest volum que en l’anterior.

¶ ³ Vid. doc. núm. 579.

¶ ⁴ Vid. doc. núm. 820.

¶ ⁵ Vid. doc. núm. 840.

¶ ⁶ Vid. doc. núm. 413.