Читать книгу El primer emperador i la reina Lluna - Jordi Cussà Balaguer - Страница 23

L’empresa de les Illes en majúscula, per l’or però sobretot per la immortalitat, també va començar l’endemà, si no a l’alba, a mitja tarda. Wu Thai, Wei Luxe i el príncep Zheng van visitar fins a quatre armadors per llogar o comprar tres naus de càrrega ni xiques ni enormes, i parlar de capacitat i disponibilitat. El darrer de tots era un jaio amic de Wu des dels temps del naufragi i els va fer una contraoferta a preu de ganga: fins a quatre barcasses grosses i capaces, si es quedaven el negoci i es podia retirar. Van pagar-li una bestreta del vint per cent del total empenyorant pedreria fina (inclòs el segell principesc de Zheng, que només li va fer un petó abans de treure-se’l), i van pactar uns terminis per a la resta, confiant en el prompte retorn del general Po.

Afortunadament així va ser: Lian Po va retornar de la cort de Xianyang carregat de pedres precioses, tan valuoses com fàcils d’amagar i transportar, amb els guerrers requerits en perfecte estat, i males notícies respecte dels avatars de la guerra entre els set reialmes, que amenaçava convertir-se en eterna. També portava dues cartes per al príncep, com ja era d’esperar: la del regent Buwei i la de la reina vídua Zhao Ji.

Zheng va mirar la carta de la seva mare pels dos costats, dos batecs per banda, i la va deixar caure al foc sense ni una paraula. Després es va concentrar a llegir la del regent Buwei, el qual li demanava que retornés a palau perquè «un príncep reial (no oblidis mai que jo soc el regent però tu ja ets el sobirà) és cabdal a l’hora d’infondre coratge i arguments a la tropa i al poble en general».

La situació de la guerra, a cinc o sis bandes com de costum, era si fa no fa la següent: els estats de Yan i Qi, celebrant una treva bilateral, havien obtingut victòries importants i ocupat la franja occidental de Zhao fins a Dai i la capital, Handan, assetjada feia mig any. Aprofitant el control d’aquest territori, els exèrcits de Yan i Qi havien obert un passadís fins a la frontera nord de Qin, des d’on gestionaven un conflicte de desgast implacable. Per acabar-ho d’adobar, el rei de Han havia intrigat entre els nobles de Chu, i corrien rumors (confirmats pels espies) sobre una propera campanya de Han i Chu per atacar Qin per l’est i pel sud.

Com tothom sabia perfectament, la principal força del reialme Qin era la seva extensió, que permetia a reis i generals retirar-se en cas necessari fins a Yong, Nanzheng o Shu, on sempre comptaven amb provisions i tropes. Per compensar-ho, lògicament, la debilitat més dura era la longitud de la frontera enfront de quatre reialmes diferents: de nord a sud, Zhao, Wei, Han i Chu. Més de tres mil lis en total!