Читать книгу El primer emperador i la reina Lluna - Jordi Cussà Balaguer - Страница 25

Aconsellat per Thai, al final Zheng va decidir enviar totes quatre barcasses cap a ponent. Per tenir una mica més de capacitat de càrrega, portar més or de Chin-Chou, l’illa septentrional de les Visayas, i repartir-hi una vintena de guerrers experts que les poguessin defensar dels pirates, car de gent dolenta arreu n’hi ha. Zheng havia dubtat molt sobre aquesta qüestió: volia enviar-hi homes de Qin sota el comandament del general Po, però l’amoïnava que un o l’altre no acabessin revelant els seus plans veritables al venerat Lü Buwei o a la pèrfida Zhao Ji. Al final, va acceptar el consell de Wei Luxe i, com ja s’ha dit, va ordenar al general Po que tornés amb vint soldats d’entre els millors amb el pretext de fer un viatge per mar. Sense especificar on ni per què: ja els anirien aclarint el què a mesura que arribés el quan.

Però abans del retorn de Lian Po, al cap de vint-i-un dies justos de tancar el tracte amb el mariner Ke Thai, La serp dels mars va salpar amb rumb al golf de Bengala juntament amb Wei Luxe, la seva concubina Albada, acabada d’estrenar, i un coronel i cinc capitans de l’escorta personal de Zheng, per si calia imposar disciplina o tallar el cap a algú. Duien una carta sàvia i tendra de Wu Thai que els obriria el cor de Kashala i tots els palaus de l’emperador Ashoka, el benvolent. L’emperador màuria guardava un bon record del pelegrí xinès de la ciutat de Wu, entre altres motius perquè li havia explicat i l’havia ajudat a traduir els cinc llibres de Confuci. Quan la nau de Ke Thai deslligava amarres dels molls de Wu, el príncep va tornar a cridar:

—Sobretot no us descuideu del somras: no penso beure mai res més!

L’avi Thai, que gronxava una mà acomiadant el net mariner, va sospirar en silenci. L’obsessió de Zheng amb la immortalitat li semblava malaltissa, però no coneixia pas cap metge que l’hi pogués guarir.

Mitja lluna més tard, aprofitant un bon corrent i un vent propici, van salpar els quatre mercants cap a l’illa Thai, on vendrien mercaderia i comprarien queviures com tothom, per posar proa després cap a l’illa d’Or i, per fi, cap a les de la Immortalitat. Zheng, paradoxalment, es moria de ganes d’enrolar-se personalment cap a les illes terribles on Wu Thai havia naufragat dues dècades abans. Però Wu Thai li va recalcar i repetir que això seria posar tots els ous a la cistella més fràgil, i que en tot cas ja podria anar-hi quan dallonses.

—Quan quins dallonses? —li va preguntar el príncep, divertit per l’expressió.

—Quan ja hagueu sotmès els altres reialmes i sigueu emperador de la Xina.

Aquest argument va deixar el príncep sense alè: ho havia promès al seu pare poc abans que expirés. Com havia pogut oblidar-ho, ni que fos un instant? Wu tenia raó altra volta: el príncep rei ara s’havia de reservar per a l’empresa d’unificar la Xina d’una vegada i per totes. Després, si encara el rosegava la dèria, podria fer expedicions amb tots els mitjans d’un sobirà gairebé omnipotent, llaurant la vastitud dels mars o solcant la terra immensa.

Aquell vespre, mentre Wu Thai li contava un passatge de la biografia de l’emperador Alexandre el Gran, el qual el príncep havia convertit en el seu mite preferit, es van adonar que, de cop i volta, s’havien quedat sense feina. La serp dels mars ja devia haver sobrepassat el canal de l’illa Thai camí del delta del Ganges, i les quatre de ponent (batejades Perla, Maragda, Diamant i Robí) potser ja havien posat rumb cap a les Visayas. El negoci de les drassanes, net i polit, Zhao Zheng i Wu Thai l’havien traspassat amb bones condicions a dos germans i un cosí del mateix Wu que buscaven una inversió profitosa.

Per deixar els tres cabdells embastats i en moviment, el príncep Zheng va ser el darrer a marxar. Volia anar a Linzi, capital de Qi, i aquell mateix vespre, sopant, es va clavar tot d’una un cop de puny al front com si li hagués esclatat un llampó a dins.

—Avi, acabo de veure el sol del destí! Per què no m’acompanyeu vós també fins a Linzi? És una capital més rica i culta que cap altra, perquè el rei Jian afavoreix els pensadors i els artistes, i allà fan càtedra i ensenyen totes les disciplines més bé que enlloc. Quants anys fa que viviu fent la viu-viu en aquesta ciutat de mariners i mercaders? Gaudireu de les comoditats que us pugui oferir un príncep i... de passada, podreu vigilar de prop la vostra neta.

—Pels meus avantpassats! A fe que... —Wu Thai va inspirar profundament i va aclucar els ulls com havia après de Saramaraya, quan la decisió era rellevant de debò.— M’haureu de concedir un parell de dies per parlar-ne amb els parents... La veritat és que m’agradaria molt.

—El temps que calgui. Ara, a mi, no m’apressa res, i la vostra companyia seria la joia de l’expedició. Em podreu explicar més i més i encara més relats del que heu viscut, llegit o sentit a explicar. —I rient com un jovencell, va afegir:— Si us ha de complaure, us adoptaré com a avi predilecte!

No els va costar gens convèncer Chen, el germanastre de les bessones que sempre acompanyava l’avi, però l’atzar va voler que l’endemà passat un llamp el convertís en carbó mentre feia llenya a l’era de casa, i van ajornar la partida per compartir el dol i els funerals amb els altres familiars (prop de cinc-cents segons càlculs de Lluna). Després de totes les pregàries rutinàries, sols de nit a casa, l’avi savi hi va posar la postil·la:

—Ha de ser obra de l’atzar per força, estimats. Cap déu no seria tan cruel sense un motiu.

Tot i que Wu Thai havia demanat permís per fer el viatge caminant, Zheng va comprar el carruatge més còmode de la ciutat per encabir-hi també Lluna. El darrer pleniluni d’estiu, finalment, la caravana de Zhao Zheng (emmascarat sota la identitat d’un hereu ric de la ciutat de Wu, aprofitant que n’havia après força la parla) va partir cap a l’estat de Qi seguint la costa. A més de Wu Thai i Lluna, l’acompanyaven el general retirat Han Yeng, enviat personal del regent Buwei, que no es volia separar del príncep més enllà de l’ombra; nou capitans experts i el coronel Wong; els quatre criats de sempre, i dos més que havia llogat per atendre Wu Thai i Lluna.