Читать книгу Del llatí al català (2ª Edició) - Manuel Pérez Saldanya - Страница 44

De manera semblant al que passa amb els verbs anteriors, els verbs que tenien un radical acabat en labial sonora vocalitzaren aquesta consonant en [w] en aquelles persones en què la labial quedà en posició de coda sil·làbica després de la caiguda de les vocals àtones finals; això és, en la segona i la tercera persona del present d’indicatiu i en la primera (si la labial no era seguida de iod):

(24) a. *MOVŌ (cl. MOVEŌ) > mou, MOVĒS > mous, MOVĒT > mou

b. SCRĪBŌ > escriu, SCRIBIS > escrius, SCRIBIT > escriu

c. DĒBĒS > deus, DĒBET > deu

Aquests verbs mantenen, en canvi, la consonant labial en la resta de formes del present, inclosa la sisena persona:

(25) a. MOVĒMUS > movem, MOVĒTIS > movets, MOVENT > moven

b. DĒBĒMUS > devem, DĒBĒTIS > devets, DĒBENT > deven

Al final d’aquest capítol, tornarem sobre les formes de sisena persona i sobre el canvi analògic que substituí la consonant labial per la semivocal labiovelar: p. ex. deven >> deuen.¹³