Читать книгу Joan Fuster i l'anàlisi de la realitat social - Autores Varios - Страница 7

No ha estat fàcil d’explicitar el punt de vista que m’he format sobre els textos que Fuster va dedicar al comentari de les «novetats socials», dels trets més o menys fonamentals i més o menys cridaners de la vida social i la cultura contemporànies que ocasionalment van despertar el seu interès o la seua atenció. És clar, d’entrada, que aquests materials constitueixen una part secundària de l’obra fusteriana: papers de circumstàncies, col·laboracions periodístiques motivades sobretot per la necessitat de guanyar-se els cigrons, no tindria sentit esperar que hom hi podria trobar un llarg treball de documentació ni una reflexió reposada, aprofundida pel temps i enriquida per una recerca sistemàtica de referents culturals. Tanmateix, hom podia esperar –o això, si més no, s’ha suggerit de vegades– que l’agudesa de l’autor hagués arribat a esbossar a grans trets els elements d’una sociologia o una antropologia de la vida quotidiana al País Valencià modern. Al meu parer, no és el cas. Excepció feta dels aspectes purament formals, d’una escriptura eficaç i transparent, aquesta parcel·la de l’obra fusteriana no conté aportacions mereixedores d’una atenció continuada i permanent.

No ha estat fàcil perquè, per moltes raons que no vénen al cas, no voldria contribuir de cap manera als treballs de demolició de l’herència fusteriana que estan en curs des de fa temps. I, tanmateix, l’única forma de mantenir viu el diàleg amb el llegat de qui ja és un clàssic és informar sincerament del que s’ha trobat en cada visita. Segur que a cada peça de l’herència fusteriana, fins i tot a les peces més insignificants, convindrà pegar-li moltes voltes. Sóc ben conscient que aquest article ha fet només una volteta.