Читать книгу Cada dia és festa - Bienve Moya - Страница 21

Esteve és el primer màrtir. Per aquesta raó era patró dels joves, dels mossos. Tota la gresca que es feia antigament aquest dia, que era dedicat als joves, els quals durant vint-i-quatre hores tenien llicència per dedicar-se a fer facècies i bestieses, ha passat a altres festivitats. Memòria d’aquelles llicències deuen ser les que es permeten l’endemà passat de Sant Esteve, pels Innocents. O ho deu ser l’«endreça» que conten que fan els xicots de Sant Julià de Cerdanyola passada la Missa del Gall. Com expliquen ells mateixos en el web municipal de la vila: «Abans de l’endreça de les cases es fa un ressopó a la plaça, s’hi couen tastets, botifarres... i s’hi barreja allioli de codonys i el vi. Acabat el tiberi comença l’endreçada general. El jovent, i algun de no tan jove, es dediquen a voltar pel poble buscant què es pot “endreçar”. Tot pot arribar a ser endreçat, tot allò que s’arreplega es porta a la plaça i allí hi resta endreçat fins a l’endemà, dia de Nadal. Els objectes endreçats poden ser molt diversos i, entre altres, es recorden els següents: una taula i cadires de platja amb para-sol inclòs, una cassola plena de llet, cistelles, testos, carros, carretons i eines de tota mena, un arbre de Nadal guarnit i tot, cubells d’escombraries, pneumàtics, senyals de trànsit i bugada diversa com ara mitjons, llençols, tovalloles i, no fa gaires anys, unes calces de “gran tamany”.»