Читать книгу Cada dia és festa - Bienve Moya - Страница 12

Al capvespre de la Nit de Nadal, dalt d’una muntanya propera a totes dues viles, des d’on s’ha post el sol, s’hi encén una gran foguera. D’aquesta foguera, els faiers en recullen el foc en les seves faies; tot seguit, cadascú baixa cap al seu poble per entre els boscos i la neu. A l’entrada de la població, els reben altres faiaires. Amb el foc de les faies que baixen de la muntanya, s’encenen les dels que els reben. La festa és més recòndita a Sant Julià de Cerdanyola, més íntima per la dimensió del poble. A Bagà, els faiaires, després de seguir per diversos carrers, fan cap a la plaça porxada, on acabaran de cremar-les totes, però abans els més agosarats juguen a llançar-se-les els uns als altres en un arriscat i bell exercici de destresa. La festa fineix amb un tast d’allioli de codony i la cançó de la nit:

Fia faia, fia faia!

Nostro Senyor ha nascut a la paia.

Cal fer notar que la pronunciació faia per falla i paia per palla es deu a un fenomen propi del català oriental en què la ll d’alguns mots, depenent del seu origen etimològic, es pronuncia com una i.