Читать книгу Parlar al món des de l'escola - Miquel Pagès - Страница 11

Descartada l’opció d’organitzar-nos a través de comissions de treball pels inconvenients abans expressats, convenia trobar, doncs, una fórmula que evités el bloqueig i els entrebancs i que, per tant, permetés poder desenvolupar sense traves i amb eficàcia les decisions que s’havien de prendre. Una estructura que eliminés el caràcter voluntari dels seus components (s’entén, per tant, que la seva participació en aquesta organització seria remunerada, tret que hi hagués una altra opció en base a una reducció horària), perquè tinguessin l’autoritat i la responsabilitat de treball que els càrrecs exigirien.

Sessió de treball del Consell audiovisual (febrer 2020).

En aquest sentit, doncs, una fórmula vàlida que permetés desenvolupar tot el que preteníem podia ser i, de fet és, la creació d’un Consell audiovisual que integrés totes aquestes condicions positives de gestió que hem esmentat. Aquesta és la millor estructura que vam trobar per gestionar de manera operativa aquest projecte en aquesta fase inicial.

Ara bé, aquesta només va ser una decisió inicial —importantíssima, per descomptat— però que calia omplir de contingut. Per això, primer de tot, vam haver de tenir en compte un parell de consideracions bàsiques abans de prendre decisions de manera definitiva:

 La primera decisió ens va semblar òbvia i pensem que tothom hi pot estar d’acord: no és el mateix coordinar un projecte en una escola amb una o dues línies educatives que en una de quatre, com és el nostre cas que tenim les etapes de parvulari i primària, i tres a secundària. Duplicar alumnes i professorat respecte a escoles més petites no és una qüestió banal a l’hora de decidir-nos per una cosa o altra. Exigeix una coordinació que garanteixi la implicació de tota l’escola i allò que havíem de decidir havia de tenir en compte necessàriament aquest aspecte.

 La segona decisió és clau i fa referència al conjunt de mestres que s’encarregarien de liderar el projecte. Aquesta és la primera decisió important i difícil que vam haver de prendre perquè, en aquesta etapa inicial, necessitàvem mestres amb un perfil determinat: ànim positiu i constructiu, cooperatius i col·laboratius, amb coneixements tecnològics, innovadors, amb capacitat d’escolta, que poguessin aportar solucions ràpides, eficients i amb iniciativa. Aquestes, segons el nostre parer, eren les característiques que havien de posseir els mestres i professors escollits per formar part del grup impulsor d’aquest projecte.

A més a més, a aquests atributs personals, s’hi havia d’afegir una qüestió més pragmàtica com era la competència de ser capaços de formar un grup compacte per poder treballar bé conjuntament.

Així doncs, un cop analitzades aquestes consideracions ja estàvem en disposició de prendre les primeres decisions i de dibuixar una estructura que respongués a la singularitat del centre educatiu i a uns perfils docents determinats.

El quadre ens mostra l’organització i la composició del Consell audiovisual. Com es pot veure, en aquest esquema hi ha incorporada la Direcció de l’escola. A ningú li ha de sobtar aquest fet. Més encara, si s’hi pensa detingudament, la seva presència en el Consell és absolutament imprescindible. Si volíem que les decisions que es prenguessin a les reunions del Consell fossin possibles i es fessin efectives, es feia indispensable la implicació de la Direcció escolar. Molts acords necessitarien el vist-i-plau de la Direcció perquè es poguessin dur a terme; acords de fons de caire pedagògic i econòmic que sense la seva implicació farien ineficaces les reunions del Consell. Algú s’imagina que després d’haver debatut i acordat una sèrie de propostes importants calgués presentar-les a la Direcció per poder-les tirar endavant? Què passaria si no fossin acceptades o no fossin possibles? Una pèrdua de temps irremeiable que, a més, restaria confiança i autoritat als membres del Consell, demorant inevitablement l’assoliment dels objectius que s’haurien marcat. Si això passés, el futur del projecte quedaria seriosament compromès.

Al costat de la Direcció escolar, hi ha la Direcció del projecte, formada pels impulsors d’aquesta empresa. Juntes, ambdues direccions, principalment en la fase inicial, van ser les encarregades de marcar el rumb i els primers objectius a assolir, i també de seleccionar aquelles persones més idònies per formar part del Consell, en funció de les necessitats i competències personals abans esmentades. Quan tot l’engranatge ja va estar en funcionament, la seva tasca principal va ser (i és) la de seguir gestionant el Projecte; reunir-se periòdicament amb la Direcció de l’escola, proposar els ordres del dia a tractar, conduir les reunions del Consell i vetllar perquè les decisions preses siguin implementades amb eficàcia.

I per acabar de completar el Consell, aquells i aquelles mestres i professors escollits per participar de manera directa en el projecte, els quals, a banda de participar activament en les reunions del Consell i en les decisions que s’anaven prenent, han realitzat dues funcions claus perquè el projecte es pugui desenvolupar amb garanties:

 La primera és la que hem anomenat la funció de facilitadors. Com a tals, han estat els responsables en cada etapa de donar suport i fer d’enllaç amb la resta de mestres i professors. Principalment, s’han encarregat de motivar i assegurar el sorgiment de produccions audiovisuals que formaran part de la graella de programes. Els directors de projecte, com a membres del claustre i d’una etapa determinada, també han assumit aquesta responsabilitat.

 La segona funció és més concreta. És la d’assumir la tasca de ser Cap de programa, de manera semblant a com acostumen a funcionar les televisions ordinàries. Aquesta funció consisteix en l’assumpció de la responsabilitat d’uns programes específics per tal de garantir els objectius previstos en el Pla anual aprovat a principi de curs. L’eficàcia en el desenvolupament d’aquesta tasca dependrà en bona part de la capacitat del Cap de programa de connectar i comunicar-se amb els mestres i professors de les diferents etapes educatives per tal d’estar al corrent dels projectes que s’estan treballant en cadascuna d’elles, amb l’objectiu de poder-les tractar i incorporar (si s’escau) a la graella de programació corresponent.