Читать книгу Cada dia és festa - Bienve Moya - Страница 16

Per referir-nos a l’àpat nadalenc tornem a donar la paraula a Violant i Simorra. Extrec la informació del seu Llibre de Nadal, en el qual, en una acurada edició de l’editorial Alta Fulla a càrrec de Josep Molí, hi podem llegir: «Les viandes i begudes que antany es consumien en aquesta data, sobretot en el dinar, segueixen un ritual d’arrel tradicional molt pregona i llunyana», i entre galls, lletons, galls dindi, cabrits i anyells, ens relata què es menjava aquell migdia en una casa —benestant— de la Barcelona de principi del segle xx. «La clàssica sopa de macarrons escorreguts amb unes cullerades de formatge ratllat a sobre, escaldums [...], el gall farcit amb prunes, panses, pinyons, salsitxes, cansalada, etc. I per postres torrons i neules sucades amb vi ranci.» Després menciona un curiós i consistent beuratge d’aquests dies, el piment, i ens conta com el cambrer d’un convent de Banyoles preparava aquest piment en època medieval: «Primerament lo die de Nadal entren al piment xxiv (24) justeyes de vin e aquell die lo Camarer met miga [mitja] lliura de pebra e tres lliures de mel.» D’aquesta beguda tan vigoritzadora, se’n donava un «enap [vas per beure] i mig a cada monjo i clergue».