Читать книгу Un peu dins, un peu fora - Carles X. Simó Noguera - Страница 8

Dr. Pere A. Salvà i Tomàs

Catedràtic de Geografia Humana Universitat de les Illes Balears

És un vertader plaer poder escriure unes paraules sobre aquesta obra escrita per Carles Xavier Simó i Noguera, i Jordi Giner i Monfort Un peu dins, un peu fora. La immigració de residents europeus al municipi de Teulada. Aquest llibre constitueix un magnífic estudi i una excel·lent contribució al coneixement de la mobilitat humana en el present Tercer Mil·lenni, en què destaquen els processos de globalització, però que també pot significar el sorgiment d’importants canvis socials.

L’estudi aprofundeix en la problemàtica de la presència i els imaginaris socials dels residents europeus en el municipi de Teulada, a la comarca de la Marina Alta del País Valencià. És el cas d’un territori que ha sofert importants canvis en la direcció dels fluxos de mobilitat humana, passant de l’emigració de temps enrere a convertir-se en un espai d’immigració, basada molt especialment en nouvinguts d’origen europeu. L’imaginari social de la població autòctona condueix cap a una percepció en què es barreja la figura dels residents europeus, els quals unes vegades són percebuts com a turistes i d’altres com a immigrants. Aquesta qüestió d’indefinició –i el seu debat– es converteix en un dels primers objectius dels autors. La primera part del llibre constitueix un instrument de reflexió crítica sobre la qüestió al voltant de si s’han de considerar turistes o migrants. Els autors ens presenten en aquest bloc una revisió de la literatura acadèmica sobre l’esmentada problemàtica. Abans d’introduir els resultats de l’anàlisi del cas del municipi de Teulada, expliquen les diferents metodologies aplicades, les fonts sociodemogràfiques emprades i el recull de les entrevistes que els han servit per a esbrinar la percepció de la realitat de la població resident a Teulada. Crec que un dels trets més destacats de l’obra que teniu en les mans és que analitza com percep la societat d’acolliment –en gran mesura la població autòctona– el col·lectiu dels residents europeus a Teulada. Aquesta circumstància possibilita als autors poder oferir-nos una esplèndida anàlisi dels distints discursos i posicions de la població autòctona enfront de la intensificació de l’arribada de l’esmentada població europea: immigrant, turista i/o resident? A través de l’estudi es pot observar la manifestació dels canvis dels processos socials de Teulada que implica detectar des de l’eufòria de l’efecte Mr. Marshall, les vulnerabilitats del col·lectiu, la seva resistència a la interacció amb la cultura o cultures fins a actituds que condueixen cap a la construcció de noves societats paral·leles, fets que no es poden separar de factors com els transnacionalismes, les transmigracions i, fins i tot, dels processos del retorn.

Aquesta obra es converteix per tant en un intent molt valuós per a la recerca d’una definició clara dels perfils i comportaments dels residents europeus, que s’han anat ubicant a diferents indrets de la costa mediterrània, en una primera etapa, i posteriorment, s’han expandit cap a les terres del seu avantpaís. Aquests espais desitjats pels seus trets morfològics i socials s’han convertit en territoris de destinació per a retirats i/o prejubilats/jubilats europeus on estableixen la seva residència permanent i/o quasi permanent.

El segle xxi és un segle en què s’intensifica la mobilitat de les poblacions, tant des de la perspectiva de les migracions econòmiques i/o laborals com per una accentuació de la migració de motivació residencial no laboral. Aquesta darrera, objectiu bàsic d’aquest estudi, té com a factor de decisió més significatiu la recerca de nous espais de residència d’oci i/o plaer. Aquest fet implica la disjuntiva de saber si es tracta de turistes de llarga estada o migrants d’oci i temps lliure. La primera consideració com a turistes, que per a diversos autors forma part dels continguts del turisme residencial, ha donat lloc a la presència d’un segment de població generalment jubilada, que en el cas que comentem és d’origen europeu, que adopta generalment un estil de vida transnacional, que s’ha de lligar al concepte de la mobilitat del benestar dels ciutadans. Aquest concepte, fins i tot, pot implicar que diverses persones amb mitjans econòmics i/o patrimonials adoptin un estil de vida que els permet canviar la seva residència diverses vegades a l’any, la qual cosa dóna lloc a diverses formes com la coresidència, biresidència i/o triple residència. Aquestes conformen estils de vida migratoris que els converteixen en una mena de nous nòmades que circulen entre vells i/o nous llocs en un món globalitzat. És el que es diu també la multiresidencialitat. És el resultat de nous comportaments territorials que, en el cas de la Unió Europea, s’han de lligar amb la lliure circulació dels ciutadans, la qual els converteix en habitants d’aquí i d’allà.

La problemàtica de la pràctica i del desenvolupament del turisme residencial o de l’ús permanent i/o temporal de residències secundàries ens condueix al debat entre els conceptes de turisme i migració, que necessiten en l’actualitat una revisió conceptual ja que els impactes socioculturals i les conseqüències dels nous comportaments socials de la població donen lloc a confusions, solapaments i/o imprecisions que interfereixen en les conceptualitzacions clàssiques del segle xx dels termes turista, mobilitat humana i migració. En el cas que analitzem, la situació actual és moltes vegades la conseqüència final de les migracions laborals o bé de l’evolució del cicle de vida dels turistes. En aquest darrer cas les persones que prèviament foren turistes d’allotjament es transformen en turistes residencials a través de l’adquisició de segones residències i en migrants residencials en el moment de la prejubilació i/o jubilació. Per tant cal definir aquest procés com una manifestació dels nous comportaments i/o pràctiques lligades als nous tipus de mobilitat humana, els quals es corresponen amb el sorgiment de noves actituds en relació amb les motivacions de decisió de la recerca de territoris d’oci, de plaer i/o temps lliure. Entre les quals destaquen també determinades actituds com el fet que una part d’aquests residents europeus no volen ser considerats turistes. Diversos autors parlen d’actituds d’antiturisme. Representa una postura que considera el turisme de masses convencional com una pràctica definida per un seguit d’estereotips basats en aspectes trivials, superficials, vulgars i/o bàrbars. En conseqüència, ells no es consideren turistes perquè volen distingir-se socialment dels practicants del turisme de masses. Es troben, doncs, en un espai social entre turistes, turisme i migrants. Enfront d’una autenticitat escènica del turisme convencional cerquen una autenticitat genuïna que inclou tot allò que es considera verge, primitiu i/o natural, conceptes d’autenticitat que moltes vegades responen a criteris de qualitat i percepció subjectives.

L’anàlisi dels residents europeus del municipi de Teulada ens mostra com la nova presència de persones europees incideix sobre un increment de la població municipal al mateix temps que representa tot un seguit de nous reptes, en què la manca d’inserció socioterritorial n’és una de les principals característiques. Els autors, que prèviament han realitzat una completa anàlisi de les característiques sociodemogràfiques de Teulada, ens presenten un acurat estudi dels diferents discursos de la població autòctona sobre els nous residents, on la percepció de provisionalitat de les seves formes de vida, es converteix en un element limitador per a la seva inserció social. L’esmentada provisionalitat implica comportaments lligats al fet que els residents europeus viatgen amb el bagatge cultural des dels seus territoris d’origen, la qual cosa implica barreres culturals i/o lingüístiques.

Els autors no s’acontenten sols a presentar un diagnòstic de la situació i de l’anàlisi dels discursos de la població autòctona respecte als residents europeus sinó que també pretenen que aquest estudi sobre Teulada sigui una obra propositiva. Per tant, a les conclusions proposen unes recomanacions i/o orientacions, dirigides d’una banda a la investigació i de l’altra a les institucions, l’administració i els agents socials, per tal d’indicar diverses mesures de cara a millorar la convivència i el coneixement mutu.

Esperem que aquest treball que es publica pugui aportar un material que ens ajudi a aprofundir en el coneixement de la mobilitat humana. Els autors, professors i investigadors, ens mostren un diagnòstic rigorós de la situació actual dels residents europeus a Teulada així com la percepció de la societat d’acollida, integrant anàlisis i discursos.

Pensem, doncs, que aquesta obra representa una innovadora aportació als estudis socials sobre un dels aspectes de la mobilitat humana en el món contemporani, molt especialment el que fa referència a les migracions de ciutadans europeus cap a diferents indrets de la Mediterrània. Protagonitzen la recerca de «paradisos» que impliquen la construcció i reconstrucció de llocs i, per tant, tendeixen a la creació d’enclavaments específics, moltes vegades territorialment aïllats, que conformen incrustacions territorials alienes a la identitat del territori que els acull.