Читать книгу Contacte i contrast de llengües i dialectes - Joan Veny Clar - Страница 9

La interferència amb el castellà és objecte d’estudi en els quatre articles (1-4) que segueixen. En l’1, després d’una presentació dels factors polítics i socials que l’han propiciada, analitzo casos d’interferència segons el grau d’implantació, l’àrea temàtica, el nivell generacional, l’àrea geogràfica i l’època, i considero l’actitud de la normativa respecte dels elements interferits, així com una certa propensió al purisme, amb els conseqüents excessos.

En els articles 2-4 estudio amb certa profunditat i amb una dimensió històrica i geolingüística, com no s’havia fet fins ara, el tractament en català del fonema castellà /x/, inexistent en la nostra llengua: la seva adaptació en /k/ entre els monolingües i la seva adaptació en /∫/, en /Ʒ/ o, eventualment, en /g/ entre bilingües i d’acord amb uns paràmetres de correspondències; exemplifico també, en sentit invers català → castellà, l’adaptació del fonema /Ʒ/ de mots del substrat català incorporats al murcià d’Oriola.

En l’article 4 m’ocupo de l’equivalència cast. /x/ = cat. /ʎ/ per tal de discernir els casos d’aragonesisme (carcallada), de continuïtat d’àrea lingüística (navalla) o d’adaptació en virtut d’un joc de correspondències entre les dues llengües (estropall).