Читать книгу Parlar al món des de l'escola - Miquel Pagès - Страница 7

La televisió (tele-, en grec «lluny» i -visio en llatí «visió» o «veure»), ens permet el miracle de veure més enllà del que tenim davant, potser veient el que ja és passat o altres vegades presentant un futur. La televisió, en qualsevol cas, des de fa dècades ha esdevingut un element indispensable en la societat actual, un membre més de la família, com antigament ho era la llar de foc. La televisió i, per extensió, les pantalles, és a dir, la possibilitat de veure el que no és davant teu perquè és lluny en l’espai o en el temps, ens han transformat com a societat integralment. La incorporació de les noves tecnologies digitals i les xarxes socials, així com la socialització de les mateixes, han fet que sigui impensable el nostre món sense tot aquest entorn.

No és un fenomen nou. Cada vegada que una nova tecnologia irromp en la vida de l’espècie humana es produeix una revolució (ja sigui la pedra tallada, el foc, l’agricultura, els metalls, la impremta, la màquina de vapor, etc.) i sempre hi ha la por a la novetat, la reacció i la tendència natural a recloure’s en la zona de confort que coneixem.

L’escola, ha de restar al marge d’aquests canvis? Naturalment que no, pensem nosaltres. Els infants i joves, nadius digitals tal i com se’ls anomena actualment, viuen en aquesta atmosfera visual i digital.

Ben al contrari doncs, cal educar-los per tal que mirin la televisió i, si ens ho permeteu, ho podem fer extensiu a totes les pantalles i a tot el món digital que els envolta (xarxes socials, videojocs, realitat virtual i augmentada…) amb uns criteris formats a partir de la llibertat d’opinió, de la crítica constructiva, amb arguments per ser exigents davant del que veuen, enfront de la publicitat que l’acompanya i dels interessos polítics i econòmics que hi ha sempre al darrera.

Des de l’escola creiem que cal donar als infants i joves eines per tal que esdevinguin espectadors madurs i crítics del fenomen televisiu i de l’entorn digital. També creiem que l’escola ha d’educar explicant les interioritats de la televisió, ensenyant com es fa.

Com deia Confuci: «M’ho van explicar i ho vaig oblidar. Ho vaig veure i ho vaig entendre. Ho vaig fer i ho vaig aprendre».

Cal fer televisió.

El llibre que teniu a les mans, modestament vol exposar l’experiència d’una televisió escolar portada a terme a l’Escola Thau Barcelona. L’hem estructurat en tres grans apartats que abasten els àmbits organitzatiu, tècnic i pedagògic del projecte. Hem intentat donar resposta a tots aquests aspectes a partir de la nostra experiència. Naturalment i com sempre, cada experiència és en si mateixa única, i, per tant, no és completament extrapolable, i per això al llarg del llibre veureu també l’intent —esperem que reeixit— de presentar diverses opcions per implementar una televisió escolar en altres contextos socials, educatius o econòmics.

L’àmbit organitzatiu exposa tot un seguit de recomanacions que cal argumentar bé i decidir abans d’iniciar el projecte, en el sentit de clarificar molt bé les responsabilitats i funcions diverses dels agents implicats: alumnes, mestres, Direcció escolar i famílies. Proposem, doncs, en definitiva, un model de gestió per a una televisió escolar.

Mapa dels primers plantejaments del projecte

L’àmbit tècnic està dedicat a explicar les necessitats inherents al projecte. No cal dir que per a mestres com nosaltres mateixos, sense coneixements professionals en aquests aspectes, més enllà de ser-ne usuaris, esdevenir tècnics de so o imatge, editors, realitzadors, productors, guionistes o regidors de plató, entre moltes altres funcions, de bon començament ens va semblar que seria una dificultat considerable. L’experiència ens ha demostrat que no era fonamentat cap temor especial i que la comunitat escolar que formem tots plegats, amb alumnes i famílies, ens ha permès salvar qualsevol d’aquests obstacles tècnics inicials. Així doncs, en aquest apartat exposem de la manera més planera possible com es pot engegar una televisió escolar tocant de peus a terra. D’entrada, amb els materials i equipaments més senzills, i anar desenvolupant-la a mesura que la comunitat escolar se sent segura i la domina.

Pel que fa a l’àmbit pedagògic, aquell on els docents hi podem dir millor la nostra, exposa el plantejament pedagògic de tot el projecte atenent a les necessitats educatives actuals i als àmbits, dimensions i competències bàsiques del currículum escolar, així com a un model de projecte que hem volgut que fos col·laboratiu, interetapes, internivells i amb especial atenció a l’avaluació. Un autèntic projecte d’escola.

Com dèiem més amunt, la televisió ens permet el miracle de veure més enllà; l’educació ens ha de donar la possibilitat d’anar més lluny, sempre molt més lluny.

I, finalment, en un altre ordre de coses, volem afegir que, impulsar un projecte com aquest, veure’l néixer i fer-lo reeixir és un molt bon motiu per estar satisfets. La tasca ha estat ingent però la persistència i la il·lusió per dur-lo a terme han esborrat per complet de les nostres ments els moments difícils i estressants que en alguna ocasió ens ha tocat viure.

Tot i la nostra responsabilitat en el disseny i la realització d'aquest projecte, cal dir que aquesta empresa no hagués estat possible sense la implicació de l’equip directiu, especialment per part de l’Agustí Olivares (aleshores director de l’etapa de primària i ara director de l’escola) que, des del primer moment, va creure en el projecte i va esmerçar molts esforços perquè es pogués implementar de manera efectiva. I en el mateix sentit, tampoc hauria estat possible sense en Carles Duarte, Director General de la Institució Cultural del CIC, i el seu suport a la publicació d’aquest llibre.

El nostre reconeixement també als membres del Consell audiovisual que, en la difícil etapa inicial del projecte, van ajudar a implementar-lo: la Mar Pujadas, la Judit Espert, en Santi Gris, la Mar Arbonés, en Marcos Martínez i la Marga Bescós. I als membres actuals del Consell: en Marc Vila, la Clara Dausà, en Jordi Biosca, en Carles Galdón i la Mireia Vallès. Sense la seva indispensable col·laboració no s’hagués pogut consolidar de manera eficient aquest projecte.

A més, volem destacar i agrair de manera especial la tasca i la implicació de tot el professorat de l’escola amb els seus alumnes en la motivació i creació de les produccions audiovisuals.

També volem agrair el suport tècnic que ens han ofert en Josep M. Comas i l’Eduard Janué; i l’impagable ajut que ens han prestat en Pere Buhigas i en Toni Costa (pares de l’escola) a l’hora de pensar, imaginar i definir el projecte que aquí us presentem.

Finalment, volem reservar un lloc d’honor en aquest capítol d’agraïments als autèntics protagonistes del projecte, els nostres alumnes. Seria de justícia citar-los a tots i totes, un per un, els mil tres-cents. La seva imaginació, el seu treball, l’entusiasme i la responsabilitat que han mostrat en tot moment han fet i faran de Thau TV un projecte de qualitat.

Gràcies a tots i totes per fer possible aquest projecte, per fer possible Thau TV.