Читать книгу Un peu dins, un peu fora - Carles X. Simó Noguera - Страница 10

En els darrers anys, les transformacions socials han canviat la fisonomia del nostre país. A la comarca de la Marina Alta aquests canvis han estat si fóra possible més intensos que en la mitjana del País Valencià com a conseqüència dels forts fluxos immigratoris. En la nostra història moderna, els pobles de la Marina han combinat períodes de forta emigració amb períodes d’intensa immigració. Així va ocórrer, per exemple, durant els anys en què es van produir les repoblacions posteriors a l’expulsió dels moriscos. Durant el segle xx, els nostres pobles van viure importants pèrdues de població arran de l’emigració, cap a les Amèriques i el nord d’Àfrica primer, o l’Europa desenvolupada a partir de la segona meitat de segle. Amb cada procés d’acollida i retorn, la població, la llengua i la cultura s’han anat enriquint per l’efecte de l’arribada dels nous habitants.

Amb el desenvolupament dels anys seixanta, però, comença un nou procés d’acollida diferent dels que s’havien donat fins aleshores. No es tracta de la immigració preponderant en l’imaginari social, que consta de persones que s’insereixen a la societat per viure i treballar, sinó que, per primera vegada, es tracta d’una població que ve a gaudir d’un clima benigne, a descansar, a fer turisme, a fruir del temps d’oci: són els turistes. L’imaginari social es va veure reforçat pel cinema de l’època que va sintetitzar en imatges els tòpics sobre el turisme al nostre país, i molt especialment a la costa mediterrània. Darrere de l’arribada d’aquesta població van començar a nàixer negocis i projectes urbanístics que han transformat profundament el nostre territori, l’economia i la societat. Durant els darrers anys la costa de la Marina Alta, s’ha convertit en un nucli d’atracció per a més i més ciutadans de nacionalitats europees: Regne Unit, Alemanya, Bèlgica, Holanda, França, etc.

En l’època més recent, a més, aquest corrent migratori ha evolucionat de manera paral·lela a dos corrents més: d’una banda, un nou corrent també d’origen europeu, amb una mitjana d’edat més jove i que no cerca el descans sinó la prestació de serveis, en forma de xicotets negocis orientats a la mateixa comunitat nacional d’origen. D’altra banda, un corrent, numèricament molt important amb un origen geogràfic i socioeconòmic molt distint. Es tracta de persones nascudes en països en desenvolupament de fora de la Unió Europea, bàsicament del sud d’Amèrica, nord d’Àfrica i est d’Europa. Aquest darrer moviment migratori és comú al conjunt de la societat valenciana i estatal. Per contra, el primer es vincula més amb les característiques històriques i sociodemogràfiques de la comarca, i només es veu reflectit en altres àrees que comparteixen, juntament amb la Marina Alta, una ampla experiència en recepció de població del nord d’Europa, com ara la costa de Màlaga o, més recentment, el sud de la província d’Alacant.

L’estat actual de la Marina Alta no és un altre que el d’una societat en un context globalitzat, on conviuen persones procedents de cultures distintes i, moltes vegades distants, amb interessos i motivacions diferents. L’any 1991 la comarca tenia 110.302 habitants, mentre que en data de primer de gener de 2011 els padrons municipals de tota la comarca comptabilitzen un total de 201.444 persones. Atés que aquest creixement s’ha donat durant un període de molt baixa natalitat, el principal factor que hi ha contribuït és la immigració. En efecte, la població estrangera ha passat de 14.542 persones a 89.577, la qual cosa ha transformat la nostra comarca amb una intensitat i unes magnituds que ningú no hauria gosat predir ara fa trenta anys. Dins la comarca, la peculiaritat del municipi de Teulada ve determinada, d’una banda, per la grandària amb què es dóna el fenomen, amb una proporció de població estrangera que no ha deixat de créixer i que se situa entorn del 66% de la població total. De fet, cal apuntar que Teulada ha estat el poble de la comarca que més ha crescut després del Poble Nou de Benitatxell, la qual cosa s’ha d’analitzar tot tenint en compte la grandària de la població de Teulada. És molt important, a més, considerar el contacte entre la població autòctona, la població d’origen europeu, i les noves nacionalitats que arriben amb els moviments migratoris de final de segle xx i principi del xxi. Per últim, el cas de Teulada és especial pel fet de tindre un nucli poblacional distant del nucli històric, on es concentra una gran part de la població estrangera. De fet, el nucli de Moraira ha experimentant una transformació molt més intensa que la del nucli històric de Teulada. Això fa que Moraira es presente molt sovint com una realitat diferent en l’imaginari col·lectiu de teuladins i teuladines. En definitiva, en tractar-se d’un municipi amb dues entitats, Teulada i Moraira, el seu creixement, amb diferent impacte territorial, ha estat a l’origen d’una transformació tan vigorosa que ha capgirat les relacions entre ambdós nuclis. Al llarg del nostre treball emprarem el nom de Teulada en referir-nos al municipi i els noms de «nucli històric de Teulada», per una banda, i «nucli de Moraira», per l’altra, a fi de referir-nos a les dues entitats que en formen part.