Читать книгу El poliedre del lideratge - Francesc Torralba, Ángel Castiñeira - Страница 10

La segona polisèmia problemàtica se’ns planteja a l’hora d’avaluar el lideratge. Quan diem d’algú que és un bon líder, què volem dir? Que és eficient en el desenvolupament de la seva tasca o que aquesta està al servei del desplegament de valors? Quan parlem d’un bon ganivet ja sabem que només ens estem referint a la seva eficiència (talla bé?), però, quan parlem d’un bon líder, a què ens referim? Tot això seria aplicable també a les dues altres peces del lideratge: la visió i l’equip. Què vol dir tenir una bona visió? Què vol dir tenir un bon equip?

La conseqüència fatigant de tot això és que quan vulguem avaluar una situació de lideratge, haurem de fer... sis anàlisis! Haurem d’avaluar les tres peces tant des de l’òptica de l’eficiència com des de la de la materialització de valors. Sabent, a més, que aquesta darrera òptica incorpora una bona dosi de subjectivitat, criteri, reflexió i discerniment: avaluem els valors de les persones i de les situacions en funció dels nostres valors, que també han de ser objecte d’una revisió constant i exigent.

La visió és clara, reptadora i assolible? Mobilitza a fons l’equip? El commou? És lliurement acceptada, assumida? La gent s’hi sent compromesa? La visió té capacitat per generar engrescament, entusiasme? Obre nous horitzons? Tot això només pel que fa a la seva eficiència! I després caldrà preguntar-se quins valors aporta, potencia, encarna...

I l’equip, respon adientment? Analitza a fons i amb esperit crític tant la visió com el líder? O es limita a ser un «club de fans»? Es mou amb organització i disciplina? Està atent a les orientacions del líder? Té criteri, o es limita a moure’s com un ramat? Transfereix les seves responsabilitats al líder? I després de tot això, encara vindrà l’anàlisi de l’equip des de l’òptica axiològica: els seus membres es relacionen entre ells i amb l’entorn de manera incorporadora i difusora de determinats valors?

Finalment, hi ha el líder. Té les competències adients per ser-ho? Té prou coneixements i prou coneixement (o sigui, seny)? Es coneix prou bé a ell mateix? És consistent, coherent, autèntic, digne de confiança, compromès o com en vulguem dir? O bé fa trampes, enganya, manipula? Proposa realment una visió operativa? Ressona emocionalment en l’equip? Té iniciativa, és una persona d’acció? Sap enrolar els altres, fer-los participar activament en la causa? I ho sap fer tot respectant la seva capacitat d’iniciativa, implicant-los, compartint i no fent les coses pel seu compte? Està orientat a resultats, cerca l’assoliment dels objectius establerts? I, passant ja a l’òptica axiològica, o fins i tot al que podríem anomenar l’entramat previ que possibilita la plasmació de valors: és una persona de qualitat? Diríem que té prou desplegada la seva qualitat humana, allò que és el nucli, la dimensió bàsica del nostre ser éssers humans?