Читать книгу Mestres de mestres - M. del carmen Agulló Díaz - Страница 6

M. VICENTA MESTRE

Rectora de la Universitat de València

Tenen a les seues mans una història èpica: la del progrés de la nostra societat a partir de la creació i evolució, al llarg dels diferents períodes històrics del país, d’una escola creada per a formar mestres.

Com totes les històries, al darrere hi ha persones que, amb el pas del temps, esdevenen anònimes, i de vegades han estat silenciades per una història escrita per vencedors quan hi ha vençuts. Altres vegades l’oblit és el resultat de la pèrdua de memòria col·lectiva a la qual la nostra societat tendeix amb excessiva freqüència.

Aquest llibre recupera protagonistes d’un temps passat, i presenta i analitza l’evolució d’allò que un dia es va erigir com a escola normal i hui és facultat d’una de les primeres universitats d’Espanya amb una forta presència internacional.

La Universitat de València, que acaba de complir 520 anys, és el resultat del treball de moltíssimes persones al llarg del temps, però també de l’agregació d’institucions, com ara l’Escola Normal de Mestres de València, fundada fa 150 anys, i que actualment és la Facultat de Magisteri de la Universitat de València.

Una universitat que va impulsar la creació d’aquella escola normal quan el 1860 l’aleshores rector Pizcueta es va adreçar a l’alcalde corregidor i governador de la província, a fi de comptes institució que havia fundat la pròpia Universitat el 1499, i també al president de la Diputació per donar suport a la iniciativa de la Reial Societat Econòmica d’Amics del País expressada vora una dècada abans.

Un aniversari com aquest ens ha de permetre recordar aquell primer claustre del curs 1867-1868 i reconèixer l’esforç i la dedicació de Josefa Ágreda com a directora, d’Isidoro Fernández com a director d’estudis i de Jaime Feliu com a secretari, de Vicente Botella com a professor, de María Orberá com a regent de l’Escola Pràctica, de Felisa Martínez com a segona mestra i de Florentina Carratalá com a auxiliar. Al costat d’elles unes primeres 38 alumnes, pioneres nascudes principalment a les terres de les comarques valencianes.

En eixe sentit, es tractava d’una Escola al servei del desenvolupament del nostre territori i la nostra societat, com ho ha estat, des de la seua fundació, la Universitat de València, a la qual es va integrar en temps complex d’expansió universitària alhora que de convulsió política a la fi d’una dictadura que suportava a dures penes la fermesa de la voluntat de transformació social de la ciutadania.

Fins arribar a eixe punt, al llarg d’aquest llibre podran seguir l’evolució de la formació de les mestres, des d’eixos inicis en el segle XIX vinculats a la primera organització dels sistemes educatius nacionals, l’extensió de l’escolarització elemental i la importància de l’educació com a factor de progrés nacional integrat en polítiques públiques fins al funcionament de l’Escola Universitària inclosa en una universitat pública i ja democràtica, en permanent transformació atenent a l’elevada demanda de la ciutadania, les tensions en la transformació entre les antigues formes i pedagogies tradicionals i la renovació pedagògica, així com les característiques d’una universitat participativa i democràtica sotmesa a canvis normatius i de plans d’estudi.

La Universitat de València s’ha estès al llarg de diferents campus, fins arribar a la ciutat d’Ontinyent, on s’imparteixen, també, estudis de Magisteri, en contextos canviants per les transformacions legislatives en matèria educativa però també caracteritzats per la limitació dels recursos públics per al finançament del sistema universitari. Aquest tret ha estat una característica històrica de la nostra universitat pública que podran, també, seguir al llarg de les pàgines d’aquest llibre brillant.

Brillant perquè mostra l’esplendor i la il·lusió. L’esplendor de la tasca ben feta i la il·lusió de les persones, però també de les institucions que representaven. També il·lusió per recuperar la història i les seues protagonistes en la important tasca de ser «mestres de mestres», dones no sempre reconegudes però compromeses amb un futur millor, amb una educació i societat mes lliure i democràtica, amb un futur de progrés.

Però, per construir el futur, cal tenir present el passat, no oblidar mai els nostres orígens, ni tampoc les persones que han fet possible que partim d’un punt des del qual hem d’anar més lluny.

Per això aquest llibre, publicat en el marc del 150 aniversari de l’Escola Normal Femenina, és tan important per, com diuen les seues autores, «obrir el camí perquè altres persones […] continuen aprofundint en la història passada i escrivint la que, ara i ací, estem fent».

En aquestes línies inicials és de justícia reconèixer la importància del treball realitzat per M. del Carmen Agulló i Blanca Juan. La seua obra ens permet llegir, d’una manera molt clara i senzilla, la història del país a partir de la història de l’antiga Escola Normal Femenina i la seua evolució.

Aquesta obra conta eixa història de «mestres de mestres» al llarg del temps, de persones que batallen «amb vells problemes» i ho fan «afrontant nous reptes en la seua tasca», la tasca de formar la ciutadania del segle XXI, que és una tasca èpica com ho ha estat la història de l’Escola Normal Femenina de València.