Читать книгу Kid i la Cimera dels animals - Gwenaël David - Страница 9

La Kid està a la lluna, amb els ulls fixos al sostre, per on es belluga una aranya curiosa. Els seus onze anys ja són rics en aventures i experiències, però cap no arriba ni a la sola de la sabata de la que viurà demà. S’imagina asseguda al costat d’un panda, d’una girafa o d’una àguila. Es gira de costat i aparta el cobrellit amb un gest ample de l’espatlla. La marmota, el coiot i el calau s’han unit al somieig i, de cop, hi ha massa gent. El neguit substitueix l’excitació. Es torna a girar i es cargola sota el cobrellit. Per què va votar-la a ella, tota aquella gent que no la coneixien de res? Com és que professors i alumnes d’instituts de tot França van decidir que ella era la millor? Va ser perquè un bon dia va escriure un text sobre l’idioma dels animals, que s’ha convertit en periodista i en la persona més apta per cobrir aquella cimera? A més, hi havia una pila de candidats que s’haurien sentit orgullosos de poder-se fer els espavilats i els fatxendes fins a l’infinit, més que no pas ella. Com és que totes aquelles persones que l’havien escollit no s’havien adonat que no és bona en els dictats, que no li agrada la informàtica ni l’anglès, que ni tan sols és bonica? Si es va inscriure al concurs no va ser per guanyar-lo. El professor la va empènyer a fer-ho, a ella tant li feia. La Kid s’estremeix, després intenta relaxar-se amb una respiració profunda.

Els graons de l’escala cruixen a sota les passes del pare.

—Tanca els ulls, Kid, sé que no dorms. Demà has d’estar en forma.

—D’acord, papa. Ho intentaré. Bona nit.

Per primera vegada, espècies animals de tot el món es reuniran per valorar un repartiment del planeta. O, més aviat, per valorar la idea d’un repartiment, que ja és un gran pas endavant.

Demà hi serà.

Ha d’admetre que la idea de veure tots aquells animals i d’intentar millorar el seu destí li agrada. A més, les estones passades amb el comitè de suport han estat bé, però no hauria pensat mai que pogués guanyar. Si ho hagués sabut, no hauria acceptat representar l’escola. Inspira, expira, tot anirà bé. La Kid pensa que no és divertit estar contenta i no estar-ho alhora, que és una mica pesat d’experimentar.

S’incorpora amb els braços estirats i, amb els ulls, busca en la penombra les seves coses a damunt de l’escriptori: una llibreta d’espiral en forma d’estrella de mar, un bolígraf que també té una goma d’esborrar, xiclets de síndria i una cantimplora metàl·lica. A la cadira, els seus pantalons i la samarreta de la sort al respatller, just a damunt del parell de sabates. Es deixa caure una altra vegada al llit i es queda així durant una estona, tot mirant el sostre i l’ombra de les potes de l’aranya allargassades per la llum de la lluna.