Читать книгу Ombres esvalotades - Juli Avinent Martínez - Страница 11

Vaig conéixer un home que era al.lèrgic. Mai no havia sabut a què, i era penós: contínuament patia crisis asmàtiques que quasi l'ofegaven o tenia la pell inflada i coberta de grans. Feia molta llàstima, sobretot perquè no podia fer-hi res.

El maig de 1977 viatjà a Anglaterra a visitar un especialista famosíssim. No hi va romandre molt de temps. En tornar, contava que era un home que inspirava fe: s'hi podia creure. Li havia preguntat si sempre havia estat al.lèrgic i altres foteses per l'estil. Però no eren foteses: aquell home tenia ull certament clínic i de les seues respostes -que vaig considerar, si més no, tan òbvies com les preguntes- havia deduït que el meu amic era al.lèrgic al temps. Un cas greu: el doctor li va advertir que el seu problema tenia mala solució, la ciència no permetia encara de suprimir la seua al.lèrgia però sí que era prou avançada per suprimir-ne les causes -cosa que no sabíem què volia dir.

Naturalment, jo vaig mostrar-me escèptic: com que mai no havia conegut un cas d'al.lèrgia al temps vaig deixar-me arrossegar pels prejudicis contra els quals se'ns ha advertit sovint i sàviament: no hi ha al.lèrgia al temps.

I li ho vaig dir. I naturalment va sentir-se ofés. Però no perquè criticara la seua fe, sinó perquè dubtava de la seua intel.ligència: ¿creia jo que qualsevol poca-solta era capaç d'enganyar-lo? Potser era al·lèrgic, però imbècil, això sí que no.

Després d'una estona de mirar els gots, vaig preguntar-li com podríem escatir quin dels dos tenia la raó. Res no hi havia de més senzill: veuríem si el tractament que li havia donat feia efecte. I va ensenyar-me tot un seguit d'indicacions en anglés que efectivament semblaven un tractament contra l'al.lèrgia al temps: no utilitzar adverbis temporals, desferse de rellotges i calendaris, no posar data a les cartes i altres instruccions d'aquesta mena. També algunes altres de més estranyes que no vaig entendre.

Ell tenia raó i el metge va resultar molt eficaç. El 31 del desembre següent, a les 12, entràvem indefectiblement en 1978. El meu amic, en canvi, encara roman aproximadament en les 16'46 del 17 de setembre, moment en què el tractament assolí un efecte complet.