Читать книгу Un peu dins, un peu fora - Carles X. Simó Noguera - Страница 11

El propòsit d’aquesta investigació és analitzar els discursos i posicions de la població autòctona al voltant del fenomen de l’arribada i l’assentament de la població europea durant els darrers anys. Es tracta d’una mirada descriptiva, feta des de l’òptica de la població autòctona, dirigida a entendre els processos de canvi social ocorreguts en els darrers anys. Per a això es fan servir diferents metodologies d’acostament a la realitat, entre les quals destaquem les tècniques qualitatives d’investigació social. Mitjançant aquestes tècniques ens acostem al discurs compartit per la societat d’acollida al voltant dels processos d’arribada i assentament de la població. Aquesta òptica d’investigació, basada en l’opinió de la societat receptora, és nova en aquest camp d’estudi, com es comprovarà en l’anàlisi del marc teòric, atés que normalment la perspectiva predominant sol centrar-se en les persones residents d’origen europeu.

La recerca es planteja en tres fases: en primer lloc hi ha una anàlisi del coneixement acumulat sobre aquest tema a través dels treballs duts a terme anteriorment en diferents disciplines i especialitats. Aquest serà l’objectiu de l’apartat corresponent al marc teòric sobre turisme i migracions, allò que hom ha escrit i investigat al voltant del tema. L’anàlisi de la teoria és un pas imprescindible en qualsevol procés d’investigació social, perquè posa sobre la taula els avanços fets per altres equips d’investigadors i proposa línies d’investigació que poden ser aprofitades, bé per a confirmar-les, bé per a refutar-les. S’ha dedicat una part important de la investigació a localitzar bibliografia sobre el tema en qüestió i a analitzar-la. L’anàlisi de la teoria és un pas imprescindible en qualsevol procés d’investigació social, perquè posa sobre la taula els avanços fets per altres equips d’investigadors i proposa línies d’investigació que poden ser aprofitades, bé per a confirmar-les, bé per a refutar-les. D’aquesta manera s’està evitant repetir investigacions, a no ser que hi haja un motiu d’importància que ho fonamente, com ara introduir una nova visió, paradigma teòric o població d’estudi. D’una altra banda, dóna suport a la mateixa investigació en els fonaments que han forjat les investigacions anteriors. Es tracta de pujar als muscles de la comunitat investigadora predecessora, avançant en allò que es puga avançar, o fins i tot rebatre arguments i conceptes que no han estat ben desenvolupats anteriorment o que han canviat amb el temps i les perspectives teòriques.

En segon lloc, hi ha una anàlisi de les principals fonts demogràfiques, com el cens, les variacions residencials, el moviment natural de la població o altres fonts de diferents departaments de l’Ajuntament de Teulada. L’objectiu d’aquest segon apartat és copsar l’estructura de les poblacions, especialment les procedents del Regne Unit i d’Alemanya, que són les més abundants en el padró municipal, també posar en relació aquestes estructures poblacionals i l’estructura de la població autòctona. D’aquesta manera s’aprofundeix en les principals característiques que poden ser observades a partir de les estadístiques de difusió pública. S’han treballat dades procedents de fonts oficials, com ara l’Institut Valencià d’Estadística (IVE), l’Instituto Nacional de Estadística (INE), el mateix Ajuntament de Teulada i altres organismes que han col·laborat en l’estudi oferint dades d’accés restringit, com ara alguns càlculs que s’han demanat expressament a l’INE o a la Conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana. En la majoria dels casos s’han fet servir les dades d’accés públic, bé siga mitjançant la consulta al web de manera directa o amb l’anàlisi de microdades d’accés públic. També s’ha comptat amb la contribució d’alguns departaments de l’Ajuntament de Teulada i d’organismes presents al municipi.¹ El treball amb les dades quantitatives s’ha centrat en l’anàlisi comparativa per nacionalitats i país d’origen, les quals s’han creuat amb determinades característiques que s’han considerat interessants, bé perquè ja han sigut analitzades anteriorment per altres investigadors, bé perquè es poden utilitzar per a un acostament a la realitat amb major validesa. D’aquesta manera es poden observar fenòmens com el creixement de la població, l’estructura per edats i sexe o les defuncions, indicadors demogràfics de primer nivell per a entendre la realitat de qualsevol municipi. Val a dir que la visió quantitativa no es basa en dades de producció pròpia, sinó que aprofitem dades secundàries que elaboren tant entitats com institucions públiques. Tot i això són dades rellevants, i a més són les úniques de què disposem per a fer l’anàlisi. També s’ha d’afegir a això la dificultat per arribar a conéixer dades d’una població com la de Teulada, de 14.722 persones en el darrer recompte. La dificultat ve donada pel secret estadístic, que limita la informació a què es pot accedir. Això fa que, per exemple, no tinguem piràmides de població per edat, sexe i nacionalitat, perquè són tres variables que el secret estadístic impedeix creuar en municipis de menys de 50.000 habitants. Malgrat aquestes dificultats, podem arribar a l’anàlisi de dades d’informació importants gràcies a les noves tecnologies. Concretament es tracta de les microdades que ofereix l’Instituto Nacional de Estadística, i que hem utilitzat per a estudiar el Moviment Natural de la Població (especialment les defuncions) i les Variacions Residencials per al cas de Teulada durant els darrers anys.

El tercer punt, la nostra aportació més important de la investigació sobre el tema, tracta d’arribar, mitjançant entrevistes a informants clau, és a dir, persones considerades rellevants dins la societat teuladina, a una visió comparada de la realitat de la població resident europea a Teulada en diferents aspectes: assentament, educació, treball, inserció social, etc. Si amb la informació quantitativa que es recull i analitza ens acostem a la realitat, numèricament parlant, la informació qualitativa ens acosta als discursos i relats que conformen les opinions de les persones, en definitiva, de la ciutadania. Això afegeix una major profunditat d’anàlisi, pel fet que incorpora els punts de vista propis i, per tant, la subjectivitat de les persones que participen en la investigació. Les opinions i punts de vista personals, tot i no ser una representació de la societat en general, com es pretén amb les mostres probabilístiques, sí que són significatives en tant que es tracta d’informants considerats clau per la seua posició estratègica i per la seua condició de conciutadans del municipi en relació directa amb l’objecte d’estudi. Per tal de dur endavant la vessant qualitativa, doncs, s’han fet entrevistes semidirigides a informants clau. Això vol dir que s’ha enregistrat el discurs de les persones entrevistades, posteriorment s’ha transcrit i finalment se n’ha analitzat el discurs resultant. Les entrevistes són, en si mateixes, situacions comunicatives en què s’intenta extraure informació. Aquesta informació, d’acord amb Alonso (1994), es troba en la biografia pròpia de les persones entrevistades, en tant que l’experimenten de manera quotidiana i ens la proporcionen mitjançant la pròpia interpretació, amb la qual la persona s’erigeix en un «jo» social. Això provoca molt sovint una reacció en què la persona entrevistada confessa que la seua opinió no té importància, no és rellevant o representativa. Més enllà de pretendre representar tota la societat amb unes quantes opinions, cosa que no constitueix l’objectiu de la nostra investigació, s’ha de tindre en compte la posició de les persones entrevistades, totes en contacte d’una o d’una altra manera amb la població objecte d’estudi, i per tant la pertinença de les seues opinions. Cal també assenyalar que amb el conjunt de les persones entrevistades es pretén també valorar quins són els temes en què els discursos se saturen i no aporten res de nou, quines són les coincidències o les dissidències i quines les interpretacions causals que ens ofereixen.

El treball amb els continguts qualitatius s’ha centrat en els discursos dels principals agents vinculats al sector turístic-residencial, i que han sigut considerats com a informants clau per la seua posició professional o al capdavant d’alguna àrea d’interés per al desenvolupament d’aquest treball. A efectes d’anàlisi entenem per informants clau les persones de la societat receptora que, per la seua pràctica diària tenen contacte amb el col·lectiu d’europeus residents a Teulada. Es tracta principalment de persones que treballen en organismes públics, que poden donar la seua opinió al voltant del procés d’arribada, assentament i inserció de les persones que formen l’objecte d’aquesta investigació, és a dir, la població europea nouvinguda. Les entrevistes es van preparar amb l’assistència d’un guió de temes genèrics als quals s’afegien temes que anaven emergint durant l’entrevista o a mesura que avançava el treball de camp. Així, s’han fet entrevistes semidirigides a persones vinculades a l’Agenda 21, les escoles, l’institut, la junta de veïns de Moraira, l’Oficina de Turisme, al Consorci per a la Recuperació Econòmica de la Marina Alta (CREAMA), als serveis socials i a tres regidors de diferents nacionalitats europees de la legislatura 2007-2011.

D’aquesta manera es combinen dues vessants de l’anàlisi sociològica com són la quantitativa i la qualitativa, en una lògica anomenada triangulació metodològica. La primera, bàsicament amb dades secundàries i la segona, amb discursos elaborats de manera expressa per a la investigació. Això fa possible encarar l’objecte d’estudi des d’una visió multidimensional que quedaria òrfena sense una de les parts. Com es podrà veure tot seguit, les investigacions referenciades en l’apartat d’anàlisi del marc teòric es basen, essencialment, en enquestes dirigides al col·lectiu d’europeus residents al nostre país, i per tant són de tipus quantitatiu. Només algunes es basen en entrevistes semidirigides o grups de discussió i almenys dues, en la tècnica de l’observació participant. Aquestes últimes són les de tipus qualitatiu, i tenen en comú que l’objecte d’investigació sempre és la població europea resident. Per tant, una de les novetats que aporta aquesta investigació és que, tot i que l’objecte d’estudi és l’arribada, l’assentament i la inserció dels europeus residents, els agents que l’expliquen pertanyen a la societat receptora.

Hem volgut reprendre els principals conceptes teòrics en un darrer apartat analític on, a partir de l’observació empírica i les principals aportacions teòriques al voltant dels processos d’inclusió, inserció i integració, es valora en termes generals la situació del col·lectiu d’immigrants residencials del municipi de Teulada.

Finalment, recollim les principals conclusions en un darrer apartat i fem algunes propostes de futur. En aquestes darreres reflexions hem volgut prendre partit per la necessitat de gestionar una diversitat que cada vegada és més habitual en totes les facetes de la vida quotidiana. Per tant, tot i el caràcter descriptiu de la investigació, no hem volgut perdre l’ocasió d’introduir qüestions propositives, dirigides tant als governs municipals com als ciutadans i ciutadanes de la comarca, per tal de millorar la convivència i el veïnatge i, en definitiva, conéixer millor l’altre. Això passa, indefugiblement, per deixar de parlar de turistes quan en realitat, en la majoria dels casos, es tracta de ciutadans europeus residents a la comarca.

¹ Concretament l’Agenda 21 Local, el departament de Cultura i el Padró Municipal, les escoles CEIP St. Vicent Ferrer i CEIP Cap d’Or, l’IES Teulada i l’oficina del CREAMA. Els investigadors volen mostrar el seu agraïment a tots els organismes i persones que han facilitat informació i participat en el procés d’investigació.